Decret sobre contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut (III)

Les contraprestacions en l'àmbit de la Salut Mental, queden per més endavant

Per acabar amb aquesta sèrie de publicacions al voltant del Decret, avui analitzarem la contraprestació econòmica que s’ha establert per l’activitat dita d’alta complexitat així com el que fa referència a l’atenció sociosanitària.

Atenció especialitzada hospitalària d’alta complexitat

El paràmetre de contraprestació d’aquest tipus d’altes, és l’episodi d’alta. Aquest tipus d’activitat es classifica en categories de manera que cada una de les categories establertes, tindrà un preu unitari.

La contraprestació serà per tant el nombre de cassos atesos de cada categoria de les establertes multiplicat pel seu preu unitari.        

    

En conseqüència, la contraprestació total dels centres que tinguin un contracte de gestió amb el CatSalut, d’atenció especialitzada hospitalària serà la suma dels ítems següents que s’escaiguin:

Altes, excloses les d’alta complexitat

Consultes externes

Urgències

Tècniques, tractaments i procediments específics exclosa l’alta complexitat i els que vagin incorporats a l’alta

Serveis, dispositius i programes específics, no lligats a l’alta

Pròtesis

Medicació hospitalària de dispensació ambulatòria

Alta complexitat

Totes les referències a preus unitaris, o a l’assignació d’una quantitat pel manteniment dels serveis d’urgències dels hospitals aïllats o amb poca població,  cal interpretar que aquests són establerts anualment pel CatSalut.

També caldrà establir anualment els IRR per cada tipologia d’alta i per cada hospital; els factors de ponderació per a cada tipologia d’alta; el nivell assignat a cada hospital; els factors de ponderació de les urgències, i la relació de serveis, dispositius o programes específics d’interès especial pel Departament de Salut, no vinculats a l’alta

A banda hi haurà una contraprestació econòmica per resultats, que es determinarà en funció de les directrius del Pla de Salut, atenent als resultats assolits en l’àmbit organitzatiu, en el clínic i en salut. Tot això vindrà especificat a través d’uns objectius relacionats amb l’atenció a la cronicitat, l’accessibilitat i la capacitat de resolució dels sistema. Han de integrar també els sistemes d’informació, coordinació/integració, eficiència, seguretat, satisfacció, i els indicadors establerts per la Central de Resultats.

Atenció sociosanitària

El Decret només regula el mòdul sanitari atès que el mòdul social és competència del Departament de Benestar i Família.

El centre sociosanitari Palau

L’activitat sociosanitària, pel que fa al pagament del mòdul sanitari, inclou les activitats següents: hospitalització; activitat del PADES i les UFISS; avaluació integral ambulatòria integral en geriatria; cures pal·liatives i trastorns cognitius; i serveis i programes específics de reconeguda necessitat, d’acord al Pla de Salut de Catalunya.

Pel que fa a l’hospitalització de la llarga estada, i l’hospital de dia el paràmetre és l’estada, i en la mitjana estada (cures pal·liatives, atenció a postaguts, atenció a subaguts, i convalescència) el paràmetre és l’alta.

La llarga estada es classifica en tres nivells de complexitat, funció del grau de dependència, de les patologies ateses, i de la complexitat terapèutica.      

      

La contraprestació econòmica del mòdul sanitari de l’atenció hospitalària, és el resultat de multiplicar el nombre d’estades (o altes segon s’escaigui) pel preu unitari, i modulat per un factor de ponderació.

La contraprestació del PADES serà una quantitat màxima anual funció de l’estructura i de la zona d’influència. Per les UFISS la contraprestació serà també una quantitat anual funció de l’estructura, del centre on està ubicada, de l’activitat duta a terme i del temps de dedicació.

La contraprestació econòmica del mòdul sanitari  de l’avaluació integral ambulatòria en geriatria serà la visita, i en cas d’avaluacions multidisciplinàries, el paràmetre serà el procés multiplicant el nombre de visites pel seu preu unitari

Pels programes de reconeguda necessitat s’estableix una contraprestació anual que decidirà el CatSalut

La remuneració total de les prestacions sociosanitàries, serà la suma de les contraprestacions descrites fins aquí per cada una de les activitats que en formen part.   

Existirà a més una contraprestació en funció dels resultats d’acord a les directrius que emanen del Pla de salut de Catalunya, atenent fonamentalment a l’atenció a la cronicitat, l’accessibilitat i la capacitat de resolució dels sistema, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficiència de la prestació de serveis.

Contraprestació en base poblacional    

 Les entitats que determini el CatSalut, el seu contracte de gestió serà retribuït exclusivament en base poblacional. Aquesta retribució inclou totes les prestacions i serveis de la cartera de serveis del CatSalut que pugui requerir la població d’un territori determinat, llevat de l’alta especialització, la docència, i els programes d’especial interès. La contraprestació econòmica serà la resultant de multiplicar la càpita mitjana de Catalunya, per la població de l’àrea territorial de la que es tracti, ponderada mitjançant un factor de correcció.

Com en tots els demés cassos, hi haurà també una contraprestació per resultats, amb objectius determinats en funció de les previsions del Pla de Salut de Catalunya.

Recomano llegir tant les disposicions addicionals com les transitòries.

Les previsions d’aquest Decret no seran d’aplicació fins que no es formalitzin les clàusules addicionals corresponents a l’exercici 2015.

L’àmbit de la salut mental, segons la disposició final tercera, serà aprovat abans de 9 mesos des de l’entrada en vigor d’aquest decret

www.rbaestudisiprojectes.cat

     

Decret sobre contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut (II)

L'atenció primària rebrà una quantitat per assignació d'una càpita territorial, complementada amb una quantitat fixa funció de l'estructura de l'equip i el nombre d'especialistes

En el hospitals la gran novetat està en la diferent tipologia de les altes: mèdiques, quirúrgiques i obstrètiques  

En l’entrada anterior al blog, vaig explicar els objectius del Decret de Contractació del CatSalut. Ara intentaré explicar un resum dels pagaments (contraprestacions en diu el Decret) que rebran els centres del SISCAT per remunerar les seves prestacions al CatSalut.

Atenció Primària de Salut:

Es preveuen les actuacions següents dins del concepte d’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública (AEFCSP): Promoció i Prevenció de la Salut; atenció programada i urgent a la consulta i al domicili; consulta, interacció o derivació a l’atenció especialitzada, salut mental o serveis socials; i serveis, dispositius o programes específics. La suma de cada contraprestació de cada una d’aquestes quatre accions, serà la remuneració total que percebrà l’equip d’atenció primària.

El conseller Boi Ruiz i el director del CatSalut,
Josep Maria Padrosa 

El paràmetre de l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària és la població de l’àrea bàsica assignada a l’equip d’atenció primària. La contraprestació resultant és el resultat del nombre de persones assignades a l’àrea bàsica de salut multiplicat per la càpita mitjana establerta per a AEFCSP, corregit per un factor de ponderació que tingui en compte la morbiditat, entre altres factors.

La contraprestació econòmica per finançar la consulta, interacció o derivació a l’atenció especialitzada (presencial o amb d’altres modalitats), correspon a un import assignat, funció del nombre d’especialistes i el nivell assistencial assignat              

Hi haurà a més una contraprestació per resultats en funció d’uns objectius derivats del Pla de Salut de Catalunya, de caràcter territorial i uns objectius particulars per l’àrea bàsic de salut i l’equip d’atenció primària de que es tracti.  

Atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general

El sistema de contraprestació de l’atenció hospitalària i especialitzada presenta diferències entre l’activitat de caràcter general, la d’alta complexitat i l’atenció a la Salut Mental.

El paràmetre aplicable a les prestacions i els serveis  vinculats al procés d’hospitalització ja sigui amb internament al centre o al domicili, és l’alta. Les altes es classifiquen en mèdiques, quirúrgiques i obstètriques. També es consideraran les altes de reingrés.

La casuística de les altes ve determinada en funció de la tipologia de les altes, la intensitat relativa de recursos (IRR) i un factor de ponderació dels resultats en l’assoliment d’objectius.

La contraprestació vinculada a un alta és el resultat és la suma dels conceptes següents: Multiplicar el nombre d’altes de cada tipologia pel preu unitari mitjà   corresponent  a la complexitat casuística atesa, modulat pels IRR i pel factors de ponderació de cada tipologia d’alta. Multiplicar el nombre total d’altes pel preu unitari corresponent al nivell d’estructura assignat a cada hospital.

La contraprestació de les consultes externes vinculades a l’atenció hospitalària i especialitzada, sigui quina sigui la seva modalitat, es correspon  a un import assignat funció del nombre d’especialitats i el nivell assistencial assignat a l’hospital.

El Sant Hospital de la Seu d'Urgell és un hospital aïllat

La contraprestació de les urgències hospitalàries es farà en base a la urgència atesa. El seu import és la suma el producte de les urgències ateses pel preu unitari mitjà establert per la visita de triatge, més el producte de les urgències ateses pel preu unitari i pels factors de ponderació de complexitat que s’assigni a cada hospital.

Si després del triatge no se’n deriva un procés assistencial posterior la contraprestació només serà la dels primer dels sumands indicat.

Els hospitals aïllats  o amb poca població de referència, així com els dispositius específics que hagin de prestar serveis d’urgències rebran una assignació global per tal d’afrontar els costos  derivats del manteniment d’una estructura mínima d’atenció d’urgències. 

Els hospitals, pel que fa a la seva estructura els classificaran així:

Nivell 1: hospital complementari

Nivell 2: hospital general bàsic tipus A

Nivell 3: hospital general bàsic tipus B

Nivell 4: hospital de referència tipus A

Nivell 5: hospital de referència tipus B

Nivell 6: hospital d’alta complexitat

Nivell 7: hospital monogràfic  

Pel que fa a les tècniques, tractaments i procediments específics la contraprestació econòmica que rebran els hospitals serà el nombre de cassos a atesos pel seu respectiu preu unitari que serà fixat cada any per el CatSalut.

En una propera entrada, intentarem explicar la remuneració de les altes d’alta complexitat i dels serveis sociosanitaris.     

www.rbaestudisiprojectes.cat

Decret sobre contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut (I)

Aquest Decret regula entre altres qüestions, qui por contractar amb el CatSalut per la prestació de serveis

Estableix una prioridad clara per aquelles empreses que tinguin  carácter no lucratiu

El dia 7 d’agost el DOG ha publicat el Decret 118/2014 de 5 d’agost, que regula els encàrrecs de gestió dels serveis públics que el Servei Català de la Salut ha d’establir amb els centres del SISCAT; els sistemes de contraprestació de la gestió d’0aquests serveis públics, la cartera complementaria de serveis no previstos en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut, i el sistema d’assignació territorial a regions sanitàries i sectors dels recursos per al finançament d’aquests serveis.

Tal com ens va anunciar, el conseller Ruiz ha publicat el
 Decret de contractació a primers d'agost

Objectius:

Els objectius d’aquest Decret són l’assignació equitativa en la distribució dels recursos, l’atenció centrada en les persones i en el territori on resideixen, l’accessibilitat equitativa a la millor resolució, la major resolució i accessibilitat a l’atenció especialitzada familiar i comunitària i de salut pública en l’àmbit de l’atenció primària a Catalunya, la utilització dels serveis en els nivells més adequats, la major eficiència del conjunt del Sistema Nacional de Salut de Catalunya, amb més interacció entre nivells i serveis assistencials, amb visió de xarxa i complementarietat dels models organitzatius i assistencials per garantir una atenció a cada persona integral. Integrada i de qualitat, i la translació als professionals, des de les organitzacions, d’incentius per resultats i guanys d’eficiència.   

La finalitat d’aquest Decret és doncs promoure la millora de l’eficiència del conjunt del sistema sanitari públic, mitjançant la incentivació de la interacció entre els diferents proveïdors d’un determinat territori, per tal d’assolir un millor grau d’accessibilitat i una resolució en el nivell i recurs assistencial adient.

Cartera de Serveis:

El Decret defineix la Cartera de Serveis del CatSalut, que està integrada per la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut en les modalitats bàsica de serveis assistencials, suplementària i de serveis accessoris , d’acord amb la normativa bàsica estatal. La Cartera de serveis també inclou una cartera complementària de serveis que incorpora les tècniques, tecnologies i procediments no previstos en la cartera comuna de serveis, que determinarà la Generalitat de Catalunya.

Francesc Brosa, subdirector del CatSalut,
ha estat una de les persones clau en
 l'elaboració d'aquesta normativa 

Encàrrecs de gestió:

Un altre punt interessant fa referència als requisits que cal acomplir per poder rebre un encàrrec de gestió. En aquest sentit el Decret estableix que per establir encàrrecs de gestió s’ha de formar part prèviament del SISCAT i donar preferència a les empreses que tinguin en la plantilla persones amb discapacitat física  o en situació d’exclusió social, i a les entitats que tinguin caràcter no lucratiu. El Decret també contempla que amb caràcter excepcional, i per una durada limitada, el CatSalut pot establir contractes o convenis amb altres centres no pertanyents al SISCAT, en el supòsit que aquests no siguin suficients.

Les entitats proveïdores hauran d’acomplir els requisits tècnics següents:

Disposar de l’autorització de funcionament, estar inscrits en el registre corresponent i disposar, si s’escau, de l’acreditació que s’exigeixi. Aquelles entitats que no formin part del SISCAT hauran d’acomplir els estàndards de qualitat que s’estableixin

Els encàrrecs de gestió podran adoptar la forma de convenis quan els centres hospitalaris estiguin integrats en la xarxa d’internament  d’utilització pública de Catalunya, integrada dins del SISCAT, pel que fa als serveis ambulatoris extra hospitalaris, quan les entitats proveïdores siguin entitats que tinguin la consideració de mitjà propi del Servei Català de la Salut.

Per contra els encàrrecs de gestió hauran d’adoptar la forma de contractes administratius en els serveis d’àmbit no hospitalari, integrats en el SISCAT o en aquells cassos excepcionals en els que s’hagi de recórrer a entitats no integrades al SISCAT.

És interessant destacar que aquests contractes administratius i convenis podran tenir una durada màxima de 10 anys si no hi ha inversió per part del prestador de serveis. En el supòsit que es requereixi inversió, la durada màxima  pot arribar als 50 anys.

En una propera entrada intentarem explicar les contraprestacions econòmiques per cada línea d'activitat: assistència primària, assistència hospitalària, salut mental i atenció sociosanitaria. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Grup Quirón i la Sanitat Pública

L’Hospital Sagrat Cor, integrat en el Grup Quirón, rep malalts de la sanitat pública

El CatSalut hauria de clarificar, quan abans millor, si aquesta situació respecta l’esperit de la LOSC

“No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar...”, diu la directora general d’UCH en una entrada al blog de la Unió Catalana d’Hospitals, fent referència a les acusacions de privatització de la sanitat que des de diferents mitjans i diferents col·lectius, es fan contra l’enviament de malats públics a l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, tot i les sessions que des d’UCH s’han fet, dedicades especialment als mitjans, explicant les característiques del sistema sanitari català. Respectant al màxim l’opinió de la Dra. Ris, voldria tanmateix fer unes reflexions al voltant de la situació particular de l’Hospital Sagrat Cor.  

L’Hospital Sagrat Cor es va integrar a la XHUP quan va ser unificat amb l’Hospital Central de l’Aliança en temps del Dr. August Salazar en la dècada dels anys 80. Va ser en aquell moment quan l’Hospital del Sagrat Cor va quedar inclòs dins de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya. Recordem que l’Aliança era una institució privada sense ànim de lucre.

Avui, l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, forma part
del Grup Quirón  

Anys més tard, a l’octubre del 2010, el govern tripartit aprova la venda del contracte de gestió de l’Hospital Sagrat Cor a Capio, sent aquesta una entitat privada amb ànim de lucre i propietat de fons d’inversió privats. Fins aquí el tema no va ser excessivament conflictiu, considerant que Capio era una empresa amb base madrilenya propietària de l’Hospital General de Catalunya. Val a dir que el fet de ser una entitat privada amb ànim de lucre és perfectament legal atès que la LOSC en cap cas exclou de la xarxa sanitària pública de Catalunya als centres de titularitat privada amb o sense ànim de lucre.

El problema ètic, apareix realment des del meu punt de vista, a partir del moment en que IDC (abans Capio), passa a integrar-se al Grup Quirón.  En efecte, aquest Grup és avui el buc insígnia de la sanitat privada de Catalunya, sota les regnes del qual hi ha la majoria d’Hospitals privats de Catalunya: la clínica Teknon, l’Hospital General de Catalunya, la Cínica Dexeus, l’Hospital Quirón, la clínica del Pilar... i l’Hospital Sagrat Cor.

La pregunta és, si en aquest nou escenari, és ètic que el grup privat més important de la sanitat catalana i espanyola (el grup Quirón) sigui un proveïdor més de la sanitat pública catalana i formi part del SISCAT,  a través de l’Hospital Sagrat Cor. Alguna cosa no va si s’accepta aquesta incompatibilitat conceptual. Per resoldre aquesta contradicció, jo em faig la següent pregunta: si ara es refés la LOSC, s’acceptaria aquesta situació que s’ha generat, amb la fusió dels Grups Quirón i IDC? Tinc la certesa que de cap manera es permetria una contradicció tan evident com aquesta .

Helena Ris, directora general d'UCH

Per tant, tot i entenent el que la Dra. Ris explica en el blog d’UCH, si considerem l’Hospital Sagrat Cor com el que “era abans”, enviar malalts públics a aquest hospital no és cap privatització. Ara bé, si atenem a les titularitats del centres sanitaris, és evident que avui en dia, tal com estan les coses, enviar malalts de la sanitat pública al Grup Quirón, grup moltmajoritari de la sanitat privada catalana sens dubte és una privatització evident i irrefutable. 

Cal per tant, resoldre aquesta equació. El CatSalut no es pot quedar mirant a un altre banda, sinó que ha d’agafar el brau per les banyes i decidir que fa amb l’Hospital Sagrat Cor. La situació no és senzilla, però cal afrontar-la.

Vull destacar en positiu, que UCH hagi sortit a defensar que la sanitat catalana no es privatitza. És bo pel sistema sanitari que aquells que el valorem, el defensem amb fermesa. M’agradaria que aquesta defensa de la sanitat publica catalana, UCH la fes sempre que es produeixin atacs denunciant privatitzacions falses, com per exemple en els cassos de Lleida o Tarragona, on no he sentit la veu d’UCH. Potser és que a Lleida i Girona, UCH no té afiliats que li reclamin un posicionament?

“No hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar…" efectivament, per això defensar  interessos de persones o institucions concretes no és precisament el més recomanable quan els dubtes raonables són evidents, tot i que diferents sindicats manifestin la seva opinió al respecte. Coneguda és l'habilitat amb la qual determinats poders s'han sabut guanyar la confiança dels sindicats, incomplint després bona part de les promeses fetes. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Negociacions pel nou conveni... amb molts interrogants

Només els centres sociosanitaris disposen d’un conveni laboral vigent

No es pot estar constantment reduint jornada i apujant salaris. Aquesta pràctica s’ha de desterrar de la negociació col·lectiva. No hi ha cap economia que ho pugui resistir

A començaments d’octubre caldrà constituir la mesa negociadora del conveni del sector, que abans haurà de ser denunciat per que les converses formals puguin començar. Recordem que el conveni actual afecta només als centres sociosanitaris, i que alguns hospitals d’aguts s’hi han adherit així com alguns centres de primària i salut mental. El quadre es completa amb aquells centres que no s’han adherit a aquest conveni però tenen acords d’empresa, i amb els que tenen conveni propi.

És cert que el conveni vigent té, d’acord a la reforma laboral del PP, una ultra activitat d’un any, per tant en principi sembla que no hi hauria d’haver massa pressa per començar les negociacions, però aquells centres que han negociat amb els seus comitès d’empresa i es regeixen per acords entre ells, si que a 31 de desembre es troben sense referent a no ser que renegociïn novament aquells acords. Davant de la proximitat d’un nou conveni, renegociar condicions pot ser una mica complicat. Tot plegat porta a pensar que els sindicats volen recuperar un conveni de sector, i per tant és esperable que al tornar de vacances es reprenguin les converses informals entre empreses i sindicats per tal que una vegada denunciat el conveni es pugui constituir la mesa negociadora.

Segons algunes fonts, sembla que en les converses informals que s’han mantingut fins ara entre patronals i sindicats, aquestes últims estan deixant molt clar que la seva gran petició en el proper conveni es centrarà en la reducció de jornada. També sembla que les patronals han contestat que es pot parlar de tot allò que no impliqui un increment de costos, i si això és així és evident que una reducció de jornada equival necessàriament a un augment dels costos.

Sobre la jornada laboral voldria insistir en una reflexió que ja he fet en altres ocasions: la única vegada que en un conveni s’ha signat una reducció de jornada va ser en el conveni signat l’any passat. I què tenia de diferent el conveni del 2013 respecte dels anteriors? Doncs que l’any passat, la jornada la va fixar el mediador partint d’una jornada que l’administració pública havia establert dels funcionaris. És a dir en un procés de negociació, els sindicats posen sempre dos elements sobre la mesa negociadora: increment salarial i reducció de jornada. Aquesta situació és la que ha portat al cap de molts anys al drama salarial que estem vivint des de l’any 2010, i és que només els cecs ho poden negar: l’incrementar-se els sous i reduir-se la jornada té com a resultat evident encarir doblement any rere any el cost de l’hora real treballada. I al llarg de molts anys la situació esdevé del tot insuportable per les arques públiques. O baixa la jornada o s’apugen els salaris, les dues coses al mateix temps no hi ha economia que ho resisteixi.

És per això que jo defenso que la jornada desaparegui de la mesa de la negociació, Que sigui l’administració pública qui dicti cada any la jornada laboral dels treballadors públics però també de totes aquelles empreses que presten serveis públics encara que siguin privades, si més no, en el sector de la sanitat.

El govern disposa de dades sobre la situació de l’economia, que els negociadors d’un conveni, sindicats i patronals, no tenen. Poden per tant modular la jornada de treball en funció de les previsions econòmiques del país, incrementant-la en èpoques de crisi, i disminuint-la en èpoques de bonança, i això sense posar en risc l’economia del país. Com més o penso més em decanto per aquesta proposta.

Per altre banda, la negociació del conveni en el sector salut, necessita també un canvi de tarannà. No es pot continuar amb les actituds de sempre; cal no només un canvi d’algunes cares, sinó sobre tot d’un canvi en l’esperit de la negociació col·lectiva. Els temps són uns altres, i el que fa uns anys era bo, avui ja no ho és.  Hi ha en la part empresarial, algun representat que ha estat en la negociació de tots els convenis que s’han signat fina ara, i això s’ha de canviar; avui en dia negociar és un altre cosa que fa 25 anys.

www.rbaestudisiprojectes.cat