Últimament el Parlament fa massa sovint de Govern, sense que quedi clar qui és realment l’últim responsable de les decisions preses, si el Parlament o el Govern
En què quedem? els poders d'un Estat democràtic són independents esl uns dels altres? Estan subordinats?
Des de fa ja un
temps hem pogut observar com cada vegada més el Parlament de Catalunya dicta
tot un seguit de disposicions que “obliguen” al Govern català a actuar de determinada manera. De sempre
havíem entès que en un Estat democràtic es garanteix una independència absoluta
entre els tres poders de l’Estat, de manera que el poder legislatiu (Parlament)
té la responsabilitat de fer les lleis, el poder executiu (Govern) té la
responsabilitat d’aplicar-les i el poder judicial (la Justícia) s’ocupa
d’interpretar-les i vetllar pel seu compliment.
Partint
d’aquests conceptes elementals i consultant la pàgina web del Parlament on
s’especifiquen les seves funcions, podem llegir que “El Parlament de Catalunya,
en representació del poble, vetlla pel bon govern de la nació. Això comporta el
poder de crear i fer caure el Govern, i de criticar-ne, controlar-ne i
orientar-ne l'actuació política i administrativa.” Llegim aquí que entre les
facultats del Parlament hi ha la “d’orientar l’actuació política”. De la
lectura d’aquesta frase no en dedueixo que el Parlament tingui capacitat per
obligar a l’executiu a actuar de determinada manera. Una cosa és “orientar” i
l’altre “obligar”.
Més endavant es
pot llegir que una de les formes que el Parlament té de relacionar-se amb el
Govern són “els debats generals sobre l'acció política i de govern,... El debat
normalment es clou amb la votació de resolucions, en què el Parlament fixa
directrius per a l'acció de govern”. Aquí apareix la possibilitat de “fixar
directrius al govern” en les matèries objecte de debat, però entenc que una
cosa és fixar directrius i una altre és obligar a actuar de tal o qual manera.
Un altre forma
de relació Parlament-Govern són “les interpel·lacions, que permeten el debat de
qüestions de política general del Govern o d'algun departament... Les
interpel·lacions poden concloure amb la presentació d'una moció, amb la qual la
cambra manifesta la seva posició o fixa objectius i dóna instruccions al Govern
respecte a la qüestió debatuda”. La interpretació en aquest cas ja és una mica
més complicada, atès que fixar objectius no vol dir obligar a seguir un camí
concret per assolir-los, en canvi donar instruccions al govern pot ser
interpretat com "obligant" al govern, fet que en la pràctica vol dir que el govern resta supeditat al Parlament.
També “el
Parlament pot discutir i aprovar resolucions, referides a assumptes d'interès
especial i per mitjà de les quals la cambra manifesta una opinió o una
voluntat, invita a fer determinades actuacions o dóna suport a algú”. Aquí el
Parlament sembla que manifesta una voluntat i invita al govern a actuar de determinada manera però en cap
cas “l’obliga”.
Certament, quan
el Parlament de Catalunya “obliga” al govern a actuar d’una forma o de l’altre,
i quan el Govern ho accepta, és que ho deu poder fer. Però als ciutadans ens
costa d’entendre que des del Parlament (que té la funció bàsica de legislar) es pugui paralitzar un acord de govern com és la constitució del Consorci de
Lleida, o que des del Parlament es pugui paralitzar el projecte VISC+ o que des
del Parlament es pugui obligar al CatSalut a retirar la normativa que regulava
l’activitat privada en centres públics, o es vulgui tancar una institució com BarnaClínic. En tos aquests cassos i en d’altres similars, estem segurs que el
Parlament no està envaint les competències de l’executiu i també en certa
mesura del poder judicial?
Es que si les
coses són així, de què ens serveix tenir un govern? N’hi hauria prou amb uns
quants funcionaris que anessin aplicant les decisions preses pel Parlament.
El sentit comú em diu que això no pot ser així, que el Parlament no pot auto
adjudicar-se responsabilitats que no li són pròpies, i que els governs tenen
tota la responsabilitat d’aplicar les seves polítiques respectant, només
faltaria, el marc legal però qui ha de vetllar per que aquest marc legal sigui
respectat és precisament el poder Judicial, és a dir, la Justícia i en cap cas
el Parlament.
Em costa
acceptar (en el cas de la sanitat) que un diputat/da d’un partit de l’oposició,
amb el suport d’altres grups parlamentaris pugui obligar al govern a actuar
d’una manera determinada. Entenc que aquest diputat/da pugui expressar la seva
opinió en contra del que el govern fa, i si té suport suficient a censurar el
que el govern ha fet, però d’aquí a erogar-se la capacitat de governar ell/a,
de decidir si s’ha de fer o no un Consorci a Lleida, entenc que no li
correspon. És legal fer un Consorci a Lleida? Si o no?. I si ho és, no hi ha
més a dir. I quan això no passa, és evident que alguna cosa no funciona prou bé
en la nostra democràcia.
Tinc la
sensació, que alguns grups polítics del Parlament de Catalunya es basen molt
més en el “m’agrada/no m’agrada” que no pas en el “és conforme a llei o no ho
és”. Segurament la nostra "jove" democràcia necessita anar polint alguns aspectes que permetin assegurar una clara independència dels poders fonamentals d'una democràcia: l'executiu, el legislatiu i el judicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada