dilluns, 26 de gener de 2015

Els sous dels gerents dels centres sanitaris


Una moció recent del Parlament, demana que els sous dels gerents no superin al del conseller de Salut


El problema està en el mal ús que s'ha fet de la paraula gerent: s'han  nomenat (i pagat) en algun cas, gerents que no tenien les condicions per ser-ho, i si amb això no s'hi posa fre, encara que cobrin com el conseller, continuaran cobrant en excés.

  
En l’ultim ple del Parlament tots els grups, excepte CiU, van votat a favor d’una moció d’ERC de prendre mesures per garantir que aquest any a les entitats públiques, els consorcis i altres entitats dependents del departament de Salut cap sou no superi el del conseller. De fet, les retribucions dels directius de la sanitat pública, van ser objecte de debat com a conseqüència d’algunes notícies que havien sortit temps enrere, al voltant de determinats increments salarials en temps de crisi, i del cobrament de dietes per assistir a determinades reunions.

El resultat és que el Departament de Salut ha vist com el Parlament ha aprovat una moció que en aquest any 2015 posa un sostre a les retribucions dels directius de les entitats públiques sanitàries equivalent al que cobra el conseller de Salut. Aquesta situació afecta a l’ICS, evidentment, però també afecta a empreses públiques i consorcis, les anomenades “epic”. També afecta als directius del propi Departament, que tot i que el seu sou està ja topat, per la via de les dietes podien percebre una retribució superior a l’estipulada oficialment pel seu càrrec.

Aquesta reacció del Parlament ve com a conseqüència de la greu situació de manca de recursos que la sanitat catalana pateix i de les retallades salarials als treballadors sanitaris  que s’han hagut de fer per intentar equilibrar els ingressos del sistema amb les seves despeses. Sota aquest condicionant, tot i que les retribucions dels directius acabin sent “el xocolata dels lloro” en el total del conjunt de les despeses, des d’un punt de vista ètic i estètic, no és de rebut que els directius mantinguin una situació de privilegi respecte a la resta de treballadors del sector.

Per això sobta molt les patinades que en aquest sentit s’han fet des del propi Departament de Salut, on sembla que en l’últim exercici econòmic algun directiu ha pogut veure incrementada la seva retribució. També em sembla del tot fora de lloc, que en la Llei d’acompanyament dels pressupostos s’hi hagi volgut “colar” una disposició per la qual, els directius sanitaris podrien compaginar més d’un lloc de treball, i en conseqüència més d’un sou.

Ara bé, si partim de la base que el sistema de salut ha de poder tenir els millors gestors del sector sanitari, això només es podrà aconseguir si se’ls pot retribuir a preu de mercat. Fer el contrari equival a condemnar a la sanitat pública a disposar dels pitjors gestors, i per tant a veure’s superada constantment per la sanitat privada que, en poder pagar millor als millors gestors, tindrà un avantatge comparatiu molt important.

Crec sincerament, que el problema no s’arregla limitant els sous dels professionals. Així estem aplicant la coneguda pràctica de “mort el gos, morta la ràbia”, que comporta molts més perjudicis que no pas guanys. Jo crec que el problema està en la manca de rigor que l’Administració pública està demostrant a l’hora d’elegir els seus gerents. Al no existir uns criteris de contractació  professionals, coneguts, objectius, seriosos, s’ha contractat com a gerent en algun cas, a persones no massa dotades per a la gestió, fet que ha comportat uns salaris importants per una feina de gestió dolenta. Jo crec, que el salari d’un professional de la gestió el marca el mercat; no hauríem d’entrar en aquest joc de limitar sous, sinó que el que cal és garantir que els que accedeixin a la responsabilitat de gestionar puguin acreditar els seus mereixements, la seva experiència, i els seus resultats. Aquest és el repte al meu entendre. I vist així, he de reconèixer que ho tenim una mica complicat, per que avui en dia, el primer que es busca en un alt directiu sanitari, és que sigui metge, com a qüestió “sine qua non”, i a partir d’aquí, la seva expertesa en gestió “se li suposa” com passava fa ja alguns anys amb el “valor” en tots aquells als que ens va tocar fer el servei militar. Per tant, els primers que han malbaratat el concepte de gerent, és la pròpia administració, atès que ha fet un mal ús de la denominació, posant l’etiqueta de gerent a qui de cap manera la mereixia.

Convindria molt, que no es perdi de vista el sentit comú; ni els uns ni els altres. Ni els polítics ni la gent del Departament. No fem malbé la paraula “gerent” aplicant-la a persones o funcions que no són gerencials, i que dins del propi Departament de Salut n’hi ha més d’una, i quan l’apliquem estiguem segurs que la podem aplicar amb totes les garanties. Un gerent és un gerent, i no algú sense l’actitud, la formació, la experiència, els coneixements, els resultats, i la retribució requerides; tinguem-ho clar si us plau.



Cap comentari:

Publica un comentari