Tot i així, encara està lluny d’assegurar la seva sostenibilitat econòmica, amb una ocupació per sota de les previsions inicials.
El Dr. Francesc Bonet va ser nomenat Director General de l’Hospital encara no fa ni un any i mig i treballa il·lusionat per consolidar la institució i aconseguir, a partir de l’any vinent, la seva sostenibilitat econòmica a través de l’activitat assistencial duta a terme pel centre.
Al setembre del 2014 es va inaugurar l’Hospital de la Cerdanya, i des d’aquest blog em vaig mostrar crític amb la construcció d’un edifici amb unes dimensions molt exagerades per els serveis que havia de prestar i la població de referència assignada. Aquella opinió la continuo mantenint i més després que aquest matí he tingut l’ocasió de visitar el centre, i he pogut observar aquells llargs i amplis passadissos en el que durant estones i estones no s’hi veu circular ningú...
La idea de construir un hospital transfronterer va ser de Pasqual Maragall en les èpoques en que presidia la Generalitat (2003-2006). Va ser una d’aquelles “maragallades” positiva, molt ben rebuda per tothom atès que solucionava amb una sola idea, qüestions que requerien respostes per part de les administracions. D’una banda, Puigcerdà necessitava un nou edifici hospitalari considerant les deficiències arquitectòniques de l’edifici vell; de l’altre, per la banda francesa, els habitants de la Cerdanya i el Capcir havien d’acudir a Perpinyà quan requerien ser hospitalitzats; des d’Europa es volien aplicar solucions als problemes derivats de l’existència de fronteres entre els estats; en determinades temporades (hivern, setmana santa, estiu) aquelles comarques s’omplen de gent i això comporta accidents la majoria d’ells esportius que requereixen una resposta sanitària urgent i de qualitat; geogràficament les tres comarques a les que l’hospital havia de donar serveis estan físicament molt properes... Tot conduïa a pensar que la construcció d’un hospital transfronterer que donés servei a banda i banda de la frontera podia aportar avantatges importants.
La idea inicial de Maragall va ser molt ben acollida per Marina Geli, llavors consellera de Salut, que va ser qui va donar un gran impuls al projecte. A nivell local, el projecte va ser molt ben vist per l’Ajuntament de Puigcerdà, i la idea va tenir el suport entusiasta de Jordi Boix, gerent de l’hospital antic (una Fundació amb més de 800 anys d’història) persona excel·lent i magnífic professional. L’amic Boix, es va preocupar que el l’Ajuntament de Puigcerdà cedís un solar esplèndid per la construcció de l’Hospital, que el Consorci Hospitalari de Catalunya fes un pla funcional, que el departament de Salut l’aprovés, que els autoritats franceses també hi donessin el seu vist i plau, que s’estructurés un equip de treball entre les autoritats regionals franceses i les catalanes per anar lligant des del punt de vista administratiu la viabilitat del projecte, que el CatSalut encarregués primer l’avantprojecte i després el projecte executiu per la construcció de l’Hospital i es va moure junt amb les administracions per tal que la UE finances una bona part de l’obra via fons FEDER. Jordi Boix va fer córrer els papers pels complicats circuits de les administracions públiques i va aconseguir que a més es moguessin amb rapidesa, la qual cosa és sens dubte, un petit miracle. L’amic Boix, tot d’una, va veure com des de la regió sanitària de Lleida es volia “remenar les cireres” en la construcció i gestió del nou dispositiu sanitari, quan van enviar a la Cerdanya a un personatge que a banda de bandejar a Jordi Boix, poca cosa va fer per l’èxit del projecte. Més aviat ho va complicar tot. Finalment, una greu malaltia es va endur a Jordi Boix, i l’altre personatge retornava de nou a Lleida. Tot plegat va comportar que el nou Hospital fos inaugurat amb retard sobre les previsions inicials i amb una gran quantitat de temes pendents de solució, sobretot des de l’àmbit de procediments administratius entre territoris.
L’Hospital fou construït amb fons europeus (FEDER), que varen finançar fins al 80% del cost de les obres i l’equipament; el 20% restant va ser assumit pel CatSalut que va aportar un 60% d’aquest 20% i per la “Agence Régional de Santé Languedoc-Roussilon” (ARS) que va assumir un 40% del 20% pendent de finançar.
Ara, tres any i mig després de la inauguració, m’ha semblat interessant oferir una visió de l’estat de l’Hospital, i analitzar en quin grau s’estan cobrint les expectatives i superant les dificultats. Al nou Hospital de Cerdanya, he tingut la sort de retrobar al Dr. Francesc Bonet a qui havia conegut al començament de la dècada dels 90 quan ell estava muntant el 061 a la ciutat de Barcelona des del Consorci Sanitari de Barcelona del que jo mateix, en aquelles èpoques, era el gerent. Soc coneixedor de primera ma, de l’eficiència del Dr. Bonet, i del seu interès, vocació per la feina i de la seva professionalitat. Me’n va donar mostres sobrades.
La trajectòria professional del Dr. Bonet, una vegada va deixar el 061, el va portar a treballar al RACC, estructurant la seva àrea mèdica partint pràcticament de zero, i va donar un impuls important a tota la flota d’helicòpters del RACC. Després d’una experiència en el camp de la sanitat privada com a màxim responsable d’una emergent Clínica Teknon, Francesc Bonet va retornar a la sanitat pública assolint la màxima responsabilitat al SEM, amb dependència directa del CatSalut. Des de fa una mica més d’un any, Francesc Bonet ha estat nomenat director general de l’Hospital de la Cerdanya i ningú millor que ell per donar la seva visió de la situació actual i explicar les estratègies de futur de l’Hospital ceretà
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada