dissabte, 21 de setembre del 2013

Nou atac de Madrid a la butxaca dels ciutadans malalts



A partir de l’1 d’octubre, s’implanta un copagament del 10% en els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria


El BOE del passat dijous 19 de setembre publicava una resolució de la “Dirección General de Cartera Básica de Servicios del Sistema Nacional de Salud i Farmacia” per la qual s’estableix un copagament que serà del 10% del preu del medicament i no podrà superar els 4,2€ per tot un seguit de medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria que venen definits en l’annex de la Resolució esmentada.




Aquesta és la notícia que avui s’ha fet pública en gairebé tots els mitjans de comunicació i que ve a corroborar el que ja hem anant veient dels diferents governs espanyols tant del PP com del PSOE. La crisi no es vol resoldre en base a l’aplicació de fórmules de gestió pública intel·ligents, sinó que davant de la incapacitat total dels polítics que ens han governat i ens estan governant, han decidit que la crisi la paguin els ciutadans. És per això que en lloc de gastar menys, decideixen recaptar més i rebaixar prestacions als ciutadans, i ara ho fan sobre una part molt sensible de la població: gent malalta que està intentant sortir-se’n d’un càncer, o que estan lluitant contra una hepatitis o altres malalties greus. Aquesta és la realitat d’un país governat per autèntics inútils dignes de ser enviats tots a la presó per presumptes corrupteles. Un govern que diuen que el seu màxim responsable ha cobrat diners de la caixa B; un govern que ha recolzat que en les actuals circumstàncies econòmiques del país s’hagi gastat una fortuna amb  la candidatura olímpica de Madrid; un govern que ha construït AVE que van buits; un govern que ha construït aeroports en els que mai ha aterrat un avió; un govern que ha omplert Espanya d’autovies en la majoria de les quals hi circulen uns pocs cotxes cada dia; un govern que malbarata i dilapida els diners de tots  i compra material de guerra costosíssim per tal que els militars  puguin jugar una mica a les batalles. Aquest govern és el mateix que ha implantat el copagament en farmàcia fins i tot als pensionistes, que si ja presenten una fragilitat significativa per ells mateixos, no cal ni dir la que mostren els que a més estan malalts. Un govern  de vergonya. Un govern que obliga a pagar els fàrmacs a gent greument malalta i paral·lelament continua subvencionant a les fundacions FAES o Francisco Franco. Vergonyós!




Per sort a Catalunya, el conseller Ruiz està demostrant una sensibilitat social que altres no tenen, i sembla que vol compensar d’alguna manera als afectats per aquesta decisió de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salud. De fet el conseller Ruiz ja va fer quelcom de similar quan el govern espanyol va deixar sense cap mena de cobertura als immigrants sense papers. Catalunya i altres comunitats autònomes van decidir que continuarien oferint els serveis sanitaris a aquestes persones. 

El Servei Català de la Salut està fent una anàlisi poblacional i de consum d’aquests medicaments per tal de quantificar les conseqüències que pot tenir a Catalunya l’aplicació d’aquest nou copagament.
 Segons el conseller Ruiz, s’estudiaran mesures compensatòries si aquest nou copagament genera dificultats d’accés a alguns medicaments de manera que aquesta nova situació no suposi una barrera d’accés per a cap pacient.

Sembla que altres comunitats autònomes, alguna d’elles governada pel PP, tampoc estan massa d’acord amb la mesura com és el cas de Castilla León. Per la seva part, Andalusia i el País Basc han manifestat també la seva oposició a aquest nou copagament.



Aznar, Zapatero i Rajoy són els 3 últims presidents del
 govern espanyol, incompetents absoluts,
que ha dut el país a la misèria 
La mesura entrarà en vigor el proper 1 d’octubre, i sembla que no hi ha temps per implementar les solucions tècniques necessàries per dur-ho a terme en la data que imposa la Resolució. Aquesta mesura que s’ha pres unilateralment per part del govern espanyol sense cap consens amb les comunitats autònomes  té una clara voluntat recaptadora, atès que la seva aplicació en cap cas tindrà cap efecte en dissuadir la demanda. 

Ara caldrà veure, en els cas de Catalunya, com s’ho fa el conseller Ruiz per aplicar la mesura i al mateix temps, poder determinar quines són les persones que han de ser compensades per que no es poden permetre aquesta despesa. No és gens senzill, però només per intentar-ho, ja val la pena en aquesta ocasió de felicitar al conseller.


2 comentaris:

  1. Mala forma de prendre mesures que afecten als malalts mes greus.
    Per una banda per mitjà d`una simple resolució d`un director general i no d`una llei o decret llei: Poc rang legal per una decisió d`aquesta importància.
    Per altra ,al marge del Consell Interterritorial de la Salut, on els respectius consellers hi podriem participar, i finalment per la precipitació de resoldre, publicar i entrar en vigor. Com una traiduria envers el sistema i els pacients.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Només hauria faltat publicar aquesta resolució al mes d'agost. Hi ha coses que l'Administració no pot fer, encara que només sigui per raons estètiques. Hauria sigut més astut fer aprovar aquesta mesura en el sí del consell interterritorial, tal com tu indiques; d'aquesta manera sempre haurien tingut el paraigües d'una decisió compartida encara que només fos amb els del seu grup polític

      Elimina