La cimera per abordar els problemes dels professionals, el dia 19

En la seva compareixença al Parlament de Catalunya la consellera Alba Vergés es va comprometre a convocar una cimera per abordar els problemes dels professionals, tant metges com infermeres, i donar respostes a les situacions que aquests col·lectius han d’afrontar. Doncs bé, la cimera ja la tenim aquí: serà el proper dia 19 a Barcelona. Hi assistiran diverses organitzacions del sector com ara col·legis professionals, societats científiques, organitzacions  sanitàries, organitzacions sindicals amb representació en el sector sanitari, entitats ciutadanes, i organitzacions docents en l’àmbit de les ciències de la salut.

La jornada del dia 19 representa de fet el tret de sortida d’un seguit de treballs encaminats a plantejar propostes que serveixin per aportar solucions als molts problemes que els professionals tenen en el desenvolupament de les seves funcions. Pel que ha transcendit, sembla que les diferents comissions de treball que s’estructurin tindran un any de termini per presentar les conclusions.

Aquesta cimera es planteja com la resposta de l’administració a les queixes cada vegada més nombroses i cada vegada més crispades, sobre tot dels metges i també de les infermeres, en contra de la conjuntura laboral que estan patint. Queixes que bàsicament fan referència a tres grans àmbits: el salarial, la precarietat contractual i l’excés de feina. També qüestions com la conciliació de la vida laboral i familiar o la feminització de la professió mèdica necessiten respostes per part de l’administració. Tanmateix hi ha un altre tema, que mai ha estat objecte d’anàlisi per part de l’administració sanitària catalana, i que requereix mesures urgents i immediates: en els propers 8-10 anys, segons estudis elaborats per el CoMB, quasi deu mil metges arribaran a l’edat de jubilació a Catalunya. Quina resposta podrà donar el país davant de la situació que ens ve a sobre?. De quina manera s'afrontarà la precarietat laboral dels nostres professionals? Amb quins calendaris?

De fet, ja no hi som a temps per donar una resposta efectiva al problema. Si tenim en compte que formar a un metge especialista requereix 10 anys, i l’administració sanitària catalana tingués capacitat de resposta, fins al període 2025-2030 no hi haurien solucions efectives. Però a més de les solucions, calen els recursos econòmics necessaris per dur-les a terme i en aquets moments ningú pot assegurar que els diners hi siguin. Per tant, mala pesa al teler...

En l’organigrama del departament de Salut, no hi havia fins ara cap direcció general, secció o negociat, que tingui la responsabilitat d’avaluar les necessitats futures de professionals del sistema sanitari, i a través d’aquesta avaluació poder interactuar amb universitats per afavorir o frenar els estudis de determinades professions sanitàries. En els cas dels metges, el problema s’agreuja perquè el nombre de persones que cada any accedeixen a la formació MIR de cada especialitat no el determina ni el departament de Salut ni la Generalitat de Catalunya.

Un altre problema que caldrà afrontar és el de la conciliació de la vida laboral i familiar, agreujada per una constant feminització de la professió mèdica, realitat aquesta que requereix de mesures urgents. Les solucions a aquest problema passen sens dubte per assumir innovacions organitzatives en molts àmbits dels nostres hospitals i particularment en l’organització de les guàrdies mèdiques. En aquest sentit, algunes veus molt significades del col·lectiu mèdic reclamen més autogestió. Defensen que el model EBA, que ha demostrat ser molt eficient, amb uns resultats econòmics i assistencials molt bons, és més satisfactori per els professionals atès que la capacitat d’auto-organitzar els serveis els ha permès trobar solucions imaginatives i pràctiques per resoldre problemes com per exemple el de la conciliació o el de la guàrdies mèdiques entre altres. En el context d’aquesta innovació organitzativa que cal propiciar podria extrapolar-se el model EBA als serveis hospitalaris? Aquesta és una qüestió que caldrà discutir...           

Tanmateix hi ha un tema, que avui per avui té una molt difícil solució. Es tracta de la impossibilitat de fer compatibles increments salarials amb una millora en la dotació de les plantilles de professionals. La situació econòmica del país impedeix que les dues coses puguin ser possibles al mateix temps. Per tant els assistents a aquesta cimera hauran d’entendre que tot a la vegada no és possible i que caldrà prioritzar. I segurament, el que en aquests moments sembla prioritari és la situació salarial. Els nostres professionals han vist com el seu poder adquisitiu està per sota del que tenien a l’any 2008, i això és una gran contradicció del sistema sanitari. Un sistema sanitari no pot ser excel·lent si no pot retribuir satisfactòriament als seus professionals. Ho mirem com ho mirem.

Finalment, comentar que aquesta cimera es produirà al mateix temps que patronals i sindicats estan negociant un nou conveni col·lectiu pel sector. Uns i altres hauran d’anar en compte del que diuen i com  ho diuen sinó volen que les negociacions  del conveni es vegin afectades per les expectatives que es puguin generar. 

Tant de bo, que tot vagi molt bé...    

Es repeteixen alguns tics de la legislatura passada: prometre inversions que després no es poden fer realitat genera frustracions

La consellera de Salut Alba Vergés ha iniciat un periple de visites a centres sanitaris catalans d’ençà la seva presa de possessió com a consellera de Salut. Fins aquí, tot normal. És absolutament lògic que vulgui conèixer de primera ma la realitat dels centres sanitaris del país, i al mateix temps aprofitar per apropar-se als problemes i que els professionals sanitaris la puguin conèixer millor a ella. Aquesta voluntat de voler “tocar” els problemes per ella mateixa és un fet que cal valorar positivament.

Tanmateix, aquestes visites de la consellera comencen a assemblar-se massa al que succeïa la legislatura passada quan el conseller Comin amb el seu afany per donar una imatge positiva del departament de Salut i també personal, oferia inversions i millores en tots els centres que visitava. Cal entendre com a lògica aquesta tendència; quan un conseller visita un centre i li expliquen les seves necessitats i les dificultats que els crea la situació que viuen, es solidaritza amb els seus interlocutors, i per tant es posiciona al seu costat davant de la reivindicació dient que sí, que el departament de Salut aportarà els diners per fer realitat aquella petició. Però aquesta manera de fer, pot acabar sent perjudicial per la pèrdua de credibilitat que representa no poder complir després amb els compromisos adquirits.   

 

Seguint l’estela del conseller Comin, la consellera Vergés, molt activa, en poc temps ha fet tres visites i en totes elles s’ha acceptat fer-hi noves inversions. La primera d’aquestes visites va ser el dia 31 d’agost, quan la consellera se’n va anar a Ponent, a l’Hospital Arnau de Vilanova, on després de visitar la nova UCI del centre es va comprometre a remodelar l’àrea quirúrgica de l’hospital en aquesta ocasió sense parlar d’una quantitat ni d’un termini concrets. Abans de les vacances, la consellera havia visitat l’Hospital Clínic, i no consta que hi comprometés inversions.  

El dia 6 de setembre la consellera va signar junt amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, un anomenat “Pacte de Salut i Benestar” per el qual, entre altres acords, es destinen fins a l’any 2021 quasi 57 milions d’€ en inversions. Així, a  primer cop d’ull, la xifra mareja una mica. Però quan ho llegeixes amb atenció te n’adones que en realitat d’aportacions noves en inversions no hi ha pràcticament res. Aquesta xifra inclou els diners necessaris per acabar d’equipar la Fase II de l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge, algunes obres de reforma a l’ICO, així com obres en alguns CAP de la ciutat ja existents i la construcció d’un CAP nou. Inversions totes elles previstes amb anterioritat a la signatura del pacte. Hi ha una inversió no quantificada consistent en la remodelació o nova construcció de l’antic Hospital de la Creu Roja d’Hospitalet, ara integrat al Consorci Integral de Salut. Per tant, la consellera Vergés, en el cas de Bellvitge, el que ha fet ha estat aixoplugar sota un paraigua anomenat “Pacte de Salut i Benestar” una sèrie d’actuacions que el departament ja tenia previstes amb anterioritat. Val a dir però, que a més de les infraestructures i les inversions el Pacte conté altres compromisos en diferents àrees.

El dia 7 de setembre, la consellera va visitar les Terres de l’Ebre i en concret l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i allà es va comprometre a assumir també un conjunt d’obres per millorar l’atenció que l’Hospital presta a la seva població de referència. En concret es tracta de la construcció d’un nou edifici oncològic, l’ampliació de les urgències, la millora de l’aparcament i l’adequació de l’heliport per a vols nocturns. El volum de diners en aquest cas no ha quedat definit del tot, però entre l’edifici oncològic i l’heliport, la quantitat compromesa per la consellera supera els 3 milions d’€.

El dia 14 de setembre, a Tarragona, la consellera Vergés ha explicat que el govern destinarà 48,5 milions d’€ per la primera fase de les obres de remodelació de l’Hospital Joan XXIII. Probablement aquest hospital necessita una remodelació a fons i una transformació important de les seves estructures. Tanmateix això és un “suma i sigue...” Veurem quina quantitat es compromet en la propera visita.  

  

Davant de totes aquestes promeses d’inversió cal recordar que portem anys amb una inversió en equipaments molt per sota de les necessitats; molts centres sanitaris catalans han assolit un elevat grau d’obsolescència dels seus equipaments; aparells bàsics per el diagnòstic no han pogut ser reposats quan calia, i el nivell d’averies és molt elevat. Segurament caldria acabar el Pla Estratègic de Renovació Tecnològica d’equipaments que la consellera va anunciar en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, avanç de comprometre inversions que no saps amb certesa si es podran satisfer o no, perquè tot plegat depèn d’uns pressupostos que s’han d’anar aprovant cada any en funció dels diners que Economia assigna al departament de Salut. Per altre banda, com que sabem amb certesa que de diners n’hi haurà pocs, amb República o sense ella, la pregunta és: en les circumstàncies actuals de pocs diners per a inversions, cal seguir invertint  en totxos? O potser seria millor invertir en reposar equipaments obsolets?. La resposta em sembla evident... Els pocs diners que el departament de Salut disposarà per a inversions caldria gastar-los fonamentalment en reposició d’equipaments i limitar la despesa en totxo al mínim imprescindible però tots sabem la il·lusió que els fa als polítics tallar cintes i inaugurar edificis que incorporen una placa on posa el seu nom... Quan aquest el Pla de Renovació Tecnològica estigui acabat, aprovat, i dotat econòmicament seria el moment, amb els diners sobrants (si és que n’hi ha), de començar a prometre nous equipaments per aquí i per allà.

Encara un comentari final: per els professionals resulta molt frustrant constatar que aquelles inversions que l’administració els havia promès, després no les pot assumir. Es perd la confiança i la credibilitat, i el grau de desmotivació i frustració és molt important. Sovint ser prudent a l’hora de prometre segons què, és millor que no poder complir allò que has promès.    

Continuen els canvis: rumors cada vegada més potents a la Regió Sanitària de Lleida

L’efecte dominó porta al Dr. Mateu Huguet des de la gerència de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida a la gerència de l’Hospital Sant Joan de Reus.

I segons indiquen els mateixos rumors, les portes giratòries podrien dur al gerent de Regió Sanitària del CatSalut a Lleida, a la gerència de l’Hospital Arnau de Vilanova i de l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris.

En la última entrada al blog comentava que els rumors apuntaven a canvis a la Regió Sanitària de Lleida del CatSalut. Segons aquests rumors el departament de Salut està en fase de canviar la imatge en algunes de les regions sanitàries, i en aquest sentit, des de l’estiu ençà ja n’ha recanviat a tres: A les Terres de l’Ebre, a la Catalunya Central i al Camp de Tarragona. Ara els rumors apunten amb força a Lleida on sembla que el Sr Jordi Cortada, actual gerent de la Regió Sanitària, podria ser promogut a gerent de l’Hospital Arnau de Vilanova i de l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris. Seria un exercici de portes giratòries amb la gravetat afegida que el Sr. Cortada no té formació en gestió, ni experiència reconeguda en aquest camp. Una vegada més, si la notícia es confirma, ens trobem davant la demostració palmària de que el departament de Salut no respecta als professionals de la gestió. En alguns nomenaments dona la sensació que això de les responsabilitats de gestió les pot assumir el primer que passa. Els centres sanitaris, si volen excel·lir, necessiten els millors metges, les millors infermeres, els millors professionals en tots els àmbits i sens dubte també els millors gerents. Dona la sensació que el departament de Salut és com la Universitat Rey Juan Carlos, que atorga el títol de gerent  a  dit i a aquell que els convé...  

Jordi Cortada, proper gerent de l'Arnau?

Estem davant d’un problema de manca absoluta de transparència. Aquests nomenaments de persones sense la formació adequada, només es poden fer quan no s‘estructuren processos de selecció amb diferents candidats per poder triar al millor, en funció de les característiques del lloc a cobrir i de les especificitats de cada candidat. De nou, tornen els nomenaments a dit... que lleig tot plegat, i que obscur el procediment. La conseqüència  més immediata d’aquesta manera d’actuar és que els resultats estaran en consonància. Per tant, nomenar a algú per ocupar una gerència sense una formació en gestió, a qui més perjudica és a la sanitat catalana 

Situats en aquest punt, per poder ubicar al Sr. Cortada al front de l’Arnau de Vilanova, calia ressituar en un altre lloc al seu actual gerent, en aquest cas el Dr. Mateu Huguet, que serà nomenat avui mateix gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus. Val a dir que amb aquest nomenament al Dr. Huguet no li faran cap favor. Ell és un professional molt experimentat en l’àmbit de la gestió i està en possessió d’una formació tècnica adequada. Tanmateix Mateu Huguet tindrà davant seu una responsabilitat que no podrà assumir. No per que ell no tingui les condicions professionals requerides, sinó per que treballar seriosament amb els polítics reusencs que es mouen en el sector salut, és senzillament impossible. En pocs anys han estat capaços de cremar a tres o quatre gerents, un darrere l’altre. 

Mateu Huguet, que per cert ja està proper a la jubilació, va iniciar la seva trajectòria en gestió hospitalària a l’any 1989 quan va ser nomenat gerent de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona on hi va estar fins al 1992, quan va assumir la direcció de l’antiga Clínica Adriano de Barcelona, i des d’allà va fer el salt a la gerència de l’Hospital Son Dureta a Palma de Mallorca on s’hi va estar fins a l’any 1996. No va tornar a la gestió hospitalària fins a l’any 2014 quan va ser nomenat gerent del Sant Hospital de la Seu d’Urgell. A l’any 2016 va ser nomenat gerent de l’Hospital Arnau de Vilanova i de l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris. A banda de les responsabilitats de gestió explicades, el Dr. Huguet ha ocupat diferents càrrecs a l’administració sanitària i entre ells ha estat director de la Divisió Hospitalària de l’ICS i director de l’Institut d’Estudis de la Salut. Sens dubte, Mateu Huguet té un currículum molt bo. 

Mateu Huguet serà el nou gerent de
L'Hospital Sant Joan de Reus 

Reus però és una mala peça al teler per un gerent. Tant si fan el consorci com si no el fan. El problema de Reus és el deute acumulat i el dèficit anual, que un bon gerent podria intentar reduir aplicant mesures de gestió però que els polítics locals no li permetran aplicar si aquestes mesures generen algun grau de crispació entre els treballadors de l’Hospital. Per aquests polítics el més important no són les solucions als problemes, sinó la seva imatge i els vots que es poden escapar si no defensen allò que tècnicament és indefensable. Que l’Hospital Sant Joan de Reus estigui sobredimensionat els és igual; que la cartera de serveis estigui desproporcionada en relació a la població de referència els és igual. Ells volen mantenir a tota costa el seu edifici faraònic. Sort en tenen dels professionals de l’Hospital que amb el seu esforç diari eviten que les coses vagin encara pitjor. Veurem quan de temps aguanta el Dr. Huguet a Reus... 

Ara queda per saber qui substituirà al Sr. Cortada al front de la Regió Sanitària de Lleida si el rumor que el situa al front de l’Arnau es confirma.   

Tres nous? nomenaments de gerents de Regió Sanitària

El CatSalut promou un canvi a les Regions Sanitàries que pel moment ha afectat a tres regions, tot i que els rumors apunten a que els canvis no es limitaran a aquests territoris   

Encara hi ha persones, dins de l’estructura del departament de Salut i del CatSalut, que no han estat confirmades en els seus càrrecs, i això genera una situació d’incertesa respecte al futur professional de les persones afectades, incompatible amb un treball eficient.

            

Des de feia un parell de mesos, les gerències territorials del CatSalut a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre havien quedat vacants. La primera va quedar sense titular a partir del moment en que la Dra. Marta Chandre va ser nomenada subdirectora del CatSalut, mentre que la segona va quedar sense màxim responsable quan el Dr. Ismael Piña va decidir que ho deixava. Des de fa quinze dies, un altre gerència, la del Camp de Tarragona també ha vist com el seu gerent es veia obligat a plegar.

Maria del Mar Lleixà, gerent territorial del
CatSalut a les Terres de l'Ebre

Avui mateix la web del departament de Salut  ha oficialitzat els nomenaments. S’ha confirmat que la persona triada per substituir al Dr. Roger Pla al Camp de Tarragona és el Dr. Ramón Descarrega, tal com vaig anunciar fa dies en el blog;  que la substituta del Dr. Piñas a Terres de l’Ebre és la Sra. Maria del Mar Lleixà, i que la substituta de la Dra. Chandre a la Catalunya Central és la Dra. Núria Puig. Val a dir que la única novetat en aquests tres nomenaments és la del Dr. Descarrega, atès que les altre dues persones ja tenien el nomenament des d'abans de les vacances. Fins i tot, la Sra. Lleixà podia haver estat nomenada encara abans però es comenta que va demanar retardar aquest nomenament per raons d’índole personal. 

Qui són aquests nous gerents territorials?

El Dr. Ramon Descarrega és militant d’ERC i metge de família; la seva experiència professional es limita a les funcions de metge de família en diferents CAP, a la direcció d’un equip d’atenció primària a Reus i a compaginar la tasca assistencial amb la de gestió d’una EBA a Alcover durant 7 anys, per passar finalment a exercir exclusivament com a metge dins d’aquesta mateixa EBA. És professor associat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili. La seva formació en gestió és pràcticament nul·la. La Regió Sanitària del Camp de Tarragona no és excessivament conflictiva si deixem de banda la situació existent a Reus, amb un hospital deficitari, i amb uns polítics locals que no volen assumir sacrificis per redreçar la situació del centre. El Dr. Descarrega ho té complicat. 

La Sra. Maria del Mar Lleixà és infermera i psicòloga. La seva experiència professional  com a infermera s’inicia a l’Hospital Verge de la Cinta a Tortosa, des d’on va accedir a la plaça de directora territorial d’infermeria de l’ICS a les Terres de l’Ebre. És professora associada al departament d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili. Té una sòlida formació en gestió amb diferents màsters del sector sanitari. La Regió Sanitària Terres de l’Ebre no és conflictiva, i el repte més important que té plantejat és la constitució de l’empresa pública Terres de l’Ebre que ha de donar aixopluc a l’Hospital de Mora d’Ebre.

Núria Puig, gerent territorial del CatSalut
a la Catalunya Central   

La Dra. Núria Puig, a nivell professional ha treballat a l’Hospital d’Igualada i al CAP de la mateixa ciutat entre altres. Va ingressar al cos d’inspecció mèdica i des de llavors ha estat directora de diferents CAP. Amb posterioritat ha estat directora de diferents sectors sanitaris i entre ells el de l’Alt Penedès i Garraf on exercia fins el seu nomenament. Té una sòlida formació en gestió que inclou entre altres titulacions una diplomatura en gestió sanitària a ESADE, diversos cursos a de gestió també a ESADE i cursos del Màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària. La regió de la Catalunya Central inclou tres hospitals importants, els d’Igualada, Manresa i Vic però on possiblement tindrà més dificultats serà amb l’Hospital de Berga en el que s’ha de donar forma a una empresa pública del CatSalut per ocupar-se de la seva gestió.

Feia setmanes que es parlava d’una renovació de les gerències territorials del CatSalut, tot i que es comentava que el seu abast seria més ampli del que s’ha consolidat fins avui. Per això ara els rumors apunten a la Regió Sanitària de Lleida com un dels possibles canvis en el curt termini.  Veurem que acaba passant.

Tanmateix la situació d’incertesa no es centra només en els gerents de regió del CatSalut. Hi ha encara al departament de Salut i al CatSalut un nombre indeterminat de directius que no han estat confirmats en els seus càrrecs. Són el grup dels coneguts com “de moment tu continues”, i aquest "de moment", pel que sembla, s’ha convertit en una autèntica incertesa per directius que temen perdre el seu lloc de treball. 

A Salut, tornem als nomenaments a dit i a les portes giratòries?

L’ICO i la Fundació TIC Salut, o la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, exemples que caldria eliminar de la pràctica de l’administració sanitària a l’hora de seleccionar els màxims responsables d’entitats del sector públic de la Generalitat  

Després d’una temporada en la que s’havien ocupat algunes places de direcció-gerència per la via de la selecció i avaluació de mèrits sembla que tornem a unes pràctiques  gens recomanables  ni compatibles amb l’exercici de la transparència.  

 

Des del mes de juny cap aquí, ja van tres exemples de selecció “a dit” dels responsables de dirigir entitats del sector públic de la Generalitat. Després d’un període en el que semblava que els processos de selecció es volien dotar de transparència i credibilitat, els tres exemples citats a l’encapçalament denoten un preocupant  canvi de tendència. De tots ells, el nomenament del Dr. Descarrega al front de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona és el que podria treure’s d’aquest context atès que es tracta d’un càrrec polític, per tant un càrrec de confiança del partit polític que el proposa, malgrat que l’experiència de la persona triada, no només en gestió, sinó fins i tot política, sigui en aquest cas, més aviat escassa. En aquests cassos en els que es requereix aquesta confiança política, convindria que la paraula “gerent” no formés part del nom del càrrec. Gestió i política són dos funcions que sovint poden entrar en col·lisió.      

No fa pas massa temps, els gerents del Consorci Sanitari del Maresme i La Selva, del Consorci de Terrassa, del Consorci Sanitari Integral o del mateix SEM entre d’altres, es varen seleccionar a través d’un procés obert, transparent, amb diferents candidats, d’entre els quals, empreses especialitzades varen seleccionar les ternes més adequades per assumir les responsabilitats que se’ls havia d’encomanar. Després, els respectius òrgans rectors, varen acabar decidint el candidat definitiu. Aquesta bona praxi es va trencar al mes de juny amb dos nomenaments a dit: la Sra. Candela Calle a la direcció de l’ICO, i el Sr. Josué Sallent a la direcció de la Fundació Tic Salut i Social. Veiem les particularitats dels dos nomenaments:

La Sra. Candela Calle, mentre era directora-gerent de l’ICS, gaudia també del càrrec de directora general de l’ICO, situació del tot criticable per irracional. Quan fou cessada de la gerència de l’ICS va mantenir el seu càrrec de l’ICO. Igual que ella, alguna col·laboradora seva va beneficiar-se també de la mateixa situació.  Aquesta situació inaudita és una exemple de mala praxi per part de l’Administració pública que no s’hauria de tornar a repetir mai més si no es volen donar per bones les acusacions de portes giratòries, escales automàtiques, i en general,  nepotisme i manca de transparència. Mantenir aquests dos càrrecs en una mateixa persona quan l’envergadura de les dues responsabilitats ja denota que això és inviable, és deixar ben clar que no es creu en la gestió. No hi ha altre explicació. 

Per altre banda, aquesta pràctica, a banda de la seva opacitat, és de dubtosa legalitat. Fa anys que les clàusules de blindatge en els contractes de directius a l’administració pública varen ser objecte d'una limitació. Doncs bé, mantenir un càrrec que no s’exerceix, en previsió d’ocupar-lo quan sigui cessat, és un blindatge encobert, i per tant possiblement il·legal. Que el departament de Salut pugui cometre aquestes irregularitats és un fet que caldria considerar com a greu.   

El segon exemple de nomenament a dit és el del Sr. Josué Sallent al front de la Fundació TIC Salut i Social. Sense cap mena d’explicació es va cessar al director anterior, i es va col·locar a aquesta persona al front de la Fundació. Veiem una mica la seva història: El Sr. Sallent és un professional amb experiència en el sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions i ha col·laborat professionalment amb la fundació i2CAT i amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació de la Generalitat (CCTI), junt amb d’altres experiències professionals en el sector. Per tant, en teoria és competent per assumir la funció a la que ha estat nomenat. 

Però a banda de la seva experiència professional, i a banda també de la seva relació amb ERC, sembla que el Sr. Sallent era l’home de confiança d’Oriol Junqueras en els temes relacionats amb les telecomunicacions. Arrel de l’1-O, Sallent va ser una de les persones detingudes i investigades per la Guàrdia Civil quan era el responsable del CCTI. Segurament a una persona de la confiança d’Oriol Junqueras, i militant d’ERC, calia trobar-li una sortida professional. Si calia substituir a l’anterior director de la Fundació, perquè no es va endegar un procés de selecció? Seria molt greu concloure que el director anterior se’l va cessar amb l’únic objectiu de proporcionar un càrrec al Sr. Sallent.

Estaria molt bé que la nova administració del departament de Salut reflexioni davant d’aquests exemples. Quan es parla de transparència, el mínim que es pot fer és practicar-la. No als nomenaments a dit en càrrecs de caràcter tècnic o professional. Deixeu els dits per a la política.        

L’Hospital de Bellvitge, una assignatura pendent (i III)

Dra. Figuerola:

“Abans de poder disposar dels nous quiròfans de CMA, l’índex de substitució quirúrgic era molt baix en el nostre Hospital”

“Els professionals han aconseguit realitzar l’activitat que havíem pactat i això ha anat molt bé per a l’Hospital”

“L’Hospital de Bellvitge excel·leix en temes de càncer, i altres...”

Dra. Grifell:

“La il·lusió dels professionals es va recuperant a mesura que es realitzen els projectes, i ja es nota un canvi important en aquest sentit” 

(...Continua de l’entrada anterior)

La Dra. Figuerola comenta que entre els professionals es genera un factor d’ il·lusió per la gestió de la innovació i propiciant el canvi; per això han decidit participar en uns projectes de compra pública innovadora, finançats pels fons FEDER, en diferents àmbits com per exemple la insuficiència cardíaca, l’ictus, àrea de malalts crítics, la monitorització de dispositius de cardiologia susceptibles de ser implantats i un projecte de cirurgia ginecològica. La iniciativa dels professionals per tirar endavant aquests projectes ha estat molt important.  

La situació creada a Bellvitge amb la Fase II pendent d’equipar ha estat una causa de frustració entre els professionals. “A cada reunió sortia el tema de les obres” comenta la Dra. Grifell. En aquest sentit, la Dra. Figuerola afegeix que en  les converses amb els caps de servei sortia reiteradament la necessitat d’equipar el bloc quirúrgic de Cirurgia d’Alta Complexitat al mateix temps que la CMA, tenint en compte el nivell de l’hospital. L’equipament per fases representa una dificultat perquè sovint prioritzar una inversió per davant d’un altre pot conduir a errors o petites frustracions.  La Dra. Figuerola explica que “la CMA al nostre hospital es feia en el bloc quirúrgic antic, on competia amb la cirurgia d’alta complexitat i això comportava que l’índex de substitució fos baix, per tant entenc que als anys 2013 o 2104 i posteriorment es prioritzés els quiròfans de CMA”. Encarna Grifell afegeix que “sens dubte que la il·lusió es va recuperant a mesura que es realitzen els projectes compromesos”.

Per corroborar aquesta col·laboració dels professionals la Dra. Figuerola explica que “els professionals han aconseguit realitzar l’activitat que havíem pactat, i això ha anat molt bé per a l’Hospital. Era una aposta arriscada però ens en hem sortit gràcies als professionals que s’hi han posat de ferm. Hi ha un cert canvi en l’actitud de la gent, però fins que això no estigui del tot acabat, no ens donarem per satisfets”. A vegades, per aconseguir els objectius, cal vèncer la inèrcia pròpia de l’administració i això no és fàcil. Sovint els directius necessiten aconseguir recolzaments externs per aconseguir resultats, i en aquest sentit caldria exigir que els compromisos assumits pel conseller Comin es materialitzin i aquest hospital fos plenament operatiu a l’any 2019. 

Un factor molt important que pot endarrerir els terminis que preveiem són els recursos al Tribunal Català de Contractació Pública, els quals, en una situació de mercat difícil és més probable que es produeixin. La Dra. Figuerola lamenta que “un equipament important i necessari s’hagi de quedar paralitzat, quan hi ha els diners al darrere... aquestes situacions s’haurien de resoldre d’un altre manera”, afegeix.    

La Dra. Figuerola comenta com un fet important que “quan havíem d’obrir la CMA al 2017, va sorgir alguna dificultat que retardava la data prevista i llavors en el comitè de direcció vàrem decidir, mentre tant, habilitar un àrea d’oftalmologia, innovadora, a l’entrada de l’Hospital, aprofitant que aquesta àrea té una lògica diferent en el tema dels circuits, que ha anat molt bé; va ser una bona solució”. 

 

I fins aquí una conversa interessant, agradable i aclaridora. Gràcies a la Dra. Figuerola i a la Dra. Grifell per la seva amabilitat i els temps que em varen dedicar.

Voldria acabar aquest escrit amb una reflexió personal final. Alguna cosa hauria de canviar en els procediments administratius d’elaboració d’un projecte, la seva execució, el seu equipament i la nova dotació de personal que eventualment se’n pugui derivar. L’Hospital de Bellvitge és un exemple dels inconvenients que comporta separar els projectes d’obra dels d’equipament. El fet de no poder materialitzar en una anualitat les inversions previstes comporta que els diners es perdin i calgui refer de nou els procediments administratius. La vella reivindicació de l’exconsellera Geli amb el tema dels pressupostos plurianuals seria sens dubte una molt bona solució.               

L’Hospital de Bellvitge, una assignatura pendent (II)

Dra. Figuerola:

“L’Hospital, amb els nous quiròfans que es van inaugurar l’any 2017, ha pogut fer 4.000 intervencions més en un any”

“A banda de les inversions de la Fase II (edifici tecno-quirúrgic), també estem treballant amb el Pla director de l’Hospital per a la futura adequació dels diferents espais a la torre”

“En el camp de les inversions, i en d’altres, el pressupost hauria de ser plurianual”

Dra. Grifell:

“La promesa del conseller Comin d’invertir 45 milions en 3 anys va ajudar molt a recuperar la moral dels professionals”

“Hem treballat amb els hospitals de l’entorn  per arribar a acords de col·laboració amb ells”     

(...Continua de l’entrada anterior)

Per intentar aconseguir que la complicada i enrevessada dinàmica dels concursos públics no incideixi negativament en els terminis previstos, l’equip de la Dra. Figuerola ha estructurat un grup de treball que es reuneix periòdicament amb els tècnics del CatSalut amb l’objectiu de facilitar la tramitació administrativa dels concursos, de manera que totes les documentacions estiguin a punt per a garantir el nivell de licitació anual que s’està realitzant, recollint el criteri tècnic dels professionals. 

La Dra. Figuerola explica que “gràcies als nous equipaments ja inaugurats l’Hospital de Bellvitge va poder fer unes 4.000 intervencions més en un any; la llista d’espera ha baixat d’una manera molt significativa, hem anat recuperant pacients que teníem fora de garantia. Tot això gràcies a l’excel·lent resposta dels professionals. La decisió de fer més activitat complexa ha estat també molt important per recuperar el prestigi de l’Hospital en línies d’excel·lència”. 

La Dra. Grifell va intervenir per explicar que “a l’hospital hi havia la sensació que el nou edifici no estava ocupant-se com caldria. Quan el conseller Comin va adquirir el compromís d’invertir 45 milions en tres anys, això va ajudar molt a millorar la moral dels professionals, i ara la gent valora l’esforç que s’està fent”. 

Quan els plantejo el mal  estat general de les plantes d’hospitalització, i insinuo que els retards acumulats en la Fase II incidiran negativament en la remodelació de la torre on s’ubica l’hospitalització de Bellvitge, la Dra. Figuerola explica que “a banda de les inversions de la Fase II, estem treballant també amb el Pla Director de l’Hospital que ens ha permès anar fent coses a diferents plantes de la torre.  La nova unitat d’ictus, o la unitat de semi-crítics a neurocirurgia, són mostra de tot això. També cal destacar el trasllat de la unitat de curta estada que la teníem en el Duran i Reynals i que també hem dut a la torre. De tota manera, fins que no puguem treure de la torre l’àrea quirúrgica actual no podrem avançar gaire més”. 

Explica la Dra. Figuerola que també estan treballant en la redefinició del model d’hospital, un centre de referència terciari, que a més volen que estigui orientat i obert a la comunitat i al territori. Per això fomenten treballs conjunts amb l’atenció primària,  com és el cas de l’abordatge integral de la insuficiència cardíaca.  “El model d’hospital que estan consolidant també inclou el treball en xarxa juntament amb altres hospitals de l’entorn”, explica la Dra. Grifell. “A partir de convenis marc amb cada un dels centres de l’entorn, establim acords de col·laboració per temes concrets. El diagnòstic per la imatge és un bon exemple d’aquesta col·laboració. Vàrem analitzar la possibilitat d’assumir entre els proveïdors del territori les proves diagnòstiques que abans enviàvem fora. Els resultats han estat molt positius, i la relació ara és de molta col·laboració”.

La Dra. Figuerola comenta la necessitat de que els pressupostos siguin plurianuals, com a mínim pel que fa a les inversions, atès que sovint es troben que per qualsevol incidència una inversió que no s’ha pogut executar al 100% a 31 de desembre, aquells diners es perden i això obliga  a refer de nou tot el procediment de cara a l’any següent.  Ben mirat no cal inventar res: les empreses eficients ho tenen resolt, les inversions es pressuposten per el nombre d’anys que faci falta, i per tant només faria falta “copiar” allò que les empreses privades fan i posar-hi aquells controls estrictament necessaris per garantir la correcció del procediments. Encarna Grifell comenta que caldrien eines per fer més àgils i eficients el procediments. 

(Continuarà...)