dimarts, 10 de setembre de 2013

El conflicte de les ambulàncies


Ahir es van respectar els serveis mínims



Finalment l’amenaça de vaga en el sector del transport sanitari ha estat realitat. Després de les vagaues i els incidents d'abans de les vacances, els treballadors de les companyies d’ambulàncies han començat una vaga, en principi de  4 dies, per palesar els seu rebuig a la rebaixa salarial del 9,2% que les empreses del sector els han aplicat. Aquestes rebaixes es corresponen amb les retallades que al seu torn, el CatSalut ha aplicat  a tots els seus proveïdors.

Hem passat de veure com cremaven impunement ambulàncies,
a una vaga de treballadors de transport sanitàri de  4 dies.
Sembla que s'ha recuperat el sentit comú
Val a dir en primer lloc que els treballadors de les empreses d’ambulàncies tenen tot el dret, només faltaria, a plantejar una vaga. Passa però, que aquest fet cal analitzar-lo en el context en el que es mouen totes les empreses que treballen en el sector Salut com a proveïdores de serveis sanitaris. Totes elles han estat afectades per les retallades, i en quasi totes (llevat de l’Hospital de Sant Pau) s’ha arribat a acords entre la direcció de les empreses i els seus treballadors. Aquests acords han passat indefectiblement per retallades salarials dels treballadors i reduccions o eliminacions  de diferents drets (dies de lleure, DPO, etc.), que han evitat així acomiadaments massius i han permès la viabilitat de les empreses malgrat les retallades.

Vist en el context doncs, els treballadors del transport sanitari, serien juntament amb els de l’Hospital de Sant Pau, els únics que no s’han avingut a tancar acords amb les seves empreses que permetin mantenir llocs de treball i la viabilitat de l’empresa. Cal no perdre-ho de vista a l’hora de valorar aquesta vaga, que tot i ser del tot legítima, probablement no és solidària amb la resta del sector. De fet tot el país està vivint retallades salarials. Quan no és a través d’acords, és a través d’ERO temporals, que tenen el mateix efecte, i en el pitjor dels cassos ja no és una retallada salarial sinó directament una eliminació del salari a través dels acomiadaments. Per tant, avui en dia, tenir i mantenir un lloc de treball és un privilegi. I si per mantenir-lo calen alguns sacrificis, val la pena; si més no, així ho creuen molts i  molts treballadors que en aquest país han arribat a acords amb les direccions de les seves empreses.

Estem davant d’un retrocés del nivell de vida de 15 anys. Com que Espanya no pot devaluar la seva moneda, no hi ha hagut més remei que empobrir el país des de dins,  reduint la riquesa dels seus habitants, i això s’ha fet mitjançant reduccions salarials, increment de la pressió fiscal, reducció de prestacions, etc. Els treballadors de les empreses de Transport Sanitari haurien de poder valorar la seva situació des d’aquest prisma més ampli. Si ho fessin, potser descobririen que el més convenient per a ells fora aconseguir acords amb les seves empreses.

Més enllà d’aquestes valoracions, la vaga sembla que fins ara no ha tingut massa repercussió. D’entrada cal dir que segons totes las valoracions s’han respectat els serveis mínims decretats per la Generalitat. Segons els sindicats la participació de la vaga ha estat important: del 100% a l’àrea metropolitana de Barcelona i del 90% a  la resta de comarques. Per la seva banda el Departament de Salut ha donat unes xifres del tot diferents: en el conjunt de Catalunya el seguiment ha estat del 7,74% i per regions sanitàries són del 0% a l’Alt Pirineu; 1,49% a Lleida; 0,88% al Camp de Tarragona; 2,0% a les Terres de l’Ebre; 3,23% a Girona; 4,76% a la Catalunya Central i 10,94% a Barcelona.

Una de les causes que justifica la discrepància en les xifres rau en la diferent interpretació que uns i altres fan dels serveis mínims. Mentre que pels sindicats els que fan serveis mínims són comptats com a vaguistes, l’Administració considera que els que fan vaga són només aquells que no treballen havent-ho de fer, és a dir, els treballadors afectats pels serveis mínims no són considerats com a vaguistes. Aquest fet per ell mateix no explica tota la diferència existent entre uns i altres. La resta d’explicacions ja depenen de si els que ho compten  saben comptar o volen fer veure que no en saben...


A banda de  les xifres, convindria que els treballadors d’aquestes empreses entenguin el context en el que estan irremediablement immersos, i les empreses fossin una mica més sensibles a l’hora de negociar. Estan condemnats a entendre’s i els usuaris no haurien de pagar les conseqüències de la manca d’acords.

En qualsevol cas, és molt més civilitzat fer una vaga legal, respectant els serveis mínims, que no pas dedicar-se a cremar ambulàncies com havia passat a començaments d'agost, fet que fins i tot es va intentar justificar per part d'alguns sindicalistes. Impresentable!  


Cap comentari:

Publica un comentari