diumenge, 19 de juny de 2016

El Departament de Salut en “stand-by”, sense nous projectes que il·lusionin mínimament als professionals

Amb el pressupost prorrogat, sense “Pla de Xoc”, i amb un seguit de projectes paralitzats

I un  conseller més pendent de la seva promoció personal que no pas de la millora del sistema sanitari públic: el trist panorama de la sanitat per aquesta legislatura



Estan a punt d’acomplir-se els primers 6 mesos de mandat del conseller Comin a la sanitat catalana, i més enllà de la publicitat enganyosa d’algun mitjà proper al conseller, no  es pot dir que la gestió del departament mereixi ni tan sols l’aprovat. Moltes compareixences del conseller als mitjans, moltes declaracions públiques, molts titulars en els diaris, però en definitiva molt soroll i ben poques nous. Aquests sis mesos de mandat de Comin es caracteritzen bàsicament pels “NO” del conseller a la majoria de projectes que  s’havien endegat en l’etapa anterior, sense que a canvi apareguin  sobre la taula nous plantejaments per a la sanitat catalana ni cap projecte il·lusionant pels professionals.

El primer NO va venir acompanyat de la paraula “desprivatització”, pura expressió d’una ideologia populista, atès que la sanitat catalana (tal com li va recordar l’exconseller Trias a ESADE) mai s’havia privatitzat. Una de les característiques d’un servei privatitzat és que els que l’utilitzen han de pagar per obtenir-lo, cosa que en cap cas ha passat per més que el conseller s’esforci en vendre la moto.  No hi ha hagut cap privatització en la sanitat catalana més enllà de les mens retorçades que així volen vendre el que ha estat un model de col·laboració públic-privat que ha permès que la sanitat pública catalana arribi a quotes de qualitat a l’alçada dels millors sistemes sanitaris públics europeus com així ha reconegut el propi conseller Comin. Cal acabar d’una vegada amb aquesta comèdia de la privatització, cal anar per feina (ja seria hora) i deixar-se dels populismes i demagògia  propis dels polítics que no tenen res de nou a aportar.

Un segon NO va ser la paralització del consorci de Lleida. Un altre decisió populista presa no perquè fos bona pel sistema sanitari ni pels lleidatans, sinó per exigència de la CUP, ICV-EUiA i la pròpia ERC. Tres partits que només volien desgastar al govern de torn, i arrabassar quatre vots, encara que això signifiqués un retrocés per a la sanitat pública lleidatana: penós. Els NO subsegüents al consorci de Lleida van ser els relatius al projecte CIMS de Girona i als Plans Funcionals de Tarragona, tots dos eliminats del mapa, atenent també a les reclamacions  dels anti-sistema catalans. Recordem que tant el consorci lleidatà com el projecte CIMS o els Plans Funcionals pretenien aconseguir la utilització racional dels recursos sanitaris públics en els tres territoris, per assegurar una millor i més àmplia atenció sanitària a les respectives poblacions incidint positivament en l’accessibilitat i amb una cartera de serveis més àmplia en el territori. Aquests  tres projectes van ser substituïts per sengles comissions de treball que havien de decidir com s’abordaria la coordinació de serveis en aquests tres àmbits territorials. És ben sabut allò de “quan no vols o no saps arreglar un problema, crea una comissió perquè ho estudiï “

L'enterrament del consorcio de Lleida
El fet de proposar aquestes comissions de treball que han de suplir als projectes anul·lats demostra per si mateix la manca de projectes i idees del conseller, atès que no hi ha sobre la taula cap nou projecte per substituir als anul·lats. Pura ideologia, mera improvisació, i una frivolitat absoluta a l’hora de prendre decisions. Aquesta és la realitat d’aquests sis primers mesos de mandat del conseller Comin. Per això quan ell diu en un diari que “estic intentant aplicar els meus principis i conviccions en les decisions que prenem” alguns pensem “que Déu ens agafi confessats...”

Aquests són sens dubte els pitjors sis mesos de la sanitat pública catalana des que aquesta ha estat transferida a la Generalitat. Amb un conseller més pendent de la seva promoció personal que li permeti aconseguir altres objectius polítics, que s’enfada quan se li porta la contrària o es discrepa del que ell diu, que no accepta la crítica, i que fins i tot comença a estar qüestionat per alguns membres del partit que l’ha posat de maxim responsable al departament de Salut.


Sens dubte ens queda una resta de legislatura preocupant pel sistema sanitari públic català... 




Cap comentari:

Publica un comentari