diumenge, 15 d’agost de 2021

El Procicat i “La Yenka”





“La Yenka” és una cançó que va estar de moda allà per als anys 60. Va arribar a ser considerada el que en aquelles èpoques s’anomenava “la canción del verano”, i la seva lletra incloïa una estrofa què deia així:

"Izquierda, izquierda, derecha, derecha,
adelante, detrás, un dos tres.
Izquierda, izquierda, derecha, derecha,
adelante, detrás, un dos tres !"
 
I vet aquí per on, això és exactament el que fa el Procicat amb les mesures contra la Covid-19. Canvis continus en les restriccions que han acabat sembrant el desconcert en la ciutadania, de manera que a dia d’avui seria força complicat trobar un sol ciutadà que sabés amb certesa quines són les restriccions vigents en aquest moment.
Un exemple ben evident: fa pocs dies, l’inefable Procicat havia autoritzat que en el proper partit del Barça al Camp Nou, hi podrien assistir 30.000 espectadors, un 30% de l’aforament. Doncs bé, avui, a poques hores del començament del partit, el Procicat ha canviat de criteri i ara diuen que hi podran entrar entre 20.000 i 22.000 persones.
Si de mi depengués, no hi entraria ningú, perquè al virus no se li ha de donar cap facilitat que permeti la seva propagació, però els savis del Procicat canvien cada dos per tres de criteri sense explicar-ne ni tan sols les raons. 
Em crida molt l’atenció què fa tan sols uns dies el conseller Argimon reconegués què amb la permissivitat del Procicat vers els concerts i altres esdeveniments com les revetlles, s’havien equivocat, i posteriorment, pocs dies després, es rebaixi la xifra entre 20.000 i 22.000 persones. Sincerament són contradiccions que costa entendre; sembla que continuem sense aprendre res. Sembla que restringir la mobilitat dels ciutadans sigui un gran pecat. Calen mesures dràtiques què impedeixin els contagis. Cal ma dura contra aquells que contravenint totes les restriccions fan el que els sembla contribuint amb la seva manca de solidaritat a l'expansió de la pandèmia.   
Cansat de tanta contradicció i segurament també de tantes interferències i pressions interessades, el conseller Argimon va anunciar a la comissió de Salut del Parlament la creació d’un comitè científic independent, que assessori en matèria de salut pública. Aquest comitè estarà integrat per especialistes en epidemiologia, salut pública, altres experts clínics i en anàlisi de dades, per donar un pas endavant i ser més eficaços en les polítiques contra la pandèmia.
Veurem com salva totes les reticències i si és així celebrarem la creació d’aquest comitè què en la pràctica acabi substituint aquesta “cosa” del Procicat què com ja he denunciat en altres entrades al blog té una composició en la que el personal sanitari és minoritari.
La possible creació d’aquest comitè científic ha estat ben acollida per la comunitat científica. Salvador Macip, és un conegut i reconegut investigador català què en una piulada a Twitter ha dit: “No passa sovint que un polític reconeix errors, és un pas endavant. Un comitè científic independent en seria un de més gran encara. I que hi posi algun dels molts científics que sí que vam predir aquesta onada (perquè era molt fàcil fer-ho)”
Tanmateix és urgentíssim què aquest comitè sigui una realitat. Avui mateix s’ha sabut que gràcies a la poca sensibilitat i a la total inoperativitat del Procicat què en el seu moment va permetre les colònies d’estiu per als més joves, què aquest més de Juliol, entre casals d’estiu, cases de colònies i campaments, s’han produït més de 200 brots amb gairebé 2000 joves contagiats.
I és què mentre les decisions què tenen a veure amb la salut dels ciutadans estiguin en mans de persones què tenen altres interessos, o que la seva expertesa estigui en àrees de coneixement diferent a la de la salut, les decisions que es prenguin no seran mai les més adequades. En alguna ocasió la podran encertar però en general passarà com ha passat amb la Covid-19 que hem anat de fracàs en fracàs. Cinc onades de contagis, són moltes onades... i moltes decisions mal preses.
Tanmateix i per ser positiu, cal destacar que aquesta cinquena onada sembla que va de baixa. Si més no, sembla que els indicadors així ho evidencien. Tant de bo no sigui un efecte miratge relacionat ambla forta calor d’aquests dies...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada