dijous, 26 de setembre de 2013

La LLOSC i l’afany de lucre


Al sector concertat català li manca transparència per esvair tots els dubtes



La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya no estableix explícitametn que poden pertànyer a l’antiga XHUP (avui SISCAT) organitzacions amb ànim de lucre; tampoc diu el contrari. I suposo que com no diu el contrari, per aquesta porta falsa? s’ha permès que algunes institucions amb afany de lucre treballin en el SISCAT.   Però no és el meu objectiu discutir aquesta qüestió  sinó donar una visió al voltant de la transparència de les institucions amb ànim de lucre i d’algunes sense ànim de lucre. Escriure sobre aquests temes és conseqüència del seguiment que en el seu dia vaig fer de les sessions de la comissió d’investigació de la sanitat al Parlament, veient sobre tot el desconeixement i la confusió que molts diputats van mostrar sobre aquests temes.


El conseller Ruiz va explicar a la comissió d'investigació
de la sanitat al Parlament, que demanaria a les empreses
públiques i consorcis un codi ètic de bones pràctiques.
Ho hauria de fer extensiu a totes les empreses que
integren, o es vulguin integrar, al SISCAT
Aquesta problemàtica té una importància més rellevant en uns moments en els que el manteniment de l’estat del benestar està en qüestió, atesos els costos que implica, i la manca de recursos dels governs per assegurar-ne el seu ple manteniment. En aquestes circumstàncies és ètic que hi hagi en el sector de la sanitat pública entitats amb ànim de lucre? Si la llei ho permet, sens dubte és legal, però al mateix temps és ètic?

Per analitzar aquesta qüestió una de les coses que caldria saber és què passa amb els resultats de les empreses amb ànim de lucre. Si els guanys que obtenen són conseqüència d’una gestió eficient, ningú es pot oposar a la seva presència en el sector, però haurien de quedar clares tot una sèrie de condicions. Quan es produeixen aquest guanys, només en gaudeixen els accionistes? De quina manera se’n beneficien els treballadors que amb el seu esforç han fet possible l’existència d’aquests guanys? Quina és la retribució dels directius? Com  varia la retribució dels directius i dels accionistes comparada amb la retribució dels treballadors? Si totes aquestes respostes són coherents, i es manté un equilibri entre tothom, i sempre que el servei prestat tingui els estàndards de qualitat establerts per l’Administració, semblaria que no hi hauria cap problema ètic per admetre la seva presència en el si del sector concertat. El problema apareix quan avui en dia, no hi ha cap empresa amb ànim de lucre del sector que assoleixi aquest nivell de transparència. Existeix una gran opacitat en quant a aquests aspectes interns de les empreses. Per tant una primera conclusió hauria de ser "Sí a l’afany de lucre en el sector concertat", però amb una transparència que avui en dia no existeix.


Quan a més, en algunes d’aquestes empreses la seva matriu no està radicada a Catalunya i són per tant Grups sanitaris, es presenta encara un altre interrogant respecte a la responsabilitat social corporativa (RSC), atès que caldria conèixer si aquesta RSC s’aplica a nivell de grup en el lloc on té la seu la societat matriu, o bé si s’aplica individualment en cada un dels llocs on hi ha centres generadors de resultats.

Tanmateix aquestes consideracions també són vàlides per entitats dites “sense afany de lucre”, però sotmeses també a una opacitat molt elevada a Catalunya. Em refereixo a Mútues i Fundacions. Com en el cas anterior, no es disposa de cap informació sobre les retribucions dels directius; tampoc es disposa de cap informació de les retribucions si n’hi ha, dels membres de les juntes, sigui en forma de dietes o de qualsevol altre naturalesa. A vegades en el sí d’aquestes mútues hi ha altres activitats o línies de negoci, fora del sector públic: no es coneix si hi pot haver finançament d’activitats privades resultants de guanys en el servei públic. També es produeixen en aquest cas com en el de les empreses amb ànim de lucre, participacions en el capital d’altres societats que dificulten molt el seguiment i la transparència de què es fa amb els guanys que produeix l’activitat pública, i de quina manera aquests guanys es “distreuen” de compensar al personal que contribueix a aconseguir aquest guanys o de ser reinvertits en el procés assistencial. Aquests entramats societàris encara dificulten més la transparència.

Voldria denunciar encara altres irregularitats, com el fet de l’existència d'empreses amb afany de lucre, que volen treballar per la sanitat pública, aplicant als seus treballadors convenis de la sanitat privada, el que sens dubte és una pràctica de competència deslleial. Ull amb aquesta situació de competència deslleial per aplicació de convenis que no corresponen. Hi ha hospitals privats que ho estan fent.


Per tot plegat, en un moment en el que sembla que el conseller Ruiz ha encomanat la realització d’un codi ètic de bones pràctiques, cal que s’entri també en aquests aspectes que permetin dotar al sistema sanitari català d’una total transparència que eviti tant com sigui possible, l’existència de dubtes i sospites sobre la seva honestedat. Que els sous dels directius siguin transparents, com ho són a la sanitat pública, i que l’aplicació de resultats sigui també coneguda entre altres elements de transparència.  

El final de tot plegat hauria de passar per que les empreses que vulguin formar part de la xarxa pública de Catalunya (SISCAT), i per tant contractar amb el CatSalut, a més de superar el procés d’acreditació establert, s’hagués de sotmetre a tot un seguit de pràctiques de transparència. Això seria perfecte (o quasi).



Cap comentari:

Publica un comentari