dimarts, 2 de desembre de 2014

Jornada del Pla de Salut, Sitges 2014 (II)


Pere Ibern: “Fer prediccions de futur equival a errar” Algú hauria predit que al 2103 el PIB per càpita seria inferior al del 2007? 


On no n’hi ha, en raja!


Després de la intervenció de Francesc Moreu, va ser el torn de Pere Ibern. Intervenir en una taula rodona després de Moreu és certament complicat, i si a més ho fas des de l’academicisme, llavors las tasca esdevé encara més complicada. Tanmateix, Pere Ibern va assumir el repte i ho va resoldre amb solvència. De fet, Pere Ibern està avesat a superar situacions complicades com sens dubte ho va ser la coordinació de la comissió tan heterogènia que es  va encarregar establir les bases per el Pacte Nacional de Salut, que a hores d’ara està en seu parlamentaria a l’espera de ser tramitat.

En la seva intervenció Pere Ibern va agrair el fet d’haver estat convidat, i va avisar que només explicaria el present, atès que el futur l’escrivim cada dia entre tots. Va dir que no faria cap mena de “predicció” sobre el futur, doncs com s’ha demostrat al llarg de la història, fer prediccions equival a errar i la feina dels economistes no consisteix en endevinar el futur. Ningú hauria predit ara fa uns quants anys que la situació seria la que actualment tenim, amb un PIB per càpita inferior al que hi havia a l’any 2007. I com aquesta predicció tantes altres.  (El PIB per càpita, ens ajuda a mesurar la riquesa dels habitants d’un país). Tardarem molts anys en recuperar les taxes de creixement de l’economia al nivell de com l’hem vist créixer durant molts anys.

Quan els recursos són escassos cal prioritzar i decidir-se per aquells opcions que comporten millors resultats pels ciutadans i afecten a un major nombre dels mateixos, va continuar explicant Pere Ibern tot i que aquesta tasca resulta molt feixuga, i va fer notar que com a conseqüència d’haver establert prioritats, l’esperança de vida en bona salut de la població ha crescut i això que és una molt bona notícia, és un petit exemple del que s’aconsegueix quan es prioritza la manera com utilitzar els recursos escassos. Ningú hauria dit que una frase que hem sentit moltes vegades “la despesa sanitària creixerà indefinidament” deixaria de ser certa. Aquesta frase d’alguna manera o altre l’hem repetit o si més no sentit tots nosaltres més d’una vegada. Doncs bé, portem alguns anys amb una disminució de la despesa sanitària, fet aquest que ningú s’hauria pogut imaginar.  

El professor Ibern va continuar intentant respondre a algunes preguntes com per exemple: “Què puc fer jo per la meva salut?” I en aquest sentit la resposta que va aportar va ser molt evident: el millor que podem fer per la nostra salut és evitar conductes de risc; l’adquisició d’hàbits saludables comença a la família. Som doncs responsables de crear entorns favorables i evitar riscos extrems. L’altre pregunta va ser: “Què pot fer el meu país per la meva salut?” I aquí es ve estendre en els conceptes de suport social a les necessitats de les persones que parteix de l’antic concepte de beneficència per entrar de ple en el concepte de “contracte social”, per mantenir les condicions de l’estat del benestar i garantir que sigui sostenible en el temps: equitat en el finançament va concloure. Va incidir també amb l’eficiència en la producció de salut, és a dir, tenir en compte un nivell de qualitat desitjable. La tercera pregunta que Pere Ibern va formular va ser: “Quines eines ha de tenir el  meu país per fer-ho possible?”, i la resposta que va donar havia de passar per força pels recursos econòmics per mantenir les estructures, el nivell tecnològic dels centres, uns professionals de primer nivell, i fer funcionar amb garanties el sistema sanitari, tot i disposar de menys recursos.

En aquest punt, Pere Ibern va recordar un article publicat per ell ja fa forces anys, amb el títol: “on no n’hi ha, no en raja”. Passats uns anys, Pere Ibern reconeix que veient tot el que ha succeït a la sanitat catalana al llarg d’aquests últims anys, ara el titular seria una mica diferent: “Encara que no n’hi ha, en pot rajar” Va fer aquesta afirmació esperançat al veure com la societat, tots plegats, hem reaccionat davant de les dificultats d’aquests últims anys. També va demanar als presents que es llegeixin el document de bases per al Pacte Nacional de la Salut, que ell va coordinar, que recull un seguit de propostes en aquest àmbit. 

Voldria ressaltar el final de la intervenció de Pere Ibern: “el futur el construïm tots, cada dia que passa. Ens equivocaríem si penséssim que els reptes actuals de la política sanitària són cosa tant sols dels polítics; el compromís ciutadà i el compromís professional hi tenen molt a dir. És doncs el moment de compartir i aprendre de l’experiència de tots per tal d’afrontar un futur encoratjador".

Després de la intervenció de Pere Ibern, Albert Closas, moderador de la taula, va donar per acabada la sessió i va convidar als presents a reunir-se amb els seus respectius grups de treball. Aquests diferents grups de treball van debatre sobre diferents aspectes de futur de la nostra sanitat, en els àmbits de la governança, de l’assistència primària, de la especialitzada, de com influiran les TIC en tot plegat, del treball en xarxa, de la retribució per càpita, dels professionals sanitaris, i de moltes altres qüestions. El resum de tots aquests debats va ser posat en comú i tot plegat haurà de servir de base, per l’elaboració del Pla de Salut 2016-2020, sobre el que ja s’ha començat a treballar.


(continuarà…)


www.rbaestudisiprojectes.cat                                      

Cap comentari:

Publica un comentari