diumenge, 4 d’agost de 2013

El conseller Boi Ruiz, tanca les compareixences a la Comissió d’Investigació de la Sanitat



El conseller defensa amb arguments sòlids un model que perdura en el temps des de 1934


El dilluns 29 de juliol, el conseller Ruiz va fer la última compareixença a la comissió d’investigació de la Sanitat que des de fa uns mesos s’està desenvolupant en el Parlament de Catalunya. Va ser una compareixença plena d’argumentacions més que suficients com per fer callar a alguns dels que constantment acusen al model sanitari català de males pràctiques i fins i tot “d’haver ficat ma a la caixa”. És evident que d’un temps ençà el consens polític que hi havia al voltant de la sanitat s’ha trencat i avui en dia tothom s’atreveix a dir-hi la seva en ocasions sense saber massa de què s’està parlant.



El conseller Ruiz va començar la seva intervenció fent un repàshistòric a com s’havia anat articulant l’anomenat model sanitari català. I no fou al començament dels anys 80 com erròniament molts pensàvem, sinó que tal com el conseller va explicar va ser a l’any 34 amb l’anomenada “Llei de Bases per  a l’Organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social a Catalunya” que recull per primera vegada l’existència de centres de diferent titularitat que calia agrupar sota una mateixa responsabilitat.  Aquest model fou fins i tot “respectat” pel franquisme.

El conseller va dir que el model sanitari és un bon model, atès que facilita l’accessibilitat al sistema sanitari per part dels malalts, tots els seus centres són públics, va integrar la salut mental dons d ela cobertura de la sanitat pública etc.  El model presenta bons resultats de salut i ha donat una resposta eficient a les necessitats dels ciutadans: “els atén el més ràpid possible, tant a prop de casa com sigui possible i amb la millor qualitat possible”   

El model té, malgrat l’anterior  alguns problemes que caldrà millorar: les llistes d’espera que  no hem estat capaços de reduir, un model retributiu que no satisfà als professionals, i un sistema de governança en ocasions massa polititzat i poc professionalitzat.

El conseller ha afirmat que el consens polític que sempre hi havia hagut al voltant de la sanitat, i que fins i tot quan ell hi va arribar a l’any 2010 encara existia, s’ha trencat. Opina que en la situació econòmica actual, fent les coses d’un altre manera el sistema de Salut pot millorar una mica, però sense recuperació econòmica i sense més finançament, no ens en podrem sortir.

Per poder recuperar aquest consens polític el conseller confia força en la Comissió pel Pacte Nacional de Salut que està treballant les bases per que en els propers mesos es pugui presentar al Parlament una proposta per recuperar aquest consens que mai s’hauria d’haver trencat. Aquest fet és irrepetible en altre cap lloc, i Catalunya hauria de sentir-se orgullosa de que amb el nostre tarannà negociant i dialogant els catalans siguem capaços de propiciar aquest tipus d’acords. Boi Ruiz opina que “en aquesta Comissió tenim l’oportunitat  que els ciutadans recuperin la confiança perduda en els polítics”. D’aquí la seva transcendència.   

El conseller Ruiz també va explicar les mesures endegades per seu Departament amb l’objectiu de millorar la governança del sistema de Salut. Entre elles ha esmentat l’eliminació dels consellers delegats, existents en alguns centres, i creats pel govern tripartit, amb l’únic objectiu de “col·locar” gent, respectar al màxim les incompatibilitats, eliminar la retribució dels càrrecs del òrgans de govern de les institucions en que n’hi havia, etc. En aquest sentit ha explicat que s’han donat instruccions als Consorcis i Empreses Públiques, per tal que surtin de qualsevol participació en societats mercantils que no es corresponguin amb aspectes del seu propi objecte social, i dels consells d’administració corresponents.

També ha encarregat als òrgans de govern de Consorcis i Empreses Públiques que elaborin amb immediatesa un “codi ètic de bones pràctiques” . El conseller ha dit que el model sanitari català és un “model públic volgut per una àmplia majoria”  i que és un “model públic que aporta autonomia de gestió al territori” . Segons el conseller Ruiz, el model sanitari català és un “model públic que té el seu millor actiu en els professionals que hi treballen, pel seu compromís, les seves competències i els seus coneixements”

En el torn de respostes, el conseller Boi Ruiz ha valorat en positiu la professionalitat reconeguda pel sector de Josep Prat, en el que quan el va anomenar President de l’ICS no hi havia ni incompatibilitats ni concurrència d’interessos.

Sobre l’Hospital de Sant Pau, ha assegurat la seva continuïtat, i ha  posat èmfasi en l’interès de la Generalitat  en solucionar les dificultats en que es troba en l’actualitat l’Hospital. Pel que fa al cost de les obres ha justificat les desviacions en el temps que va transcórrer entre la realització del projecte executiu, l’adjudicació de les obres i l’acabament de les mateixes, fet que va implicar un increment de preus unitaris important que combinat amb l’augment de metratge inicialment previst va produir unes desviacions que en major o menor grau es donen sempre que es construeix un centre sanitari.    

El conseller no ha acceptat l’etiqueta de “sociovergència” atribuït al sistema sanitari, assegurant que tots els partits han tingut participació activa en la configuració del model, des de l’antic PSUC fins al PPC.

Ha comentat que l’endogàmia pel que fa als directius de la sanitat a Catalunya no és dolenta per ella mateixa, i que existeix en moltes altres activitats com el periodisme o la política.  Boi Ruiz ha assenyalat que el que era dolent era la permanència durant molts anys en el mateix lloc. Ha valorat als gestors en conjunt com prou acreditats i solvents i troba a faltar una segona generació de gestors que pel moment no els sap veure.  Creu que molta gent porta massa temps en el sector. 

Ha assegurat que actualment des del Departament estan finançant l’equilibri pressupostari dels centres, i no les necessitats dels ciutadans i això cal corregir-ho tan aviat com sigui possible implantant un  nou model basat en l’atenció a les persones.

També ha estat interessant quan ha explicat que el dret administratiu, d’arrels napoleòniques, no serveix per gestionar serveis públics, i que cal dotar a l’administració pública d’eines de gestió àgils per poder gestionar serveis públics amb eficiència.

També ha fet alguna referència a les Patronals i sense citar-la a UCH. En aquest punt és en l’únic en el que he de manifestar el meu desacord amb el que ha explicat el conseller, atès que avui UCH és una patronal “con el corazón partio”: davant dels associats es mostra relativament bel·ligerant amb l’administració, però en el fons està del tot sotmesa als interessos de la pròpia administració. Cal una regeneració important en el seu sí per que la seva existència és del tot necessària. 

Per acabar el conseller Boi Ruiz ha demanat als polítics no generar desconfiances infundades tot i que entén que en ocasions els interessos polítics portin a fer-ho. Però caldria deixar aquests interessos de banda sobre tot quan la ètica demanaria altre tipus d’actituds.

Molt bona intervenció del conseller Ruiz. Molt clar en les seves argumentacions i explicacions. Llàstima que alguns dels polítics presents en la comissió d’investigació ja tinguin les seves conclusions elaborades abans i tot que comencessin les compareixences...el país és així!



       

Cap comentari:

Publica un comentari