La compra pública d’innovació a Salut (i II)

Una vegada feta l’exposició conceptual del que és la compra pública d’innovació, era interessant conèixer diferents exemples que il·lustressin la pràctica d‘aquests  procediments. Per això li vaig demanar a Ramon Maspons si podia enumerar a tall d’exemple alguns dels projectes de compra d’innovació que l’AQuAS ha liderat. Aquests són alguns dels projectes de les diferents tipologies en que han treballat

(...Continua de l’entrada anterior)

Ramon Maspons.- El Projecte europeu NYMPHA en el que hi participen el sistema de salut danès, el de la regió italiana de Trento, i el de Catalunya (Parc Taulí i el departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UB), pretén donar resposta a la necessitat de detectar descompensacions en el trastorn bipolar a través de tecnologies mòbils. Com a instrument per dissenyar el projecte es va optar per un procés de compra d’innovació pre-comercial, en el que es partia d’una definició de necessitats per les que el mercat no tenia solucions, per acabar amb uns prototips que serien validats per els hospitals participants. Es va treure el concurs, i van arribar a la fase final dues empreses que van aportar solucions diferents, una de elles la va aportar PULSO una empresa catalana, amb una proposta disruptiva molt interessant. A dia d’avui es disposa d’una eina que dona resposta a aquella necessitat. La propietat del model és de qui encarrega la recerca, en aquest cas concret, el propietat és el Taulí, que està entrant aquest prototip en rutina. Per la seva banda, Pulso ha aconseguit tenir una solució per pacients bipolars que li permet vendre l’equipament a tot el món.

Un altre exemple l’estem començant conjuntament amb  el programa VINCAT de l’ICO, la Mútua de Terrassa, i altres hospitals europeus (alemanys, anglesos i italians). En aquest cas el comprador seria AQuAS i es tracta de disposar de solucions que ens permetin la detecció en estadis molt inicials de microorganismes altament resistents en entorns hospitalaris mitjançant tècniques no invasives de visió artificial. Els hospitals participants s’han hagut de posar d’acord en quins microorganismes són els que valia la pena identificar atès que no tots els països estan afectats per el mateix tipus de microorganismes; que ha de succeir quan es detecten aquest microorganismes, nivells de sensibilitat, quin grau de “poc invasiu” es consensua, etc. Ara encara ens trobem en l’etapa de redacció dels possibles plecs i ja hem consultat el mercat, i l’estat de l’art en aquesta matèria, ens diu que és possible esperar alguna solució que permeti resoldre aquesta necessitat. El pressupost per quest projecte anirà al voltant dels 5 milions d’€. És el projecte “Antisuperbugs”. 

En una situació similar hi tenim un tercer projecte, el projecte “Stars” en el que hi participen Sant Joan de Déu i el Taulí, de reducció de l’estrès de pacients a quiròfan. Sobretot en pacients que no estan subjectes a una anestesia total. Sant Joan de Déu ens cobreix la vessant de pacients pediàtrics i el Tauli la dels pacients adults. Aquest tres projectes serien exemples de compra pública pre-comercial (CPP): comencem amb el full en blanc i acabem amb prototipus i validacions.

La segona tipologia de projectes que s’ha desenvolupat són aquells en els que es busca un  primer contracte per alguna solució que ja estava en el mercat però que requereix d’algunes modificacions o lleugeres adaptacions i que es pot desenvolupar en el marc del contracte. Un bon exemple és el projecte desenvolupat amb l’Hospital de Sant Pau per la compra de desfibril·ladors implantables que ha tingut molt reconeixement i ha estat premiat per la Unió Europea. Aquest projecte tracta de posar el focus en el que és l’aportació de valor d’un desfibril·lador. No posem el focus en el dispositiu sinó que el posem en el servei. L’objecte de la compra no és el dispositiu, sinó el servei addicional innovador: el follow-up del pacient, la monitorització remota, amb la possible implementació d’intel·ligència artificial en el procés, etc. Hem fet molt més eficient tot el procés dins de l’Hospital. Aquest projecte és un dels primers exemples europeus de compra basada en valor. En aquets contracte es van ajuntar dues multinacionals perquè a les empreses els costava entendre que els hi demanàvem, canviant el seu model de negoci passant de vendre desfibril·ladors a vendre un servei determinat que nosaltres els demanàvem.

Ara aquesta mateixa idea l’estem repetint amb els marcapassos. Com en el cas anterior  hi participa l’Hospital de Sant Pau, conjuntament amb Bellvitge i la Mútua de Terrassa, un hospital de Liverpool i un altre hospital holandès; segurament serà un dels contractes de serveis relacionats amb marcapassos dels més grans que hi haurà a Europa. 

Si comparem aquesta realitat amb els anys 2009-2010 quan ens hi vàrem començar a implicar avui som la regió d’Europa que té més projectes en el camp de la compra pública d’innovació. I això és gràcies a que des de l’inici hi va haver una estratègia clara basada en tres punts: primer, la consideració que la innovació seria un tema clau en l’evolució del sector salut i es volia que Catalunya hi fos en una posició de lideratge; segon com que la corba d’aprenentatge la fa AQuAS, els proveïdors sanitaris ho tindran més fàcil per participar en aquests projectes; i tercer intentem aconseguir un conjunt de projectes prou diferents i el més ampli possible per poder donar el màxim de respostes i demostrar que ens en sortim. Això soluciona la sostenibilitat del sistema sanitari? No, però ens permet incorporar la innovació en els sistemes de compra i ser més eficients.  

El salt qualitatiu es va produir quan el CatSalut en l’època de David Elvira, el Dr. Argimon i la Dra. Nadal van decidir treure una convocatòria per finançar projectes relacionats  amb la compra d’innovació. Es posa el focus en el valor, en el servei, i no en el producte. Gràcies a aquesta convocatòria el CatSalut aporta uns recursos perquè els sector sanitari incorpori innovació però que té com a resultat final la millora dels serveis sanitaris. El CatSalut en aquesta convocatòria va decidir a quins projectes i necessitats, presentades per els proveïdors sanitaris, aportava un ajut. Després els proveïdors trauran els seus concursos i l’ajut els servirà per pagar els costos. En aquesta primera convocatòria es varen rebre un total de 31 propostes que incloïen grans hospitals de referència però també hospitals comarcals.

Tot plegat ens permetrà acabar tenim uns projectes que ja no seran uns prototips sinó de millora de servei. En paral·lel des de AQuAS anirem treballant amb temes lligats a com cal avaluar la innovació, quin ha de ser el sistema de finançament més ajustat per incorporar les innovacions. Anem construint un relat que és molt potent i que a nivell europeu es veu com a molt rellevant per el nostre sistema de salut. 

Per que aquests projectes surtin bé hi ha alguns elements que son claus:

El lideratge clínic que és qui detecta les necessitats.

L’existència de cultura d’innovació en les organitzacions

Els responsables del departament de Salut, del CatSalut i de l’AQuAS que en tot moment han tingut molt clar la transcendència d’aquests enfocaments innovadors.

Ara comencem un nou projecte amb Vall d’Hebron i els principals hospitals europeus per dissenyar una comunitat de pràctica, sobre la compra basada en valor que ens permeti que aquests hospitals avancin conjuntament en la compra pública d’innovació que lideren conjuntament l’Hospital suec Karolinska amb AQuAS. Per tant estem a un molt bon nivell europeu pel que fa a la introducció de la innovació.  Val a dir que ens arriba de les empreses catalanes que amb aquest plantejament de compra pública d’innovació el sector salut és molt més atractiu per elles, sobre tot per a les PIMES, atès que aquestes organitzacions tenen molta més flexibilitat per oferir nous serveis addicionals a la simple venda d’un equip determinat. 

Fins aquí l’aclaridora explicació de Ramon Maspons. Per resumir la conversa només diré que vaig entrar al seu despatx amb una visió del tot desfigurada del que realment és la compra pública d’innovació, i en vaig sortir convençut de la seva idoneïtat i de la seva necessitat si Catalunya vol estar al cap davant dels processos que permeten introduir innovació  en els sistemes sanitaris. 

La compra pública d’innovació a Salut (I)

Catalunya és la regió europea amb més projectes de compra pública d’innovació en l’àmbit sanitari.

Als anys 2008-2009 la Comissió Europea comença a plantejar-se que les empreses puguin disposar de  facilitats per desenvolupar nous productes i nous serveis per poder competir en  igualtat de condicions amb els mercats americà i asiàtic, i a l’any 2014 publica una directiva europea de compra pública que incorpora a la innovació com un element a considerar dins del concepte “d’oferta més avantatjosa”. És la clau de volta que enceta tot el procés. 

Fa ja algun temps que se sent parlar de la compra pública innovadora, tot i que han circulat diverses versions sobre l’abast d’aquest concepte. Per mirar d’aportar llum sobre aquest procediment, i per la importància que des del departament de Salut s’ha atorgat a aquest nou enfoc a l’hora de procedir a la compra d’equipaments i serveis he acudit al Sr. Ramon Maspons, coordinador de l’àrea d’innovació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i expert en aquest àmbit, per tal que tothom que ho vulgui pugui saber exactament que és la compra pública innovadora i què és el que aquest procediment aporta al sistema sanitari. Aquest és un resum de les explicacions que el Sr. Maspons ha tingut l’amabilitat de fer avinents a tots aquells que puguin estar interessats en conèixer de a prop, què significa la compra pública innovadora.  

Ramon Maspons.- Fer difusió d’aquestes noves eines forma part dels interessos de l’AQuAS. El primer que vull aclarir és que nosaltres parlem de compra pública d’innovació i no tant de compra púbica innovadora. La compra pública d’innovació forma part de la compra pública innovadora però no tota compra pública innovadora incorpora necessàriament innovació. Per entendre el matís, podem decidir per exemple modificar la manera de pagar als proveïdors introduint innovacions financeres, o incorporar criteris basats en resultats o introduir criteris de risc compartit i això seria compra pública innovadora mentre que la compra pública d’innovació posa el focus en incorporar innovacions a través dels processos de compra. L’equivoc prové de les traduccions de l’anglès; nosaltres, des de l’AQuAS, al que en estem referint és a incorporar innovació en els processos de compra.

Aquesta no és una activitat nova. Hi ha països que des de fa temps han fet bandera d’aquests polítiques, i ho han fet en dues direccions, la de les polítiques “push” i la de les polítiques “pull”. En el primer cas alguns països financen el desenvolupament de projectes d’innovació, mentre que en el segon cas altres països han actuat partint d’unes necessitats de l’administració que el mercat no cobreix, i com que la seva capacitat de compra és important l’han fet servir per fer aparèixer aquest mercat i aquestes innovacions. Les agències nacionals americanes com la NASA o l’Agència Nacional de Seguretat dels USA, (NSA) etc., són un exemple del desenvolupament d’aquestes polítiques. No diuen com ha de ser el que necessiten, sinó que expliquen quines són les seves necessitats i a partir d’aquí les empreses es presenten, competeixen i guanyen i la que guanya no té una subvenció, sinó que té un contracte. Les polítiques “push” són polítiques de subvencions mentre que les polítiques “pull” impliquen un contracte.

Dintre de les polítiques “pull”, hi ha diferents models de compra pública d’innovació. Un primer  model seria quan partim d’un projecte que és tan sols una idea. Tenim unes necessitats, creiem que en el mercat es podrien trobar respostes amb un pressupost i en un termini de temps determinats i que la idea es pot desenvolupar. En aquests cassos hi ha un risc per tothom: pot ser que costi més del que s’havia previst, o potser que no s’obtingui un resultat adequat al que es demanava. Començàvem amb un full en blanc i acabem amb uns prototips que sempre són dos per garantir la competència entre empreses. Aquests prototips una vegada avaluats i acceptats estaran en el mercat i podran ser comprats segons un procés convencional de compra. Es coneix com a compra pública pre-comercial. 

Una segona tipologia seria quan tenim una necessitat ben definida, i a aquesta necessitat li podem donar resposta amb un producte o un servei ja existent en el mercat, que no ha disposat encara d’un contracte, i que requerirà d’alguna adaptació funció de la utilització que li volem donar, de l’entorn en que el farem servir, etc. El començament d’aquesta segona tipologia de fet vindria a ser la continuació del final de la primera. Seria un exemple de compra pública de tecnologia innovadora. Un tercer tipus seria la combinació dels dos anteriors: comencem amb el full en blanc i acabem amb l’entrada en rutina; fem tot el cicle.

La Comissió europea va posar sobre la taula les polítiques “pull” a partir dels  anys 2008-2009 amb l’objectiu que les empreses tinguin facilitats per desenvolupar nous productes i nous serveis, i a conseqüència d’això, a partir del 2014 apareix la directiva europea de compra pública que permet que la innovació sigui un element clau i la innovació passa  a formar part del concepte del que seria “l’oferta més avantatjosa”. Aquesta directiva canvia el marc jurídic i per tant les regles del joc. 

En plena crisi econòmica, el conseller Boi Ruiz i la secretaria general Roser Fernández varen decidir que la compra pública d’innovació havia de ser una prioritat a Catalunya, i per abordar-ho amb garanties varen establir que aquesta activitat es desenvolupés des de l’AQuAS perquè l’Agència estava preparada per avaluar aquest tipus de projectes. Teníem clar que la corba d’aprenentatge seria complicada perquè a més calia treballar sota un esquema internacional atès que hi ha processos de contractació en els que hi participarien gent d’altres països. Aquesta confiança en la capacitat d’AQuAS per liderar aquests projectes s’ha anat repetint amb els següents equips responsables del departament de Salut i aquesta continuïtat s’ha mantingut en el temps i això ha posicionat al sistema de salut català molt bé davant de la UE. Per tal de fer taca d’oli i anar ampliant l’abast d’aquest nou plantejament, AQuAS lidera les iniciatives però mai va sola i en cada projecte inclou a algun proveïdor sanitari. 

(Continuarà...)

La consellera de Salut ret comptes al Parlament dels seus primers cent dies al front del departament (i II)

De nou, malgrat que “oficialment” el balanç de la consellera diu el contrari, la realitat demostra que la inversió en totxo esdevé prioritària, en detriment d’uns equipaments obsolets en molts hospitals, que requeririen d’un pla d’actuació immediat per a la seva reposició.     

La consellera anuncia un dèficit per l’exercici 2018, superior als mil dos cents milions d’€, que incidirà negativament en la disponibilitat dels pressupostos del 2019. Si una bona part de la despesa sanitària genera riquesa pel país, el dèficit té un efecte contrari, i condiciona perillosament actuacions futures.

(... Continua de l’entrada anterior) 

Una vegada explicat tot allò referent als professionals, la consellera va voler parlar d’infraestructures i equipaments, i en aquest àmbit va dir que “la crisi econòmica va trencar la roda de les inversions. L’esforç que s’ha de fer és molt important, necessari i urgent. I no només amb totxos sinó amb la reposició d’equipaments”. Ho va il·lustrar explicant diferents accions dutes a terme en aquests cent dies com per exemple la  inauguració del CAP Figueres, les obres de l’Hospital de Viladecans, l’Smart UCI de la Vall d’Hebron inaugurada recentment i equipada amb les tecnologies més modernes, les obres del nou edifici de l’Hospital Joan XXIII, el pla de millores de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, la previsió d’un nou bloc quirúrgic de l’ Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i la nova UCI ja inaugurada en aquest hospital, o l’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge que estarà del tot equipat d’aquí a dos anys. Dels set exemples d’inversions que la consellera Vergés va posar, més de la meitat tenen com a referència directa al totxo.

En la seva intervenció, la consellera Vergés va destacar la inauguració que va fer junt amb el president de la Generalitat del CAP La Mina, que ja portava un any funcionant, on va quedar gratament impressionada per l’equip de professionals del CAP “estan treballant les estratègies comunitàries previstes a l’ENAPISC; es tracta d’un equip de professionals que estan treballant molt bé, amb un projecte molt interessant i molt implicats amb la societat a la que atenen. És un projecte que val la pena conèixer”. 

Tot seguit la consellera va explicar altres aspectes del seu departament, com l’increment de les e-consultes a l’atenció primària, fet implica que la ciutadania comença a tenir una relació diferent amb l’assistència sanitària, i que els professionals cada vegada fan també més us d’aquests noves formes d’atenció relacionades amb les tecnologies. També va anunciar una tercera convocatòria de les subvencions per a la recerca derivades del PERIS, incentivant la participació de les infermeres en els treballs de recerca. 

Va fer referència a les demandes de participació cada vegada més importants per part d’una societat més informada i més exigent, que cal canalitzar d’una manera adequada. També va voler llençar un missatge en l’àmbit de la transparència, i va ressaltar que aquest any els informes de la Central de Resultats s’hagin presentat per primera vegada fora de Barcelona; la presentació es va dur a terme a Tarragona. Va explicar que “volem millorar el contingut dels informes de la Central de Resultats i treballem perquè sigui una eina útil pel país”.

La consellera va continuar dient que “estem en procés d’auditar la qualitat de les llistes d’espera a Catalunya. La millor gestió de les llistes d’espera sempre són una prioritat. Estem en fase d’analitzar aquestes auditories i estructurar les propostes de millora centre per centre”

Finalment, i per acabar la seva intervenció la consellera va donar una informació que ella va explicar com a positiva però que pel futur del departament de Salut no augura precisament bones notícies: “a l’exercici del 2018, la “inversió” del departament superarà els 10.400 milions d’€. Aquesta despesa no ha anat tota a recuperar la situació de l’any 2008. És la despesa més gran que mai ha assolit el departament de Salut. La millora de l’economia catalana no es tradueix d’una forma automàtica en la millora dels serveis públics a Catalunya. Cal denunciar una vegada i un altre aquesta situació injusta d'un finançament  insuficient del nostre sistema sanitari públic”

Aquest últim punt que va comentar la consellera Vergés necessita un aclariment. La consellera diu que la despesa en salut no és una despesa sinó una inversió. I jo coincideixo força amb aquesta visió. Tanmateix la consellera sap que quan gastes més del que tens estàs generant un dèficit. Per tant, diguem-li com vulguem, però la consellera Vergés va anunciar que aquest exercici del 2018, pel que fa al departament de Salut, es tancarà amb un dèficit que pel cap baix serà de 1.200 milions d’€. Això vol dir que el pressupost de l’any 2019 naixerà amb un càrrec negatiu de 1.200 milions d’€ atès que si no hi ha ingressos extra que ho compensin total o parcialment, el dèficit del 2108 es pagarà amb càrrec als pressupostos del 2019. La intervenció no deixarà passar una sola factura que no tingui crèdit en la corresponent partida del pressupost del 2018, que és el mateix del 2017, atès que estem en pròrroga pressupostària.  

Això d’intentar explicar el dèficit com si fos un gran què per a la sanitat catalana atès que és l’any que hem gastat més, no va ser un anunci precisament triomfant, consellera...             

La consellera de Salut ret comptes al Parlament dels seus primers cent dies al front del departament (I)

Alba Vergés compareix a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya on explica les actuacions dutes a terme en aquest període pel departament de Salut. També anuncia un parèntesi per poder ser mare en breu. 

“Soc aquí per explicar les primeres accions que hem dut a terme, que com ja vaig dir en l’anterior compareixença, es basen en l’aplicació de la política de les tres “P”: Plans d’implantació d’aquells projectes que el departament ja havia endegat en la legislatura anterior, Perspectiva de gènere en les polítiques de salut, i la gran P dels Professionals del sector sanitari”

Aquesta va ser la seva presentació a la Comissió de Salut del Parlament que sens dubte és el millor escenari que la consellera podia triar per explicar el balanç d’aquests primers cent dies de govern al front del departament de Salut. Un balanç no massa extens, però prou dens malgrat que una part d’aquests cent dies han coincidit amb el període de vacances.  

La consellera va explicar que en aquests primers cent dies, ella i el seu equip han continuat treballant en l’abordatge de les desigualtats en salut i les seves conseqüències, i en aquest sentit va dir que “volem que tothom que visqui a Catalunya pugui accedir en igualtat de condicions a l’assistència sanitària. Aquest Parlament va aprovar per una àmplia majoria la Llei d’accés universal a l’assistència sanitària a Catalunya, que va ser recorreguda per el govern del Sr. Rajoy al Tribunal Constitucional i només accedir al càrrec vaig exigir al nou president espanyol Pedro Sánchez que retirés el recurs a la Llei que havia aprovat aquest Parlament. Això ha estat fet i per tant queda re-establerta la Llei 9/2017 i això és una victòria per tota la societat catalana”

Va continuar parlant de diferents actuacions en l’àmbit de les desigualtats i entre elles va esmentar les que afecten als col·lectius més vulnerables, com el desplegament de l’ENAPISC en l’atenció primària, i abordar les desigualtats socioeconòmiques segons l’indicador dissenyat per l’AQuAS que permet assignar recursos allà on més es necessiten. La consellera Vergés va explicar també que han reactivat la Llei de creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya que va ser aturada quan es va dissoldre el Parlament per efecte de l’aplicació de l’article 155, i que ara cal desenvolupar-la. 

Tot seguit va introduir un dels seus temes predilectes: la perspectiva de gènere en les polítiques de salut, i va posar exemples de com estan treballant en aquesta direcció, explicant el nou protocol de seguiment de l’embaràs incorporant un test de violència masclista. “Quan vaig arribar a Salut, en el departament ja hi havia un grup que feia temps que treballava en l’àmbit de les polítiques de gènere, i per tant potenciarem la seva feina incloent aquesta perspectiva en les enquestes de salut i en les dades de la central de resultats. Pel que fa a les subvencions del PERIS per a projectes de recerca es condicionaran a la participació igualitària d’homes i dones en els projectes” va afegir.

Més endavant, la consellera va entrar en la problemàtica dels professionals i es va referir al fòrum celebrat la setmana passada dient “ahir vàrem celebrar la reunió del fòrum de diàleg sobre les necessitats de professionals del que hem sento molt satisfeta, amb la participació de la la universitat, que per primera vegada col·labora estretament amb el departament, societats científiques, col·legis professionals, sindicats, organitzacions, funció publica, departament d’ensenyament, etc. Es va presentar una primera diagnosi, que resta oberta a les aportacions de les diferents organitzacions sanitàries. Es tancarà el procés de diagnosi identificant els reptes definitius consensuats i al gener o febrer del 2019 hi haurà un segon fòrum de diàleg amb els professionals a partir del qual treballarem en la proposta de solucions als diferents reptes. El departament ha identificat 4 reptes importants: “ratios” d’infermeria molt baixos i manca d’especialització de les infermeres, l’especialitat de medicina familiar i comunitària ha perdut atractiu i l’atenció primària requereix bons professionals que s’hi dediquin per donar respostes a les necessitats en el territori. El territori en general és també un dels reptes que caldrà afrontar atès que es requereixen especialistes en els territoris més allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona i per últim, l’altre repte és lligar la planificació universitària amb la planificació del departament de Salut”. 

La intervenció de la consellera va continuar explicant altres accions per millorar la qualitat dels contractes dels professionals, i en aquest sentit va dir que “estem desenvolupant el Pla de garantia d’estabilitat laboral, aprovat en la legislatura anterior, pel qual les persones deixen d’estar en situació de temporalitat per passar a una situació normalitzada amb contractes fixes. També estem treballant amb l’estructuració de l’observatori de la qualitat de la contractació per ens ha de permetre fer un seguiment dels contractes que s’estan fent i poder millorar la situació actual de contractes precaris. També treballem en la posada en marxa del pla de desenvolupament professional”

(Continuarà...)

Què ha donat de sí la cimera de professionals? (i II)

Els assistents a la cimera valoren positivament la seva celebració, però expressen els seus dubtes sobre la continuïtat que tot plegat pugui tenir.

En la situació actual, entenc que és un error estratègic no abordar la problemàtica de les retribucions. Un sistema sanitari que no és capaç de remunerar satisfactòriament als seus professionals, no pot ser un sistema sanitari d’excel·lència. La recuperació del poder adquisitiu dels professionals sanitaris hauria de ser una prioritat de primer ordre per la consellera, si vol mantenir la credibilitat que el sector li ha atorgat.     

   

(...Continua de l’entrada anterior)

Una vegada conegut el desenvolupament d’aquest fòrum de professionals, m’ha semblat oportú recollir l’opinió de diferents persones que varen assistir-hi. Aquest seria el resum de les opinions recollides:

Assistent A.- Molt bones intencions per par del departament; caldrà veure si les solucions als diferents problemes seran les adequades per el sistema de salut. He copsat molt bona predisposició per part de tothom, però estic una mica a l’expectativa; si no hi ha una concreció de tot el que s’ha dit, aquesta cimera es pot convertir amb un “déjà vu” respecte a altres sessions com aquesta fetes en l’època de la consellera Geli. 

Assistent B.- Bona impressió de la reunió; he pogut constatar interès per detectar tots els problemes dels professionals i de les institucions: La consellera ha estat valenta fent aquesta cimera en aquests moments, però el sector necessita respostes i tampoc es podia esperar més per abordar aquests problemes. El temor està en que això no vagi més enllà i que els documents de les diferents comissions no s’acabin desenvolupant. La universitat, que sempre ha anat per lliure s’ha mostrat disposada a treballar conjuntament amb el departament de Salut. 

Assistent C.- Hi havia representades una seixantena d’agents del sector salut. La consellera ha volgut presentar un escenari de la situació dels professionals i ha proposat cercar solucions d’una manera participativa amb les organitzacions. Calia fer una cosa així perquè la gent està una mica escamada. Tothom ha pogut dir la seva, i en general s’ha felicitat al departament per la iniciativa, agraint la preocupació del departament per tota la problemàtica que envolta al professionals sanitaris.

Assistent D.- La cimera ha estat molt interessant. Cal però que hi hagin respostes, i algunes són urgents. No es pot esperar un any per actuar en qüestions com la precarietat dels contractes dels profesional i la recuperació del poder adquisitiu dels professionals. Si no hi ha respostes ràpides en aquests temes, em temo una tardor calenta a Salut.   

Assistent E.- Ha estat un fòrum correcte; tanmateix poder gestionar els interessos corporatius de tothom serà una qüestió complexa. Cal abordar la planificació de les necessitats de personal, tan pel que fa al nombre, com pel que fa als perfils, al rol que caldrà que assumeixin en el futur, etc. M’ha semblat important el compromís col·lectiu dels presents d'estar disposats a implantar les accions que es proposin. Tot i així les organitzacions s’hauran d’adaptar a les noves demandes que es produiran per part dels professionals i a això caldrà donar-hi resposta, i aquesta ni serà fàcil en tots els cassos.  Més enllà de la correcció institucional de tots els participants, universitats incloses, hi ha escepticisme per l'antecedent dels consells de les professions de l'època de la consellera Geli i pels tres temes cal·lus: capacitat de lideratge de tot aquest procés participatiu, defensa dels corporativismes existents i gestió dels temps en funció de les expectatives creades en els professionals; cal que els canvis es visualitzin en els moments oportuns.

Assistent F.- Un acte amb marcat caràcter polític, amb bones intencions, però amb l’antecedent que en l’època de la consellera Geli ja es va intentar fer una cosa sismilar  amb un discurs molt genèric per part de la consellera, en el que destaquen tres eixos importants: l’assistència primària, la dotació d’infermeria i la participació de les universitats en la planificació de les necessitats de professionals. 

Assistent G.- Prefereixo no opinar i esperar a veure com es desenvolupa tot plegat. Només una cosa, vaig tenir la impressió que hi havia gent del departament de Salut que no hi pintaven res en aquest fòrum. Pots dir-ho així mateix. Ja comencem a estar una mica cansats de les promeses que mai s’acompleixen.

Assistent H.- Els temes que s’han tractat són molt importants i analitzar-los a través d’un procés en el que poden participar tots els que hi tenen coses a dir diu molt en favor d’aquesta consellera. Ara bé, hi ha el risc que tot quedi en paper mullat, en una mera declaració d’intencions. Sense més diners al sistema, la majoria de solucions que es proposin seran inviables. Resumint: una reunió interessant, que necessita culminar les accions que se’n derivin per ser efectiva. 

De la majoria d'opinions sembla que es desprèn una certa preocupació pel resultat final de la cimera. La consellera Vergés i el seu equip han de ser conscients que una vegada aixecada la perdiu, no es tracta de marejar-la, sinó de caçar-la i al sarró. Si no és així,... tindrem problemes...     

A banda d’aquests opinions, voldria comentar dues coses: la primera, que no es va parlar de sous. I els nostres professionals han perdut poder adquisitiu en relació a l’any 2008. És a dir: deu anys més tard, el seu poder adquisitiu ha disminuït un 5% segons alguns càlculs. El problema salarial dels professionals sanitaris és una qüestió prioritària, encara que el Sr. Pere Aragonès, vicepresident del govern català, per el moment no en vulgui sentir parlar. 

I la segona, en aquests moments s’està negociant el nou conveni del sector no se sap si per un any, o per un període més llarg. D’aquesta cimera poden sorgir propostes que incideixin en l’organització dels nostres dispositius assistencials. Com es farà per adaptar les propostes que sorgeixin de la cimera, a la rigidesa habitual dels convenis col·lectius, si la durada d'aquest va més enllà d'un any? 

Què ha donat de sí la cimera de professionals? (I)

S’han constatat algunes situacions preocupants al voltant dels professionals del sistema sanitari i la voluntat i bona disposició dels participants de treballar conjuntament amb el departament de Salut. 

Es crearan uns grups de treball per tractar de trobar solucions al llistat de problemes a resoldre, d‘acord als quatre principals reptes identificats per el departament de Salut: Infermeria, atenció primària, professionals en el territori, coordinació entre les universitats i la planificació de necessitats del sistema sanitari català    

Finalment, la tant esperada cimera per parlar dels problemes dels professionals de la sanitat catalana s’ha dut a terme. Una seixantena d’organitzacions del sector salut, universitats incloses, i també algun representant del departament de Treball, es varen reunir per tractar d’identificar els problemes que pateixen els professionals i les seves organitzacions a l’hora de fer la seva feina. Val a dir que aquest fòrum era esperat amb interès per uns professionals que estan una mica cansats de rebre copets a l’esquena i paraules d’agraïment, però que malgrat això no veuen solucions als greus problemes que els afecten, i entre ells les baixes retribucions que no compensen ni els anys d’estudis ni les condicions en que han de treballar.

En la presentació de la sessió la consellera Vergés va dir que “l’èxit dels projectes s’aconsegueix si ho fem plegats; per tant, ara és el moment de posar-nos a treballar junts per tancar un diagnòstic sobre les necessitats de professionals de la salut a Catalunya...Posarem tots els temes sobre la taula. No renunciarem a res. La ciutadania i els professionals ens demanen que ens arremanguem i el nivell de qualitat i excel·lència del sistema sanitari s’ho mereix. L’horitzó és engrescador...estem davant d’una realitat inajornable que ens obliga a reorientar i adaptar la planificació de professionals a les necessitats dels nou models assistencials que estan emergint...”

A la sessió es varen presentar les dades elaborades pel departament de Salut de les que es deriven, entre altres, les conclusions següents:

• Metges i infermeres representen el 68% del conjunt de professionals col·legiats a Catalunya (38% infermeres, 30% metges).
• Alta feminització de les professions assistencials.
• S’observa que les zones més allunyades de Barcelona són les que presenten una distribució de professionals per 1000 habitants més baixa: del 14,55 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, als 6,26 de la Catalunya Central, o als 5,53 de l’Alt Pirineu-Aran.  
• Gairebé un 60% dels professionals de la salut pertanyen a centres hospitalaris d’aguts; una mica més dels 26% treballen a l’atenció primària, un 6,2% ho fa en el sector sociosanitari, i un 3,64% en l’àmbit de la salut mental i les drogodependències. 
• Baixa relació d’infermeres per 1000 habitants en comparació amb els països europeus dels nostre entorn, molt per sota de la mitjana de l’OCDE (6,9 a Catalunya front a la mitjana de 9 a l’OCDE).
• Una relació de metges per 1000 habitants de les més elevades de l’OCDE (4,83 a Catalunya front el 3,4 de mitjana a l’OCDE).
• Més del 90% de les infermeres no tenen cap de les especialitats reconegudes oficialment
• Entre els metges, l’especialitat majoritària és la medicina de família i comunitària.
• D’acord a les dades presentades a la sessió, el nombre de professionals que es jubilaran els propers 6 i 15 anys es compensa amb el nombre de professionals que es formaran en els mateixos períodes.  

La majoria d’assistents va valorar molt positivament el rigor i la claredat de les dades presentades per la Sra. Alícia Àvila subdirectora general d’Ordenació i Desenvolupament Professional del departament de Salut. A partir de la informació aportada i de les diferents intervencions es va decidir que durant el mes vinent es crearan diferents grups de treball, que funcionaran coordinadament amb l’objectiu de presentar en el termini aproximat d’un any les diferents propostes. Segons el departament de Salut, en funció de tot el que es va parlar, la sanitat catalana té plantejats quatre grans reptes que caldrà afrontar a través d’aquests grups de treball:

• La infermeria, per intentar apropar la relació d’infermeres per 1000 habitants als estàndards europeus i incrementar el nivell d’especialització de les infermeres.
• L’atenció primària, on sembla que cal fer més atractiva l’especialitat de medicina familiar i comunitària.
• Una distribució més uniforme dels professionals en el territori, en benefici de les zones més allunyades de Barcelona.
• Treballar conjuntament amb les universitats per intentar modular l’accés als estudis de ciències de la salut, d’acord a les necessitats del sistema sanitari i adequar els plans d’estudis als perfils que requeriran els nous rols dels professionals.   

(Continuarà...)

La consellera Alba Vergés, ja té el seu consell assessor

La manca de pluralitat professional de les persones que l’integren genera les primeres crítiques a la composició d’aquest consell. 

Com en tota llista d’aquestes característiques, junt a noms indiscutibles, n’hi ha d’altres de més difícil explicació. Tanmateix cal respectar la voluntat de la consellera de decidir per qui es vol deixar aconsellar. Com més experts siguin els consellers, més adequats seran els consells...

En la legislatura passada s’havia comentat molt la conveniència que el conseller Comin es dotés d’un consell assessor que li aportés una visió profunda del sistema sanitari català, de les seves virtuts i les seves mancances, atenen al fet que ell era una persona amb un coneixement molt superficial del nostre sistema de salut. Tanmateix, aquest consell no es va arribar a constituir mai, i el conseller va optar per confiar en les seves pròpies capacitats per assimilar el sistema, i en tot cas assessorar-se amb les opinions d’un reduït grup de persones de la seva confiança i entre elles i fonamentalment les de David Elvira. Amb la seva decisió el conseller Comin va estalviar-se una crítica en funció dels noms que hauria triat per integrar aquesta comissió. Ara, dos anys més tard, Alba Vergés, la nova consellera de Salut, ha decidit tirar endavant aquest consell assessor que presidirà el Dr. Manel Balcells. Curiosament, el nom del Dr. Balcells era el que els rumors ja situaven en la presidència del que hauria d’haver estat el consell assessor del conseller Comin.

Decidir les persones que han d’integrar un consell assessor d’aquesta característiques és una tasca si més no complicada. Triar a qui s’hi inclou i a qui s’hi exclou, sempre dona peu a les crítiques, i en aquesta ocasió no ha estat diferent. En aquesta llista hi ha noms indiscutibles com per exemple el propi Dr. Balcells, o David Elvira o Helena Ris entre d’altres, mentre que hi ha alguns noms que si els substituíssim per altres noms, no passaria res. Tot és opinable. Veiem qui integra la llista d’assessors de la consellera: 

Manel Balcells (metge), Xavier Bonfill (metge), Joan Lluís Borràs (metge), Carme Borrell (metge), Pere Joan Cardona (metge), David Elvira (economista), Alicia Granados (metge), Ramon Pujol (metge), Helena Ris (metge) i Núria Terribas (advocada). Actuarà de secretaria del consell assessor la Sra., Maria Cristina Martínez (llevadora).  

En paraules de la consellera, el consell assessor és “l’òrgan que ha de permetre repensar i reorientar quin és el model que volem en el futur d’acord amb les necessitats i canvis socials, demogràfics i tecnològics dels propers 20 anys; el Consell ha de permetre una reflexió serena, allunyada del dia a dia de la conselleria, i per tant, una eina que ens pot ajudar com a país per tenir el futur sanitari ben pensat  i planificat”. Per la seva banda el Dr. Balcells que presidirà el consell ha manifestat que treballaran “amb l’objectiu d’actuar com a nucli de pensament del model necessari pels propers anys. Creiem que podem contribuir a donar resposta als reptes del sistema i constituir les bases de com s’ha de construir aquest model que ha de donar una resposta adequada a tota la ciutadania”.

Tanmateix una vegada coneguda la notícia les crítiques no s’han fet esperar, i en aquest sentit el col·lectiu d’infermeres i infermers de la sanitat catalana no s’han estalviat comentaris a les xarxes socials en contra de la composició d’aquest consell assessor de la consellera Vergés.  El motiu fonamental de les queixes ve donat perquè entre els nou membres del consell assessor pròpiament dit, no hi ha cap representant del col·lectiu d’infermeres i infermers; només la secretària del consell és llevadora. Twitter ha estat l’escenari d’una crítica dura a la composició del consell, que fins i tot ha obligat a que la pròpia consellera respongués a les acusacions, dient que “Entenc i comparteixo les aportacions de la visió infermera respecte al Consell Assessor. Les persones que en formen part no hi són en representació de la professió ni ofereixen una visió restringida del seu àmbit. Però recullo el neguit per que aquest espai de reflexió sigui encara més obert”. Caldrà veure de quina manera la consellera recull el neguit, si amplia el membres del consell assessor, o en recanvia a alguns. De fet sembla que el compromís d’arreglar la “patinada” hi és. Veurem com. En el mateix sentit, altres col·lectius com els metges d’atenció primària, tampoc es veuen representats en aquests consell assessor.  

Val a dir però, que fa ja uns anys vàrem tenir una mena de consell assessor no del conseller de Salut, sinó del propi president de la Generalitat. Va ser el poc efectiu CASOST del que poca gent en recorda la seva existència. De què va servir? Qui l’integrava? Que era el CASOST? 

El CASOST depenia del president de la Generalitat i era el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Estava integrat per 12 persones i un president. Com a curiositat voldria senyalar que entre els membres d’aquell CASOST ja hi figuraven el Dr. Balcells que avui presideix el consell assessor de la consellera, David Elvira i Núria Terribas, tots tres integrants avui del consell assessor de la consellera Vergés. Revisant els noms que integraven el CASOST, des del meu punt de vista, hi havia noms rellevants sobradament reconeguts pel sector sanitari: Antoni Bayés de Luna, Bonaventura Clotet, o Guillem López Casasnovas, entre d’altres. Cal assenyalar que en aquella ocasió en el consell hi havia una infermera, la Sra. Amèlia Guilera. La resta eren metges, advocats i economistes.

Tant de bo aquest consell sigui positiu pel reforçament del Sistema Nacional de Salut català