diumenge, 15 d’abril de 2018

El conseller Comin inaugura un congrés de pneumologia a Lleida i rep una gran ovació


La seva intervenció realitzada per videoconferència ha marcat un moment molt emotiu. Segur que el conseller legítim de Salut de la Generalitat de Catalunya, recordarà durant molt temps els grans aplaudiments que va rebre de tots els assistents al congrés.



Aquests petits detalls és el mínim que podem fer des de Catalunya, per aquelles persones que s’han vist obligades a agafar el camí de l’exili per un motiu tan “criticable” com haver intentat complir amb el que els ciutadans els havíem encomanat a través  dels nostres vots.    



El Palau de Congressos de Lleida ha viscut un moment d’emoció quan el conseller Comin, des del seu exili a Brussel·les ha inaugurat per videoconferència el Congrés de la Societat Catalana de Pneumologia que s’ha celebrat a la capital de la Terra Ferma aquest cap de setmana, davant de més de 250 assistents. El conseller Comin, amb uns ulls brillants  reflex de les seves sensacions en aquells moments,  ha dirigit unes paraules a un auditori que ha seguit la seva intervenció amb una emoció continguda. En les seves intervencions, el conseller Comin va començar dient que “Estic molt content que la tecnologia pugui salvar la distància que imposen els tribunals” i va destacar el paper de les societats científiques, a les que va qualificar com d’imprescindibles en el nostre sistema de salut pública. Antoni Comin va declarar inaugurat el congrés amb aquestes paraules:

“Al llarg del meu exercici com a conseller he inaugurat moltes jornades i he inaugurat molts congressos i us ben asseguro, i us ho dic d’una manera absolutament sincera, que de totes aquests inauguracions, la que més il·lusió em fa es haver pogut inaugurar aquest congrés d’avui. Per tant amb una il·lusió especial dono per inaugurat aquest congrés”

La intervenció del conseller Comin var ser seguida de forts i prolongats aplaudiments dels assistents a l’acte, en una prova de respecte, admiració i agraïment  als membres d’un govern que han assumit importants sacrificis personals, tant els que són a l’exili com els que són a la presó, per complir amb allò que els ciutadans majoritàriament els havíem demanat: celebrar un referèndum en el que el poble de Catalunya pogués decidir lliurement el seu futur. L’exercici més propi de la democràcia com és el dret dels ciutadans a votar, i a votar per decidir el seu futur polític, castigat amb presó o l’exili... Aquí és on ha arribat el règim del 78...

Aquesta actitud de la sanitat catalana de recolzament al seu legítim conseller, contrasta en gran manera amb la indiferència del sector sanitari vers la persona que per obra i gràcia de l’article 155 de la Constitució espanyola ha substituït al conseller Comin al front de la conselleria. Em refereixo a la Sra. Dolors Montserrat, ministre de Sanitat del govern espanyol del PP, els quals disposant només de 4 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya es creuen legitimats a imposar les seves polítiques sanitàries als ciutadans de Catalunya. Cert és que imposar, imposen poc, perquè no es distingeixen precisament per aportar iniciatives o millorar les prestacions del sistema. Més aviat es dediquen a posar pals a les rodes i dificultar el bon funcionament del nostre sistema sanitari. La Sra. ministra, des que exerceix des de fa quasi 6 mesos  les funcions de “consellera” de Salut a Catalunya, només s’ha dedicat a posar traves a tot el que aquí es fa; cap proposta, cap iniciativa, cap aportació de futur, i per no fer, ni tan sols s’ha dignat a trepitjar una sola vegada les dependències del departament de Salut. 

Segurament per això, per aquesta manca d’empatia, per aqueta inacció, per la irregularitat amb la que ha “accedit” al càrrec de consellera, aquí no se la veu com a líder de la sanitat catalana, sinó com a un personatge imposat autoritàriament per un govern espanyol que a Catalunya ha perdut els papers. Un govern que ha canviat l’art d’exercir la política per l’exercici de l’autoritarisme amb el suport d’un sistema judicial polititzat, que per salvaguardar la “unitat d’Espanya” es capaç de saltar-se les seves pròpies lleis.

Per tot plegat, quan passen situacions emotives com les de l’altre dia a Lleida, amb una ovació sentida i emocionant de suport al legítim conseller de Salut, un s’adona que els sentiments democràtics, els valors ètics de la societat, allò que els catalans estimem, està molt contraposat amb l’exercici autoritari i el lamentable discurs de legalitats que des de Madrid se’ns vol imposar.  


No és la primera vegada que el conseller Comin compareix telemàticament i pública des del seu exili a Brussel·les a un esdeveniment a Catalunya; a finals de gener el conseller havia comparegut a l’acte “la salut no es toca” que es va celebrar a l’Espai Pujades de Barcelona. Estaria bé que el conseller Comin continués inaugurant cursos, jornades, seminaris i congressos de tot tipus encara que sigui de forma telemàtica. Seria una bona mostra que a Catalunya tenim molt clar quin és el nostre govern legítim, i que anímicament l’estat de salut del sector Salut és excel·lent, malgrat les conseqüències del  155.  


          

Cap comentari:

Publica un comentari