Sembrant el desconcert

Una part del pagament d’octubre dels concerts del CatSalut està en perill

Sembla que un 28,6% del total es podrà cobrar, i contràriament al que alguns han assegurat, no hi ha previsions sobre novembre i desembre

Sembla que aquella dita de “a perro flaco todo son pulgas” continua tenint vigència. Aquests dies ha estat notícia que el CatSalut no pot fer front al pagament del 100% de les factures dels centres concertats que hauria d’abonar a finals de mes. Tot ve derivat de “l’efecte Montoro”. Com es sabut, divendres farà 15 dies que el ministeri d’Economia del Sr. Montoro va comunicar a la Generalitat, que el Fons de Liquiditat Autonòmic i els pagaments de proveïdors via ICO no eren complementaris. Aquest fet comporta que la Generalitat disposarà de 1700 milions menys dels previstos per pagar a proveïdors. Aquesta realitat implica disposar de menys tresoreria i per tant no poder pagar la totalitat dels compromisos que el CatSalut té amb els diversos proveïdors sanitaris.

Una de les habituals "gràcies" del ministre Montoro,
pot deixar sense tresoseria per uns dies a alguns
hospitals, fet que pot dificultar el pagament
d'algunes nòmines  

Per tal d’entendre la complexitat de la situació actual, convé aclarir una mica quin és el panorama global: en aquests moments, la Generalitat  deu als centres concertats per factures vençudes i  pagades parcialment uns 840 milions d’€. La totalitat d’aquests diners sembla que els centres la rebran el dia 31 d’octubre via el que s’anomena ICO proveïdors. Tanmateix val a dir que el Sr. Montoro no seria la primera vegada que ens fa la guitza retardant pagaments, circumstància  que atenen a que l’1 de novembre és festiu, podria portar els cobraments efectius al 4 o 5 de novembre. Per tant, per aquesta banda, en el moment en que es liquidi aquest deute, podríem dir que els comptadors es posen a “zero”. 

Tanmateix l’alegria dura ben poc a casa del pobre, per que paral·lelament a aquest fet, se’n produeix un altre de negatiu, atès que sembla que a 31 d’octubre el CatSalut només pagarà als centres el 28% de l’import de les factures del mes, generant-se a partir d’aquest fet un nou deute, és a dir, els comptadors es posarien novament en marxa.

A efectes de tresoreria pels centres, això comporta un greu problema: el dia 31 cal pagar la nòmina i si el CatSalut no pot pagar la totalitat de la factura, i si el Sr. Montoro retarda uns dies el pagament, els centres es veuran en la impossibilitat de pagar nòmines  i per tant hauran de retardar els pagaments uns quants dies (cal suposar que 4, 5 o màxim 6 dies). Això és vàlid només per els centres del SISCAT que no són ni ICS, ni empreses públiques, ni consorcis, atès que aquests organismes, al estar el seu personal assimilat a funcionaris, el pagament de nòmines estaria del tot assegurat. Per tant el retard en el pagament de nòmines, si es produeix, afectaria exclusivament entre un 20 i un 25% del personal del SISCAT. 

Manel Jovells president d'UCH i Helena Ris directora
general d'aquesta organització "donant explicacions"
sobre les dificultats de pagament del CatSalut 

Espero que amb aquests aclariments hagi contribuït a posar llum sobre la situació, i sobretot hagi pogut contribuir a reduir el desconcert causat per algunes notícies principalment d’un mitjà de comunicació que vull pensar que sense intencionalitat ha sembrat el pànic entre els directors econòmic financers del sistema, i per extensió a tot el personal que treballa a sanitat.  

Per acabar voldria fer un comentari. Els centres sanitaris ja fa forces anys que estan patint impagaments per part de l’Administració. De fet, la primera vegada de la que tinc consciència que s’hagi produït un fet així és a l’any 2010, quan el conseller Castells va començar a pagar parcialment les factures als centres. Des de llavors aquest ha estat un recurs massa utilitzat per Economia i Finances. Jo entenc els problemes del Sr. Mas-Colell, però també entenc que la solució de no pagar factures és una solució massa senzilla per un home de la seva vàlua i capacitat. Tinc la sensació que els interessos de les institucions sanitàries no estan prou ben defensats ni per part de les patronals, que es limiten a fer declaracions, manifestos i mirar cap a un altre banda, ni per part de l’autoritat sanitària que tot i col·laborar (només faltaria) amb la situació delicada de la Generalitat, ha deixat que masses vegades, des d’Economia i Finances es trepitgin excessives ratlles vermelles. El sector ja no pot més.

www.rbaestudisiprojectes.cat