divendres, 24 de juny del 2016

“Les hemos destrozado el sistema sanitario” (I)


Les revelacions de les converses entre el ministre Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, mostren com el seu objectiu era promoure de forma continuada acusacions per destruir el prestigi ben guanyat del nostre sistema sanitari, una de les millors targetes de presentació de Catalunya, a Espanya i al món.


La sanitat catalana ha de reaccionar amb contundència i mostrar la seva voluntat de ser i continuar sent una de les millors d’Europa. El conseller Comin ja està tardant massa a fer un comunicat en defensa del sector sanitari públic  



Perplexitat absoluta davant les confessions del Sr. Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, fetes al despatx del ministre de l’Interior del govern espanyol Jorge Fernández Diaz, i donades a conèixer pel Diario Público en les que el Sr. de Alfonso reconeix entre moltes altes altres barbaritats que “les hemos destrozado el sistema sanitario” en referència a les denúncies que l’Oficina Antifrau havia formulat, acusant d’actuacions corruptes als responsables del Consorci Sanitari del Maresme i La Selva, al Consorci de Salut i Social de Catalunya, al Sr. Ramon Bagó president del Grup Serhs, i a tants d’altres, acusacions que per altre banda la Justícia s’ha encarregat de deixar clar que no hi havia cap mena de responsabilitat de les persones i entitats acusades, però el mal ja estava fet. Qui repara ara el dany? El que resulta evident és que malgrat les seves execrables intencions no han pogut destrossar el nostre sistema sanitari, tot i que alguns els fessin el caldo gros. 

Les actuacions de l’Oficina Antifrau van arribar a fer tan mal al prestigi de la sanitat pública catalana, que van ser l’origen d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, múltiples interpel·lacions al govern de la Generalitat  i posteriorment d’un debat monogràfic al Parlament al voltant de la corrupció i privatització del sistema sanitari català. Totes aquestes actuacions es van dur a terme cercant el desprestigi del Departament de Salut a qui els populismes en feien responsable de tot el que deien que “estava succeint”, i que ara els fets demostren que en realitat “no succeïen sinó que s’inventaven” atès que tot corresponia a una manipulació de situacions utilitzades convenientment per carregar les culpes, en últim terme,  al govern de la Generalitat. 

És curiós ressaltar com aquells que exigien la comissió d’investigació o el Ple monogràfic al Parlament, intentant cercar un rèdit polític, ara exigeixen la dimissió de de Alfonso. El que seria coherent és que aquells que en el seu moment van donar crèdit, i en alguns cassos utilitzar les actuacions de de Alfonso, ara a més d’exigir-ne la dimissió per haver-los enredat, presentessin ells mateixos la seva dimissió per haver-se deixat enredar, i pel mal tan injust, tan immerescut, tan mesquí que van causar a institucions i a persones o que com a mínim demanessin perdó per tot el mal que voluntàriament o involuntària hagin pogut causar. M’estic referint a ICV-EUiA (ara diluïts dins de la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot) , la CUP, el PSC, Ciutadans, ERC, PPC i Podem. 

No va ser només el Sr. de Alfonso tot sol qui va voler destrossar la sanitat catalana fent servei a la causa del Sr. Fernández Diaz. Aquest Sr., en el seu intent, va comptar amb la col·laboració necessària d’altres  actors de la immensa tragicomèdia que es va organitzar. D’una banda alguna premsa nacional sensacionalista, i algun diari que tot i ser estatal fa una edició per Catalunya, i de l’altre d’alguns activistes socials disposats a promocionar-se en la política per assegurar-se un futur per a ells mateixos.

De fet, quan es donen aquestes situacions cal preguntar-se sempre qui en surt beneficiat i/o perjudicat. I ara, passat el temps, queda clar que el més beneficiat de tot aquest espectacle lamentable és el govern central que ha vist com desprestigiant amb mentides el sistema sanitari català, a més de perjudicar al propi sistema de salut també s’ha causat un perjudici al procés  d’independència on sembla que les recurrents investigacions i imputacions per una presumpte  corrupció haurien decantat a algunes persones a abandonar l’opció independentista. Però també hi ha perdut l’estat jacobí. El prestigi de la sanitat catalana a nivell de l’Estat i a nivell internacional no únicament s’ha mantingut sinó que ha millorat per com ha resistit a la crisi econòmica, al finançament injust de l'Estat i als interessos obscurs dels que cercaven rèdits polítics. Recordem en aquest sentit que es va renunciar a un pacte polític amb el sector (el Pacte Nacional per la Salut) que deixés la sanitat fora del mercat de confrontació,  desprès de mesos de treball i reunions conduïdes  amb paciència infinita per el  Prof. Pere Ibern. 


(Continuarà...)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada