El CatSalut es prepara per intentar contenir la pandèmia del coronavirus

El CatSalut ha donat a conèixer un seguit de mesures orientades a fer compatible el nombre important de malalts afectats per el coronavirus amb la resta d’activitat urgent i important dels centres assistencials. Es tracta d’evitar que l’excés de feina i demanda d’atenció derivada dels malalts infectats per el coronavirus, comporti limitacions en altres actes assistencials que requereixin també una atenció sanitària immediata. Per tant, es proposa aplaçar en el temps tot allò que sota criteris exclusivament clínics pugui ser aplaçat sense causar perjudicis a la salut dels malalts. 

Tanmateix en les últimes hores estan apareixent rumors sobre la intenció del govern espanyol de recuperar les competències en Sanitat transferides a les comunitats autònomes, fet que podria deixar en res les mesures anunciades per el CatSalut         

 

El director del CatSalut Adrià Comella ha comparegut juntament amb la directora de l’Àrea Assistencial Xènia Acebes, per explicar que “el sistema sanitari ha de preservar i mantenir, amb totes les garanties, la resposta a situacions urgents com infarts, ictus o accidents amb politraumatismes, l’activitat important com els parts, la diàlisi, la quimioteràpia o la radioteràpia i d’altres, i els casos greus provocats per la pandèmia”. Les mesures de reorganització dels serveis assistencials poden tenir, segons la previsió del CatSalut, una durada entre 8 i 10 setmanes.

Partint de la realitat que el virus està escampant-se a una velocitat elevada, els esforços del sistema sanitari estan avui concentrats a aplicar mesures de contenció que permetin allargar en el temps l’aparició de nous cassos, evitant que la punta d’activitat es concentri en un lapse de temps curt, fet que podria causar un col·lapse en els serveis de cures intensives, i dificultar molt una assistència de qualitat. L’objectiu és aplanar tant com sigui possible la corba que representa l’aparició de nous cassos. 

Més enllà de les mesures de contenció, el CatSalut demana que es faci un ús responsable del servei 061 CatSalut Respon, que mostra signes de saturació en segons quins moments. Comentar per altre banda que aquest servei d’atenció telefònica ha passat a ser gratuït. El CatSalut demana que les consultes al 061 es reservin per a cassos de certa gravetat i per consultes ordinàries es faci ús del telèfon del CAP que cadascú té assignat. Els CUAP també han reforçat l’atenció telefònica i per tant els ciutadans també poden trucar-hi. En cas d’emergència i risc vital, el CatSalut recomana utilitzar el telèfon 112. Tot això amb l’objectiu de descongestionar les línies telefòniques dirigint cada trucada al lloc on, en funció del problema, l’actuació dels serveis sanitaris pugui ser més àgil i per tant més eficient.

Les mesures endegades a nivell organitzatiu per el CatSalut i donades a conèixer per Xènia Acebes són:

Limitar l’accés de visites als centres sanitaris com hospitals, centres sociosanitaris Centres de salut mental i residències.

Establir circuits adequats en els accessos als serveis d’urgències, per impedir contagis.

Reforçar els sistemes d’atenció telefònica i no presencial.

Incrementar l’hospitalització a domicili, tenint en compte de no fer-la servir per activitat que pugui fer l’atenció domiciliària de primària. 

Reconduir cap a l’atenció telefònica les visites successives que siguin possibles.

Desplegar mesures organitzatives que permetin garantir serveis essencials a la població, des programació de proves, consultes i intervencions que sota criteri clínic puguin ser  aplaçades en el temps.

Incidir molt seriosament en la restricció de visites als hospitals.

Reorganització de determinats equips assistencials (consultes, gabinets, quiròfans) que permetria una reserva de professionals que en cas necessari, puguin atendre altre activitat urgent

Allargar intervals dels plans terapèutics (medicació de crònics).

Augmentar el nombre d’envasos que es dispensen a les farmàcies amb l’objectiu que el ciutadà hi hagi d’anar menys.

Establir circuits perquè la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria es pugui fer fora dels hospitals bé al domicili o a les oficines de farmàcia.

Desenvolupar plans de contingència territorials per reorganitzar fluxos, i adequar els serveis sanitaris a les necessitats de cada moment.

Val a dir que la situació és complicada, i que no en va la Generalitat ha determinat el confinament de tot Catalunya, i per això ha demanat la col·laboració del govern espanyol per tancar el transport aeri, marítim i terrestre que es dirigeix a Catalunya. Sembla però, que el govern de Pedro Sánchez està en unes altres coordenades, i que el seu objectiu principal passa per no confinar Madrid que com se sap és el focus de coronavirus més actiu i important de tot l’Estat. El govern de Pedro Sánchez, pretén recuperar les competències en matèria de salut entre altres àmbits. Vol dir que la sanitat catalana estaria en mans de Salvador Illa, del tot incompetent en matèria sanitària. 

Si això acaba sent així, podríem viure a casa nostra, situacions com les que ha protagonitzat el vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias que avui ha acudit, tan ample, al consell de ministres estant en quarantena després del positiu per coronavirus de la seva dona. Aquest tarannà tan espanyol només pot allargar encara més els nefastos efectes del coronavirus. Voler deixar la salut dels catalans en mans d’aquests personatges impresentables, no és acceptable de cap manera. Mereix el nostre rebuig més enèrgic. Què s’han cregut..!

         

Són altres maneres de fer, i altres maneres d’entendre la vida... 

El sistema sanitari públic català necessita més dotació de recursos encara que sigui de caràcter extraordinari.

El coronavirus està originant unes despeses i exigint uns recursos professionals que de cap manera poden sortir del pressupost ordinari del departament de Salut, si no es vol afectar negativament altres prestacions assistencials. Estem davant d’una emergència sanitària que requereix solucions específiques i tant el govern estatal com el de la Generalitat han de ser capaços d’arbitrar alguna mesura que compensi les despeses extraordinàries que el coronavirus està ocasionant. 

 

La sanitat pública catalana disposa d’una previsió de pressupost per a l’any 2020 que ni tan sols arriba al que preveia el pressupost de l’any 2010. En aquestes condicions tothom entendrà que no es pot pretendre que les despeses extraordinàries derivades de l’atenció a les persones infectades amb el SARS-Cov-2 hagin de ser pagades a través d’un pressupost que ja de per sí, és molt inferior al que hauria de ser. A l’any 2020, el pressupost ordinari del departament de Salut ni tan sols permet revertir les retallades, si hom considera l’increment del cost de la vida en el període 2010-2020. Per tant és evident que si l’atenció als malalts infectats amb el coronavirus no es finança per alguna  via extraordinària, les conseqüències poden ser desastroses per un sistema, la sostenibilitat econòmica del qual, s’aguanta amb agulles. 

Pel que sembla, països com Alemanya i Itàlia, amb una  forta incidència del COVID-19, han decidit implementar crèdits extraordinaris per fer front a les noves exigències que la batalla contra els virus està generant en els seus dispositius assistencials. Ignoro si les finances dels centres sanitaris en aquests països estan tan en fase terminal com en els hospitals catalans, però en tot cas, i centrant-nos només en la situació a Catalunya és evident que calen recursos addicionals (humans i econòmics) per fer front a la situació. La fragilitat financera dels nostres centres no permet assumir aquestes noves despeses, si l’administració sanitària no troba la manera d’injectar aquests recursos extra que el sector sanitari públic necessita. 

Malauradament estem massa habituats a aquestes contradiccions per part dels polítics. Hem viscut l’aparició de nous medicaments, molt cars, per tractar per exemple l’hepatitis C, i com els polítics s’han omplert la boca de lloances a les seves decisions de finançar públicament aquests medicaments, però acte seguit hem vist com els centres han hagut de facilitar els medicaments als malalts sense rebre cap compensació econòmica per part de l’administració. De manera que plou sobre mullat...

Segurament per això el president del govern espanyol està anunciant un Pla de xoc, per pal·liar els efectes econòmics del coronavirus, que dona la sensació que va molt més dirigit a l’activitat econòmica del país en general que no pas a crear una nova línia de finançament per a la sanitat pública. En concret el president Pedro Sánchez s’ha compromès a dedicar recursos per mantenir el benestar de les famílies, protegir els treballadors per evitar acomiadaments, donar suport a la liquiditat de les empreses  petites per evitar problemes de solvència i també posar en marxa mesures específiques pels sectors dels transport i del turisme. Sobre una aportació extra als sistemes de salut res de res. Pel que ha transcendit fins ara, sembla que el govern espanyol es planteja com a conseqüència del coronavirus, una nova flexibilització de l’objectiu de dèficit per a les autonomies i això en cap cas és més pressupost per a la sanitat. És més endeutament i és traspassar un deute a les futures generacions que hauran de pagar el que nosaltres i els polítics actuals no han estat capaços de resoldre. Per la seva banda la UE ha explicat que activarà un fons per contrarestar l’impacte econòmic en els països de la Unió, però també per recolzar els sistemes sanitaris dels Estats membre, ajudar a les PYMES, o actuar en el mercat laboral.

Tornant a Catalunya, cal assegurar que tots els llits públics estaran disponibles, en tots els dispositius assistencials del sistema públic i que comptaran amb la dotació de personal requerida. I això exigeix més diners per al sistema. No fer-ho, implicarà que treballar contra el coronavirus voldrà dir deixar de treballar contra altres malalties que es continuaran produint, i això implica més llistes d’espera i més iniquitats en el sistema públic. Per això és tan important que l’atenció al coronavirus estigui suportada per unes aportacions de recursos extraordinàries. És la única manera d’evitar que les llistes espera quirúrgica i no quirúrgica, i d’accés a proves diagnòstiques pateixin un increment molt considerable. 

Sobta molt que no hagi estat la consellera de Salut la primera en reclamar al departament d’Economia de la Generalitat, aquesta aportació extraordinària, del tot necessària, per atendre correctament als ciutadans de Catalunya... Per què deu ser..? Ah si... ho vaig dir fa mesos: tots dos van de bracet, i això deixa ben palès una vegada més, que la salut dels ciutadans mereix una major bel·ligerància entre els màxims responsables del departament de Salut i el d’Economia.

Ensopiment generalitzat... al departament de Salut

Lamentablement, només el coronavirus trenca la monotonia generalitzada en la que s’ha instal·lat el departament de Salut. L’absència d’iniciatives innovadores, la manca d’un projecte conegut i consensuat, i l’excessiva politització de molts dels alts càrrecs, han sumit al departament en una situació de letargia d’idees, que només pot conduir a un empitjorament de la qualitat de l’assistència. 

La situació d’encefalograma pla en la que sembla que s’ha instal·lat el departament de Salut, només s’ha vist sacsejada per l’arribada del coronavirus al nostre país. Més enllà de l’excel·lent resposta fins ara, del nostre sistema sanitari i d’una bona política comunicativa per part del departament de Salut, les iniciatives del departament semblen inexistents a l’hora de millorar el nostre sistema de salut que tot i ser molt bo, continua presentant mancances no resoltes, i noves situacions que requereixen noves respostes. 

La sanitat pública catalana té mancances en l’àmbit de l’assistència primària, com per exemple el dèficit de professionals en molts equips d’atenció primària, les dificultats per accedir a una primera visita del  metge de capçalera, o encara pitjor, el temps que es requereix per visitar a l’especialista quan l’assistència primària decideix que el malalt ha de canviar de nivell assistencial. 

Mancances també en l’assistència especialitzada, en la que els problemes d’accessibilitat generen llistes d’espera quirúrgiques impròpies d’un sistema sanitari de qualitat, o de retards inadmissibles en la realització de proves diagnòstiques, que no mereixen l’atenció per part d’un departament que sembla més interessat en la publicitat via Twitter, que no pas en la solució dels problemes de salut dels ciutadans. No es pot entendre que en la darrera legislatura del conseller Comin es dotés econòmicament un programa de xoc per combatre les llistes d’espera, i en canvi ara, davant de l’increment dels temps d’espera per a ser operats, les prioritats del departament no se sap massa bé quines són. 

Per la seva banda la Salut Mental, que va rebre un fort impuls econòmic en la legislatura passada, ha vist com de repent totes les millores que havien de continuar produint-se ara ja no se’n parla més. O l’atenció sociosanitària, que porta temps en la disjuntiva de separar de la llarga estada tots aquells problemes que són molt més socials que no pas sanitaris. Tot continua pendent i ningú agafa el brau per les banyes i intenta aportar solucions. 

I per no parlar de la situació econòmica dels centres del SISCAT, la majoria dels quals “no pot arribar a fi de mes” utilitzant una frase que serveix de caricatura d’una realitat que posa en risc la sostenibilitat econòmica de moltes institucions del sistema de salut  

El departament de Salut està en fase “qui dies passa anys empeny”, i això es nota no només al pavelló Ave Maria, sinó també al CatSalut, a l’AQuAS, a l’ICO o a tantes altres institucions on s’ha optat per situar-hi al front a persones que no tenen les capacitats que es requereixen per donar continuïtat a un sistema d’excel·lència pel que fa als resultats en salut com és el nostre. 

De fet, situar en determinats càrrecs de responsabilitat a persones poc competents és un problema ètic. Els recursos públics han de ser gestionats propiciant la màxima eficiència dels mateixos, i quan es situa a algú que no té les capacitats professionals per a fer-ho, s’està actuant frívolament i sense cap mena d’ètica. Situar com a gerents d’entitats que gestionen pressupostos elevats a persones no suficientment preparades, és una greu irresponsabilitat. Els problemes no és limiten a exercir amb garanties la funció gerencial, sinó que també afecten a l’agilitat del procés de presa decisions. 

Quan un responsable no està suficientment preparat, a l’hora de prendre decisions de certa complexitat, dubta i acaba per no decidir res, esperant que algú decideixi per ell, bé perquè eleva el problema al seu superior, o bé perquè deixa que el problema s’enquisti esperant a veure si es resol tot sol. És el començament del col·lapse del procés de presa de decisions. I això, aquesta nova caricatura és quelcom molt similar al que avui està succeint en molts àmbits del departament de Salut.    

La flexibilització de l’objectiu de dèficit dona un respir a Salut

Tanmateix, malgrat que la pressió del deute acumulat del departament de Salut disminueixi, el dèficit estructural del nostre sistema de salut és cada any més elevat. O hi ha mesures serioses de gestió per controlar una despesa desbocada, o surten diners d’algun lloc per finançar millor el sistema sanitari o el col·lapse està assegurat.

El PP havia situat l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes al 0% pe aquest any 2020. Va ser a primers de febrer quan la ministra Maria Jesús Montero va comunicar en el sí del “Consejo de Políitca Fiscal y Financiera” que flexibilitzaria aquest objectiu per situar-lo aquest any 2020 en el 0,2%.  

Per a la Generalitat de Catalunya, aquesta flexibilització del dèficit permet gastar 480 milions més dels que es preveien en el pressupost que encara està pendent d’aprovació en el Parlament. Tanmateix, el departament d’Economia s’ha afanyat a pactar amb els Comuns a que es destinaran aquests diners que incrementaran els pressupostos del 2020. I segons ha transcendit sembla que una bona part es destinaran a pagar allò que s’anomena el dèficit estructural del sistema de salut, que habitualment estava situat al voltant dels mil milions d’€ anuals, però que malauradament, i com a conseqüència d’una gestió econòmica nefasta del departament de Salut, aquests dos últims exercicis econòmics ha estat al voltant dels 1.500 milions d’€ anuals.  

En una resposta parlamentaria, el vicepresident del govern català i conseller d’Economia, Pere Aragonès també ha explicat que es destinaran altres 20 milions  per “posar al dia” els serveis socials, que com és sabut pateixen un finançament encara més deficitari que el propi sistema sanitari. També sembla que hi haurà una dotació d’1,5 milions d´€ que hauria servir per encarregar l’avantprojecte del nou Hospital Josep Trueta de Girona, tot i que encara no s’ha pres una decisió definitiva sobte la seva ubicació. Pel que sembla, totes les modificacions del pressupost, resultat d’aquesta flexibilització de l’objectiu de dèficit, haurien de ser aprovades en la propera Comissió de Salut de Parlament de Catalunya de dimecres vinent.

Val a dir, que el pressupost de la Generalitat tirarà endavant gràcies als vots del Comuns. I aquest fet, que és sens dubte una bona notícia, no deixa de ser tanmateix preocupant. Perquè un partit tan poc orientat a la col·laboració institucional accepta facilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat? De fet, només han facilitat l’aprovació dels pressupostos públics quan ells formaven part dels governs tripartits. El primer presidit per Pasqual Maragall i el segon per José Montilla. En canvi, ara no són al govern, i al pregunta és perquè faciliten l’aprovació dels pressupostos 2020 si mai abans ho havien fet? 

I la pregunta no és baladí perquè comencen a circular rumors que de ser certs comportarien una actitud poc ètica per part d’alguns. Val la pena entrar en el que podríem anomenar política ficció, i analitzar una mica els comentaris que s’escolten a rel d’aquesta misteriosa aprovació de pressupostos. Segons alguns rumors, aquesta és una estratègia que estaria relacionada amb l’intent de formalitzar un nou tripartit amb els mateixos tres actors dels tripartits anteriors: ERC, PSC i els ara anomenats Comuns. És sabut que les deslleialtats entre els membres del govern actual ens han de portar en un termini de temps no massa llarg a unes eleccions, i per tant aquesta seria una gran ocasió per formalitzar un nou tripartit quan s’hagin celebrat aquestes eleccions que tenim a la cantonada. De fet hi ha una circumstància que abona aquesta tesi: és sabut que els Comuns estaven visceralment en contra de l’anomenada Llei Aragonés. Semblava que el perill més gran que es cernia sobre Catalunya era la Llei Aragonés, i si aquesta s’aprovava, totes les calamitats de l’univers caurien sobre nosaltres.

Doncs miraculosament, la Llei Aragonés no s’ha aprovat gràcies a la inestimable col·laboració del tercer integrant d’aquest hipotètic tripartit, que no és altre que el PSC. Serà que aquest teoria de política ficció, s’apropa força a la realitat?

Sigui com sigui, la sanitat catalana al 2020 podrà veurà reduït el seu dèficit estructural en 400 milions d’€, però no ens enganyem, si no es recupera la gestió professional del pressupost, si no es creu amb la gestió com una especialitat professional, si continuem incorporant a la gestió gent que no estigui suficientment preparada, el problema acabarà sent molt i molt greu.  

La decisió sobre la ubicació del nou Trueta hauria d’estar ben a prop

La consellera de Salut Alba Vergés es va comprometre a finals de novembre de l’any passat, a decidir quina seria la decisió definitiva sobre la ubicació del nou Hospital Josep Trueta abans que finalitzés aquest primer trimestre del 2020. Com es sabut són dues les opcions que estan sobre la taula per la futura ubicació del vaixell insígnia de la sanitat gironina: D’una banda els solars de la zona de Domeny, que és la solució preferida per l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, i de l’altre, les rodalies del Parc Martí Julià (Salt) on s’ubica entre altres dependències sanitàries l’Hospital Sta. Caterina. Aquesta segona opció és la que comptaria amb els suport pràcticament unànime dels professionals èdics gironins.  

L’objectiu de l’alcaldessa de situar el nou equipament sanitari al Nord de la ciutat es fonamenta en criteris d’equilibri del territori i de mobilitat  atès que Domeny és a 30 metres de l’accés per autopista. Aquesta ubicació al Nord també permet que la ciutat de Girona es configuri amb dos pols sanitaris: un al Sud (Clínica de Girona) i un altre al Nord (Nou Trueta). La ubicació del Nord també hauria de permetre el creixement ordenat de la ciutat per la zona de Domeny. El gran inconvenient d’aquesta solució és la manca d’espais per un creixement futur, atès que els espais previstos semblen insuficients.

A l’altre banda de la decisió, hi tenim als professionals de l’Hospital Trueta, que entenen, i no els manca raó, que la ubicació idònia és la zona propera al Parc Martí Julià, en la que s’hi poden ubicar a més la recerca i al docència en ciències de la salut, formant tot plegat un conglomerat sanitari-universitari-investigador de primer nivell, amb les sinèrgies i els economies d’escala que es deriven de la proximitat dels diferents equipaments. Aquesta ubicació permetria la consolidació de cara al futur d’un campus sanitari molt complert i coherent. El ran inconvenient és que el Trueta deixaria d’estar en el terme municipal de Girona. 

Davant d’aquesta dualitat de visions tan oposades, al novembre de l’any passat la consellera de Salut Alba Vergés es va comprometre a tenir presa una decisió dins del primer trimestre del 2020, termini que està a punt de complir-se. Segons va explicar la consellera la decisió es basaria exclusivament en criteris tècnics, però val a dir que hi ha condicionants polítics que de ben segur pesaran sobre els serveis tècnics del departament a l’hora de prendre una decisió. I no oblidem, perquè no és baladí que mentre l’alcaldessa de Girona pertany a JuntsxCat, l’alcalde de Salt (on s’ubica el Parc Martí Julià) és d’ERC, exactament el mateix partit que laconsellera de Salut.   

Tanmateix, val a dir que malgrat que a alguns ens sembli una solució fàcil de prendre, en els fons no ho deu ser tant. I aquesta dificultat a l’hora de decidir resulta evident quan existeix tanta disparitat entre diferents entitats de la vida social i associativa de la ciutat en favor d’una o altre alternativa. Veiem quins són aquests posicionaments:

A favor de Domenys:

Ajuntament de Girona 

Col·legi d’Infermers i infermeres de Girona

CCOO

A favor de Salt:

Els professionals mèdics de l’Hospital Trueta i del Sta Caterina

El sindicat Metges de Catalunya

Col·legi de Metges de Girona 

Associació de Veïns Santa Eugènia 

Ajuntament de Salt  

A destacar de tots aquests posicionaments el de CCOO que ha presentat més d’11 mil signatures demanat que el nou Trueta s’ubiqui a Domeny. He volgut indagar sobre les motivacions que podria tenir aquest sindicat a l’hora de significar-se per alguna de les opcions, i finalment algú m’ha fet entendre la verdadera raó: Si el nou Trueta s’ubica a les proximitats del Parc Martí Julià, és possible que el règim del personal del nou Trueta i del Sta. Caterina s’unifiquin fet que al sindicat no li agrada, com tampoc li agrada que el conjunt assistencial fos dirigit per algun organisme local diferent de l’ICS, i això a CCOO és evident que els crea “zarpullido”... per tant, l’opinió de CCOO no té res a veure amb els criteris tècnics que s’han de considerar a l’hora de prendre una decisió d’aquesta envergadura.  

Aviat sortirem de dubtes, a no ser que el departament de Salut vulgui allargar el problema “ad calendes graecas..”     

Davant el coronavirus, veus autoritzades criden a la calma

Els exconsellers Marina Geli i Boi Ruiz, així com el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, exposen en diversos mitjans que davant l’extensió del coronavirus a nivell mundial, cal sobretot confiança en la comunitat científica, en el nostre sistema de salut, extremar les precaucions higièniques bàsiques, i vetllar per la deguda protecció dels professionals sanitaris.

El Periódico de Catalunya publica un article de l’exconsellera de Salut Marina Geli titulat “Coronavirus, gestionar la incertesa”, en el que entre altres coses explica que en aquests dos últims mesos, la comunitat científica internacional ha pogut identificat el virus, ha seqüenciat el genoma, ha creat eines de diagnòstic fàcil de la malaltia i en aquests moments es busquen medicaments adequats i una vacuna que ajudi a combatre l’extensió del virus.

També posa en valor el sistema sanitari català, del que destaca el sistema de vigilància epidemiològica, i per tal de transmetre confiança a la població remarca com elements claus la transparència en la informació, que la comunicació es faci des de “l’auctoritas” tant a nivell polític com tècnic, que es prenguin mesures que preservin de possibles infeccions als professionals i que es reforci els sistema sanitari per l’atenció dels cassos greus. També insisteix en les mesures higièniques de protecció. L’article de l’exconsellera Geli acaba amb una frase per transmetre tranquil·litat davant la incertesa: “La confiança en la comunitat científica nacional i internacional és el millor antídot per a l’alarma social davant de l’alerta sanitària del nou coronavirus”

Per la seva banda, l’exconseller de Salut Boi Ruiz, en una entrevista al diari digital “Planta doce” explica que en la seva opinió els governs estan gestionant adequadament la situació derivada del coronavirus, atès que avui l’únic que es pot fer és detectar les persones infectades, analitzar els seus entorns, aïllar aquests entorns i evitar així la disseminació del contagi. Remarca que tot i que les dades indiquen que el coronavirus no és molt més perillós que la grip estacional, les mesures contundents que s’estan prenent també tenen a veure amb el component de por que existeix en la població. Tanmateix afirma que “la letalitat del coronavirus és una mica més alta que la de la grip comuna i sempre incideix en grups de població amb un estat de salut més delicat”. Per últim Boi Ruiz entén que els països que tenen sistemes públics de salut estan en millors condicions per afrontar situacions com les que està generant el coronavirus que no pas aquells amb models de lliure mercat, que comporten un major risc per les persones.   

Per la seva banda, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, veient la situació epidemiològica actual del coronavirus, que comporta un increment progressiu de cassos a Catalunya (a dia d’avui hi ha 17 cassos confirmats), ha fet públiques les següents consideracions:

1. Els professionals sanitaris són un punt molt important en la cadena de control de la malaltia Covid-19 i estan exposats al contagi en relació amb la seva pràctica clínica. Seguint sempre els criteris de l’autoritat sanitària i els protocols establerts, han de prendre mesures de protecció i vetllar per la seva pròpia salut per tal de no emmalaltir.

2. També, per tal de poder garantir que no esdevenen agents transmissors del contagi a d’altres persones o professionals.

3. En el moment actual, és important poder garantir la plena disponibilitat de professionals per fer front a la malaltia en les millors condicions possibles.

4. Aquests fets fan que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya recomani explícitament que els professionals sanitaris s’abstinguin de participar presencialment en jornades o congressos nombrosos, on hi pot haver risc de contagi.

Per tant, tots aquells que tenen una autoritat reconeguda  en la matèria, demanen mesures preventives tant per les persones en general, com per els professionals que tenen cura de les persones. És per això que en aquest context sobta que des de la irresponsabilitat d’alguns dirigents polítics es puguin produir situacions com les que denuncia un ciutadà català que ha arribat a l’aeroport de Barcelona provinent de l’Iran. Com és sabut, Iran és un dels països en els que el coronavirus presenta una forta incidència. Abans de pujar a l’avió a l’aeroport de Teheran, aquesta persona va ser sotmesa a dos controls de temperatura. A l’arribada a Barcelona, 6 hores més tard en un vol directe, cap control. Només un fulletó de recollida voluntària, amb la recomanació de vigilar la seva salut durant 14 dies i si en aquest període es trobava malament, trucar al 112. Davant de la serietat i el coneixement dels professionals i experts sanitaris, la frivolitat dels polítics que tenen la responsabilitat sobre l’aeroport del Prat. 

Finalment, fer esment a la resposta del govern de la Generalitat davant l’expansió del coronavirus: Revisió del Pla de Protecció Civil d’Emergències per tal de millorar la coordinació dels diferents departaments del govern català. Veurem si amb això es poden compensar  les negligències d’alguns.      

La resolució alternativa de conflictes en el sistema de Salut, ha arribat per quedar-s'hi

El Sr. Carles Garcia Roqueta, és
advocat i mediador, president de
 la Societat Catalana de
 mediació en Salut

En aquesta entrada al blog, l’advocat Carles Garcia Roqueta posa en valor que el Departament de Salut hagi incorporat per primera vegada en el nou model d’estàndards d’acreditació per els centres d’atenció hospitalària d’aguts, que les organitzacions disposin d’un sistema per a la gestió de conflictes entre professionals, com a element necessari per a poder accedir a l’acreditació. És un pas endavant a l‘hora de resoldre desavinences que es poden abordar des de la mediació entre les parts.   

Des de la seva creació la Societat Catalana de Mediació en Salut  (SCMS) que presideixo ha plantejat a l’administració sanitària la necessitat d’incorporar als estàndards per a l’acreditació de  centres sanitaris la disposició d’un sistema integral per a la gestió de conflictes entre els professionals que hi presten els seus serveis i entre aquests i els usuaris i pacients atesos.

Hem rebut amb molta satisfacció la revisió del  model d’estàndards d’acreditació dels centres d’atenció hospitalària aguda recentment publicada, que n’ha incorporat un de nou, de caràcter essencial, és a dir, necessari per a ser acreditat, que satisfà parcialment la reivindicació de l’SCMS establint que l’organització ha de disposar d’un sistema integral de gestió de conflictes entre professionals per la via del diàleg i la negociació.

Picar pedra dóna resultat, han hagut de passar vuit anys i cinc directors generals de recursos sanitaris, davant de cadascun dels quals hem reiterat personalment la nostra reivindicació, per a que finalment l’equip de l’actual consellera de Salut hagi mostrat la sensibilitat i receptivitat necessàries per incorporar aquest nou estàndard al model d’acreditació d’hospitals d’aguts.

La creació al si de les organitzacions sanitàries d’aquests sistemes  integrals de gestió alternativa dels conflictes sorgits entre els professionals sanitaris que hi presten serveis és un important primer pas i obre una finestra d’oportunitat per difondre la cultura de la pau i el diàleg, un dels objectius de la nostra associació, entre aquests i per extensió entre la resta d’actors del sistema de salut, i hauria de servir d’experiència per  incorporar en futures revisions o actualitzacions del model d’acreditació el requisit de disposar de sistemes anàlegs per resoldre les controvèrsies amb els usuaris i pacients derivades del tracte o del tractament que reben.

És en les organitzacions sanitàries on sorgeixen els conflictes amb els pacients i els seus familiars o persones vinculades que tenen una alta càrrega d’emotivitat perquè afecten a qüestions tan sensibles com la vida, la salut, la integritat física o l’autonomia i la dignitat de les persones, el lloc  on  s’ha d’afrontar, en primera instància, la seva resolució amistosa prenent les mesures organitzatives oportunes.

L’SCMS seguint la tendència internacional proposa a totes les entitats titulars de centres sanitaris de qualsevol nivell assistencial la creació d’aquests sistemes integrals i integrats de gestió i resolució de conflictes quina finalitat no és altra que la d’establir un clima adequat per a que es recuperi la confiança i es restauri la bona relació entre els pacients i els professionals que els atenen quan per alguna raó aquesta relació ha quedat deteriorada per la producció d’algun esdeveniment advers.

Saludem i aplaudim sense cap mena de reserva el pas que el Departament de Salut ha donat en l’actualització del model d’acreditació per al període 2020-2023, alhora que expressem la nostra voluntat de continuar treballant per veure inclòs a la propera revisió un estàndard essencial que estableixi la necessitat de disposar d’un sistema de gestió i resolució alternativa de conflictes amb els usuaris i pacients basat en l’escolta activa, el diàleg i la negociació.