diumenge, 4 d’agost de 2013

Últimes compareixences a la comissió d’investigació de la Sanitat al Parlament



En la sessió del dia 29 compareixien només persones en qualitat d’experts


La primera compareixença del dia va ser la del Dr. Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que va assegurar que mantenir el sistema  de  Salut en la situació econòmica actual no és gens fàcil.

Va defensar un sistema Nacional de Salut universal, en contraposició a un sistema assegurador, que mantingui l’equitat en l’accés als serveis sanitaris i a la cartera de serveis, sobre tot per  aquells que tenen menys possibilitats econòmiques.

El Dr. Vilardell actual president del COMB
Tal com ja ha manifestat en moltes ocasions el Dr. Vilardell va demanar més diners pel sistema sanitari, passant la responsabilitat d’aconseguir aquests majors recursos als polítics, a qui va demanar que es posessin d’acord i decideixin de quina manera s’han d’aportar aquests diners extra que els sistema necessita: el copagament, que els més rics paguin més, apujar els impostos...que ho facin com vulguin, que busquin els consens social, però sobre tot que ho facin tant aviat com sigui possible per que la situació actual és del tot insostenible.

També s’ha mostrat partidari de les RAT, en el sentit que en el territori cal resoldre el major nombre de cassos possible, i aquelles patologies amb una prevalença baixa o que requereixin tecnologies de punta o costoses per ser resoltes, siguin ateses en hospitals de referència o terciaris.

El Dr. Vilardell també ha reclamat polítiques de personal amb retribucions mínimament dignes pels metges, amb estabilitat en el lloc de treball, i que se’ls avaluï no sota criteris economicistes, sinó pels resultats de la seva feina.

Ha explicat que el Col·legi de Metges disposa d’un grup empresarial que aporta diners al col·legi i això permet que la quota de col·legiació sigui molt baixa.

Manel Peiró no va poder assistir a la comissió
Ha anunciat la propera convocatòria d’eleccions a la presidència del col·legi, ha defensat al Dr. Ricard Gutiérrez de qui ha dit que va fer una gran tasca en la càtedra de gestió a Sant Pau i ha resumit la seva presidència al Col·legi de Metges en la defensa dels interessos del metges que segons ell ha dut a terme a plena satisfacció del col·lectiu.

La segona compareixença era la de Manel Peiró, professor d'ESADE però no ha pogut assistir a la comissió raó per la qual en paraules de la presidenta de la comissió, la seva compareixença “decau”.

La tercera compareixença ha estat la del Sr. Jaume Puig, membre del Centre d’Investigació en Economia de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Ha explicat que la sanitat  catalana “de la necessitat en fa virtut” atès que tot i la situació econòmica és força eficient i els resultats són prou bons.
Ha explicat també que el ritme de creixement de la despesa sanitària catalana entre 2003 i 2009 (entre un 3 i un 4% anual de mitjana) ja es veia que es faria insostenible, atès que creixia força més que la renda.

Un altre problema que ha posat sobre la taula ha estat el d’una cartera de serveis totalment oberta: tot per tothom i absolutament de franc. El Sr. Puig ha posat l’exemple de la manca de transparència del procés d’autorització dels productes farmacèutics a Espanya, i de la fixació dels seus preus. Les actes de la comissió corresponent han de ser públiques.

El professor Puig de la Universitat Pompeu Fabra
També ha explicat que en la seva opinió el bon govern és l’aspecte més desendreçat de la sanitat catalana, i ha explicat que els gestors necessiten ser contractats per criteris professionals i no polítics, i certa estabilitat en els seus contractes.

Ha comentat els problemes que es deriven del mal seguiment que es fa a les prescripcions farmacèutiques dels malalts crònics, que al no seguir les pautes establertes acaben generant ingressos inadequats en els hospitals d’aguts.  

En general la intervenció del Sr. Puig ha estat força interessant però no exempta d’alguns tics dels economistes, que se’ls nota amb els exemples que posen que no sempre encerten en les conclusions que hi treuen. 

La compareixença següent ha estat la del Sr. Joan B. Casas Onteniente, president de la Comissió Tècnica de la Central de Balanços. En al seva compareixença el Sr. Casa ha explicat que la Central de Balanços emana de la llei d’ordenació sanitària de l’any 90. És llavors quan es comença a tenir informació dels diferents centres de la Xarxa d’Utilització Pública.

Primer es va haver de homogeneïtzar la informació abans de poder-la integrar i consolidar, i per això prèviament ha calgut homogeneïtzar els comptes anuals dels centres. La central de Balanços produeix informes agregats que arriben als centres. Aquests també reben la seva pròpia informació que poden comparar ambla dels centres anàlegs a ell, no només en tipologia (aguts, salut mental, sociosanitari), sinó també per dimensió (nombre de llits)

Es tracta d’una informació útil que no té referent en tot l’Estat espanyol. La central està integrada per tècnics del Consorci de Salut i Social de Catalunya, de la Unió Catalana d’Hospitals, de l’ICS i del CatSalut., presidida per una persona independent. Els tècnics formen part de la comissió per que a vegades des de les taules de l’administració és fàcil perdre de vista la realitat de la gestió del dia a dia; per això ha estat bàsic poder incorporar persones coneixedores d’aquesta realitat.

El Sr. Joan B. Casas
L’objectiu que es plantegen per un futur no llunyà, és l’obtenció de costos per processos.

El Sr. Cases ha estat qüestionat per algun dels polítics assistents a la comissió, i en la seva defensa ha explicat que Faura Casas està en el sector sanitari des de fa més de 20 anys, i és gràcies a la feina feta en aquet període que aconsegueixen contractes  i no per ser amics de ningú, i que se sent molt orgullós de la feina que han fet durant tots aquests anys.

Preguntat per les diferències entre els informes d’auditoria i els de la sindicatura de comptes, ha explicat que els auditories treballen necessàriament per mostres, mentre que la sindicatura de comptes ho fa analitzant al totalitat dels documents. Per la sindicatura el concepte de legalitat priva per sobre de tot, mentre que en l’informe d’auditoria el que priva és la correcció del procés des del punt de vista tècnic. Els auditors presenten els seus informes als patronats o a les Juntes o als consells de govern; mai als gestors directament.

I fins aquí les compareixences dels experts de la última sessió de compareixences  a la comissió d’investigació de la sanitat al Parlament de Catalunya


Cap comentari:

Publica un comentari