dijous, 13 d’octubre de 2011

Repensant el model sanitari català (segons la UCH)





Aquesta setmana passada la Unió Catalana d’Hospitals ha presentat als mitjans de comunicació un conjunt de reflexions al voltant del model sanitari del nostre país.

D’entrada es tracta d’un treball que valoro positivament per que bàsicament el que ve a dir, sense dir-ho, és que el model sanitari de Catalunya no permet ja cap més ajustament. Més retallades en el pressupost de l’any vinent tindrien unes conseqüències imprevisibles.

El document presentat s’articula al voltant de 9 eixos bàsics, que són analitzats un per un, i sobre els que es fan propostes que es deriven de l’anàlisi anterior. Algunes propostes són interessants per que toquen de ple els punts neuràlgics del sistema. D’altres sembla que hi són més aviat per donar més pompositat al document, però se les podien haver estalviat. Tanmateix és un bon document. Segurament, quan es fan 100 propostes d’actuació ja s’està pressuposant que moltes d’elles serveixen de ben poc, però entre elles n’hi ha de ben interessants, tot i que cap de innovadora; totes elles han estat debatudes i explicades en moltes ocasions i en tot cas, el document té la virtut d’aplegar-les en un sol treball.

El Sr. Josep Lluís Pedragosa
ex director general de l'ICS

Quan escric això de les 100 propostes, em ve a  la memòria quan el Sr. Josep Lluís Pedragosa, que fou el primer director general de l’ICS allà pels inicis de l’any 1984, va posar deures al que llavors eren les àrees de gestió de l’Institut Català de la Salut. Va elaborar un document d’objectius, àrea per àrea, en el que hi havia no menys de 250 objectius per cada gerent d’àrea a materialitzar en el decurs d’aquell any. Els companys gerents vàrem batejar el document com “el libro gordo de Petete”, segons un programa de TVE d’aquella època, que conduïa el periodista Pedro Ruiz. Aquells més de 250 objectius van quedar en res, evidentment.

Explico això per que no voldria de cap manera que amb aquestes 100 propostes que ha fet la Unió Catalana d’Hospitals els hi passés el mateix. Si es treu el gra de la palla, hi han coses a tenir en compte.

Faré un repàs de les que al meu entendre, tenen més rellevància:

En el camp de “Planificació i Ordenació de Recursos”, de les 10 propostes que incorpora el document, en destaco dues. Revisar i  donar a conèixer la cartera de serveis de finançament públic, i Reordenar l’oferta a partir de la planificació anterior.

En el camp de “Separació de la Funció de finançament i compra de serveis de la  Provisió”, jo destaco que es demani que l’Administració (Generalitat i Ajuntaments) deixin de tenir presència en els òrgans de govern de les entitats proveïdores de serveis. En aquesta mateixa línia el document proposa en l’apartat “El paper de la Propietat i la Funció de Governança” els polítics no participin en el òrgans de govern, i que les administracions locals estiguin presents en els òrgans de representació del CatSalut.

La Sra. Elena Ris directora gral. d'UCH i el Sr. Manel Jovells
president  en la presentació del document als mitjans  

Pel que fa al camp de “El model de recursos humans i relacions laborals” hi trobo a faltar una mica més de contundència en les propostes. Només en destaco un parell: vincular els salaris a la productivitat, així com als resultats de  les empreses i també el desregular condicions de l’organització de la jornada laboral i de l’atenció continuada. Hi trobo a faltar un canvi radical de la negociació col·lectiva, tant pel que fa la ultra activitat, com a les condicions per despenjar-se del conveni en cas que l’empresa entri en pèrdues.

En el capítol “Relació Comprador Proveïdor: Model de contracte i Sistema de compra”, a nivell dels contractes destacaria dues de les propostes que inclou el document: Formalitzar els contractes abans de l’inici de l’activitat regulada per aquest contracte, i fixar tarifes ajustades a la realitat, que cobreixin els costos de l’activitat assistencial i permetin les noves inversions, i les inversions de reposició. (en un altre punt, aquest mateix concepte es redacta d’un altre manera: establir en el sistema de pagament tarifes adequades als costos reals de producció, i que garanteixin la suficiència econòmica i autonomia financera de les entitats proveïdores.)






Sobre “l’Organització de la Prestació de Serveis” en destaco dues, atès que altres que són també interessants ja han estat plantejades en apartats anteriors. Faré esment en el cas de les urgències a la petició de dotar adequadament els punts d’atenció a la primària, per tal de millorar el seu nivell resolutiu, i a nivell de farmàcia sotmetre les propostes de nous fàrmacs a l’avaluació de la seva eficiència.

Referent als “Instruments Jurídics Desenvolupats”  destaco la petició de designar institucions de referència territorials, per exercir un  lideratge tècnic i de gestió del volum de serveis a escala territorial que explori conjuntament amb tots els proveïdors del territori les oportunitats d’una major eficiència i qualitat dels serveis per la població.

Finalment i en l’apartat de “Finançament i el Sistema de Pagament”, trobo molt oportú que es demani avaluar el model d’assignació per càpita, i decidir si hem de continuar amb ell o no,  i sobretot el punt 95 del document que diu: treballar per incrementar ingressos a través d’un finançament més just; explorar la possibilitat de la introducció d’un model de copagament i/o taxa sanitària per  a determinats serveis, amb ajustaments   vinculats a nivells de renda.



Es tracta d’un document exhaustiu (massa al meu entendre), que tanmateix té una mancança molt important. No es fa esment a facilitar l’agilitat en el procés de presa de decisions, que en l’actualitat és massa intervencionista, massa administrativista, i excessivament burocratitzat. La Unió ha perdut una magnífica ocasió per posar-se al costat de l’eficiència. Tanmateix, benvingut el document, en el que jo hauria reduït les 100 propostes a 14. Tampoc m’agraden les taxes sanitàries: copagament si, taxes no.

En qualsevol cas, siguin les propostes que siguin, el que cal és deixar molt clar a les autoritats polítiques d’aquest país, que de cara als pressupostos 2012, la sanitat catalana no pot suportar ni una retallada més. Fer el contrari és la revolució social. S’imaginen la que es podria organitzar si de tots els acords comitès d’empresa-direcció dels centres que s’han fet per evitar ERO,s, i que tenen una vigència 2011-2012, fossin paper mullat per que els polítics els fan inviables amb una nova retallada?






 

   




Cap comentari:

Publica un comentari