No és bo pel sistema sanitari que no es doni una resposta adequada a aquells que sembren dubtes al voltant de l’honestedat dels procediments de la sanitat pública catalana
Les institucions afectades també haurien de donar la cara, tant si les acusacions són falses com si no ho són.
 |
| El servei d'Urgències del Taulí |
Aquest estiu ha transcorregut amb certa calma en l’àmbit de la sanitat
pública catalana contràriament al que
havia succeït sobretot l’any passat. Tanmateix, hi han hagut intents
desestabilitzadors en alguns mitjans, proclius a la crítica partidista i en
ocasions fins i tot amb acusacions que no es corresponen amb la realitat.
Com a conseqüència de la politització de la sanitat pública a Catalunya,
aquesta ha estat i continua estant permanentment sota sospita. Quan no és la
privatització, és la mercantilització, i quan tampoc és això són les portes
giratòries o les derivacions de malalts o de manera general “la corrupció”. El
que em sembla clar és que estem vivint una fase en la que qualsevol acusació,
real, exagerada o inventada, requereix una resposta immediata per part de
l’Administració sanitària, però també del centre afectat. És la millor manera
de tallar de soca-rel els intents desestabilitzadors del sistema sanitari públic
català.
Quan davant de qualsevol acusació, es dona la callada com a
resposta, s’està propiciant que el dubte
cali en la societat. A mesura que les crítiques van quedant sense una resposta
prou aclaridora, l’ombra del dubte es va estenent i al final a mesura de
repetir acusacions que no tenen resposta s’acaba consolidant en la població un
sentiment de que tot es fa malament, de que els sistema és corrupte, i de que
es vol desmantellar la sanitat pública. I això és injust sobretot pel conjunt
de treballadors de la sanitat que cada dia compleixen amb les seves obligacions
i sovint van fins i tot més enllà.
Per això és tan necessari que el CatSalut expliqui la veritat sobre el
que ha succeït aquest estiu al Parc Taulí de Sabadell, on segons algun sindicat,
i segons explica algun mitjà de comunicació, s’han produït unes situacions que
si més no cal aclarir. Em refereixo a dues acusacions concretes; l’una sobre la
desviació de malalts des d’urgències del Taulí al General de Catalunya o a la
Clínica del Vallès, ambdós centres propietat d’IDC Salut, i l’altre relativa a
una situació interna del Taulí, per la qual sembla que alguns professionals es
veuen forçats a donar l’alta a alguns malalts de manera prematura.
Respecte a la primera acusació, cal aclarir de manera definitiva quins
són els compromisos del CatSalut amb IDC Salut d’una vegada per totes, per
eliminar qualsevol dubte de tracte de favor, i això pel bé del bon nom d’IDC,
però també per acabar d’una vegada amb aquesta història d’ombres i dubtes, que
ja fa massa temps que dura, tant pel que fa a l’Hospital del Sagrat Cor com
pels centres de Sant Cugat i Sabadell propietat d’IDC. Quin paper està jugant
IDC en el sí de la sanitat pública de Catalunya? En base a quins acords? Aquesta acords a quins centres afecten? Fins
quan? Amb quina quantia? Sota quin control?. Aclarim-ho d’una vegada per que
sinó acabarem prenent mal amb aquesta història. Llum i taquígrafs si us plau.
 |
| La Clínica del Vallès de Sabadell, abans propietat de l'Aliança, i ara en mans d'IDC Salut |
El segon tema em sembla també molt preocupant. Jo no em puc creure de
cap de les maneres que al Taulí o a qualsevol altre hospital es donin altes prematurament. No m’ho crec per la
professionalitat dels metges. Cap metge donaria un alta sinó tingués el
convenciment que aquella alta es podia donar amb totes la garanties
assistencials. Per tant em sembla evident que una vegada més algú està mentint
greument.
Davant d’aquests acusacions, calen respostes; cal donar explicacions i
cal desmentir les falsedats. I en el cas de les altes prematures segurament cal
portar el tema al jutjat de guàrdia, a veure si així s’escarmenten aquells que
fan de la calumnia la seva forma de passar per la vida. Ja n’hi ha prou de
faltar al respecte del professionals de la sanitat pública.
Per això reclamo i trobo a faltar, que el CatSalut no hagi sortit a
aclarir taxativament davant de l’opinió pública aquests fets, com reclamo també als dirigents d’aquest hospital
que facin el favor de sortir en defensa dels seus professionals i de la sanitat
pública. Ja n’hi ha prou d’amagar el cap sota l’ala.
La Comunicació ha esdevingut una eina necessària en la societat moderna. Cal que Departament de Salut, i CatSalut es "modernitzin" i s'esforcin a comunicar bé. Fins ara el suspens en comunicació és evident i clamorós, a l'igual que en molts centres de la xarxa sanitària pública de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada