Declaracions de càrrecs de responsabilitat què no ajuden gens a què els ciutadans respectem seriosament les restriccions imposades per combatre la pandèmia

Entre la ciutadania, que ho estem fent tan malament com podem i sabem, i alguns polítics i responsables de l’administració què amb les seves declaracions no ajuden gens a crear consciència de la perillositat de la malaltia, el virus continua movent-se entre nosaltres “como Pedro por su casa”, danyant persones i malmetent un sistema econòmic que no hem sabut preservar ni les unes ni a l’altre. Fins avui gairebé 850.000 catalans han patit la Covid-19 i a prop de 23.000 han mort. Paral·lelament en alguns moments s’han perdut més de 500.000 llocs de treball entre l’atur estructural i atur derivat de la Covid-19, i això sense comptar els treballadors afectats per ERTO. Catalunya s’ha situat entre les regions europees que pitjor han gestionat la pandèmia. Un balanç què requereix una profunda reflexió, què exigeix dimissions, i què necessita canvis urgents en un sistema sanitari què no era tan excel·lent com creiem. I entre aquests canvis, cal una estructura de finançament diferent per resoldre satisfactòriament totes les necessitats, però què requereix també d’un anàlisis de la eficiència del sistema eliminant despeses supèrflues lligades a unitats ineficients i a “xiringuitos” interns què no tenen cap justificació. Millor finançament de la sanitat i una neteja d’estructures que no aporten res però consumeixen recursos. 

 

Ente la classe política sembla que s’ha instal·lat un discurs molt poc alarmista del què no sembla massa clar quina és la seva intencionalitat, però que molt em temo què va en la línia d’afavorir una certa mobilitat què comporti al seu temps activitat econòmica per evitar la el col·lapse de l’economia catalana. Hi ha declaracions què no ajuden gens a què els ciutadans es prenguin seriosament les mesures per protegir-se de la malaltia. Vegem-ne alguna:

 

Dra. Carmen Cabezas secretaria de Salut Pública del departament de Salut: “Els festivals han tingut un cert paper en la transmissió de la malaltia, un més entre altres activitats... No podem dir que els festivals són un súper “disseminador”... De la variant delta sabem coses ara què no sabíem quan es van fer els festivals... a posteriori les coses sempre són més fàcils”. No està en qüestió la capacitació professional de la Dra. Cabezas; tanmateix cal saber comunicar bé, i quan la facilitat per comunicar no t'acompanya millor que comuniqui un altre...

 

I què ha passat amb els festivals Vida, Canet Rock i Cruïlla que tan alegrement van ser autoritzats per el govern? Doncs que més de 2000 assistents van resultar positius de Covid-19, i amb la velocitat de transmissió situada als valors que estava, això implica molts més contagis els dies següents. I això quan veníem d’una experiència negativa similar, per la revetlla de Sant Joan. Però no, s’havien d’autoritzar els festivals perquè no sé quins empresaris què els organitzaven es guanyessin la vida, diguessin públicament que els seus festivals eres segurs, i després què els mitjans de comunicació els donessin suport a les seves queixes i perquè el jovent s’airegés una mica. Quina poca responsabilitat dels uns i dels altres.    

 

Aquesta realitat contrasta amb declaracions com les del conseller de Salut, Josep Maria Argimon qui en un exercici d’autocrítica havia reconegut que “Amb aquestes xifres de contagis, clarament no hem fet bé les coses”. El conseller Argimon va anar més enllà en la seva autocrítica, dient què des del departament de Salut havien contribuït a la sensació que les coses ja anaven bé. "El missatge que ja estàvem sortint del túnel no ha sigut el millor", va dir, lamentant també  que en el seu moment no es recomanés als més joves no marxar de viatge de final de curs.

 

Sobta molt que el dia 16 de juliol, el conseller Argimon hagi fet aquest exercici d’autocrítica clar i rotund i en canvi 15 dies després la secretària de Salut Pública vulgui fer veure que el problema estava en què de la varant delta en sabien molt poc. Des de l’inici de la pandèmia ha passat prou temps per què determinats errors no es reprodueixin. Cal actuar amb ma de ferro davant d’una crisi sanitària com la que estem patint i sobretot, cal conscienciar a la població de la gravetat de la situació en lloc de enviar missatges de què les vacunes estan funcionant i per tant el perill ja no és tan preocupant.

Tot plegat dona la sensació que el conseller Argimon encara no ha tingut temps de cohesionar el seu equip, ni de unificar el missatge que cal transmetre, però els ciutadans no en tenim la culpa. Els missatges contradictoris no ajuden gens, i difuminar la crua realitat què estem davant d’un virus perillós no beneficia gens atès què crea una falsa sensació de seguretat entre els ciutadans. Estem en perill malgrat les vacunes, estem en perill malgrat les mesures de protecció, i continuarem en perill mentre no aconseguim eradicar el virus de entre nosaltres... M’agradaria dir que ja no estem en perill gràcies a les actuacions del departament de Salut, però malauradament, avui, encara no ho puc dir.