diumenge, 9 d’octubre de 2016

L’Ajuntament de Barcelona i el departament de Salut continuen utilitzant un doble llenguatge per confondre encara més als ciutadans


Presentat el Pla de Salut de Barcelona que en un paràgraf de la pàgina 175, es proposa “Planificar accions de reforç de la provisió pública i integrada de diferents línies assistencials”


Les dèries ideològiques de la Sra. Tarafa sembla que són compartides pel departament de Salut 



Sinó ens posem d’acord en el significat de les expressions més usuals en el sector de la sanitat, serà molt difícil que ens puguem entendre. Faig aquesta afirmació perquè des de fa ja alguns mesos, quan el conseller Comin va anunciar la “desprivatització més gran de la història”, s’ha generat un debat al voltant del que és un servei públic. Convindria aclarir aquest concepte.

Fins avui, a Catalunya, sempre havíem entès que un servei públic era un servei finançat per l’administració pública, que és qui defineix quina és la cartera de serveis que ofereix als ciutadans  i a més és qui garanteix la qualitat de l’assistència que els ciutadans reben i vetlla perquè els seus drets siguin respectats. És sabut que l’administració té dues possibilitats bàsiques per oferir serveis públics a la ciutadania; l’anomenada gestió directa i la gestió indirecta. Fins avui, la prestació de serveis sanitaris públics als catalans estava assegurada  mitjançant un mix de gestió directa (ICS, Empreses Públiques i Consorcis), i de gestió indirecta (empreses concertades). El servei públic és encara avui, un barreja de les dues formes que l’administració pública té per oferir serveis públics als ciutadans.

Així les coses, no s’entén massa bé ( o sí) que en la pàgina 175 del Pla de Salut de Barcelona fet públic aquesta setmana passada s’hi inclogui un paràgraf en el que es marca com una fita més destacada a assolir el juny del 2017 el següent:

Planificar accions de reforç de la provisió pública i integrada en diferents línies assistencials”

Reforç de la provisió pública... Que deu voler dir això? Si em refereixo a la definició de servei públic anterior, reforçar la provisió pública només es podria interpretar com al creació no nous dispositius de gestió directa o indirecta per incloure’ls addicionalment en el sistema sanitari públic. Però molt em temo que els trets no van per aquí, i per això parlava al començament de la necessitat de posar-nos d’acord en les definicions. 

Tenint en compte que un dels elements instigadors d’aquest Pla de Salut de Barcelona és l’Ajuntament de la Sra. Colau, i molt particularment la comissionada de Salut Sra. Tarafa, tinc molt clar, sabent de quin peu calça la Sra., que reforçar el caràcter públic s’ha d’interpretar com l’intent d’eliminar operadors sanitaris de gestió indirecta, i substituir-los per proveïdors de gestió directa. Parlant llis i clar, l’objectiu a assolir el juny del 2017 del Pla de Salut de Barcelona és el d’eliminar centres de titularitat privada i substituir-los per centres de titularitat pública en la prestació dels serveis sanitaris públics a la ciutat de Barcelona.         
  
I la pregunta és, amb quin dret es vol fer això si la gestió indirecte està perfectament legitimada com una forma de prestació d’un servei públic? Està molt clar que la raó no és de tipus legal, ni tampoc de qualitat en la prestació del servei, i encara menys per raons econòmiques quan està més que demostrat que la gestió indirecta és molt més eficient que la gestió directa. Quines són doncs les raons de tot aquest embolic? És evident que només hi pot haver un motiu ideològic al darrere d’aquests plantejaments. Ideologia i sectarisme

Seria hora de deixar-nos d’eufemismes i dir les coses clares i sense embuts: l’Ajuntament de Barcelona amb la complicitat del Servei Català de la Salut es planteja allò que ara han batejat com la publificació dels serveis públics de salut, sense que els barcelonins ho hagin decidit mitjançant cap mena de plantejament democràtic. Un “mando i ordeno” de l’Ajuntament, i el vist i plau del departament de Salut.  Que expliquin amb tota claredat als barcelonins i als catalans en general que volen un model sanitari públic constituït exclusivament per centres de titularitat pública


No puc acabar sense fer una crítica conceptual al Pla de Salut de Barcelona. Una cosa és que el Consorci Sanitari de Barcelona disposi d’una eina de treball que derivant del Pla de Salut de Catalunya serveixi de nord i guia per les actuacions que calgui fer a Barcelona en matèria de salut, i altre molt diferent és que des de Barcelona imposin dèries ideològiques que l’únic que fan és desprestigiar una eina que fins avui havia estat un gran element de planificació de la sanitat dels catalans.   


Cap comentari:

Publica un comentari