divendres, 20 de setembre de 2013

L’acord Salut-Benestar i Família, és pel moment un brindis al sol


La manca de pressupost, els  tarannàs i el coneixement tant diferents d’uns i altres, fan que avui l’acord sigui difícil d'aplicar



A primers de setembre es va signar un acord entre la consellera del Departament de Benestar i Família (DBF) i el conseller del Departament de Salut (DS), anomenat “Pla Interdepartamental d’interacció del serveis sanitaris i socials” que té per objectius:
  • La integració de caràcter instrumental de la xarxa pública sanitària i la de serveis públics de l’ICASS
  • La interacció entre la xarxa d’atenció especialitzada de salut i la xarxa de serveis socials
  • La interacció entre els àmbits sanitari i social de la xarxa de salut mental
  • L’adequació de la llarga estada sociosanitària i de salut mental
Neus Munté, consellera de Benestar i Família, té molt
clares les mancances del seu Departament a l'hora
de poder assumir els compromisos amb Salut

Dels objectius de l’acord se’n desprenen alguns comentaris. El primer d’ells positiu, en el sentit de reconèixer que aquesta integració és del tot necessària i si fos factible positiva. El segon negatiu, atès que amb acord o sense fa masses anys (no menys de 15) que s’està parlant d’aquesta integració i mai s’ha pogut dur a terme.

Per aconseguir que un tema com aquest es desenvolupi amb normalitat i amb garanties, el primer que cal és poder dotar-lo d’un pressupost i és evident, al bell mig de les retallades, que cap dels dos departaments implicats està en condicions  de poder assignar cap quantitat. A més de diners, calen també dispositius sanitaris  per poder donar resposta a les  noves necessitats que sorgiran: si un 25% de malalts de llarga estada han de passar  a residències assistides, on són les residències que puguin albergar aquest allau de mallats? Per que les que existeixen actualment estan pràcticament plenes o poc els falta.

La Sra. Carmela Fortuny, directora general de l'ICASS, té
a les mans una responsabilitat complicada d'assumir
Per tant, sense pressupost específic, i sense dispositius assistencials suficients, com es vol tirar endavant aquest pla? Segons la nota explicativa del Departament de Salut,  el Pla “no genera despeses derivades de la seva execució, ja que no requereix recursos addicionals atès que es durà a terme mitjançant la reordenació de recursos econòmics ja existents”, però això no deixa de ser el compte de la lletera. Pensar en la reordenació de recursos econòmics ja existents és no tocar de peus a terra, atès que el Departament de Salut s’ha compromès davant de les patronals del sector a garantir durant dos anys els ingressos als centres sociosanitaris mentre es porta a terme aquesta reconversió. Com que els miracles no existeixen, si aquest projecte no es dota econòmicament, voldrà dir que només es podrà materialitzar deixant de complir el compromís esmentat, fet que pot comportar un autèntic desastre en el sector. Aquesta visió de la reordenació dels recursos ecnòmics existents només s'haurà produit al cap d'un cert nombre d'anys (mínim 3 o 4). Mentre tant, per assegurar la viabilitat del projecte, cal sens dubte, un pressupost.  

Però a banda, hi ha altres aspectes de tipus més qualitatiu que cal considerar. Fan referència als tarannàs tan diferents d’un i altre departament. Mentre a Salut els aspectes sanitaris són sens dubte fonamentals, a Benestar i Família passen a ser secundaris, i es prima molt més tota la qüestió més pròpia de l’entorn social del malalt per sobre del tema sanitari. Segurament és per aquest motiu que la consellera de Benestar i Família Neus Munté, no està massa convençuda de disposar del personal idoni per assumir aquestes noves responsabilitats en el seu Departament.

Mirem sinó, quina és la missió de l’ICASS segons el decret 402/2000, de 27 de desembre, de reestructuració de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

“la missió de l’ICASS ha de consistir a atendre els dèficits de les persones, ja siguin de caràcter personal, econòmic o social, quan puguin comprometre el seu desenvolupament, la seva autonomia i la seva integració social. Aquesta actuació també ha de contribuir a mantenir i incrementar la societat del benestar, garantint prestacions i serveis a les persones i grups més desfavorits, fomentant així la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, i l’exercici efectiu dels drets fonamentals de les persones.” 

Queda doncs ben clar, que qualsevol aspecte de tipus sanitari no forma part de les prioritats de l’ICASS, i per tant d’entrada no és evident que l’ICASS pugui gestionar aquestes noves responsabilitats sense recursos addicionals tan econòmics com humans.  La pressa del CatSalut en dur a terme aquest programa contrasta amb la necessària lentitud amb que Benestar i Família ho acabarà assumint. I seria bo que ho assumís, per que aquesta reconversió és necessària. Però cal fer-la dotant-la del pressupost mínim imprescindible per assegurar la seva correcta materialització. En aquest país tots hem après que amb voluntarismes no anem enlloc; les coses tenen un cost, i si no es paga avui la realitat demostra que més endavant costarà molt més.  

A banda tal i com demana el sindicat Metges de Catalunya, cal que els metges de les residències assistides i socials que rebin aquest malalts puguin accedir a la Història Clínica Compartida de Catalunya i a la recepta electrònica. Aquesta necessitat requereix de recursos addicionals per tal que aquests centres puguin fer una inversió en tecnologia que avui epr avui no requereixen.


Cap comentari:

Publica un comentari