La UE rectifica i ara vol protegir la
prestació de serveis públics a les persones, dels moviments especulatius
a través dels fons d’inversió apareguts aquests últims
anys, també a la sanitat.
Aquesta nova Directiva està pendent de la seva transcripció a l’Estat espanyol. Una transcripció que serà clau per saber si la Directiva acaba sent positiva pel model sanitari català
Des de fa ja uns anys, la sanitat europea
ha vist com els fons d'inversió han
endegat un procés de
compra de moltes institucions sanitàries, en l'àmbit privat, però també en el públic. Es tracta en general de moviments
especulatius, on el negoci (i per tant la retribució dels socis dels fons d'inversió) no prové tant de la rendibilitat dels centres
sanitaris, sinó de
les operacions especulatives de vendre les empreses a un preu més car
que el preu que es va pagar al comprar. La majoria de vegades, a més,
sense cap mena de valor afegit més enllà del especulatiu (dinerari). La sanitat
espanyola i també la catalana
estan en el punt de mira d'aquests fons d'inversió com ho prova la fusió dels grups IDC i Quiron, i les compres
constants que el grup IDC esta fent de diferents centres sanitaris, com mesos abans
ho havia fet el grup Quiron. Entre tots dos, a Catalunya son líders clars en el camp de la sanitat
privada, però també tenen un peu a la sanitat publica gràcies al contracte de gestió que IDC va comprar ara fa 4 anys, a
l'Aliança (Hospital Sagrat Cor i
Clínica del Vallès).
La Unió Europea, que ha estat molts anys defensant
la lliure competència i que els mercats fossin del tot oberts s'ha
adonat que amb aquests plantejaments tan lliberals, el que han aconseguit és que
es generalitzin les distorsions del mercat amb l'aparició de moviments especulatius dels fons
d'inversió en el camp dels serveis públics a les persones que explicava en el paràgraf anterior. Operadors no especialitzats
que guanyen contractes de gestió de serveis públics
o compren centres sanitaris, sense acreditar suficientment la seva idoneïtat
per assumir amb garanties les responsabilitats que l’assistència
sanitària implica. Es per tot plegat, que la UE ha elaborat la Directiva 2014/24/UE de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública que permet salvaguardar els serveis públics essencials per les persones davant de
la voracitat d'aquests fons especulatius.
Aquesta directiva, incorpora la
possibilitat d’establir formes de contractació
particulars en determinades categories de serveis públics
tan sanitaris com d’ensenyament o de serveis socials, anomenats per la
Directiva “serveis públics a les persones”. Aquest fet atorga
als Estats membres una marge de maniobra ampli per establir un marc normatiu
específic per regular la contractació dels serveis púbics a
les persones. Un marc normatiu que tantes vegades hem reclamat des d’aquest
blog que serveixi per donar suport a les particularitats del model sanitari català, i
que ben mirat mai hem tingut. El problema però és el
de sempre: Qui fa la transcripció de les normatives europees a Espanya? Dons
evidentment el govern espanyol. I sembla que pel que respecta a Directives amb
contingut econòmic, ho fa a través d’un
equip de treball constituït per tres institucions de l’Estat:
El Banc d’Espanya, el Cos d’Interventors de l’Estat a
través del ministeri d’Hisenda, i l’Institut Nacional d’Estadística.
Una transcripció
adequada a la realitat de la sanitat a Catalunya d’aquesta
nova normativa europea podria permetre eliminar alguna de les contradiccions
que avui presenta a nivell jurídic el sistema sanitari català. Em refereixo al contractes de gestió de
les ABS no ICS; atenen al fet que es tracta de serveis públics
a les persones, la Generalitat podria establir en aquests cassos un “règim específic” de contractació, fet
que podria impedir que empreses amb intencions especulatives es presentin a
aquests tipus de concursos. L’apartat 1 de l’article
77 de la Directiva es prou explícit en
aquest sentit:
1. Los estados
miembros podran disponer que los poderes adjudicadores estén facultados para reservar a determinadas
organizaciones el derecho de participación en procedimientos de adjudicación de contratos públicos exclusivamente
en el caso de los servicios sociales, culturales y de salud que se contemplan
en el articulo 74.
A tenor d’aquest
mateix article, les EBA (entitats en base associativa) que avui tenen moltes
dificultats a l’hora d’acreditar determinades exigències
dels plecs de condicions, es podrien veure afavorides per l’aplicació d’aquesta
Directiva. Fora important però que l’administració sanitària
catalana fes una declaració contundent en el sentit d’explicitar
si el model EBA és un model de futur dins dels operadors sanitaris
de Catalunya, o bé són una anècdota del sistema, sense especial interès per
que el model es consolidi més enllà de la situació
actual. Després de més de
20 anys d’existència del model EBA a Catalunya, seria hora que el Departament de Salut digués si
consolida el model o no.
La Unió
Europea sembla doncs, que a través d’aquesta nova Directiva vol corregir els desajustos
d’una visió excessivament liberal de la contractació pública
dels serveis a les persones, però tinc els meus dubtes que la transcripció d’aquesta Directiva a la realitat de l’Estat
espanyol, convingui gens a les peculiaritats del model català. De
fet, l’experiència de la transcripció de la
SEC 95, o de la SEC 2010 encara més restrictiva, mostren clarament que la vocació de l’Estat
espanyol no passa per tenir en consideració les
especificitats de la sanitat pública catalana.
Acabo amb la mateixa conclusió que
en una entrada recent al blog: Si la sanitat és una estructura d’Estat, ens cal
construir un nou marc jurídic que li doni
suport i no, com passa avui, que en limiti el seu creixement i dificulti el seu
funcionament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada