divendres, 23 de desembre de 2011

Els millors també s’equivoquen




Aquests dies hem assistit  a la polèmica generada pel fet que la Generalitat ha pagat la nòmina de desembre als funcionaris descomptant de la mateixa l’IRPF  corresponent a la paga extra de Nadal que no els ha estat abonada.

El conseller Mas-Colell és amb diferència el millor
conseller d'Economia de la Generalitat moderna
És evident que es tracta d’un “error” pel qual el president de la Generalitat ja ha demanat excuses. Tanmateix, amb una errada d’aquestes característiques no hi ha excuses que valguin: el que toca és que els funcionaris o bé recuperin aquest IRPF descomptat il·legalment, o bé que se’ls aboni amb immediatesa la paga extra, sense afectar-la de cap descompte per l’IRPF.

La pregunta és: com s’ha pogut produir una errada d’aquestes característiques? És realment una errada? Quines en són les causes?

Totes aquestes preguntes me les faig per que no acabo de veure clar que es tracti d’una errada “involuntària”.  Si llegim els comentaris que ha fet el conseller Mas-Colell aquests últims dies veurem com tots ells tenen un factor comú: la manca de tresoreria a les arques de la Generalitat. I Aquest fet pot estar relacionat amb els 759 milions que l’ínclit Pepiño Blanco ja exministre de foment no va voler pagar a Catalunya les últimes setmanes del seu mandat.

El president Mas, s'ha hagut de disculpar per aquest greu error del govern 

Podria  ser molt bé, que el conseller Mas-Colell hagi intentat disposar de tresoreria sense tenir que pagar interessos per uns diners que no són d’ell. Si és així, el conseller Mas-Colell aquesta vegada s’ha equivocat. Em sap greu dir-ho per que aquest conseller és un dels pocs membres de l’executiu català que es mereix el qualificatiu dels millors. Ja vaig comentar en el primer escrit en aquest blog del dia 21/01/2011 (“el govern dels millors”) que aquesta denominació dels “millors” pocs dels consellers actuals se la podia atribuir. Des del meu punt de vista el conseller Mas-Colell és un dels pocs que mereix aquesta consideració, tot i que en aquesta ocasió s’hagi equivocat.

Val a dir tanmateix que aquesta actuació desafortunada i a la vegada il·legal del conseller, té però una explicació. Tot neix a partir del moment en que Catalunya comença a endeutar-se fins a límits del tot insostenibles. El primer govern tripartit, va prendre decisions per aconseguir “prestigi” en la societat civil catalana, que no estaven basades en la suficiència econòmica per fer-les: el desdoblament de l’eix transversal, l’eix diagonal, l’aeroport d’Alguaire, etc., en són un clar exemple. Però qui va reblar el clau va ser el segon tripartit que va dur a terme tots aquests projectes ideats en l’època Maragall, i a més per acabar-ho d’adobar van crear les “ambaixades” a diferents ciutats del mon, van fer diferents autovies a Girona, han fet hospitals totalment desproporcionats (Reus, Puigcerdà, Mollet, etc.), la monstruosa i luxosa línia 9 del metro de Barcelona, van eliminar peatges d’autopistes etc., etc.

Aquest és el màxim responsable de l'endeutament
tan brutal que ofega Catalunya

Sobre aquest tema de l’eliminació del peatge de les autopistes voldria fer alguna consideració. Abans d’implantar les exempcions de peatge, aquest era abonat per tots aquells que circulaven per les autopistes afectades; ara, per obra i gràcia del tripartit, aquestes exempcions en el pagament d’alguns peatges la paguem tots els ciutadans de Catalunya, fins i tot aquells que no circulem per les vies afectades, a través del peatge “a l’ombra” que paga la Generalitat. Ple de sentit comú no troben?. Afortunadament per tots els catalans sembla que la majoria d’aquestes exempcions s’eliminen a partir de l’1 de gener proper.

El conseller Nadal ha hipotecat Catalunya amb
obres faraòniques que tardarem a pagar

La situació avui és catastròfica. Cal saber que a partir de l’1 de gener la Generalitat haurà de pagar cada dia 6 milions d’Euros d’interessos pel deute generat en bona part pels governs del tripartit. És una quantitat  no assumible que requereix de mesures urgents, poc agradables pels ciutadans, que generen frustració, i que si a sobre s’expliquen malament poden acabar generant un conflicte social de dimensions incalculables.    A més, Madrid hi posa el seu gra de sorra, asfixiant tant com pot el govern de Catalunya. 

Per tot plegat no puc estar d’acord amb la manera d’actuar del conseller Mas-Colell, tot i que hi han raons per prendre mesures excepcionals  que permetin solucionar aquest greu problema de tresoreria. El propi conseller Mas-Colell  ha explicat el “tancament temporal de caixes” al govern espanyol (la Generalitat ha deixat de pagar l’IRPF i les cotitzacions a la seguretat social dels seus treballadors) Com es pot suposar la situació es dramàtica.   



Cap comentari:

Publica un comentari