La UE rectifica i ara vol protegir la
prestació de serveis públics a les persones, dels moviments especulatius
a través dels fons d’inversió apareguts aquests últims
anys, també a la sanitat.
Aquesta nova Directiva està pendent de la seva transcripció a l’Estat espanyol. Una transcripció que serà clau per saber si la Directiva acaba sent positiva pel model sanitari català

La Unió Europea, que ha estat molts anys defensant
la lliure competència i que els mercats fossin del tot oberts s'ha
adonat que amb aquests plantejaments tan lliberals, el que han aconseguit és que
es generalitzin les distorsions del mercat amb l'aparició de moviments especulatius dels fons
d'inversió en el camp dels serveis públics a les persones que explicava en el paràgraf anterior. Operadors no especialitzats
que guanyen contractes de gestió de serveis públics
o compren centres sanitaris, sense acreditar suficientment la seva idoneïtat
per assumir amb garanties les responsabilitats que l’assistència
sanitària implica. Es per tot plegat, que la UE ha elaborat la Directiva 2014/24/UE de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública que permet salvaguardar els serveis públics essencials per les persones davant de
la voracitat d'aquests fons especulatius.

Una transcripció
adequada a la realitat de la sanitat a Catalunya d’aquesta
nova normativa europea podria permetre eliminar alguna de les contradiccions
que avui presenta a nivell jurídic el sistema sanitari català. Em refereixo al contractes de gestió de
les ABS no ICS; atenen al fet que es tracta de serveis públics
a les persones, la Generalitat podria establir en aquests cassos un “règim específic” de contractació, fet
que podria impedir que empreses amb intencions especulatives es presentin a
aquests tipus de concursos. L’apartat 1 de l’article
77 de la Directiva es prou explícit en
aquest sentit:
1. Los estados
miembros podran disponer que los poderes adjudicadores estén facultados para reservar a determinadas
organizaciones el derecho de participación en procedimientos de adjudicación de contratos públicos exclusivamente
en el caso de los servicios sociales, culturales y de salud que se contemplan
en el articulo 74.
A tenor d’aquest
mateix article, les EBA (entitats en base associativa) que avui tenen moltes
dificultats a l’hora d’acreditar determinades exigències
dels plecs de condicions, es podrien veure afavorides per l’aplicació d’aquesta
Directiva. Fora important però que l’administració sanitària
catalana fes una declaració contundent en el sentit d’explicitar
si el model EBA és un model de futur dins dels operadors sanitaris
de Catalunya, o bé són una anècdota del sistema, sense especial interès per
que el model es consolidi més enllà de la situació
actual. Després de més de
20 anys d’existència del model EBA a Catalunya, seria hora que el Departament de Salut digués si
consolida el model o no.

Acabo amb la mateixa conclusió que
en una entrada recent al blog: Si la sanitat és una estructura d’Estat, ens cal
construir un nou marc jurídic que li doni
suport i no, com passa avui, que en limiti el seu creixement i dificulti el seu
funcionament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada