La pandèmia ho ha capgirat tot. El sistema sanitari català ha patit un fort trasbals com a conseqüència de la Covid-19 des de molts punts de vista. Pel que ha significat per la salut dels catalans, però també per mostrar les mancances d’un sistema sanitari que no és excel·lent. Tenim un sistema sanitari amb molts bons professionals però en canvi la pandèmia ha posat de manifest què ens manquen molts mitjans humans, materials, tècnics i organitzatius, què sobren mirades polítiques al departament de Salut, on el què hi manca són càrrecs que sàpiguen el que tenen entre mans.
La Covid-19 ens va sorprendre amb una secretaria de Salut Pública què no estava mínimament preparada per donar respostes eficients als reptes. Per altre banda, la manca d’una estratègia sanitària prou sòlida per combatre la pandèmia va possibilitar que el virus s’instal·lés còmodament al bell mig de la nostra estructura social. El sistema sanitari va respondre a la nova situació centrant la seva activitat d’una manera molt clara en l’assistència als malalts afectats per la Covid-19 tant a l’assistència primària com a l’hospitalària. Segons un estudi recent de l’activitat duta a terme a l’assistència primària a conseqüència de la Covid-19, realitzat pel CRES de la UPF i l’ICS revela, entre d'altres dades, una disminució mitjana del 31,1% en els nous diagnòstics, essent les neoplàsies els tipus de codis que experimenten el descens més gran (49,7%). Pel que fa a la freqüència de visites, s'observen reduccions importants en les visites relacionades amb hipertensió arterial (-32,73%) i la diabetis (-21,13%), així com obesitat (-48,58% ) i lesions corporals (-33,70%). Molts malalts que no han sucumbit a la Covid-19 a dia d’avui, poden tenir greus problemes de salut en el futur immediat perquè les seves malalties o no han estat diagnosticades a temps, o no han tingut el tractament que una bona pràctica assistencial exigiria. Un sistema sanitari què atén d’aquesta manera les necessitats de salut de la seva població no es pot considerar de cap manera com un sistema sanitari d’excel·lència.
Malgrat aquest enfocament del sistema sanitari, la lluita contra la Covid-19 no només no ha acabat sinó que estem ja en la cinquena onada de contagis. Des de l’inici de la pandèmia Catalunya ha registrat gairebé 23.000 morts sobre un total d’infectats que ronda les 860.000 persones, el que representa una taxa de mortalitat als voltants del 2,7%. Lo únic que en la pràctica està funcionant adequadament és el procés de vacunació què a dia d’avui registra pràcticament un 60% de població vacunada amb la pauta complerta. Com es notori, el sistema sanitari català està del tot trasbalsat a conseqüència de la Covid-19, i no sembla clar que la situació es pugui normalitzar aquest any 2021. Haurem d’estar amatents a l’evolució de la pandèmia quan s’hagi assolit el 70% de persones vacunades al país.
L’altre fet destacat del curs ha estat el canvi de titularitat del departament de Salut, com a conseqüència de les eleccions del 14 de febrer. L’equip de la consellera Alba Vergés ha deixat pas a l’equip del conseller Josep Maria Argimon. Un canvi que a priori havia aixecat moltes expectatives però què a l’hora de la veritat sembla que continuem en la mateixa línia de desencerts de l’etapa abterior. El començament del mandat de la consellera Vergés no va ser massa bo, amb una secretaria General molt fluixa i un secretari de Salut Pública no massa entonat. Amb el temps la imatge del departament va anar millorant sobretot a partir del moment en què el Dr. Argimon es va fer càrrec de la secretaria de Salut Pública i el Dr. Marc Ramentol va ser nomenat secretari General del departament. A partir d’aquests nomenaments la consellera Vergés es va veure molt més reforçada i arropada sanitàriament, tot i què amb la instrucció de voler afectar tan poc com fos possible a l’economia es varen acabar masses decisions errònies.
Exactament igual que el nou equip què regeix els destins del departament de Salut. Tal com ha reconegut el mateix conseller Argimon, amb les dades esgarrifoses de l’efecte de la pandèmia queda ben clar, per si algú entenia dubtes, què “no hem fet bé les coses... permetre grans festivals ha estat un error i donar el missatge que ja estàvem sortint del túnel, també”.
El conseller reconeix els errors és cert, circumstància aquesta a la què no estem massa acostumats en un polític, però hi haurà capacitat per reaccionar i evitar repetir decisions equivocades? Quan les dades millorin una mica, tornarem a repetir els mateixos errors? Mantindrem la tònica de les des-escalades precipitades? Avui he llegit què l’inefable "Procicat" què és molt més un perill públic que no pas un ens que trameti confiança, què aquest cap de setmana vinent hi pugui haver 30.000 persones al camp del Barça per seguir el primer partit del campionat. Segur que aquest és el camí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada