dimarts, 17 de setembre de 2013

Avantatges i inconvenients de les RAT


Cal vigilar que els estalvis no es mengin les estovalles


Les avantatges de les RAT de cara a l’usuari són sobretot de tipus qualitatiu, atès que comporten la garantia que es deriva del fet de concentrar determinades patologies complexes, que requereixen de tecnologies i procediments terciaris, en un lloc on s’acumulen el coneixement i experiència sobre les mateixes, i que cal contraposar amb la situació que et pots trobar en els llocs on aquestes mateixes tecnologies i procediments s’apliquen un baix nombre de vegades a l’any. El risc que comporta aquesta última situació disminueix molt, gràcies a la concentració de cassos complexos en mans sobradament preparades i experimentades.

A l'Hospital de Viladecans es va voler aplicar una RAT
que sembla que pel moment ha quedat aparcada
Aquesta avantatge important, implica un inconvenient. El fet de concentrar patologies complexes en centres terciaris, determina que molts malalts han d’allunyar-se del seu territori per ser atesos, fet que ocasiona perjudicis i inconvenients per malats i famílies. Posat tot en una balança, és la sensibilitat de cadascú qui determina cap a on s’inclina el plat. Des de la meva perspectiva ho tinc claríssim: prefereixo tenir-me que desplaçar a canvi de disminuir notablement el risc del procediment que se’m hagi d’aplicar. 

Però d’avantatges i inconvenients n’hi ha no només pels malalts sinó també pel Departament de Salut. En efecte: eliminar patologies de baixa complexitat d’un hospital terciari i fer que aquestes siguin resoltes en un hospital de tipus general bàsic, implica que el preu d'una alta d’aquest últim sigui inferior al de l’hospital terciari, fet que propicia un estalvi pel CatSalut. Ara bé, no ens enganyem, eliminar patologies de baixa complexitat d’un hospital terciari significa que el pes relatiu mig de la complexitat d’aquest hospital serà més alt com a conseqüència de retirar-li altes de baixa complexitat. El fet que s’incrementi el pes mig, acabarà comportant a l’any següent, un increment de tarifa per increment de l’IRR, i per tant a la llarga, l’avantatge de produir un estalvi es pot acabar transformant en l’inconvenient d’encarir més l’hospital pel CatSalut.  Aquesta situació encara s’agreuja més si en aquest mateix hospital terciari si concentren al mateix temps patologies complexes procedents d’altres RAT en hospitals comarcals. Per tant s’han de calcular molt bé les conseqüències de les RAT per que ens poden portar a situacions no desitjades com acabar costant tot plegat molt més del que costa ara. Ull doncs amb els increments de complexitat, conseqüència col·lateral de l’aplicació d’algunes RAT. Tot això pot passar, si no es manipula el nombre i complexitat de les altes que intervenen en el calcul de l'IRR. 

Les RAT que vol aplicar el CatSalut poden ser un
 bon instrument si s'apliquen
amb seny i tranparència
Cal avaluar també quina ésla repercussió de les RAT en el personal facultatiu. Aquí és fa més difícil asseverar amb rotunditat segons quines afirmacions, però hi ha dubtes raonables en el sentit de si es pot negar a un professional que es vulgui especialitzar en determinades patologies que no té a l’abast en l’hospital en el que treballa, o si es pot impedir l’accés a la recerca a professionals pel fet de no treballar en determinats centres de “privilegiats”; de fet els títols universitaris hi són per alguna cosa. Tot plegat difícil d’analitzar. I això a banda de les situacions que es poden produir en alguns hospitals comarcals: si elimines una part de l’activitat, què passa amb els professionals que la feien? Han de ser acomiadats per una decisió unilateral de l’Administració?

Finalment una última consideració: les RAT no poden ser una mena de secret per la societat catalana. La planificació de les diferents RAT que es vulguin aplicar en el territori, hauria de ser aprovada en una mena de Pla de Racionalització Assistencial, i aquest Pla, hauria de ser donat a conèixer. El Departament de Salut explica sovint que és dels més avançats d’Europa a l’hora de retre comptes, i la Central de resultats n’és una bona mostra, però no són només els resultats de primària, sociosanitaris i atenció especialitzada els que interessen a la població, sinó també aquells que afecten a la cartera de serveis dels seus centres de referència pel que fa  als tres tipus d’atenció sanitària mencionada. És per això que caldria ser una mica menys opac i explicitar amb claredat quines són les RAT que es volen implementar cada any, per comunicar-ho amb temps als usuaris, que tenen tot el dret a saber-ho anticipadament i per permetre a les organitzacions afectades un cert temps d'adaptació a la nova situació. Però a més, hauria de quedar clar que les RAT tampoc serveixen per afavorir determinades organitzacions  sinó que responen a una necessitat organitzativa, fet que no quedava prou clar en la RAT de l’Hospital de Viladecans, o en la RAT que ara es vol aplicar a l’Hospital Clínic.

Insisteixo en el que deia ahir: en el cas de l’Hospital Clínic, no seria molt més raonable derivar els malalts de fora de Barcelona als centres de referència o generals bàsics més propers al domicili del malalt? Aixó eliminaria tota mena de suspicàcies sobre els interessos que hi pugui haver amb IDC.


Cap comentari:

Publica un comentari