dilluns, 18 de juny de 2018

Els gerents de la sanitat pública estatal posen en comú les seves preocupacions (I)



La Fundació Bamberg congrega a Madrid a un conjunt de gerents de la sanitat pública estatal, que plantegen una sèrie d’inquietuds professionals que val la pena conèixer.


D’entre tots els temes apuntats destaca la reclamació que els serveis prestats per les institucions al sistema nacional de salut, siguin retribuïts en base als resultats en salut, i no en base al volum d’activitat feta


També cal situar com a reclamació significativa dels gerents, l’apoderament dels malalts en el seu procés assistencial i la potenciació de l’hospitalització domiciliaria tot plegat integrat en una visió molt més àmplia de les necessitats dels malalts       



L'exconseller de Salut Boi Ruiz va potenciar la presència dels
pacients en el procés assistencial mitjançant la cració del
Consell Consultiu de Pacients 
La Fundació Bamberg és una entitat madrilenya no governamental que té com a objectiu, entre d’altres, la promoció de la innovació en la gestió sanitària. Intenta aconseguir-ho mitjançant trobades d’experts, jornades, conferències, etc., sobre qüestions relacionades amb aquesta temàtica en les que hi participen els millors experts en els diferents àmbits que tracten. Fa precisament molts pocs dies han celebrat una trobada sota el títol “Exceléncia en la Gestión” en la que han participat diferents gerents hospitalaris d’àmbit estatal de primera línia i en la que es debatia sobre les avantatges i inconvenients de l‘autonomia de gestió, dificultats en la gestió del personal, el problema de les inversions i de la reposició de les tecnologies avançades, la innovació en la gestió, la compra pública amb valor afegit, etc.

Entre els participants en el debat, cal destacar els gerents de l’Hospital Clínico Sant Carlos de Madrid, l’Hospital Universitario Puerta de Hierro de Majadahonda, l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, el Complejo Hospitalario Universitario de La Coruña, l’Hospital Unversitario Infanta Sofia de Madrid, l’Hospital Gregorio Marañon de Madrid, l’Hospital Universitario de la Princesa de Madrid, entre d’altres ponents no tan involucrats professionalment en el que podríem  anomenar la gestió pura i dura.

No explicaré les intervencions de cada un dels conferenciants, però si que voldria seleccionar aquells temes més rellevants i que sense ser una constant en totes les intervencions, sí que varen ser comentats per diferents intervinents. Són aquests:
  1. Alguns dels ponents varen queixar-se de les limitacions imposades per l’administració, que els fa treballar amb les mans lligades i no els permet gaudir dels avantatges que proporcionen les eines de la gestió empresarial, i això els converteix molt més en administradors que no pas en gerents. 
  2. La importància creixent d’avaluar correctament els resultats en salut i no l’activitat assistencial dels centres, de manera que els pagaments dels serveis als hospitals es facin en funció d’aquests resultats en salut i no per capitació o per activitat. 
  3. Les OSIS com a unitats integrades de gestió, que permeten ser molt més eficients en els processos assistencials i que possibiliten també una major qualitat als malalts.
  4. Hospitals haurien de ser més petits, més funcionals, potenciant els hospitals de dia, la telemedicina i l’hospitalització a domicili. Molt èmfasi en l’hospitalització a domicili coma eina que assegura al malalt sentir-se “com a casa”. 
  5. Els gerents no han de definir les polítiques sanitàries sinó que la seva funció passa per dissenyar les estratègies que permetin implantar les polítiques sanitàries.
  6. Els hospitals públics voldrien tenir una personalitat jurídica pròpia.
  7. La participació dels pacients en el procés assistencial serà clau en els propers anys.

David Elvira, exdirector del CatSalut tenia molt clar que
els sistemes de pagament representaven una eina molt
potent per implementar les polítiques de salut, i entre
ells, el pagament en funció dels resultats en salut 
Abans d’entrar a comentar aquests 7 punts, voldria destacar que tots ells són d’una absoluta vigència a la sanitat catalana, i que fins i tot en algun d’aquests punts, la posició dels gestors de l’Estat espanyol és més avançada que la de la majoria de gestors sanitaris catalans, com és el fet de demanar un sistema de pagament que tingui en consideració els resultats en salut per sobre la quantitat de feina feta. Aquests és un canvi de paradigma dels sistemes de pagament  sobre el que se’n parlarà molt els propers temps. Com deia David Elvira, el CatSalut té l’obligació de comprar millor i el sistema de pagament és una eina excel·lent per aconseguir implementar polítiques de salut basades en la qualitat dels serveis.

De fet, el propi CatSalut ha assajat el concepte el nou model d’atenció sanitària més enfocat als resultats en salut, mitjançant els acords de risc compartit amb la indústria farmacèutica. Tot i que no és ben bé el mateix, els risc compartit en al compra de medicaments pretén ser una compra de medicaments per resultats. Conceptualment seria el mateix però aplicat a la compra d’activitat assistencial segons el resultat en salut obtinguts.       


(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari