dimarts, 11 d’agost de 2015

Quan el Parlament català es dedica a governar, vol dir que alguna cosa falla...


Últimament el Parlament fa massa sovint de Govern, sense que quedi clar qui és realment l’últim responsable de les decisions preses, si el Parlament o el Govern


En què quedem? els poders d'un Estat democràtic són independents esl uns dels altres? Estan subordinats?    


Des de fa ja un temps hem pogut observar com cada vegada més el Parlament de Catalunya dicta tot un seguit de disposicions que “obliguen” al Govern català  a actuar de determinada manera. De sempre havíem entès que en un Estat democràtic es garanteix una independència absoluta entre els tres poders de l’Estat, de manera que el poder legislatiu (Parlament) té la responsabilitat de fer les lleis, el poder executiu (Govern) té la responsabilitat d’aplicar-les i el poder judicial (la Justícia) s’ocupa d’interpretar-les i vetllar pel seu compliment.

Partint d’aquests conceptes elementals i consultant la pàgina web del Parlament on s’especifiquen les seves funcions, podem llegir que “El Parlament de Catalunya, en representació del poble, vetlla pel bon govern de la nació. Això comporta el poder de crear i fer caure el Govern, i de criticar-ne, controlar-ne i orientar-ne l'actuació política i administrativa.” Llegim aquí que entre les facultats del Parlament hi ha la “d’orientar l’actuació política”. De la lectura d’aquesta frase no en dedueixo que el Parlament tingui capacitat per obligar a l’executiu a actuar de determinada manera. Una cosa és “orientar” i l’altre “obligar”.

Més endavant es pot llegir que una de les formes que el Parlament té de relacionar-se amb el Govern són “els debats generals sobre l'acció política i de govern,... El debat normalment es clou amb la votació de resolucions, en què el Parlament fixa directrius per a l'acció de govern”. Aquí apareix la possibilitat de “fixar directrius al govern” en les matèries objecte de debat, però entenc que una cosa és fixar directrius i una altre és obligar a actuar de tal o qual manera.

Un altre forma de relació Parlament-Govern són “les interpel·lacions, que permeten el debat de qüestions de política general del Govern o d'algun departament... Les interpel·lacions poden concloure amb la presentació d'una moció, amb la qual la cambra manifesta la seva posició o fixa objectius i dóna instruccions al Govern respecte a la qüestió debatuda”. La interpretació en aquest cas ja és una mica més complicada, atès que fixar objectius no vol dir obligar a seguir un camí concret per assolir-los, en canvi donar instruccions al govern pot ser interpretat com "obligant" al govern, fet que en la pràctica vol dir que el govern resta supeditat al Parlament.

També “el Parlament pot discutir i aprovar resolucions, referides a assumptes d'interès especial i per mitjà de les quals la cambra manifesta una opinió o una voluntat, invita a fer determinades actuacions o dóna suport a algú”. Aquí el Parlament sembla que manifesta una voluntat i invita al govern  a actuar de determinada manera però en cap cas “l’obliga”.

Certament, quan el Parlament de Catalunya “obliga” al govern a actuar d’una forma o de l’altre, i quan el Govern ho accepta, és que ho deu poder fer. Però als ciutadans ens costa d’entendre que des del Parlament (que té la funció bàsica de legislar) es pugui paralitzar un acord de govern com és la constitució del Consorci de Lleida, o que des del Parlament es pugui paralitzar el projecte VISC+ o que des del Parlament es pugui obligar al CatSalut a retirar la normativa que regulava l’activitat privada en centres públics, o es vulgui tancar una institució com BarnaClínic. En tos aquests cassos i en d’altres similars, estem segurs que el Parlament no està envaint les competències de l’executiu i també en certa mesura del poder judicial?

Es que si les coses són així, de què ens serveix tenir un govern? N’hi hauria prou amb uns quants funcionaris que anessin aplicant les decisions preses pel Parlament. El sentit comú em diu que això no pot ser així, que el Parlament no pot auto adjudicar-se responsabilitats que no li són pròpies, i que els governs tenen tota la responsabilitat d’aplicar les seves polítiques respectant, només faltaria, el marc legal però qui ha de vetllar per que aquest marc legal sigui respectat és precisament el poder Judicial, és a dir, la Justícia i en cap cas el Parlament.

Em costa acceptar (en el cas de la sanitat) que un diputat/da d’un partit de l’oposició, amb el suport d’altres grups parlamentaris pugui obligar al govern a actuar d’una manera determinada. Entenc que aquest diputat/da pugui expressar la seva opinió en contra del que el govern fa, i si té suport suficient a censurar el que el govern ha fet, però d’aquí a erogar-se la capacitat de governar ell/a, de decidir si s’ha de fer o no un Consorci a Lleida, entenc que no li correspon. És legal fer un Consorci a Lleida? Si o no?. I si ho és, no hi ha més a dir. I quan això no passa, és evident que alguna cosa no funciona prou bé en la nostra democràcia.

Tinc la sensació, que alguns grups polítics del Parlament de Catalunya es basen molt més en el “m’agrada/no m’agrada” que no pas en el “és conforme a llei o no ho és”. Segurament la nostra "jove" democràcia necessita anar polint alguns aspectes que permetin assegurar una clara independència dels poders fonamentals d'una democràcia: l'executiu, el legislatiu i el judicial.


Cap comentari:

Publica un comentari