Al CatSalut hi ha algú que hi posa una mica de seny...

Adrià Comella, director del CatSalut adverteix que estem davant de 12 setmanes en les que es correrà un risc de contagi molt elevat. En altres paraules està dient que en aquests tres propers mesos ens juguem la possibilitat de recuperar una certa normalitat en les nostres vides, però per això cal que la gent redueixi al màxim la seva mobilitat. La seva apreciació coincideix amb la de la cancellera alemanya Àngela Merkel que prega als ciutadans del seu país que no es moguin de casa.

Aquí a Catalunya, el govern tan cagadubtes i contradictori que tenim, s’està replantejant reobrir els centres comercials i les pistes d’esquí. Quin contrast entre els polítics seriosos i els que només segueixen les consignes dels partits.

A Catalunya sembla que entre la classe política i els ciutadans, ho estem fent tot per aconseguir que la tercera onada del SARS-CoV-2 sigui una realitat. En els àpats de Nadal, nosaltres que som molt guapos i molt eixerits, i tenim molt controlada la Covid-19, hem decidit que puguin haver-hi fins a 10 comensals, nens inclosos. A qui hem de felicitar? 

 

 

Adrià Comella envia un avís a navegants: els tres propers mesos seran claus per determinar com serà l’any 2021 que ens tocarà viure i per això demana als ciutadans la màxima disciplina, per no engegar a rodar tot l’esforç i sacrificis fets fins ara. 

 

I la resposta a l’assenyada observació del Dr. Comella li ha arribat des del mateix govern. Un govern incapaç de resistir la pressió dels gremis; un govern que sota la batuta de Pere Aragonès és més dèbil que mai, i que canvia constantment de criteri; que filtra les decisions abans de prendre-les per intentar copsar quina serà la reacció de la ciutadania, fet que confirma que les decisions no es prenen en funció de les necessitats sinó de les conveniències. Un govern massa influït per grups de poder i gremis professionals. Per això ara s’obrirà l’aixeta a l’obertura de centres comercials i pistes d’esquí entre altres activitats, fet que sens dubte comportarà un pas enrere en el control de la pandèmia.

 

Una pandèmia que no està sota control, sinó que està en una situació que en física s’anomenaria d’equilibri inestable, atès que qualsevol incidència per petita que sigui pot fer que les xifres de nous contagis creixin vertiginosament de nou, donant origen a una tercera onada. I si aquest fet malauradament passa, llavors caldrà prendre decisions i no només d’abast sanitari.

 

Si arriba aquesta temuda tercera onada, es demostrarà amb tota claredat que estem governats per incompetents, en especial al departament de Salut. Quedarà ben palès que el pitjor que li pot passar a un país quan pateix una pandèmia és que l’estructura del departament de Salut estigui plena de gent de partit, sense capacitació professional per ocupar els càrrecs, i que hi són només per poder finançar a ERC a través de la carta financera. Un autèntic frau a la societat, perquè s’omple l’administració pública de gent sense preparació només pel fet de cotitzar al partit. Deu ser una situació jurídicament legal però reprovable des d’un punt de vista ètic.

 

A aquesta situació de dèficit competencial dels responsables de moltes àrees, se li afegeix la feblesa de qui porta les regnes del departament de Salut, que està sota el rígid control del conseller d’Economia que de fet actua com a conseller de Salut a l’ombra. Per això prevalen els criteris econòmics per sobre la salut dels ciutadans; per això s’obren pistes d’esquí o centres comercials i per això, lamentablement, patirem una tercera onada.   

Intentar fer compatibles salut i economia, és un error. El funcionament de l’economia exigeix mobilitat de persones i de mercaderies, i això facilita molt l’expansió del virus. Els països orientals han donat una resposta molt més efectiva a la pandèmia perquè han obligat als seus ciutadans a no moure’s de casa fins que el virus fos molt i molt residual quan no inexistent. Nosaltres vàrem obligar a la gent a quedar-se a casa però ràpidament els interessos de l’economia varen forçar una des-escalada prematura i precipitada. Resultat: sant tornem-hi. 

 

Ara, a Alemanya, veient com han anat les coses la cancellera Merkel, gairebé implora als seus ciutadans que es quedin a casa. Nosaltres obrim centres comercials i pistes d’esquí. Viva la Pepa !         

Tot plegat una olla de cols

 

Sembla que millora l’acompliment de les quarantenes, però i la consciència ciutadana davant la pandèmia? Què ha passat aquest pont de la Puríssima? Barcelona i altres capitals catalanes han vist com els seus carrers s’omplien de ciutadans fent cues de més d’una hora per entrar a les botigues, sense distància de seguretat.

Tot plegat és el reflex d’un govern que no sap transmetre a la ciutadania la gravetat del moment, i d’uns ciutadans que salvant les excepcions, fan cas omís de les instruccions i recomanacions de les autoritats sanitàries.

Hi ha consellers del govern que parlen del “Pla de Nadal”, desvinculant-lo de la situació real de la pandèmia que hi haurà aquells dies; hi ha consellers que elucubren amb si s’han d’obrir o no els centres comercials. I mentre tot això passa, la pandèmia continua sense novetat, incrementat dia si, dia també, el nombre total de contagiats i el nombre de persones que han perdut la vida.

Hem passat de criticar allò de “el virus no entiende de territorios” a assegurar de facto, que el virus hi entén de festivitats i horaris. Tot un despropòsit... 

 

Marc Ramentol, secretari general del departament de Salut ens ha aportat en roda de premsa una notícia positiva, referent a l’acompliment de les quarantenes de les persones que han estat identificades com a contactes estrets d’un contagiat per la Covid-19. Segons ha informat aquest acompliment avui és superior al 73% en front dels 60% de setmanes enrere, i molt superior a la que hi havia quan el secretari de l’Agència de Salut Pública reconeixia al setembre que un dels problemes greus que tenien, era l’acompliment de les quarantenes. Per tant, en alguna cosa hem millorat. 

 

Tanmateix continuem generant inputs contradictoris. Mentre alguns científics experts exposen amb tota cruesa els efectes de la relaxació de la ciutadania davant de la pandèmia, membres del govern de Catalunya, en el seu afany de fer-se els simpàtics, o captar vots, o potser les dues coses, no paren d’enviar missatges a la població que generen un cert esperit de relaxació. 

 

És el cas del conseller Ramon Tremosa, que ficant-se on no el demanen, està generant dubtes explicant abans d’hora que el govern està valorant obrir centres comercials. Si el govern ho està valorant, quina necessitat té ell de fer-ho públic abans que el govern ho hagi decidit? Aquests comentaris de Tremosa “fent-se el maco” han contribuït sens dubte a l’espectacle lamentable que s’ha viscut aquests dilluns a Barcelona i altres ciutats catalanes amb els carrers abarrotats de gent, i cues de més d’una hora per entrar a fer compres en algunes botigues. La relaxació de la gent és directament proporcional a la frivolitat d’alguns polítics. 

 

Però el cas del conseller Tremosa no és una excepció. La consellera de Salut Alba Vergés també ha contribuït a generar una falsa sensació de seguretat i a l’anunciar que el “Pla de Nadal” que el govern ha elaborat, de moment es mantindrà, malgrat l’empitjorament sobtat d’alguns dels indicadors de seguiment de la pandèmia. Fer aquestes afirmacions genera una falsa sensació de confiança a la població que indefectiblement baixa la guàrdia davant del virus. Derivat d’aquesta manca d’una única veu en el govern, i dels “matisos” que alguns consellers introdueixen en els seus missatges, la població es confia, relaxa les mesures de seguretat que hagi pogut adoptar i involuntàriament, contribueix a l’expansió de la malaltia. 

Malgrat que molts experts independents estan anunciant la gravetat d’una possible tercera onada, el Pla de Nadal elaborat per Salut determina entre altres qüestions, les següents: 

-Es poden reunir fins a un màxim de 10 persones. Recordem que tant en la Fase I com la 2 el màxim de persones permeses és de 6. Perquè aquesta excepció per Nadal i Any Nou? El virus entén de festivitats? Aquesta decisió és, si més no, discutible.

-Les nits de Nadal i Any Nou l’horari de tancament dels restaurants serà la 1 de la matinada, quan la resta de dies aquest horari és les 21,30. Una vegada més es pretén que el virus distingeixi entre els dies “normals” i els de celebracions.

-Es relaxa el control d’horaris, i d’entrades i sortides dels residents a les residències. Fet que corrobora que aquest virus també hi entén de residències socials.

-Si els dies “normals” el confinament nocturn va 22 hores de la nit, a les 6 del matí, per les nits de Nadal i Any nou aquest confinament nocturn començarà a la 1,30 de la matinada, i el dia de Reis començarà a les 11 de la nit. Com es pot veure estem davant d’un virus molt espavilat equipat amb un rellotge molt precís que li permet decidir quan ataca i quan no. 

En fi, qualsevol cosa menys serietat. Hem passat d'aquella frase del president del govern espanyol Pedro Sánchez dient que “el virus no entiende de territorios” i les crítiques que va suscitar a Catalunya per part del departament de Salut entre d’altres, i emulant al president Sánchez i hem encunyat una nova frase: “el virus no hi entén de territoris però si d’horaris i de festivitats”. És el que hi ha, i aquests són els polítics que tenim. Segurament com a societat tampoc ens mereixem res millor. 

Mentre això passa a casa nostra, dos països europeus, on la pandèmia està força més controlada que a casa nostra, han decidit augmentar les restriccions als seus ciutadans. Als dirigents polítics de Suïssa i Alemanya els importa relativament poc la celebració de les festes de Nadal i Cap d'Any. Prioritzen la salut dels seus ciutadans... el contrari que aquí.       

Tanmateix aviat arribarà el moment de passar comptes...       

A Salut continuen els nomenaments a dit

 

Primerament vull deixar ben clar que aquest escrit no és de cap manera un escrit crític contra el Dr. Anton Benet, nou gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus. No el conec ni personalment ni professional i per tant no tindria cap sentit que jo critiqui la idoneïtat del seu nomenament. Si que és una crítica contra els nomenaments a dit, sense justificació, sense cap respecte a les responsabilitats de gestió, a l’amiguisme, al desconeixement de la funció gerencial, al caciquisme local, al sectarisme i a la manca de transparència. 

Nomenar un gerent és un acte de responsabilitat. Situar a un gerent al capdavant d’una organització significa fer confiança a una persona que entre altres coses ha de garantir eficiència en l’exercici de les seves funcions, equitat en el tracte amb els seus col·laboradors, coherència en les decisions i professionalitat en la conducció de l’organització cap els objectius que tingui assignats.  Cal per tant que la persona triada compleixi dos requisits mínims imprescindibles: experiència en càrrecs i responsabilitats similars i una formació adequada a les responsabilitats que ha d’assumir. 

Abans de nomenar a un gerent, cal definir el perfil professional que es busca en base a les característiques específiques de l’organització per la que hagi de treballar i dels objectius que se li vulguin assenyalar. Una vegada definit aquest perfil es busca a la persona més adequada.

 

Per assegurar-se que realment la persona triada és el millor candidat possible, cal fer una cerca de candidats, que es pot fer a través d’una convocatòria pública (el procediment més transparent), o demanant algun professional en la selecció de directius (head hunter) que busqui candidats que responguin a un determinat perfil. Sigui quin sigui el procediment, l’objectiu és garantir que s’escollirà al millor candidat de entre tots els que hagin participat en el procés de selecció. 

 

Què ha passat a Reus? Doncs que algú ha tirat pel dret, i sense encomanar-se a cap sant ha decidit posar a la gerència de l’Hospital a algú de la seva confiança. És a dir, per sobre de la professionalitat s’ha buscat a algú que et degui el nomenament i en conseqüència es converteixi en una persona obedient, submisa, que en cap cas discutirà les directrius tècniques o polítiques que pugui rebre. I això és el que ha passat amb el Dr. Anton Benet, que ha esdevingut gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus. 

 

El gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona és el Dr. Ramon Descàrrega. El Dr. Descàrrega, abans d’accedir també a dit, al seu càrrec actual, era metge de família i gerent de l’EBA que gestiona el CAP d’Alcover en la mateixa època en la que el Dr. Benet era director del Pius Hospital de Valls i amb qui va establir una relació professional i d’amistat. Les relacions entre el Dr. Descàrrega i l’anterior gerent de l’Hospital Sant Joan no han anat pel millor dels camins i a conseqüència d’això, quan el Dr. Descàrrega ha trobat l’ocasió oportuna ha proposat a la direcció del CatSalut la substitució d’un gerent per l’altre. I ho ha fet sense cap criteri de professionalitat, sense cap anàlisi de perfils, sense cap contrastació de candidats, i sense cap transparència.

 

El menyspreu a la funció gerencial continua sent “norma de la casa” a Salut. Ja no es busca al millor professional per assolir els millors resultats possibles, ni es determina quin seria el perfil professional que hauria de tenir el candidat. Es busca a l’amiguet, al recomanat, al del partit, al que passava per allà... i el que menys importa és la seva capacitació professional per assolir les responsabilitats inherents al càrrec. Tot plegat demostra que els actuals rectors de la sanitat catalana no creuen en els gerents, als que consideren els braç executor dels seus objectius polítics; els tenen com a representants de les directives polítiques en els centres; el demés, la gestió, la professionalitat, els resultats, l’experiència...tot això són minúcies...           

Una vegada més Salut cau en la temptació dels nomenaments a dit. Tota una tradició en un departament en el que la seva titular (oficial) es vanta de transparència. Doncs massa, massa, no n’hi ha, la veritat. Per altre banda, quan a l’Hospital de Reus, en molt poc temps, s’ha hagut de canviar diverses vegades de gerent, és que hi ha un problema seriós, i no precisament amb els gerents, sinó amb el model d’Hospital. La gestió no fa miracles, de manera que si els polítics no solucionen de manera clara i definitiva el problema del model, a l’Hospital de Reus no s’arreglarà res i d’aquí a poc temps, quan el problema torni a cremar els dits dels polítics de torn, tornaran a canviar de gerent. I així successivament.     

 

Vull acabar l’entrada al blog mostrant el meu absolut respecte pel Dr. Anton Benet. Ell no és el culpable que des de Salut s’hagin fet les coses molt malament. El temps dirà si malgrat que el procediment no ha estat el més adequat, la seva gestió és positiva per a l’Hospital reusenc. Tant de bo sigui així, però des d’aquí li recomano que lluiti per modificar el model. L’actual ha fracassat rotundament.         

Departament de Salut i Hospital Sant Joan de Reus: continuen les incoherències

Ha fet tot just dos anys que el Dr. Mateu Huguet va ser nomenat gerent de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus; des de l’1 de novembre passat ha estat substituït per el Dr. Anton Benet, fins ara director del Pius Hospital de Valls. Des de l’any 2012 fins ara, sis professionals han assumit la gerència del centre, fet que demostra que el problema no és la figura del gerent. Un hospital que des de la seva posada en funcionament a l’any 2010 no ha aconseguit l’equilibri ni econòmic ni tan sols a nivell directiu, té un altre tipus de problema derivat de la incompetència dels polítics, de la seva monumental concepció  i de la manca de criteri del departament de Salut que demostra, una vegada més, que no sap on va, i que no té un model clar ni per l’Hospital de Reus, ni per la sanitat pública catalana.

El Dr. Mateu Huguet va arribar, al setembre de l’any 2018 a l’edat de 64 anys, a la gerència de l’Hospital Sant Joan de Reus. Arribava precedit d’una àmplia trajectòria en el món de la gestió sanitària, no exempta d’alguna dificultat derivada del seu fort temperament. Els hospitals de Viladecans, Son Dureta, Joan XXIII a Tarragona, Sant Hospital de La Seu d’Urgell o Arnau de Vilanova de Lleida conformaven una carrera professional en l’àmbit de la gestió. Era el cinquè gerent de la dècada en assumir aquesta responsabilitat en un hospital que arrossegava des de la seva inauguració, un dèficit econòmic important derivat d’una estructura inapropiada per la càrrega assistencial que havia d’assumir. Un hospital concebut amb aires de grandesa, com si la comarca del Baix Camp fos un més dels emirats àrabs enriquits per els pous de petroli en cru. 

L’etapa de Mateu Huguet al front de l’Hospital de Reus ha estat marcada pel traspàs de la Institució a la Generalitat atès el fracàs rotund dels reusencs a l’hora de gestionar el seu Hospital, que a l’hora de la veritat, i després d’acumular un dèficit molt elevat, ha estat rescatat amb els impostos de tots els catalans; els del Baix Camp i també els de la resta de Catalunya. A banda d’aquest fet, no destaca cap més fet rellevant en la gestió del Dr. Huguet a Reus. Segons algunes veus internes de l’organització, l’etapa Huguet ha passat sense pena ni glòria, i en tot cas es comenten els seus enfrontaments amb la direcció d’infermeria o amb el cap de servei d’oncologia de l’Hospital. També expliquen les baralles d’Huguet amb l’Ajuntament de Reus i la mala relació amb la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Masses enemics a l’hora per poder treballar amb tranquil·litat. Ara sembla que una vegada cessat en el seu càrrec (a Reus han explicat que s’havia jubilat), el Dr. Huguet ha estat ressituat, per allò de les portes giratòries, a la Regió Sanitària de Barcelona.

 

Tot plegat demostra vàries incoherències del departament de Salut. La primera és situar a una persona de 64 anys al front d’un projecte que necessita un replantejament a fons. És sabut que per un gerent, consolidar un projecte requereix un mínim de tres anys, i per tant no s’entén que es posi al front de l’Hospital de Reus a algú que dos anys després s’hagi de jubilar. La segona incoherència també és evident: si el Dr. Huguet ha deixat la gerència de Reus per jubilació, com és que el col·loquen a la Regió Sanitària de Barcelona? Certament al departament de Salut han perdut el Nord. De fet és que no tenen un model a seguir ni una idea clara de com articular territorialment la sanitat pública a Catalunya. El problema és de model, de direcció política, i de persones. I així ens va.

 

El substitut del Dr. Huguet és el Dr. Anton Benet, que actualment era director del Pius Hospital de Valls, sense experiència remarcable en gestió, més enllà de la direcció mèdica dels hospitals del Dos de Maig de Barcelona i de l’Hospital Moisés Broggi. El Dr. Benet és veí de Reus, i els que el coneixen destaquen les seves qualitats personals i professionals amb una visió d’abast territorial de la sanitat. Sembla que ha estat promogut a la gerència de l’Hospital Sant Joan de Reus per el Dr. Ramon Descàrrega, actual gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona amb qui s’havia relacionat professionalment quan aquest últim era metge de família a l’EBA d’Alcover a tocar de l’Hospital de Valls. Tant de bo al Dr. Benet li vagi bé per Reus però fins que no s’abordi amb seriositat i a fons el problema de l’Hospital Sant Joan de Reus els problemes no es solucionaran per art de màgia.

Com he dit al començament, el problema de l’Hospital reusenc no és de gerents; és un problema de model i de claredat dels líders polítics locals i de la Generalitat, i fins que aquesta qüestió no sigui abordada amb criteri per part del departament de Salut, veurem canvis de gerents, i veurem com el dèficit continua incrementant-se. O s’adapta el model, o no hi ha res a fer. I avui per avui, amb la manca de criteri sobradament demostrada per el departament de Salut, a Reus continuaran patint per un Hospital que no sap trobar, o no el deixen trobar, el seu lloc i la seva dimensió.

 

Per afrontar aquesta adaptació de model hospitalari amb una visió global de les comarques tarragonines cal un lideratge polític en l’àmbit sanitari potent, i malauradament no el tenim. “Entre totes i tots, com no podia ser d’altre manera”, no el tenim...             

Tornen a demanar la dimissió de la consellera Vergés

Fa aproximadament quatre mesos, el sindicat d’obediència exclusivament catalana “Infermeres de Catalunya” va demanar la dimissió de la consellera de Salut Alba Vergés. En aquella ocasió, demanaven la seva dimissió per una gestió molt deficient en la primera onada de la pandèmia i per no deixar-se assessorar per experts en salut pública, i en conseqüència prendre decisions des de despatxos en els que es desconeix la realitat de la sanitat del país.  

 

Ara, el sindicat torna a demanar la dimissió de la consellera, insistint en la necessitat que el departament de Salut estigui dirigit per persones que coneguin la realitat del sistema sanitari català. El sindicat denuncia l’incompliment per part del departament de Salut de la moció del Parlament de Catalunya que instava a rescindir el contracte amb la filial de Ferrovial per la gestió del rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades ambla Covid-19, fet que ha estat desoït per la consellera Alba Vergés.

Tanmateix el sindicat no té en consideració que la majoria de decisions amb transcendència econòmica, qui les pren és Pere Aragonès, conseller d’Economia i vicepresident del govern català; és a ell a qui s’hauria de demanar-li la dimissió...   

 

 

El sindicat Infermeres de Catalunya denuncia que el sistema de rastreig de contactes amb que està treballant Ferroser, (filial de Ferrovial) no funciona. Recordem que aquesta empresa va ser contractada sense concurs públic, atès que l’estat d’alarma així ho permetia, i que el cost de l’adjudicació del seguiment de contactes estrets superava els 17 milions d’€.

L’escàndol derivat d’aquest contracte va arribar al Parlament de Catalunya on després d’escoltar la versió del departament de Salut, es va aprovar una moció que instava al departament que comanda la consellera Vergés a rescindir amb  immediatesa aquest contracte. Passaven els dies i ningú del departament concretava res al respecte fins que  la consellera es va despenjar amb un “seria pitjor el remei que la malaltia” a l’assegurar que rescindir el contracte costaria molts diners. Una excusa ben pobre davant els problemes de salut que el manteniment del contracte està causant a molts catalans per la seva absoluta ineficàcia. Tanmateix, mantenir un contracte que costa més de 17 milions d’€, quan no se’n treu el profit que seria exigible, no deixa de ser un ús poc ètic dels diners públics, i els administradors de la cosa pública tenen l’obligació de vetllar pel bon ús dels diners de tots.

 

Per la seva banda Ferroser tampoc col·labora en calmar el ànims d’aquesta adjudicació poc clara. Té establert un sistema de rotació constant de la plantilla dedicada a aquest contracte, de manera que a banda de no fer correctament la feina que tenen encomanada, tampoc poden capitalitzar l’experiència adquirida per els treballadors atès que contínuament es produeixen canvis i no hi ha manera de poder disposar d’una plantilla de personal ben formada. 

 

Segurament, tots aquests diners gastats amb Ferroser, haurien pogut ser aplicats a l’atenció primària, fet que hauria repercutit en uns resultats molt més positius per a la salut dels ciutadans. Ha estat l’assistència primària qui més ha fet per intentar evitar el trencament de les cadenes de contagis que malgrat tot s’ha acabat produint. És per això que aquesta obstinació del departament de Salut en voler mantenir si o si aquest contracte, ha de tenir altres motivacions que fins ara no se’ns han explicat. 

 

No és només per això que Infermeres de Catalunya torna a demanar la dimissió de la consellera de Salut Alba Vergés. Cal afegir-hi tot el cúmul de despropòsits que s’han pogut veure durant el transcurs de la pandèmia i, entre d’altres, la última Instrucció del CatSalut que empitjora encara més les condicions laborals dels professionals de la salut, o el pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària, considerat molt insuficient tant per la seva dotació econòmica com pel seu contingut.

Tanmateix, des del meu punt de vista, el que caldria retreure a la consellera de Salut és sobretot la submissió absoluta a les decisions del conseller d’Economia i vicepresident del govern català. Crec que el Sr. Aragonès, amb la seva miopia, i amb el seu  desconeixement de la realitat del sector sanitari, ha obligat a la consellera Vergés a prendre decisions que ella ha pres a contracor, i per obediència política. Aquest és, per a mi, el gran error de la consellera Vergés. 

 

Pere Aragonès és el gran culpable de molts dels errors comesos per Salut en el transcurs d’aquesta pandèmia. La consellera Vergés només ha estat la persona instrumental del conseller Aragonés, per fer a Salut el que ell determinava. Mentre el president de la Generalitat Quim Torra podia exercir un cert control sobre les decisions d’Aragonès, les coses eren d’una manera, però ara, amb Pere Aragonès actuant sense el fre que significava el president Torra, Salut va com va... Per tant, la petició de dimissió hauria de ser per a Pere Aragonés, verdader artífex de tots els desgavells.                    

Així es combat el virus d’una manera efectiva: Salut generalitza els cribratges massius a bona part del territori

Bé perquè es disposa de més tests, bé perquè s’han incrementat les dotacions de personal per fer proves als ciutadans, bé perquè els tests ràpids faciliten la feina, el cert és que el departament de Salut ha començat a fer cribratges de manera generalitzada a molts territoris. Això permetrà eliminar de la circulació a ciutadans simptomàtics o asimptomàtics que, estant infectats, anaven escampant el virus de manera descontrolada. Aquesta mesura que ha tardat a arribar, ha estat repetidament demanada pels experts.

Ara, les presses per recuperar l'economia no ens poden portar a una nova onada; seria haver haver fet els esforços per no res, i posar en risc de nou la vida de les persones per una mala gestió de la pandèmia. Convé que el vicepresident Aragonès, i conseller de Salut a l'ombra, ho tingui molt present    

 

El dia 20 de novembre la consellera de Salut Alba Vergés, va anunciar la intensificació  dels cribratges massius per frenar l’expansió de la  Covid-19 a Catalunya, utilitzant tant les proves PCR com els tests d’antígens amb l’objectiu  “d’anar a buscar al virus” per evitar la seva expansió. Aquell dia la consellera va anunciar que l’inici d’aquesta nova estratègia es faria efectiva a Rubí i Terrassa.

Però no han estat només aquests dues localitats els llocs on el departament de Salut ha anat a buscar el virus, sinó que en el termini d’una setmana s’han anunciat tot un seguit d’intervencions en el mateix sentit. Des que la consellera Vergés va comunicar aquesta nova estratègia el passat dia 20 de novembre s’han succeït els anuncis de noves intervencions: Montcada i Reixac, Figueres, Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, La Llagosta, Mollet, Lleida, Guissona, Agramunt, Almacelles, Almenar, Ponts, Cervera, Tàrrega, Balaguer, Olot, Banyoles, Martorell, Cornellà, Sant Feliu, Sant Boi, El Prat, Els Monjos, Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní, Masquefa, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Gavà, Viladecans, El Pont de Suert, La Pobla de Segur, Sort Tremp, La Seu d’Urgell, Oliana, Llavorsí, Vilaller, Senterada, La Pobla de Bellvei, Tírvia, Ribera de Cardós, Salàs de Pallàs, Barruera, Organyà, Isona, Esterri d’Àneu, Coll de Nargó, Rialb,  Solsona, Manresa, Artés, Sallent, Navàs, Navarcles, Santpedor, Sant Fruitós, Berga, Puig-reig, Gironella, Moià, Igualada, Sta. Margarida de Montbui, Vic, Roda de Ter, Manlleu i Torelló. També diferents districtes de la ciutat de Barcelona són objecte d’aquests cribratges massius com Ciutat Vella, Eixample, nou Barris o Horta-Guinardó entre altres. Certament, això si que és anar a buscar el virus en aquells territoris en els que apareix qualsevol senyal de preocupació davant de la seva expansió. 

 

Benvingut aquest canvi de criteri del departament de Salut, que sembla que ara va en la bona direcció. Dona la sensació que el conseller de Salut a l’ombra, s’hagi convençut finalment de què el millor per l’economia del país és que l’efecte del virus es dilueixi quan abans, i per aconseguir-ho cal actuar amb intensitat i amb criteri, generalitzant els tests allà on sigui necessari tal com els experts venen demanant des de fa temps. Finalment la consellera Vergés ha rebut el vist i plau d’Economia per poder comprar tants tests com siguin necessaris. Sembla doncs que les crítiques d’Oriol Mitjà i de molts altres experts a la política sanitària del vicepresident Aragonès i conseller de Salut a l’ombra, han sortit efecte. Més val tard, que mai. 

 

Tot aquest esforç i aquest desplegament de mitjans en el territori mereix el millor dels resultats. És per això que per assegurar l’èxit cal que s’acompleixin algunes condicions:

• Els tests generalitzats s’han de continuar fent a tots els pobles que mostrin dades que generin preocupació. Lo ideal seria poder estendre’ls a tota la població. 
• Cal que les persones que donin positiu i no requereixin hospitalització siguin sotmeses a una quarantena rigorosa i cal assegurar-se que aquest aïllament domiciliari es respectarà si o si. L’assistència primària ha d’exercir un control real d’aquests malalts que han de seguir el curs de la malaltia des dels seus domicilis.    
• Cal que les mesures restrictives que afecten a tota la ciutadania no siguin objecte de cap mena de relaxació per part de les autoritats sanitàries, davant del pont de la Puríssima,  i les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Les estacions d’esquí poden esperar a una nova temporada.
• Cal que la ciutadania segueixi escrupolosament les indicacions del Govern de Catalunya, i que aquest es mantingui ferm davant les queixes i reclamacions de determinats col·lectius o gremis afectats.
• Cal que als polítics no els tremoli el pols a l’hora de prendre mesures estrictes. Han de pensar en la salut dels ciutadans i no pensar en els vots dels ciutadans. Si s’ha de ser estricte, cal ser estricte, sense més consideració.   

Només actuant amb rigor, evitarem una tercera onada que alguns ja n’estan anunciant fins i tot el seu començament. Es tracta d’un simulador que funciona gràcies a algoritmes matemàtics, que s’ha mostrat del tot exacte en la previsió de l’evolució de la segona onada de la pandèmia. Avui, el simulador diu que la pandèmia a Espanya està perdent intensitat, però tanmateix situa l’inici de la tercera onada, després de Nadal, a principis del mes de gener amb un increment progressiu del nombre de contagis. Això mateix és el que diuen altres experts. 

La tercer onada només s’evitarà actuant amb tot el rigor, sense cap mena de concessió a les celebracions d’aquestes festivitats tan properes. Ens cal una des-escalada lenta i segura, que els passos que es donin siguin ferms, sense precipitacions, analitzant bé les conseqüències de cada una de les decisions que es prenguin. Govern i ciutadans ens hem de mantenir ferms en la voluntat d’acabar amb aquest mal son que ha estat aquests virus. Si ho fem, ja trobarem l’ocasió de noves celebracions.

 

Què quedi ben clar: una tercera onada en un país seriós, hauria de comportar la dimissió immediata dels responsables polítics precursors de les decisions de relaxació de mesures, que es puguin prendre des del Procicat. Algú li hauria de fer entendre això al vicepresident Aragonès i conseller de Salut a l'ombra. La bona feina d'aquests últims dies no es pot malmetre per ineptitud de qui realment pren les decisions al departament de Salut.                  

Venen eleccions i la hipocresia d'alguns politics pren embranzida

Esquerra Republicana promet l’oro i el moro, en una precampanya electoral que ja ha començat.

Ara és el torn de l’Hospital Sant Jaume de Calella. Fa forces anys que es parla d’una necessària ampliació d’aquest hospital del Maresme, i ara, tot just a dos mesos i mig de les eleccions, és quan el departament de Salut se n’ha recordat de la seva existència.

El conjunt de promeses de nous hospitals a Catalunya fetes per l’àmbit econòmic-sanitari de l’actual govern de la Generalitat superen en molt la capacitat inversora del departament de Salut dels propers 15 anys. 

Des que el departament d’Economia de la Generalitat ha caigut en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya, ben poques inversions s’han materialitzat en l’àmbit sanitari. Moltes promeses, però poques  realitats. Per això té tan poca credibilitat l’acord signat entre el departament de Salut i l’Ajuntament de Calella per l’ampliació de l’Hospital d’aquesta localitat del Maresme. 

Aquesta ampliació de l’Hospital de Calella, per altre banda del tot necessària, ve a afegir-se als compromisos de construcció de nous hospitals a Barcelona (hospitals Clínic i Vall d’Hebron), la tercera fase de l'Hospital de Bellvitge, Tarragona, Girona, Palamós, Verge de la Cinta a Tortosa  i Valls. Tot plegat una inversió impossible de finançar ara a Catalunya i que quedarà com a hipoteca per les futures generacions, que hauran de pagar els resultats de la mala gestió d'avui.  

 

A alguns polítics els hauria de fer vergonya quan actuen amb aquesta frivolitat a l’hora de comprometre els diners de tothom. Quan venen les eleccions es dediquen a comprar vots prometent inversions que després no s’acaben executant i si s’executen, ho acaben fent amb molts anys de retard, com per exemple la línia 9 del metro de Barcelona. És una pràctica que els votants haurien de castigar a les urnes, perquè conté elements perversos. Assumir una inversió que no té un finançament plausible a la vista equival a post-posar el seu pagament efectiu a molt llarg termini, de manera que acaben sent les futures generacions qui acabaran pagant la gestió sectària dels qui ara prenen les decisions.

 

Què l’ampliació de l’Hospital Sant Jaume de Calella és del tot necessària és indiscutible; no és això el que està en qüestió. El que és criticable és que aquesta futura ampliació es faci pública dos mesos i mig abans de les eleccions després que el territori i els professionals de l’Hospital portin anys i panys, reclamant que des de Salut se’ls escolti. S’havien plantejat diferents alternatives, des de la construcció en un solar adjacent d’un nou centre sociosanitari a l’ampliació de l’hospital actual en el solar que actualment ocupa l’aparcament, i tot just ara, davant de les eleccions, Ajuntament i Salut signen un conveni per tirar endavant la segona de les opcions. Quina casualitat...

 

A l’Ajuntament de Calella, signar l’acord ja li va bé: el tindrà en el seu actiu de cara a les properes eleccions municipals, i a Salut li va de perles per que ERC intenti vendre la moto als ciutadans del Maresme, amb promeses que si es compleixen no veuran la llum en els propers 5 anys. Pel davant seu, l’Hospital de Calella té tota una sèrie de compromisos previs, adquirits per Salut, per assumir la construcció d’altres hospitals, la majoria d’ells amb costos molt elevats. És el cas del nou Joan XXIII o del nou Hospital Josep Trueta que recentment s’ha decidit que es construirà a Salt. Tanmateix, les inversions més costoses són les que es faran a Barcelona, a l’antiga Escola Industrial, per la construcció del nou hospital Clínic, cada dia més ofegat en les seves dependències actuals, i també a l’Hospital Vall d’Hebron on es vol construir un campus assistencial, docent i investigador modern.

Davant d’aquestes necessitats no hi ha dubte que a Palamós, el Pius Hospital de Valls, el Verge de la Cinta a Tortosa i ara Calella hauran d’esperar que vinguin temps millors, però és evident que mentre tant el Sr. Aragonès i la Sra. Vergés ja han tirat l’ham al Maresme per veure si algun il·lús pica i els acaba votant.  Segurament abans no acabi l'any, encara llegirem algun nou acord amb tal o qual ajuntament per la construcció d'un nou CAP, o qualsevol altre equipament sanitari.   

 

Als polítics que actuen amb aquesta manifesta hipocresia, els ciutadans, amb els nostres vots, els hauríem de situar al lloc que realment mereixen. Ser agents merament marginals del sistema polític