La dignitat dels directius de l’Hospital de Sant Pau, una ofensa per el president Pedro Sánchez

Pedro Sánchez titlla a la direcció de l’Hospital de funcionaris públics, quan es tracta de personal laboral, que varen mantenir una actitud coherent davant la clara discriminació que va dur a terme el president del govern espanyol en funcions, visitant només a persones ferides pertanyents a les forces policials espanyoles.

Pedro Sánchez es va queixar que la dona del policia ferit no havia rebut cap trucada ni cap empara de la Generalitat, quan ell en cap cas es va disculpar davant les 4 persones que han perdut un ull i la resta de ferits que hi ha hagut .

Pedro Sánchez va veure com el seu ego quedava profundament afectat el dia de la seva recent visita a l’Hospital de Sant Pau. Això de què ningú de  l’equip directiu el rebés va afectar profundament la seva personalitat tan narcisista, fins el punt que ha comès l’immens error de criticar públicament la plantofada institucional que va rebre. En cap cas ha volgut reflexionar ni fer la més mínima autocrítica al voltant de la seva decisió de visitar només als policies espanyols i no a tots el ferits. Aquesta discriminació, aquesta manca de tacte polític, el desacredita com a persona, com a dirigent polític i com a home d’Estat. Ha actuat amb una prepotència pròpia d’un pelacanyes amb uniforme de general. 

En declaracions a la televisió privada (La Sexta) ha dit literalment què "No em va rebre ni la direcció de l'hospital. Vaig sentir vergonya que uns funcionaris públics no fossin capaços de rebre al president". Un president que evidentment no és un president de tothom sinó només dels unionistes, com si ser independentista fos una xacra social. Un  president del govern espanyol que menysprea i abdica del 48% de la societat catalana.

Un president espanyol tan contradictori que en canvi li exigeix al president Torra que faci el que ell no ha fet, dient-li que abans de parlar amb ell, que truqui als policies ferits en els aldarulls, quan ell ha estat incapaç de demanar disculpes a les 4 persones que han perdut un ull per culpa de les accions violentes de la policia espanyola i de les quals ningú ha demanat perdó, o de visitar als independentistes hospitalitzats també al mateix hospital de Sant Pau. 

Aquesta manera tan sectària d’actuar del president espanyol, no guarda cap relació amb la manera de fer del sistema sanitari català, on tothom és atès, parli com parli, porti o no uniforme i sigui quin sigui aquest uniforme. Un sistema sanitari públic, universal, accessible i equitatiu, que no discrimina ningú per cap motiu i encara menys pel seu pensament polític. El Sr. Pedro Sánchez en canvi és un president en funcions d’un govern que discrimina l’independentisme, la llibertat d’expressió i la de reunió si ens atenem a la seva visita a Sant Pau i la seva acceptació d’una sentència que en interpretació de molts lletrats posa en risc  les llibertats esmentades.

Per altre banda, el Sr Pedro Sánchez demostra un desconeixement important de la realitat de la sanitat pública catalana. Al considerar a l’equip directiu de l’Hospital de Sant Pau com a funcionaris públics, així com als metges i altre personal que varen participar en la protesta per la seva presència al recinte hospitalari, demostra que no ha entès res de com està constituïda la xarxa sanitària pública a Catalunya. L’Hospital de Sant Pau avui és una fundació privada sense ànim de lucre, i els seus treballadors (i també els directius) són personal laboral i en cap cas funcionaris públics.

La consellera de Salut Alba Vergés també ha intervingut en la polèmica recordant en una intervenció al Parlament de Catalunya que el nostre sistema sanitari atén a tothom, sense discriminacions; no com fa el Sr. Pedro Sánchez que només va a visitar “als seus”. La consellera Vergés en un altre àmbit també ha denunciat que la comitiva del president Sánchez va entrar a l’Hospital de Sant Pau per l’entrada d’Urgències, col·lapsant amb els seus vehicles l’entrada i sortida d’ambulàncies amb el risc per la salut de les persones que això va comportar, i lluint dins del recinte hospitalari subfusells amenaçadors des de l’interior d’un dels vehicles de la comitiva del president. Unes formes  inacceptables al segle XXI en un país que es diu democràtic. 

La presència del Sr. Pedro Sánchez als hospitals catalans, ha estat rebutjada no només per una part del personal dels centres sinó que també ha provocat reaccions externes, i en aquest sentit cal ressaltar la d’un metge a Twitter, que referint-se a Pedro Sánchez ha dit:

“Hola @sanchezcastejon sóc metge intensivista i com a tal et dedicaria totes les hores, tots els meus coneixements, tots els meus esforços, en salvar-te la vida. Com a ciutadà deixa'm dir-te que em repugnes per covard, per mentider, per com tractes el poble de Catalunya... Amen”

Aliança estratègia entre els Hospitals de Campdevànol i Olot: un exemple de pragmatisme

Els dos centres hospitalaris han constituït un servei de cirurgia general, integrat per professionals dels dos centres, que es configura com un servei de cirurgia d’àmbit territorial que desenvolupa la seva feina de manera indistinta en els dos centres.

D’aquesta manera els dos hospitals donen una resposta conjunta a la manca de professionals, mantenen la qualitat assistencial, milloren els seus comptes, i asseguren la continuitat d’un servei assistencial als habitants de les comarques del Ripollès i La Garrotxa.

Els hospitals de Campdevànol i d’Olot són dues institucions que tenen ja una certa trajectòria en l’establiment d’aliances estratègiques; no tant entre ells sinó especialment amb el Consorci Hospitalari de Vic. El canvi d’orientació de fluxos de malalts marcat per el CatSalut, establint l’eix Campdevànol-Olot-Girona ha remodelat els acords que fins ara es mantenien en aquelles comarques, i ha generat noves possibilitats de col·laboració. 

Els Drs. Josep Maria Padrosa i Joan Grané,
gerents dels Hospitals de Campdevànol
i Olot, respectivament 

Una aliança estratègica neix com a conseqüència de l’existència d’uns problemes que els responsables han de resoldre. En el cas de l’aliança entre els hospitals de Campdevànol i Olot es pot situar en la base del problema la dificultat en poder contractar el nombre de  professionals que els faria falta, la feminització de la professió mèdica que comporta dificultats afegides a l’hora de cobrir les guàrdies, etc. 

Per resoldre aquest situació, els dos centres s’han posat d’acord per unificar els dos serveis de cirurgia general que tenia cada un dels hospitals i constituir-ne un de caràcter  territorial que treballarà indistintament en cada un dels dos hospitals integrats en l’aliança. Tots dos hospitals assumiran a través d’aquest servei unificat, integrat per 8 professionals, les consultes externes i la cirurgia major ambulatòria i la cirurgia menor. A l’Hospital d’Olot s’atén a més tota la cirurgia programada i urgent que requereixi hospitalització procedent de l’Hospital de Campdevànol o del propi Hospital d’Olot. A partir de determinat grau de complexitat, els malalts són derivats a l’Hospital Josep Trueta de Girona, tant si procedeixen d’Olot com de Campdevànol. 

Com  a conseqüència d’aquest acord, l’Hospital d’Olot es beneficiarà anualment de la facturació d’unes 150 altes addicionals, mentre que l’Hospital de Campdevànol perdrà aquesta facturació, però en canvi s’estalviarà pagar guàrdies i altre despeses relacionades amb el funcionament del servei. El CatSalut, per la seva banda, a nivell econòmic ni hi perd ni hi guanya. Tanmateix a nivell qualitatiu pot continuar mantenint aquests serveis en el territori, que altrament no podria fer-ho i hauria de derivar els malalts a altres dispositius sanitaris més allunats. 

L'Hospital d'Olot

Els habitants de les dues comarques també hi guanyen atès que la gent de la Garrotxa podran continuar gaudint d’un servei assistencial dels considerats essencials per hospitals d’aquest nivell assistencial, la sostenibilitat del qual, de cara al futur, no estava del tot garantida, i els del Ripollès podran ser atesos a Olot, que no té llistes d’espera, i per tant la seva atenció quirúrgica podrà ser molt més immediata. Val a dir que tot això ha estat possible gràcies a la bona disposició dels professionals implicats en aquesta aliança i a la bona entesa entre les gerències del dos centres. 

Segons el que marca un dels eixos del Pla d’Acció 2019-2020 del CatSalut, es vol potenciar aquest tipus d’aliances de caràcter territorial, però tot i així, més enllà de la benedicció apostòlica a la proposta d’aliances, el valor afegit fins ara del CatSalut en aquests projectes és pràcticament nul. Estaria bé que el CatSalut es plantegés algun tipus d’incentiu econòmic per les institucions i també pels professionals, a través de programes especials o de la manera que es consideri més oportuna. No tot es pot fiar a la bona voluntat de les parts; aquesta “bona voluntat” cal compensar-la d’alguna manera i incentivar-la si es tracta d’una línia d’actuació estratègica de futur.

El CatSalut també  hauria de jugar un paper més polític que en cap cas els toca jugar als gerents. Els polítics locals, afectats per aquestes aliances, poden interpretar en algun cas una certa pèrdua de pes de l’Hospital del seu poble, davant d’una aliança d’aquest tipus. En cap cas això és així perquè els serveis a la població es mantenen, però hauria de ser el CatSalut qui parlés amb els polítics de les comarques afectades per explicar la raó de tot plegat i fer-los veure les avantatges que es deriven d’aquests acords. 

L'Hospital de Campdevànol 

El CatSalut també hauria de vetllar per millorar l’accessibilitat dels malalts en aquests plantejaments. Està molt bé reconduir el flux de malalts de Campdevànol a Olot i Girona, però quan es prenen aquestes decisions algú hauria de tenir en compte la situació del transport públic entre les poblacions afectades per aquests acords, i en el cas que ens ocupa, el transport públic entre Ripoll, Olot i Girona no és precisament per tocar campanes, sinó tot el contrari.

I aquesta és una qüestió no menor, sobretot perquè els gerents dels dos hospitals  estan estudiant noves accions del mateix estil per millorar l’atenció als seus ciutadans: a banda de la col·laboració ja existent entre els serveis de Traumatologia, els serveis d’anestèsia, cirurgia vascular, urologia, o pediatria, són especialitats que podrien seguir el mateix camí, i per tant aquesta millora del transport públic és essencial.

Finalitzo felicitant molt sincerament al Dr. Joan Grané gerent de l’Hospital de Campdevànol i al Dr. Josep Maria Padrosa, gerent de l’Hospital d’Olot per aquesta magnífica iniciativa que es configura com una molt bona solució per els hospitals allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona.                                    

Hospital de Sant Pau: lliçó de dignitat

El president en funcions Pedro Sánchez, en una visita llampec a Barcelona acudeix als Hospitals del Sagrat Cor i Sant Pau de Barcelona només per visitar a policies espanyols ferits en les batusses d’aquests dies.

Els ciutadans presents en aquests hospitals juntament amb treballadors dels centres sanitaris han increpat amb xiulets  i crits de ”llibertat presos polítics”  al president en funcions del govern espanyol quan aquest ha visitat els policies ferits. La direcció de l’Hospital de Sant Pau, ni tan sols ha rebut formalment al Sr. Pedro Sánchez  en estimar que es tractava d’una visita purament privada, atès que només estava interessat en visitar a una part dels ferits (policies espanyols ingressats en el centre). 

Ahir dilluns, el president en funcions del govern espanyol Sr. Pedro Sánchez, va visitar Barcelona i en un  “vist i no vist” va visitar la comissaria de la policia nacional de Via Laietana i els hospitals del Sagrat Cor i Sant Pau, en els que hi havia hospitalitzats membres dels cossos policials espanyols; també hi havia hospitalitzats ciutadans ferits en els aldarulls i els enfrontaments amb les forces de seguretat i algun membre de la policia autonòmica. Aquests altres ferits no formaven part dels interessos del president espanyol.  

En la seva visita a Barcelona el Sr. Pedro Sánchez no va tenir temps per trobar-se amb el president català Quim Torra, tot i que aquest li havia demanat en diverses ocasions mantenir una trobada i poder parlar. Tampoc va tenir temps per disculpar-se per la brutalitat emprada per les forces de seguretat a l’hora de reprimir als manifestants, ni per dedicar unes paraules de suport a les víctimes de la violència policial. Una violència que tampoc va ser condemnada per el govern espanyol tal com ja va succeir l’1-O. 

Però una cosa és l’arrogància dels mandataris espanyols i l’altre la capacitat de la gent d’adonar-se de qui és qui. Per això, a l’Hospital Sagrat Cor i a l’Hospital de Sant Pau, treballadors del centres i visitants van increpar al president Sánchez amb xiulets i crits de “llibertat presos polítics”, mentre aquest recorria a gran velocitat les dependències hospitalàries. Una actitud espontània que reflecteix molt clarament l’estat d’ànim de la població farta ja de tanta ineptitud i tanta incompetència en uns governants que no estan fent res per facilitar la vida a la gent. A destacar la dignitat mostrada per l’equip directiu de l’Hospital de Sant Pau, que no va voler retre cap mena de rebuda oficial al president Sánchez, considerant que aquest efectuava una visita de caràcter privat al centre sanitari atès que només volia visitar als ferits del cossos policials espanyols. Pel que ha transcendit sembla que al Sr. Sánchez el va acompanyar en el seu recorregut per l’Hospital, només una persona del departament de comunicació del centre hospitalari.  

Aquests fets, que són molt significatius dels malestar dels ciutadans de Catalunya vers els polítics, van voler ser aprofitats el líder de Ciutadans Albert Ribera, qui sinó! per denunciar a les xarxes socials que als hospitals catalans hi havia “sanitarios poniendo la ideologia por encima del servicio público”. Aquesta enèsima barbaritat d’aquest talibà de l’espanyolisme, va ser contestat ràpidament per la consellera de Salut Alba Vergés que també per les xarxes socials li va retreure que qüestionés a uns professionals sanitaris que a Catalunya atenen a tothom sense discriminar ningú, i no com fan altres que només es preocupen dels seus, en una clara al·lusió alla visita llampec del president Sánchez.

Tot plegat és el trist resultat de renunciar a la política fent que la Justícia resolgui allò que els polítics han estat incapaços de solucionar. I com que les resolucions judicials, a ulls d’una majoria de ciutadans no són justes, tot plegat s’ha convertit en un problema social greu que ha derivat en enfrontaments entre les forces de seguretat i una ciutadania indignada. Afortunadament, el sistema sanitari català ha mostrat la seva maduresa, la seva professionalitat i la seva abnegada actitud democràtica assegurant la millor assistència sanitària possible per a tothom, des del SEM, passant per tots els dispositius assistencials que han acollit persones ferides d’una o de l’altre banda.

Cal agrair a la direcció de l’Hospital de Sant Pau la seva dignitat. Em sento representat per aquestes persones i per aquestes actituds. Gràcies !  

Bona resposta del sistema sanitari català a la situació generada per les protestes contra una sentència injusta

El SEM, a peu de barricada, ha atès amb molta diligència a una gran quantitat de ferits 

Un policia en estat greu, una noia que es debat entre la vida i la mort, i quatre persones que han perdut la visió, junt amb altres ferits i contusionats menys greus, és el lamentable balanç fruit de la incompetència dels polítics. 

Fins avui el SEM ha atès a 579 persones, com a conseqüència dels enfrontaments entre els cossos policials i els manifestants que protestaven per unes sentències injustes, desproporcionades i fonamentades en fets que només estan en la imaginació dels que han elaborat determinats relats. Tanmateix, el que ens ha portat fins aquí és conseqüència dels polítics que van decidir renunciar a la política i pensar que la Justícia resoldria el problema que ells s’han mostrat del tot incapaços de resoldre.

Del conjunt de ferits, destaca una noia afectada de un traumatisme cranioencefàlic que es debat entre la vida i la mort a l’Hospital Vall d’Hebron, i un policia en estat greu que està sent atès a l’Hospital de Sant Pau. Altres 4 persones han perdut com a mínim la visió en un ull conseqüència previsiblement de l’impacte de pilotes de goma o projectils de foam. En aquest sentit, val a dir que el Parlament de Catalunya havia prohibit l’ús de pilotes de goma per part de la policia, però es veu que hi ha alguna organització que té el recolzament suficient per passar-se per folre les disposicions del Parlament, sense que els passi res. Del total de ferits, sembla que 14 han necessitat hospitalització. 

Un altre balanç dels disturbis viscuts a Catalunya és el dels 24 empresonats que hi ha a hores d’ara a banda dels danys produïts en el mobiliari urbà de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i altres ciutats catalanes. Tampoc es pot deixar de fer referència a les pèrdues econòmiques derivades de la vaga general del divendres 18. 

Afortunadament no tot són lectures negatives de tot el que està passant; també n’hi ha de positives, i la que més, és l’actitud pacífica dels independentistes catalans que una vegada i altre fem evident en les marxes, manifestacions i concentracions que convoquen les entitats, més enllà de la violència desplegada per una minoria que no representa a ningú. En la lectura positiva no es pot deixar de banda la molt bona actuació del SEM, que en primera línia de les baralles ha estat capaç d’aportar l’atenció serveis sanitària d’urgència als nombrosos ferits dels bàndols enfrontats.

 Malgrat que el SEM ha donat una magnífica resposta a les necessitats derivades de les batusses entre uns i altres, no es pot dir el mateix del departament de Salut. Algú em va comentar fa poc, que les crítiques havien de ser constructives, i en aquest línia jo només vull recordar que quan els atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils, el departament de Salut va estructurar un sistema d’informació que permetia saber els ferits que hi havia, en quin centre estaven hospitalitzats, i la gravetat de les seves ferides. Aquesta informació s'actualitzava dues vegades al dia. Ara, ens trobem que ni a la pàgina web del departament de Salut, ni a la del CatSalut, ni a la del SEM apareix cap mena d’informació sobre els ferits que s’han produït en el transcurs de les protestes contra les sentències. Potser s’hauria d’haver activat el mateix dispositiu que es va activar ara fa més de dos anys, no? Si més no sabríem exactament on som, més enllà que la consellera de Salut hagi avançat alguna xifra en algun programa de ràdio. És en aquestes circumstàncies quan cal estar preparat per aportar la informació d'una manera clara i actualitzar-la periòdicament.  

Lamentar l’existència de ferits, tant entre els manifestants com de les forces policials, felicitar al SEM per la seva actuació, i criticar profundament als polítics que no han sabut fer política, i que han permès amb la seva ineptitud que un problema purament polític, hagi esdevingut primer un problema de la justícia (amb minúscules), i ara un problema social. 

I si ens tornessis els sous que han cobrat tots ells (els d’allà i els d’aquí) durant aquests últims 10 anys? 

PS. Segons em fan notar des de Comunicació del departament de Salut, les dades sobre els ferits que hi ha hagut en els enfrontaments entre les forces se seguretat i els independentistes s'han anat fent públiques a través de Twitter, tant per part del SEM com per part del departament. L'observació que m'han fet arribar, un cop contrastada ha resultat del tot certa. Quedi clar doncs que la informació estava disponible.  

             

VAGA GENERAL !!!

Contra una sentència injusta 

Una sentència que empresona a la democràcia

Una democràcia autèntica no pot empresonar ningú per el fet de posar urnes i facilitar que els ciutadans puguin votar i decidir el seu futur

Una sentència en clau de revenja

Avui no és dia de masses paraules; la democràcia està de dol. I en conseqüència el món de la sanitat també. Hem conegut la dura i injusta sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans, acusats de sedició i en alguns cassos, a més, de malversació. Cadascú, tant si és independentista com si no, té la seva opinió dels fets que varen succeir entre l’1 de setembre i l’1 de novembre de 2017, i per tant no cal insistir en la manca de proporcionalitat entre aquell conjunt de fets i aquestes sentències.

Els diferents actors del sistema sanitari s’han posicionat davant aquesta sentència, i per tant la seva veu és la nostra veu; la del sector; la dels demòcrates; la de la gent que rebutja la violència i reclama un diàleg que l'Estat espanyol i els seus poders formals i fàctics ens neguen.

Aquests són uns fragments de les diferents posicions:

Metges de Catalunya:

MC es mostra consternat per la condemna als processats per l’1-O i en reclama l’alliberament

Consorci de Salut i Social de Catalunya:

La solució al conflicte que es viu a Catalunya només pot passar pel diàleg polític

Unió Catalana d’Hospitals:

Només el diàleg i l'acord poden ajudar a superar el conflicte i recuperar la normalitat del país

CoMB:

La Junta de Govern del CoMB s’adhereix al manifest de LaFede.cat davant la sentència del Procés dictada pel Tribunal Suprem

ACRA:

Com a patronal de referència del sector de l'assistència a la gent gran de Catalunya, considera que la sentència dictada avui no servirà per solucionar el conflicte polític que es viu a Catalunya

COIB:

Sembla que el Consell d’Infermeres de Catalunya també s’adhereix, igual que el CoMB al manifest de diferents entitats sobre la sentència als líders independentistes. 

En la mateixa línia d’adhesió a aquest manifest s’ha posicionat la Junta de govern del Col·legi de Metges de Girona, la del Col·legi de Psicologia de Catalunya, la de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya, la de Treball Social, entre moltes altres organitzacions.

Us deixo amb unes quantes frases de dos grans líders socials:

Mahatma Gandhi:

La violència és la por als ideals dels demés.

La força no prové de la capacitat física, ve d’una voluntat indomable. 

Matin Luther King:

Allò que s’obté amb violència només es pot mantenir amb  violència. 

La llibertat mai te l’atorgarà voluntàriament el teu opressor; cal que qui està sent oprimit l’exigeixi.

No oblideu mai, que tot el que va fer Hitler a Alemanya, era legal.

La violència crea més problemes socials que els que resol.

Amb la tristesa que es desprèn de veure a uns compatriotes empresonats per un fets que no mereixen aquest càstig injust, només cal desitjar que la veritat acabi imposant la seva força per sobre dels relats inventats, tergiversats, i convenientment manipulats per produir una sentència que més sembla una revenja contra un poble que ha gosat desafiar la voluntat del que es creu l'amo i senyor.     

La sanitat que ve...

Avui ja és demà: els hospitals intenten esbrinar els nous rols que hauran d’assumir per satisfer les noves demandes en salut d’una població cada vegada més envellida, i amb una important cronificació de determinades malalties.

La Unió Catalana d’Hospitals, preocupada des de fa temps per la intensitat dels canvis que venen, centra els seus esforços en ajudar a les organitzacions sanitàries a anticipar-se al futur per tal que les organitzacions vagin preparant solucions per els problemes que vindran.

Però no és només UCH qui mostra la seva preocupació per aquest futur, sinó que veus autoritzades del sistema sanitari alerten també dels canvis i la seva transcendència. L’ex conseller Boi Ruiz o el Dr. Manel Balcells, entre d’altres, s’afegeixen a aquestes alertes, reclamant atenció per les noves demandes  que haurà de fer front el sistema sanitari.

Els únics que sembla que no s’assabenten del que ve, és el departament de Salut, que més enllà d’enunciats de la consellera sobre com fer front a les noves necessitats, ni tan sols ha creat un grup de treball per analitzar les tendències i poder formular propostes per aquest futur que ja tenim aquí. En aquest sentit, el departament només ha creat, en l’únic encert de la legislatura, la direcció general de Professionals de la Salut que si que treballa en aquesta direcció. Però sense un model que defineix com serà aquest futur, aquesta direcció general està lligada de peus i mans, i aquest model, qui l’hauria de dibuixar és la direcció general de Planificació en Salut, que pel moment, sembla que amb tots els canvis que ha sofert aquests darrers anys, no està precisament per la labor... L’actual Pla de Salut, que és la gran eina per dibuixar aquests canvis, acaba la seva vigència a l’any 2020. Estarem molt pendents del que estableixi el Pla 2020-2024.

L’ex conseller Boi Ruiz, en un article que publica la revista “New Medical Economics” titulat “La cronicidad como reto de solvencia para el SNS” es fa ressò del problema de la demanda de nous serveis derivada de les malalties cròniques i proposa que la seva atenció, a més d’incloure els recursos assistencials que calguin, incorpori també recursos socials per aconseguir una autèntica “atenció centrada en el pacient” i per tant demana que l’atenció social s’incorpori formalment al catàleg de prestacions  del Servei Nacional de Salut. 

Per la seva banda, el Dr. Manel Balcells, president del Consell Assessor de la consellera de Salut, i també director del CIMTI entre altres responsabilitats, en una entrevista al diari ARA, situa a la cronicitat com un factor clau a l’hora de repensar el model sanitari català, atès que tal com el coneixem avui en dia, no considera que aguanti més enllà de 5 anys o 6 anys.

Algunes organitzacions com per exemple UCH també es mostren preocupades en trobar les respostes als interrogants sobre el model sanitari del futur. Així, a banda del projecte “+ futur” dirigit precisament a actuar ara per anticipar-se als futur canvis que es derivaran de les noves demandes, UCH organitza pels propers dies activitats enfocades també a dibuixar aquest futur que ja tenim a sobre. El dia 17 d’octubre en la VIII trobada de directius de la Unió, es presentarà el treball “Finding the future of care provision” en el que s’estableixen les bases per que una xarxa d’hospitals intel·ligents constitueixin un ecosistema d’assistència sanitària més àmplia, en el que els hospitals no tenen un paper tan central com fins ara. Les noves tecnologies, la robòtica, la digitalització, la intel·ligència artificial, la impressió en 3-D etc., seran eines fonamentals per aquesta transformació.

També el dia 24 d’octubre UCH prepara una nova reunió en el marc del projecte + Futur.

Estem doncs davant de canvis importants que les organitzacions estan tractant d’identificar per preparar les respostes adequades. El sector està per tant treballant intentant trobar aquestes respostes de futur... I mentre tant què fa el departament de Salut? Doncs en paraules de la consellera, dites recentment a la Comissió de Salut del Parlament, “tenim el repte d’afrontar les necessitats del futur... generem espais per a la transformació del sistema... una transformació entre continuar fent el que fem... o virar per fer el que necessitem...” És a dir, llevat de la direcció general de Professionals de la Salut, el més calent és a l’aigüera...