diumenge, 10 de juny de 2018

El model d’atenció urgent a l comarca d’Osona, compleix 10 anys (i II)


Un dels èxits del programa ACUT es basa en la confiança mútua entre els metges de l’Hospital i els metges de l’atenció primària de les ABS de la comarca. El model comporta que la pressió sobre els professionals del servei d’Urgències de l’Hospital es limita als nivells 1 i 2, i alguns cassos de nivell 3  


La posada en funcionament del programa ha permès estalvis considerables a les 9 ABS de l’ICS i a les dues EBA existents a Osona. És un model d’èxit en el que tothom hi surt guanyant, i també els malalts. 

   

(...Continua de l’entrada anterior)

De fet, el model, és un model integrat d’atenció conjunta a les urgències, i no es gens contradictori amb el model generalitzat d’atenció a les urgències de Catalunya definit per el PLANUC, atès que aquest servei d’urgències nocturn ubicat a les dependències de l’Hospital de Vic, disposa  d’uns espais específoics dins del servei d’urgències hospitalari. És per tant com un CUAP, amb horari nocturn, ubicat dins d’un edifici hospitalari i en cap cas funciona amb la visió professional d’un centre d’urgències hospitalari convencional, sinó que està orientat a la visió particular que els metges de família aporten a l’hora de diagnosticar malalts amb menys mitjans de diagnòstic que els seus companys hospitalaris.  

El funcionament satisfactori del programa ACUT s’ha aconseguit gràcies a una molt bona entesa entre els professionals de l’Hospital de Vic i els de les ABS de la comarca. Aquesta bona entesa passa per que l’Hospital accepta la derivació en horari diürn d’un malalt des de la primària, encara que sigui de nivell 4, sense qüestionar la decisió del metge de capçalera, i això ha permès que s’hagi instal·lat la confiança entre els professionals d’un lloc o de l’altre, i per tant, establerta aquesta base de confiança tothom accepta que sigui el triatge qui decideixi quin dels punts de servei urgent atén al malalt, sigui la primària o sigui l’Hospital. Sota aquesta premissa, en horari diürn, el personal de triatge és de l’assistència primària, mentre que en horari nocturn el personal encarregat d’assumir la tria pertany a l’Hospital. 

Val a dir que els metges de l’atenció primària no han encarit els costos fent un us excessiu de les proves diagnòstiques ni de la tecnologia de que disposa l’Hospital de Vic. Tots ells aporten un alt nivell resolutiu sense necessitat de fer un ús sistematitzat de les tecnologies avançades de l’Hospital. 

I què succeeix a nivell de costos? Doncs que cada entitat cobreix les guàrdies que fan els seus professionals o les hores que fan les seves infermeres. A nivell de facturació, l’Hospital hauria de facturar menys atès que fa menys urgències però hi ha un acord de base pel qual del CatSalut respecta la facturació d’urgències anterior a la posada en funcionament de l’ACUT. Per altre banda, tant l’ICS com les dues EBA fan estalvis considerables ates que s’han reduït el nombre de punts d’atenció de 11 a 1.

Com a aspectes que caldria millorar, hi ha el fet que alguns malalts que haurien d’acudir a l’Hospital en horari nocturn ho fan en horari diürn, però afortunadament són pocs casos que encara no han entès correctament que de dia (fins a les 9 del vespre) el dispositiu sanitari al que cal acudir és el del CAP, mentre que a l’Hospital només s’hi pot acudir a partir de les 9 de la nit. També de cara al futur caldrà reflexionar per veure si els caps de setmana, amb una afluència de gent important als pobles de la comarca, n’hi ha prou amb cinc punts d’atenció, o si caldria afegir-n´hi algun altre. 

A Vic entenen que el model està molt consolidat i no se li veu retorn. “Ha de ser capaç d’evolucionar per adaptar-se a les noves necessitats que vagin sorgint” afirma el Dr. Toribio que també valora el tarannà de la gent de la comarca, que ha ajudat molt a l’èxit del model.  

A nivell de xifres, a Osona es resolen unes 56.000 urgències a l’any, i aproximadament un 50% les atenen els professionals de l’assistència primària. Es tracta d’urgències dels nivells 4 i 5, i algunes dels nivell 3. Cal assenyalar que amb aquest programa, l’Hospital de Vic ha aconseguit al seu servei d’urgències hospitalàries un guany col·lateral que tots els hospitals de Catalunya voldrien per a ells, com és l’haver eliminat de la pressió assistencial que han de suportar, totes les urgències dels nivells 4 i 5, i algunes del nivell 3. Tot això redunda en una feina molt menys estressant per als professionals de l’Hospital, i acaba repercutint també en una clara millora de la qualitat de l’assistència que reben els malalts. Per tant, amb aquets model, tothom hi surt guanyant. És una relació win-win a quatre bandes: la població, el CatSalut, l’assistència primària (institucions i professionals), i l’Hospital (direcció i professionals).   

El Dr. Rafael Toribio clou la seva explicació recalcant el paper de l’assistència primària, que ell considera clau en l’èxit del model. Gràcies Dr. Toribio pel seu temps, i per les seves explicacions.      

Cap comentari:

Publica un comentari