Per segona vegada en la seva historia el CSC tindrà un president que no té cap responsabilitat en el món del municipalisme
Tot i la necessària regeneració democràtica per part dels partits polítics, hi ha persones que continuen ancorades en les pràctiques por clares i sovint poc ètiques del passat.
El Consorci de Salut i Social de Catalunya |
El dia 29 de juliol el
Consorci de Salut i Social de Catalunya va celebrar la seva assemblea en la que
s’havia d’elegir la nova Junta rectora, així com el seu President. Tal com ja havia denunciat en aquest blog, va ser reelegit president el Sr., Manel Ferré ex alcalde
d’Amposta i que en l’actualitat ja no és alcalde d’aquella ciutat ni de cap
altre. El Sr., Ferré va ser elegit gràcies a uns estatuts que l’anterior
president del Consorci Josep Abelló es va fer a mida, i que permeten assolir la
presidència sense necessitat de ser alcalde, havent-n’hi prou ostentant la
representació legal d’un centre associat. Sembla que aquesta condició és la que
ha aprofitat el Sr., Ferré per mantenir la seva candidatura a la presidència,
que ha necessitat de determinats moviments polítics per aconseguir que fos
única.
Ja vaig dir en l’escrit
anterior sobre aquest tema, que aquesta argúcia és sens dubte legal, però no és
ètica i per descomptat no és gens elegant. I més si tot això ho relacionem amb
la situació que viu el país en l’àmbit polític, en el que des de molts fronts
es reclama una regeneració democràtica
que entre altres aspectes ha de comportar que pràctiques com les que ens ocupen
es desterrin de l’acció política. Està molt clar que tot i que algun partit
dels dits “històrics” estigui immers en un procés de “re-fundació” i de
regeneració democràtica, en el seu sí hi continuen havent comportaments que prioritzen
els seus interessos personals a les directrius del partit.
Quines poden ser les
raons per les quals el Sr. Manel Ferré té tant d’interès en continuar a la
presidència del Consorci?. Es podria pensar que el Consorci està desenvolupant
algun projecte molt important en el camp de la sanitat pública catalana, però
tristament questa possibilitat s’ha de descartar amb rapidesa. De fet, en les
últimes fases de la presidència de Josep Abelló ja es va començar a evidenciar
la progressiva decadència del Consorci, manifestada en la pèrdua de pes
específic i d’influència del propi Consorci en les polítiques i estratègies de
la sanitat pública catalana, però també en una pèrdua de capacitat d’incidir fins
i tot en els propis centres associats. Per tant, el voler continuar aferrat a la presidència en cap cas es pot
relacionar amb el fet de desenvolupar una tasca important que pel seu èxit
requereixi necessàriament la continuïtat d’un equip presidencial que per altre
banda, en l’etapa anterior tampoc és que sigui recordat per aportacions
especialment significades.
L'assemblea del Consorci on ha estat reelegit el Sr. Manel Ferré com a president de l'entitat |
En aquest sentit els
rumors sobre una possible OPA de l’altra patronal de la sanitat catalana (UCH)
sobre el Consorci han sovintejat en
determinats moments. Fins i tot el president ara reelegit havia demanat per escrit
a UCH que s’iniciessin converses per fusionar les dues institucions. Tot plegat
ens situa davant d’una organització que es troba en una fase de clar declivi, i
que semblaria que fins i tot el propi Departament de Salut no veuria malament
que desaparegués. En qualsevol cas, segur que ho celebrarien aquelles institucions
que estan obligades en la pràctica a una doble afiliació.
Tanmateix la sanitat
pública catalana viu moments complicats, amb acusacions injustes de
privatitzacions i corrupció. També denuncies sobre les portes giratòries han
sovintejat aquests últims anys. És per això que caldria desterrar pràctiques
que tot i estar dins de la legalitat contribueixen a donar una molt mala imatge
de tripijocs i interessos poc clars. No
són moments especialment indicats per mantenir unes actituds que haurien de
formar part d’un passat que mai més hauria d’haver tornat. De fet tot plegat és
molt senzill: El Consorci és una institució que va néixer des del municipalisme
amb una clara vocació de suport al territori. El seu president ha de ser un
alcalde sinó es vol trair aquell esperit fundacional. Avui en dia el Consell Rector del Consorci està integrat per 1 President, 3 Vicepresidents i 9 vocals. Tots el membres de l’actual Consell Rector són membres
electes en els seus respectius ajuntaments, bé com alcaldes, bé com a regidors.
Tots menys el seu president. Amb aquesta constatació està tot dit.
Sospito que a finals
d’any, quan el Consorci estigui obligat a complir les previsions de la llei de
la transparència, potser podrem tenir una idea més concreta de l’interès que
alguns tenen en continuar aferrats al càrrec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada