La catalana Dolors Montserrat marxa del “ministerio” sense haver pogut aprovar la reforma del Real decreto de prescripció infermera.
La nova ministra no és gens partidària de la col·laboració públic-privat, i des de la conselleria de Salut Universal del País Valencià no ha parat fins revertir, per motius estrictament polítics, la concessió administrativa per a la gestió de l’Hospital d’Alzira.

Dolors Montserrat i Montserrat, advocada de professió, haurà estat en el càrrec un any i mig mal comptat, i el seu pas per el ministeri no ha significat precisament cap avanç positiu per a la sanitat espanyola i encara menys per a la sanitat catalana, en la que des de final d’octubre de l’any passat ha estat consellera de Salut en funcions per efectes de l’article 155. En aquest període no ha trepitjat el despatx del conseller de Salut del pavelló Ave Maria ni una sola vegada. Montserrat ha estat una ministra amb el nomenament com a tal, però sense un verdader exercici del seu ministeri. És cert que a Madrid no l’han ajudat gens, però també és cert que la seva capacitat d’influir en la sanitat espanyola ha estat nul. Com a conseqüència d’aquesta poca incidència com a ministra, la seva gestió integral al capdavant del ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va ser reprovada pel Congrés dels Diputats pocs dies abans de ser destituïda com a ministra.
Una de les poques coses que Dolors Montserrat va abordar en la seva etapa al “ministerio”, és la reforma del Real Decreto de prescripció infermera. Tot i tenir, segons ella, el text pactat amb el “Consejo General de Enfermeria” i la “Organización Médica Colegial”, el text mai ha estat publicat en el BOE. En relació a Catalunya, la ministra Montserrat va intervenir juntament amb el conseller Comin i l’Ajuntament de Barcelona en la presentació i defensa de la candidatura de la capital catalana per acollir la seu de l’EMA (Agència Europea del Medicament) a partir del moment en que el “Brexit” fos efectiu, amb el resultat que malauradament tothom coneix...
La substitueix en el càrrec la metgessa valenciana Carmen Montón Giménez. Socialista precoç que amb només 23 anys ja va ser regidora de cultura a l’ajuntament de Burjassot, el seu poble de naixement. Ha tingut una carrera brillant dins del partit socialista i amb 42 anys ha arribat a ministra del govern de Pedro Sánchez. Milita en el partit socialista des dels 16 anys. Des de l’any 2015, és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana.
Cal preguntar-se si el nomenament de la Dra. Montón afectarà o no, el normal funcionament del nostre departament de Salut. A priori semblaria que no, atès que les competències en sanitat estan transferides a Catalunya des de l’any 1981, i l’aplicació de l’article 155 s’ha aixecat a Catalunya des del moment en que s’ha constituït el govern català del president Quim Torra. Tanmateix hi ha qüestions com per exemple el recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei catalana d’accés universal a la sanitat, en les que el parer del “ministerio”, i per tant el posicionament de la ministre de sanitat del govern espanyol davant d’aquest tema és important.
Veiem doncs què és el que coneixem fins ara de la nova ministra que ens permeti imaginar una mica com pot actuar davant de determinats temes que afectin directament al sistema sanitari català.

Aquest és doncs el tarannà de la nova ministra de Sanitat del govern espanyol: dòcil davant de qui mana, i que prioritza els objectius ideològics a l’eficiència en la utilització de recursos econòmics.
Ho comento per aquells que avui en dia a Catalunya encara s’esforcen a parlar de la col·laboració públic-privat, dels seus beneficis, de la seva eficiència i dels seues bons resultats. Avis a navegants: pinten bastos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada