dissabte, 10 de desembre de 2011

El Pla de salut de Catalunya 2011-2015




Fa pocs dies va ser presentat el document base del que ha de acabar sent el Pla de salut de Catalunya pel període 2011-2015. La seva presentació va representar una important injecció d’oxigen per un Departament, el de Salut, que estava força baix de moral arrel de les nombroses i desafortunades intervencions amb que sovint ens obsequia el seu conseller. 

El cert és que molta gent ha quedat gratament sorpresa pel contingut del Pla, començant pel propi Col·legi de Metges de Barcelona i amb ell els partits polítics que contràriament al que és habitual en ells, tampoc han fet cap crítica ferotge ni tan sols tèbia al Pla. Però els mes sorpresos han estat sen dubte els professionals  de la salut del nostre sistema sanitari.




1) orientació als malalts crònics 
2) un major nivell resolutiu en tots els àmbits de l’atenció (també en la primària)
3) una major qualitat en l’alta especialització.

Al mateix temps el Pla determinarà altres 3 eixos bàsics d’actuació sobres els tres pilars comentats:

1)  programes de salut
2)  transformació del model assistencial
3) modernització del model organitzatiu

Tot plegat implicarà canvis importants:

a) els ciutadans  tindran una millor qualitat de vida i un model d’atenció més adaptats a les seves necessitats
b) els professionals estaran molt més involucrats respecte a les decisions del sistema fins a convertir-se en els principals agents del canvi
c) el Pla impulsarà un canvi en la provisió de serveis de salut a través d’un sistema de contractació basat en incentius, i
d)  el sistema serà sostenible

És el que el propi conseller ha definit com a “Pla de salut de bata blanca” en contraposició a la coneguda divisió entre els “de la bata blanca i els de la corbata”. Aquesta definició del conseller és probablement excessivament demagògica, i el que busca realment  és recuperar una mica la depauperada imatge que d’ell tenen avui en dia la majoria de professionals de la salut.

En Josep Maria Via va ser impulsor i autor
del primer  Pla de Salut de Catalunya

Jo no voldria destacar en cap cas ni la bata blanca ni la corbata; jo prefereixo fer èmfasi en les millores importants que el Pla pot significar per a la salut dels ciutadans  de Catalunya si s’acaba d’elaborar amb rigor, i d’una manera fidel a la filosofia que l’inspira. Les fases que s’han de seguir fins la seva aprovació seran molt importants per la bondat final del Pla de salut. Tan de bo tot es faci amb els mateixos criteris de professionalitat que han inspirat fins ara la seva elaboració, i els polítics es mantinguin tan allunyats com sigui possible de la concreció final del Pla.

Val a dir que tot i que molta gent ha manifestat la seva sorpresa per unes bases del Pla de salut tan ben estructurades, a mi no m’ha sorprès gens un treball tan ben fet, tenint en compte la persona que hi ha estat al davant: en Carles Constante.

En Carles Constante es va iniciar a l’ICS de la ma d’en Salvador Rofes i en Jaume Bergadà a la subdirecció general de serveis sanitaris. Allà va anar adquirint experiència fins que va tenir un paper destacat col·laborant amb en Josep Mª Via  en l’elaboració del primer Pla de salut de Catalunya 1993-1995. Més tard va substituir al propi Via i es va convertir en la ma dreta del conseller Rius, sent en aquella època la única persona que descollava una mica en aquella grisor que enfosquia el Departament de Salut.

En Carles Constante és qui presideix la mesa


Més tard,  a l’any 1999 en Constante que volia tastar el gust de la responsabilitat de la gestió, va assumir el càrrec de President del consorci sanitari de Creu Roja a Catalunya, director assistencial del Parc sanitari Pere Virgili, gerent de l'Hospital Sant Antoni Abad de Vilanova, Director general dels serveis de salut andorrans, etc., etc.

En Carles Constante és un home dialogant, ple d’experiència tant en l’àmbit de la gestió com en el de l’administració pública, i amb unes qualitats personals molt destacables. Tot això en fa augurar un bon futur per aquest Pla de salut, del qual fa pocs dies n’hem conegut els seus trets bàsics. Tant de bo no m’equivoqui... 


Cap comentari:

Publica un comentari