divendres, 30 de desembre de 2011

Apujar impostos no és la solució!




El flamant govern del PP acaba d’apujar els impostos: en el consell de ministres celebrat avui han decidit entre d’altres mesures apujar l’IRPF i l’IBI per tots els ciutadans de l’estat.

Cal anar enrere un any i mig i situar-se al juliol de 2010, quan el  govern del Sr. Zapatero va apujar l’IVA del 16 al 18%. Alguns ja vàrem dir llavors que apujar els impostos era un error. En aquella ocasió apujar l’IVA va comportar en un primer moment un increment de la recaptació de l’estat, però uns mesos més tard, al ser més costoses les coses pels ciutadans, aquests van anar reduint el consum i al baixar aquest, va baixar també la recaptació de l’estat per IVA. És a dir: l’increment de l’IVA de juliol 2010 ha servit per que els ciutadans consumeixin menys  i en conseqüència que l’estat recapti menys que abans d’apujar l’impost. Com tothom ha tingut ocasió de llegir aquestes últimes setmanes el creixement del PIB aquest últim trimestre del 2011 serà negatiu. El país està entrant pràcticament en una nova recessió  tot i l’increment de l’IVA de l’any 2010.


Aquests personatges tots ells somrients, explicaven avui al mig dia la pujada d'impostos aprovada pel govern Rajoy

Dit en altres paraules, si la quantitat de diners d’un país és X, i l’estat incrementa la pressió fiscal, el que aconsegueix és que la quantitat de diners que té l’estat s’incrementi, però a canvi de disminuir els diners disponibles per particulars i empreses. Aquesta reducció de diners de particulars i empreses  fa que el consum baixi i en conseqüència l’estat acabi recaptant menys. 

Doncs bé, recent estrenat el nou govern, acaba de cometre el mateix error que varen fer els socialistes fa any i mig: apujada d’impostos. Aquesta vegada no es farà sobre l’IVA si no respecte a l’IRPF. A mig termini l’efecte sobre els ciutadans és el mateix: menys diners en mans dels ciutadans, i per tant menys consum. Aquest menys consum implicarà menys recaptació d’IVA per part de l’estat, i l’efecte de l’increment de l’IRPF s’haurà diluït. La diferència està en les empreses que no es veuran  afectades inicialment, però si els seus treballadors. Podríem dir que apujar l’IRPF té d’entrada uns efectes nuls per les empreses, però a la llarga a aquestes també els costarà més poder vendre els seus productes per la baixada del consum i per tant  baixarà la seva xifra de negocis i es posarà en risc els llocs de treball que encara quedin en l’empresa.

El Sr. Rajoy el dia de la seva presa de possessió
 No compareix mai davant dels mitjans

Per sortir de la crisi cal reduir les despeses públiques al mínim imprescindible. I fet això cal dotar al sistema productiu d’ajuts de tot tipus per fomentar l’activitat i el creixement econòmic. Cal flexibilitzar les lleis que dificulten el funcionament normal de les empreses; Cal eliminar obstacles legals; Cal flexibilitzar la negociació col·lectiva i el mercat de treball; Cal centrar-se en inversions productives;  i Calen lideratges capaços de generar il·lusió.

Jo em pregunto on és ara mateix la Sra. Sánchez-Camacho presidenta del PPC. Fa tan sols unes hores compareixia cofoia davant de l’opinió pública dient que havia interposat una esmena a la totalitat del pressupostos 2012 de la Generalitat, per que en ells es preveia un increment de la pressió fiscal pels ciutadans de Catalunya, i que el Partit Popular no podia consentir que als ciutadans  de Catalunya se’ls obligués a pagar més, i per evitar això presentaven una esmena a la totalitat.

Demagoga, populista, i ara enxampada en
 les seves pròpies mentides

Hores després d’aquest discurs “populista” (i mai millor dit), apareix el Sr. Rajoy apujant els impostos a tots els espanyols (també als catalans) Què diu ara la Sra. Sánchez-Camacho? On està amagada? Se l’ha empassat la terra? No la tornarem a veure mai més? Em temo que ben aviat...en aquest país mai dimiteix ningú, i encara menys per dignitat.

No vull acabar aquest comentari sobre aquesta pujada d’impostos sense contraposar l’opinió de dues persones amb enfocs ben diferenciats davant de la vida: el Sr. Duran Lleida cap del grup parlamentari de CiU al congrés de diputats, que en bona lògica critica aquesta apujada de la pressió fiscal en aquests moments de crisi, i el Sr, Joan Coscubiela, recentment estrenat diputat a Madrid per ICV que amb el seu discurs dogmàtic i populista troba insuficient la pujada d’impostos del Sr. Rajoy.  Estem en uns moments en que respectant totes les opinions, cal deixar de banda dogmatismes i consignes per treure el país endavant. El problema és que molts encara no s’han assabentat (o no volen assabentar-se)  de la enorme gravetat de la situació que estem vivint.







Cap comentari:

Publica un comentari