dilluns, 9 d’abril de 2018

Ramon Bagó, un altre prohom que ens deixa (i II)



Ramon Bagó va ser el segon president en la història del Consorci Hospitalari de Catalunya, i durant el seu mandat va consolidar una visió empresarial basada en la creació d’una plataforma tecnològica per a la prestació de serveis de valor afegit per als hospitals associats.





IASIST, la UDIAT, el Laboratori de Referència de Catalunya, o la Consultoria internacional del propi Consorci són aportacions fruit de la visió empresarial de Ramon Bagó. 



(...Continua de l’entrada anterior)

Ramon Bagó i el Consorci Hospitalari de Catalunya (avui CSC).

Per poder constituir el Consorci Hospitalari de Catalunya, els diferents alcaldes implicats es varen desvincular pels temes de sanitat de les respectives associacions municipalistes del moment. Així el CSC es va constituir formalment a l’Ajuntament de Manresa; a l’acte de constitució hi va assistir el ministre espanyol de Sanitat Ernest Lluch, però no el conseller de Sanitat de la Generalitat Josep Laporte. Aquest fet és prou significatiu i explica que en els seus inicis, la creació del Consorci no era vista amb masses bons ulls des de la Generalitat. El propi Ramon Bagó, convergent per convicció, es va veure pressionat per les altes instancies del seu partit, que li demanaven que deixés el Consorci atès que allò era “un niu de sociates”. Tanmateix el Sr. Bagó estava molt convençut del que feia, i que estar present en el Consorci només podia aportar beneficis per l’Hospital de Calella, per tant pels seus convilatans calellencs. Ramon Bagó va assolir la presidència del Consorci substituint a Joan Cornet, alcalde de Manresa. Va ser-ne president durant un mandat complert de 4 anys, fins que va deixar de ser alcalde de Calella, tot i que va continuar lligat al Consorci com a responsable de les activitats empresarials que el CSC duia a terme, exercint amb èxit el seu mestratge entre els seus col·laboradors.

Ramon Bagó va veure des del primer moment que el Consorci havia de convertir-se en una plataforma de serveis tecnològics transversals per als hospitals associats, però va insistir molt en que les diferents estructures prestadores d’aquests serveis que el Consorci anava creant no havien de generar pèrdues. Si als associats al Consorci se’ls passaven derrames anuals per pèrdues derivades de les estructures creades, protestarien i acabarien abandonant el Consorci. En aquella època, l’estratega que coneixia molt bé els hospitals comarcals, la seva situació i les seves necessitats era Carles Manté, que era el director general del Consorci Hospitalari de Catalunya, i que treballava colze amb colze amb Ramon Bagó. Sota la seva batuta es va constituir l’empresa IASIST que va néixer amb la vocació de donar suport a les necessitats de millora dels sistemes d’informació clínica dels centres. Ja en aquells anys es veia la necessitat que els centres tindrien de desenvolupar els sistemes d’informació. Aquesta empresa, anys després, va ser adquirida per altres inversors proporcionant uns bons beneficis al Consorci.

Ramón Bagó també va impulsar la creació de la UDIAT. Els hospitals municipals estaven molt malament també pel que fa als equipaments de diagnòstic per la imatge; després de certes anades i vingudes amb possibles socis, i comptant amb el suport de Xavier Trias, el Consorci Hospitalari de Catalunya finalment es va posar d’acord amb el Consorci del Parc Taulí per crear una estructura capaç d’oferir serveis de diagnòstic per la imatge a tots els centres afiliats al Consorci. L’acord va comportar que el departament de Salut hi nomenés el president (el Dr. Lluís Duran), i el Consorci Hospitalari de Catalunya el gerent (Santi Marimon). Inicialment, a banda de la radiologia convencional també s’oferien els serveis de TAC, i posteriorment les ressonàncies magnètiques. Avui la UDIAT continua sent una empresa d’èxit i de gran ajut per als hospitals municipals i altres centres hospitalaris de Catalunya.

Ramon Bagó també va viure la creació del Laboratori de Referència de Catalunya, a partir del nucli original del laboratori d’anàlisis clíniques de l’Hospital del Mar. Aquesta nova plataforma tecnològica no ha tingut fins ara els èxits de les anteriors atès que arrastra el pecat original dels seus inicis, a l’incorporar als treballadors del Mar, que portaven una motxilla amb un sous elevats i amb certs drets adquirits significatius, en relació al que cobraven els treballadors dels laboratoris competidors.

En mig de tot això, el Consorci Hospitalari de Catalunya va rebre la petició de l’Hospital de Mataró per gestionar l’Hospital Sant Jaume d’aquella localitat que presentava una situació complicada. Aquesta nova línia d’activitat a Ramon Bagó no el convencia del tot atès que ell considerava que els hospitals que estaven en dificultats, una vegada superades aquestes, acabarien deixant al Consorci quan aquests hagués acomplert amb la funció que els encomanaven: sanejar la institució i assegurar la seva viabilitat. I així va ser: el Consorci Hospitalari de Catalunya va arribar a gestionar fins a 11 centres sanitaris i avui ja no en gestiona cap. La visió empresarial de Ramon Bagó s’ha acomplert en tots els seus terminis.

Una de les últimes aportacions de Ramon Bagó fou la creació de la divisió de Consultoria internacional del Consorci. Carles Manté i els seus col·laboradors havien notat la demanda creixent que des d’alguns països sud-americans es feia sobre treballs de consultoria atès que aquests països estaven en una fase d’estructuració dels seus sistemes nacionals de Salut i necessitaven suport tecnològic per fer-ho. Disposaven de diners procedents dels fons del Banc Mundial entre altres institucions i això feia que aquesta activitat es veiés com una activitat amb futur. Quan li varen plantejar a Ramon Bagó aquesta possibilitat, ell la va veure clara, però li va dir a Carles Manté “per aquesta travessia necessitem un transatlàntic; no la podem fer amb una barca de rems. Tot i que al Consorci tenim el coneixement per fer-ho, ens cal trobar al millor per dirigir aquest projecte” I així fou com Josep Maria Via, que en aquelles èpoques volia desvincular-se del departament de Salut, es va incorporar al Consorci Hospitalari de Catalunya com a màxim responsable de la Consultoria Internacional, que amb el temps va aconseguir importants contractes amb Mèxic, Brasil, i altres països sud-americans.


Serveixin aquestes notes per deixar constància del mestratge de Ramon Bagó, també en el sector sanitari públic. És el meu humil però sentit homenatge a la seva persona. Descansi en pau           

Cap comentari:

Publica un comentari