dilluns, 2 de novembre de 2020

Mentre es representa l’obra davant del públic, entre bambolines se’n viu una de diferent...


El destituït president de la Generalitat Quim Torra, volia afrontar la batalla contra la pandèmia mitjançant una mena de comissionat que amb rang de conseller tingués competències suficients en Salut Pública i capacitat executiva per dirigir la lluita contra la Covid-19. Aquesta possibilitat va ser avortada per ERC, soci de govern de JuntsxCat, i en concret per el vicepresident del govern Pere Aragonés, conseller d’Economia i també de Salut a l’ombra, amb l’argument que les responsabilitats de Salut corresponien a ERC segons l’acord de govern que JuntsxCat i ERC havien signat. 

 


A l’abril, el president Quim Torra va nomenar al Dr. Mitjà assessor de la presidència de la Generalitat encarregant-li que preparés una estratègia de des-confinament. Aquest fet va crear molts recels a Salut, fins el punt que la consellera Vergés (recolzada per Pere Aragonès), va tirar pel dret i va encarregar al secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya que elaborés el seu propi Pla de des-confinament. Tanmateix, la intervenció del govern estatal definint un pla de recuperació de la normalitat, obligatori per a totes les comunitats autònomes, va evitar que el conflicte entre els socis de govern a Catalunya anés més enllà. Els 10 punts del Pla d’Oriol Mitjà van quedar en paper mullat.

 

Pocs mesos després, al juliol, el Dr. Joan Guix, secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, presentava la seva dimissió suposadament per problemes de salut. De fet ja era això; eren problemes de Salut així amb majúscula perquè els màxims responsables del departament havien perdut la confiança en les seves capacitats per abordar la pandèmia, tot i ser també militant d’ERC. Entenien els republicans que els calia una canvi d’imatge al front de la pandèmia. Una imatge que havia d’estar representada per algú del partit: ERC havia de capitalitzar els èxits de la lluita contra la Covid-19 i la consellera, més valenta que ningú, es va llençar a l’arena amb missatges tan poderosos com “entre totes i tots”, “com no podia ser d’altre manera”, o el “mans, mascareta, distància”.     

 

En aquest punt es va produir una situació de paràlisi, les raons de la qual no hi ha hagut manera d’esbrinar. De manera certament increïble i irresponsable, no es cobria la plaça que el Dr. Guix havia deixat vacant tot i que trobant-nos al bell mig de la pandèmia calia una direcció estratègica potent per afrontar la greu crisi sanitària que el país estava vivint. Moltes veus apunten al vicepresident Aragonès (conseller de Salut a l’ombra) com a últim responsable de que la plaça no es cobrís, amb la conseqüent aquiescència de la consellera Vergés, però amb el desconcert absolut dels seus col·laboradors immediats fins i tot dels més fidels. 

 

Després de molts estires i arronses, finalment, sembla que per la pressió exercida des del Col·legi de Metges de Barcelona, el president Torra va forçar a la consellera de Salut oficial que cobrís la plaça de Secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. El vicepresident Aragonès (i conseller de Salut a l’ombra) anava dient que no trobaven a la persona adequada per ocupar el càrrec, fins que els propi president Torra els va suggerir el nom: Josep Maria Argimon,  aleshores gerent de l’ICS.


Davant l’evidència de la situació tan complicada que estàvem vivint, Aragonès i Vergés van acabar claudicant no sense haver intentat un últim moviment per impedir el nomenament d’Argimon: van crear una unitat de seguiment de la Covid, allò que volia haver fet anteriorment el president Torra, però sense la capacitat executiva i de decisió que el president Torra havia proposat setmanes enrere. Van triar al Dr. Jacobo Mendioroz per aquesta tasca. Una unitat que ningú va explicar quines facultats tindria i on estaria situada a nivell de l’organigrama. No tan sols es van explicitar les seves funcions, més enllà d’insistir en la necessitat de coordinar. La consellera oficial de Salut, va explicar que “és necessari tenir un àmbit de coordinació de tots els actors implicats en la lluita contra la Covid-19, perquè la resposta es doni amb un abordatge, una mirada i una perspectiva transversal” (a saber que volia dir la consellera amb això d’un abordatge amb mirada i perspectiva transversal). 

 

Sigui com sigui, el temps ha deixat clar que aquesta decisió d’Aragonès i Vergés, de crear aquesta unitat de coordinació, era la pobre resposta d’ERC a la proposta del president Torra de crear un comissionat amb rang de conseller, amb capacitat executiva per dirigir la lluita contra la pandèmia. En vista d’aquesta nova deslleialtat d’ERC el president Torra va decidir el nomenament immediat del Dr. Argimon per que compaginés les tasques de dirigir l’ICS i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari