dilluns, 26 de desembre de 2011

Massa PPC




Les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor del 2010, varen deixar un resultat clar però a la vegada difícil de gestionar, atès que CiU no va aconseguir la majoria absoluta.


Aquí varen començar uns acords que sense cap mena
 de dubtes no poden ser bons per Catalunya
Des del primer moment, el president Mas va anunciar que no volia cap acord estable amb cap formació política de l’arc parlamentari català i  preferia anar teixint acords amb els diferents partits, en funció del tema a tractar, el que va ser conegut com la “geometria variable” 

En un primer moment, per la investidura com a president de la Generalitat, va ser el PSC el partit que va donar suport al govern (abstenint-se en una segona votació) i va permetre que el Sr. Mas fos investit President de la Generalitat per majoria simple.

El Sr. Mas va parlar de "geometria variable"
per cercar acords al Parlament.
És cert que aquells acords li van costar molt cars al president de la Generalitat, atès que ha tingut que aguantar durant un any sencer a l’equip directiu de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió  nomenat per l’anterior govern tripartit, i que tots hem tingut ocasió de veure com ha tractat al govern actual, aprofitant per criticar totes les seves principals decisions encara que fossin correctes, cosa que mai s’havia vist en una televisió pública  i democràtica. D’acord a criticar al govern, només faltaria, però criticar-lo fins i tot quan té raó em sembla una mica massa fort, sobre tot quan aquesta mateixa televisió mai va fer cap crítica clara a les desafortunades decisions de l’anterior govern tripartit.

Lamentablement, i vist el preu a pagar, el govern de CiU ha teixit tot un seguit d’acords amb l’altre opció política que se’ls ha brindat a fer-ho: es tracta del Partit Popular de Catalunya (PPC).


El tàndem Mas-Sanchez Camacho està més vist a Catalunya
 que el tàndem Merkel-Sarkozy a Europa

El que passa és que aquesta situació és tan injusta com antidemocràtica: en el govern tripartit, un dels partits integrants de la coalició era ICV. Aquest partit va obtenir uns resultats electorals molt minsos en el conjunt de Catalunya. En canvi, gràcies als acords de despatxos, varen aconseguir unes conselleries que tenien una transcendència important en la vida política catalana. El resultat de tot plegat fou que un partit que els catalans havien decidit amb els seus vots que havia de tenir un paper secundari  va acabar tenint un pes polític molt més important que el que l’essència de la  democràcia (els vots) havia decidit a les urnes. 

Doncs ara tornem a estar en una situació no ben bé igual, però conceptualment semblant: el PPC ha obtingut en resultat electoral a Catalunya que tampoc és per tirar coets, doncs CiU els supera  amb 3,5 vegades més d’escons, i el PSC els supera en 1,5 vegades més d’escons. Vist així és un resultat minso tot i que al PPC li sembli que són qui sap què.
Pel que sembla, de moment la única geometria variable
 està en la vestimenta del dos personatges 
Doncs bé, la tercera força política de Catalunya, com a conseqüència dels pactes post electorals esta tenint una influència al meu entendre excessiva en les decisions del govern de Catalunya. Crec no equivocar-me si dic que el pes que estan assolint no és de cap manera proporcional als seus resultats. I això no és democràtic. No ho és. Els catalans amb el seu vot varen decidir que el paper del PPC en la vida política catalana havia de ser secundari, i la realitat és que el paper del PPC està resultant molt més important que el que els catalans varen decidir. Estem repetint un “deja vu” tal com he explicat abans. 

L'alcalde Trias també s'ha vist forçat a recòrrer al PPC

Les “col·laboracions CiU-PPC són forces en un any de  legislatura:


Encara no és pot donar per tancat però tot sembla indicar que hi haurà també entesa amb la Generalitat per l’aprovació dels pressupostos 2012

Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, però és prou amplia i sobre tot amb temes tan transcendents que tot fa pensar que aquesta col·laboració no ens ha sortit de franc. No només pels temes que han hagut de ser objecte de transacció, sinó també per les penyores que CiU ha de pagar i que de ben segur no ens han explicat. Per tot això m’atreveixo a preguntar-li al Sr. Mas on és la geometria variable. El PPC és un mal negoci pels catalans: només cal recordar que són ells els que van recórrer al Tribunal Constitucional l’Estatut de Catalunya que ha quedat en paper mullat  i els que estan en contra de la immersió lingüística, i que no volen ni sentir parlar del pacte fiscal. Amb aquesta gent hem de bastir acords? Segur que no són de cap manera  bons per Catalunya. I pensar que la Sra. Sánchez Camacho ha ofert un acord de col·laboració estable a Ciu. Només ens faltaria això...Tanmateix val a dir que últimament sembla com si a CiU algú s’hagi adonat de la situació i es vulgui corregir el rumb, però fins que no ho vegi no m’ho creuré...  


Cap comentari:

Publica un comentari