dimecres, 4 de novembre de 2020

Als polítics no els agrada que els diguin les veritats... prefereixen viure en el seu món ideal i fantàstic on ells sempre es pensen que ho fan tot bé.


Per això és interessant escoltar a persones com el Dr. Rafael Bengoa, ex conseller de Salut del País Basc i ex assessor de Barack Obama en temes de Salut Pública, que és la seva especialitat, i en la que gaudeix d’un gran reconeixement a nivell internacional. També va ser director de Sistemes de Salut a l’OMS. Però a banda del seu currículum extraordinari, el Dr. Bengoa destaca per la seva visió i la claredat amb que s’expressa. No té pels a la llengua a l’hora de dir les coses pel seu nom.
El posicionament del Dr. Bengoa ve a reforçar l’opinió de molts experts, molt més partidaris d’actuar aviat i contundentment, en contra de la visió dels polítics que com ha quedat repetidament clar, actuen tard i malament. També a Catalunya.    
El Dr. Bengoa ha estat entrevistat recentment a Catalunya Ràdio, i val la pena saber el que va explicar.


Aquest és un resum de la seva intervenció:

El confinament domiciliari és pràcticament inevitable a Espanya atès que les xifres de contagis no baixen, tot i les mesures relativament lleugeres que s’han pres. Per tant, en un parell de setmanes tindrem un confinament com el dels mesos de mars i abril. Com més ràpidament es prenguin mesures dràstiques millor i més vides es salven, però ara, en la situació actual, els governants han pres unes mesures de caràcter més lleuger que caldrà avaluar, i veure quina serà la tendència i segons quina sigui, caldrà prendre mesures més dures com el confinament, tot i que hauria estat millor prendre aquesta mesura més dura abans, i a escala nacional. 

 

Si baixessin els contagis i es rastregés millor els contactes, podríem conviure amb el virus, però aquest no és el cas, i per tant cal passar al nivell següent que és el confinament. L’estiu ha estat una mena de miratge en el que no hem sabut aprofitar la situació de relativa calma, per enfortir el sistema sanitari, ni millorar el rastreig de contactes, ni el seguiment de la malaltia.

En alguns països com Irlanda o Israel, els confinaments curts, de curta durada de 3 o 4 setmanes han funcionat bé. A França i algun altre país proposen un confinament amb els nens als col·legis; aquest és un confinament diferent als dels mesos de març i abril.


Caldria aprofitar que mentre estem confinats, l’administració pugui establir de forma adequada tots els sistemes de rastreig, de manera que quan baixem la taxa de reproducció del virus per sota d’1, el seguiment de la malaltia no se’ns escapi de nou de les mans com va succeir al maig i ha tornat a succeir ara. 


Les properes setmanes veurem els hospitals molt pressionats per l’elevat nombre de pacients Covid, i com que el comportament irracional d’alguns ciutadans no canviarà, el confinament serà la millor mesura a prendre.


Pel que sabem del comportament de la grip durant aquests 250 darrers anys, era previsible una segona onada, més forta que la primera. Europa no s’hauria d’haver deixat atrapar per aquesta segona onada. Els països asiàtics, gràcies a un bon sistema de control, rastreig i seguiment de contactes, aquesta segona onada l’han controlat. Als països orientals els hem d’imitar una mica més. Ens ha faltat humilitat  per aprendre d’altres que han estat capaços de fer les coses millor.

 

Ara el virus no és ni més ni menys contagiós que en la primer onada, malgrat que s’ha re-configurat i re-classificat; però de moment no s’han produït grans mutacions.


Davant del Nadal, no ho hem d’enfocar sota el criteri de “s’ha de salvar el Nadal” tal com es va fer a l’estiu per salvar el turisme, els bars i els restaurants. El comportament de determinats ciutadans continuarà sent irresponsable, i caldrà compensar la irresponsabilitat d’un grup de ciutadans amb mesures adequades. Un Nadal més o menys normal seria un focus de contagis, sabent que Nadal es celebra en espais tancats i amb poca ventilació. El que cal tenir en compte és que s’ha d’atacar el virus i no salvar els Nadals.  


I mentre els oients de Catalunya Ràdio escoltaven les paraules d’algú que hi entén molt, la consellera Vergés continuava descartant el confinament domiciliari, i el ministre Illa deia exactament el mateix, i algun que altre expert de casa nostra, també s’apuntava a les tesis oficials del Sr. ministre i la Sra. consellera, per no contradir-los i no fer-se incòmode davant del poder. Tanmateix un gruix  important d’experts, manifestava opinions molt semblants a les del Dr. Bengoa. És el cas de Clara Prats, investigadora de la UPC que afirma que la situació a Catalunya no està sota control. El també investigador de la UPC Daniel López Codina opina que si continua el creixement del nombre de contagis, caldrà adoptar mesures més dures. Per la seva banda l’investigador Alex Arenas de la URV ha advertit que el confinament total a Catalunya és inevitable. L’epidemiòleg Jordi Casabona també és de la mateixa opinió i assegura que abans que acabi l’any, el confinament total és inevitable. Un altre ex alt càrrec de l’OMS, Daniel López Acuña opina el mateix: cal optar per el confinament total de la població. 

 

I mentre autonomies com la d'Astúries ja li veuen les orelles al llop i demanen a Madrid que autoritzi un confinament domiciliari, a casa nostra, anem marejant la perdiu. Molta gesticulació, molt entre tots i totes, però en definitiva, anem com aquests últims mesos: tard i malament.   




Cap comentari:

Publica un comentari