Jaume Freixes: Un periodista no massa ben informat

El conseller Ruiz anuncia una reducció d’un 15% en les llistes d’espera, en el període 1 de juliol 2.014 a 30 de juny  del 2015.

Fer un concurs públic per adjudicar la gestió d’un CAP no representa més ingressos per la sanitat catalana

En un telenotícies de TV3 he vist que al programa L'entrevista de l'Estiu, havien matingut una conversa amb el conseller Ruiz i he volgut mirar si de l’entrevista se'n desprenia alguna informació nova o d’interès, que valgués la pena difondre des del blog. 

I des d’aquesta visió de trobar alguna notícia nova, només n’he sentit una, i ha estat l’anunci del conseller Ruiz, que ha avançat que des de l’1 de juliol del 2014 al 30 de juny del 2015, les llistes d’espera s’han reduït a Catalunya en un 15%. El conseller s’ha compromès a ampliar aquesta informació durant el mes de setembre, al final de les vacances. La resta de l’entrevista, un “déjà vu” al voltant de la privatització, del consorci de Lleida, de la marea blanca, de la pressió i col·lapses als serveis  d’urgències (que aquest any no s’estan produint), etc.

També em va cridar l’atenció que el conseller Ruiz deixés ben clar a alguns partits polítics oportunistes que de cap manera es poden auto-proclamar responsables dels més serveis que s’ofereixin aquest estiu als ciutadans, i que si això succeeix és únicament degut a la pressió assistencial, en cap cas a la reivindicació de partits i ajuntaments. El CatSalut atén exclusivament les demandes fetes pels professionals que estiguin basades en situacions reals i els màxims responsables dels centres tenen, com cada any, la responsabilitat d’adequar els recursos disponibles a la pressió assistencial real.       

El que més ha cridat la meva atenció és el nivell de desinformació del periodista de TV3 Jaume Freixes quan en un moment de l’entrevista ha fet una afirmació del tot desafortunada que denota el grau de desconeixement del periodista dels temes dels qual vol parlar. Ha estat quan, referint-se al conflicte que hi va haver amb el concurs del CAP de l’Escala, li ha dir al conseller que “en el seu l’intent d’aconseguir més diners, el conseller havia fracassat atès que algunes privatitzacions com la del CAP de l’Escala s’han aturat...”

I aquí toca fer alguns aclariments que ja va fer el propi conseller en resposta a aquest comentari del periodista,  però que em sembla que cal  incidir-hi més per que afecta a una de tantes mentides que per desconeixement o mala fe es fan córrer i la gent les va repetint com si fossin veritats universals.

En primer lloc el sistema sanitari català pel que fa a l’assistència primària, està constituït per un conjunt de Centres d’Atenció Primària (CAP) un 80% dels quals pertany a l’ICS, i un 20% aproximadament es gestionat per altres entitats del SISCAT que és el sistema sanitari públic de Catalunya. Aquestes últimes entitats gestionen aquests centres d’atenció primària en virtut d’uns contractes que s’atorgaven per concurs públic, i que tenien una certa durada en el temps, al venciment del qual, la gestió del CAP havia de sortir novament a concurs. Això no comporta cap ingrés pel Servei Català de la Salut, i per tant, fer aquests concursos no és, com afirmava el periodista, cap instrument per finançar la sanitat pública de Catalunya. Primer error conceptual greu.

Però és que en el seu comentari hi havia encara una segona afirmació potser encara més greu que l’anterior. En concret el periodista va fer referència a “aturar la privatització del CAP de l’Escala” quan el que va succeir va ser precisament el treure  a concurs un contracte anterior que havia caducat, i que feia molts anys que exercia legalment l’empresa Fundació Salut Empordà, fundació privada amb més de 700 anys d’història (sota diferents estructures jurídiques). Mentre el conseller li feia al periodista aquesta matisació, ell anava insistint “no, no, lo de Eulen...”, i el conseller li va haver d’explicar que Eulen (empresa privada) havia fet millor oferta, en el concurs, que la Fundació Salut Empordà (empresa privada), tot i que el concurs es va haver d’anul·lar per defectes en els plecs de condicions del concurs; per tant si hi havia privatització aquesta feia molts anys que estava feta. Segon error conceptual.

Cal aclarir en tot cas que en aquest 20% de CAP gestionats per centres del SISCAT diferents de l'ICS,  alguns d'ells tenen el seu origen d'abans de les transferències (CAP Rambla de Mútua de Terrassa per posar un exemple), i no es pot parlar en cap cas de privatització del servei públic, sinó en tot cas de la gestió del servei duta a terme per agents del propi sistema sanitari públic, que és ben diferent.   

Com es veu, una sèrie d’afirmacions que si no fos per la insistència repetitiva dels mitjans en difondre el que no és, haurien passat probablement desapercebudes. En tot cas el periodista va demostrar que no s’havia preparat suficientment l’entrevista, i si ho havia fet, hi havia coses que no havia entès gens bé, o que l’hi havien explicat força malament, o que havia acudit a fons “interessades” a difondre tots els suposats mals de la sanitat catalana amb l’únic objectiu de desgastar no se si al govern, però si que evidentment al conseller.

És veritat que a Sanitat es poden fer les coses millor, no hi ha cap dubte d’això, però segons quins periodistes també podrien intentar fer millor la seva feina, i sobretot mantenir una objectivitat que avui està supeditada al titular fàcil i a la informació d’impacte més enllà de la seva veracitat.    

www.rbaestudisiprojectes.cat