dimecres, 5 d’octubre de 2016

Gemma Tarafa cavalca de nou...


En una entrevista al diari El País amenaça amb canvis legislatius a les EBA i parla d’un canvi de model a la ciutat de Barcelona


Està vist que la democràcia no és el seu fort



Gemma Tarafa comissionada de Salut
de l'Ajuntament de Barcelona
El diari El País continua en la seva línia de qüestionar la bondat de la sanitat pública catalana, apostant per la polèmica i per defensar un model a l’estil espanyol, en el que la major part de la provisió de serveis sanitaris és de titularitat pública. És evident que el diari està en el seu dret d’optar per la línia editorial que creguin més oportuna. Però tant evident és això com que els ciutadans que entenem  que el model sanitari públic del que actualment gaudeix Catalunya és amb diferència el millor d’Espanya, defensem la seva excel·lència i ens oposem a qualsevol canvi que no sigui aprovat per una majoria de ciutadans bé per la via d’un referèndum o bé perquè els nostres representants polítics en el Parlament de Catalunya això ho decideixin. Un canvi de model no el pot fer un diari, ni la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. 

Tinguem clar que en democràcia, els models i les polítiques s’aproven en els parlaments en funció de les majories que s’hi donen. I aquestes majories venen determinades per la voluntat dels ciutadans a l’hora d’escollir entre els partits que es presenten a les eleccions i els respectius programes que ofereixen a la ciutadania. A hores d’ara a Catalunya hi ha el model que hi ha, fruit de molts anys de feina i del consens entre forces polítiques que tenien la majoria suficient per arribar a acords. Val a dir que en el cas català, davant de lleis importants que afectaven al sistema sanitari públic s’ha tractat sempre de no IMPOSAR un model determinat encara que una MAJORIA li donés suport, sinó que els diferents equips que han governat del departament de Salut sempre han tractar d’aconseguir la UNANIMITAT de les forces polítiques representades al Parlament, cosa que s’ha aconseguit sempre que hi ha hagut una llei important a discutir. Les qüestions relacionades amb la salut són molt sensibles per l'opinió pública i per això no valen ni les frivolitats ni les precipitacions.   

Explico això perquè dona la impressió, llegint les manifestacions de la Sra. Tarafa, que vol canviar el model sanitari públic de la ciutat de Barcelona, i ho vol fer a través del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). El Consorci és un instrument tècnic per gestionar la sanitat pública de la ciutat però en cap cas és un òrgan polític amb capacitat per actuar com un parlament autònom i decidir al marge del Parlament de Catalunya, que en definitiva és qui té la potestat per produir els canvis que la Sra. Tarafa propugna.

I aquesta capacitat de produir un canvi de model tan radical com li agradaria a Gemma Tarafa, no la té ella, ni el consistori barcelonès, ni el CSB, ni el CatSalut ni tampoc el conseller Comin, tot i que aquest li agradi jugar sempre al límit del que dictaria el sentit comú de qualsevol persona. El canvis que la Sra. Tarafa propugna corresponen al Parlament sempre que hi hagi majoria suficient per impulsar-los.   

Això a nivell conceptual, perquè a nivell del dia a dia, al posició de la Sra. Tarafa em sembla d’un cinisme insultant. Ella parla de “desprivatitzar” la sanitat pública de Barcelona tant dels hospitals d’aguts (només hi ha el Sagrat Cor) com del sociosanitari i la salut mental, així com de l’assistència primària (EBA entitats en base associativa) que hi ha a la ciutat. I dels serveis socials del propi Ajuntament de Barcelona que té concedits a empreses del Sr. Florentino Pérez no en diu res? Una mica de decència a la vida sempre va bé, i molt més si s’ocupen càrrecs públics.

El Dr. Albert Ledesma està considerat com el pare de les EBA
Dirigeix la del CAP El Remei de Vic, de la que
es celebra ara el seu 20é aniversari 
Voldria acabar aquesta denúncia contra la manca de rigor i honestedat de la Sr. Tarafa parlant de les EBA. Foren creades en la dècada dels 90 atenent a la creixent demanada dels metges de voler-se implicar directament en la gestió de dispositius sanitaris de la sanitat pública. Va ser el propi Col·legi de Metges de Barcelona qui es va implicar en la creació d’aquestes entitats fins que finalment el departament de Salut va legislar per fer-les possibles. No entenc que llegint el que diu la Sra. Tarafa, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona no hagi dit ni una paraula en defensa d’unes entitats que ells van ser els primers a reclamar que es creessin. On és la responsabilitat?

Com tampoc entenc que UCH que és la patronal a la que pertanyen les EBA tampoc hagi fet cap moviment per defensar al seus afiliats. Encara que el més cridaner és que ACEBA l’entitat que agrupa a totes les EBA de Catalunya tampoc hagi fet cap manifest en defensa d’aquestes entitats. Però que ens passa? Tan costa dir quatre veritats? En primer lloc el problema de les EBA no passa perquè agradin més o menys al Sr. conseller i a la Sra. Tarafa. Les EBA són una forma de gestió com qualsevol altre, previstes en la llei i amb uns resultats assistencials en la franja alta de les prestacions de l’atenció primària, molt més eficients que la gran majoria d’ABS gestionades per l’ICS. El grau d’acceptació dels usuaris és també elevat. On està doncs el problema?


Per cert, la Sra. Tarafa proposa que les EBA es transformin bé en cooperatives o que siguin assumides per l’ICS, desapareixent com a tals. Saben qui propicia aquest discurs des de fa temps i ho diu públicament quan creu que ho comparteix amb l’auditori adequat? Antoni Comin conseller de Salut. 


Cap comentari:

Publica un comentari