dilluns, 17 d’octubre de 2016

Vint anys de la primera EBA


El Cap del Remei de Vic, fou la primera Àrea Bàsica de Salut a ser gestionada per una entitat de base associativa


Vint anys després, les tretze EBA existents a Catalunya han demostrat amb escreix la bondat dels seus resultats en salut, l’excel·lent acceptació per part dels usuaris, i uns resultats econòmics prou positius.



Al llarg d’aquests 20 anys d’existència les EBA han demostrat la seva idoneïtat atès que aglutinen factors claus per assegurar l’èxit de qualsevol organització: alta qualitat de la feina que desenvolupen com demostren els indicadors que ho mesuren, un nivell de resolució dels problemes molt elevat, sostenibilitat econòmica, clients fidelitzats i contents dels serveis que reben i autonomia de gestió com a eina motivadora dels seus professionals. I tanmateix el model està en risc.

Algú que desconegui quina és la realitat política actual de Catalunya, que aterrés de cop al nostre país, i li expliquessin què les EBA estaven en risc, el primer que faria seria preguntar-se com pot ser possible que unes estructures que funcionen tan bé i tenen un alt índex d’acceptació en la població, puguin estar en risc. Tots sabem aquella màxima que diu que si una cosa funciona bé, el millor que es pot fer és no tocar-la, doncs a Catalunya sembla que hi ha uns quants il·luminats que practiquen la màxima contrària: perpetuen allò que no funciona i és ineficient, i volen eliminar allò que ha demostrat fefaentment la seva eficiència.

No es pot explicar d’altre manera la tossuderia de la Sr. Tarafa, Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, obstinada a acabar amb les EBA per que els seus membres es reparteixen beneficis quan n’hi ha. És a dir, la “ideologia” pretén acabar amb unes organitzacions que han demostrat la seva eficiència només per que a ells no els agraden, i a canvi d’acabar amb aquestes organitzacions el que ofereixen són solucions que en la majoria de cassos, han demostrat sobradament la seva ineficiència. El món al revés per pura ideologia.

En un país normal la Sra. Tarafa podria anar fent tots els discursos que volgués i no passaria res, però a casa nostra el discurs de la Sra. Tarafa el recull el propi conseller del Salut i el fa seu, fins el punt que en diferents ocasions ha demanat a representants de les EBA que vagin estudiant la possibilitat de convertir-se en cooperatives o serien absorbits per l’ICS. I després té la gosadia de sortir a la televisió per atacar a la diputada Candini portaveu de Junts pel Sí a la Comissió de Salut del Parlament, que amb molt d’encert va dir que el conseller Comin estava molt més interessat a satisfer les peticions de l’esquerra que no pas les necessitats dels malalts. Precisament voler acabar amb les EBA sense oferir res millor a canvi, demostra quanta raó té Montserrat Candini amb les seves apreciacions.

Tornant a les EBA, sembla que malgrat ser només 13 a tot Catalunya no estan del tot soles davant la tot-poderosa-administració. Aquestes últimes hores el Dr. Jaume Padrós, president del COMB ha sortit en la seva defensa, fent notar una de les fortaleses de les EBA són els seus resultats econòmics, de manera que si totes les ABS de Catalunya fossin gestionades per EBA es podria aconseguir un estalvi per les arques públiques d’uns 900 milions d’€, quantitat equivalent als retalls que aquests últims anys l’administració sanitària ha aplicat a l’assistència primària. Padrós també destaca que el COMB que ell presideix i ACEBA (l’associació que agrupa a les EBA) faran un pas més i posaran sobre la taula un codi de bon govern que garanteixi la màxima transparència d’aquestes entitats. El Dr. Padrós manifesta la seva sorpresa per que es doni més importància a un discurs ideològic que a uns resultats assistencials i econòmics avaluats any rere any.

Un altre recolzament important per les EBA ha sortit de la ploma de l’exconsellera Marina Geli, que en un escrit del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic fa un repàs molt detallat dels resultats positius del CAP del Remei que celebra el seu 20é aniversari, i acaba dient:

“Els professionals que hi treballen tenen gran estabilitat laboral i millors salaris. La central de resultats permet afirmar que les EBA, en el seu conjunt, tenen iguals o millors resultats en tots els indicadors que la mitjana de les 368 ABS, però aconsegueixen un major confort professional amb costos inferiors. Cal ressaltar també que la solvència de les EBA ha permès fer front als retards dels pagaments del Servei Català de la Salut. Davant d’aquests resultats caldria fer-nos moltes  preguntes. El model d’autogestió per part dels professionals és generalitzable? En tot cas, caldria un acord majoritari amb els professionals d’atenció primària. És clar que el Departament de Salut disposa de tots els controls per garantir els resultats i per tant no hi ha cap dubte ètic. Diria que hauria de ser almenys generalitzable l’autonomia de gestió amb un pressupost finalista a cada Àrea Bàsica de Salut amb independència de si la gestió és a través de mitjà propi, de l’institut Català de la Salut, d’altres empreses públiques i consorcis o d’altres entitats d’economia social, sanitària, professionals o institucionals. Alhora, caldria aprofundir sobre si la ja llarga experiència del CAP Remei que gestiona els recursos econòmics per les derivacions a especialistes i a proves diagnòstiques amb una molt menor llista d’espera, fins i tot en plena crisi econòmica i de recursos públics, pot ser ràpidament generalitzable a cada CAP, a cada ABS. Els sistemes sanitaris tenen reptes molt rellevants a afrontar: canvis demogràfics, la incorporació de la innovació, creixents desigualtats socials. Tot això requereix un nou contracte social reformista amb els ciutadans i els professionals basat en l’orgull del sistema sanitari aconseguit entre tots i en la confiança mútua. La medicina, la salut, només es construeix de manera participada entre tots els actors, ciutadans-pacients apoderats, comunitats saludables, professionals valorats i treball cooperatiu entre administracions locals i Generalitat. L’autogestió, l’autonomia de gestió, són instruments. Al meu entendre, bons instruments”.


Per últim recordar als interessats en aquest debat al voltant de les EBA que el proper dia 20 es celebren a Vic les XX enes Jornades d’Entitats de Base Associativa amb el títol “L’autogestió 20 anys després”, i que en el programa que es pot consultar aquí, està previst que la cloenda la faci el Sr. David Elvira director del CatSalut. L’interès està doncs assegurat.


Cap comentari:

Publica un comentari