divendres, 21 d’octubre del 2011

La necessària atomització de l’ICS




Aquests últims dies ha estat objecte de debat la noticia que feia referència a la disgregació de l’ICS en un conjunt d’empreses per facilitar-ne la seva gestió. Han aparegut opinions a favor i en contra de la noticia, i fins i tot el propi president Mas, ha hagut de tranquil·litzar els ànims anunciant que el govern de Catalunya no vol privatitzar l’ICS.

Al meu entendre, dues són les raons fonamentals per les que jo estic d’acord amb aquesta proposta. Una raó és per assegurar la governabilitat de la institució que en aquests moments és missió  impossible, i l’altre raó seria la de dotar a l’Institut de les eines de gestió modernes que facilitin i agilitzin el procés de presa de decisions.

El Dr. Joaquim Casanovas, gerent de l'ICS

Ja fa molts anys, que vinc dient que el millor que li podria passar a l’ICS és que l’edifici de Balmes - Gran Via el comprés el Corte Inglés per posar un exemple. No seria una mala destinació per un edifici que alberga els serveis centrals corporatius de l’Institut, i de la venta del qual el Sr. Mas Colell en podria treure uns quants Euros. Si aquesta venda es formalitzés voldria dir que aquells serveis centrals no serien necessaris, atès que l’organització (ICS)  com a tal hauria desaparegut.

La primera de les raons que he comentat és del tot necessària, i els fets que s’han produït aquest any, i els que s’estan produint cada dia demostren aquesta necessitat. A l’ICS corporatiu actual hi tenen una força tremenda les organitzacions sindicals, que d’una manera aclaparadora han estat imposant les seves demandes any rere any, fins el punt d’aconseguir que cada any es treballés menys hores, i es cobrés més, fet que ha comportat que el cost de l’hora treballada s’hagi incrementat d’una manera desorbitada i per tant la productivitat hagi caigut de manera paralel·la. Però hi han més efectes negatius de la negociació sindical en el si de l’Institut: el salari de telefonistes, administratius, etc., està molt per sobre del salari que perceben persones amb la mateixa categoria laboral d’altres convenis laborals no sanitaris. Podríem allargar-ho ad infinitum posant molts exemples dels efectes nocius de la negociació col·lectiva en una institució com l’ICS

Descentralitzar la gestió sembla ser l’argument oficial que s’utilitza per justificar l’existència d’aquesta proposta. Jo prefereixo dir les coses pel seu nom: del que es tracta és de crear empreses amb l’objectiu de que aquestes es puguin responsabilitzar dels seus resultats econòmics i assistencials, i puguin negociar amb els sindicats en condicions més beneficioses per la societat, sense estar sotmesos a la vaga generalitzada en tot el territori cada vegada que s’hagi de dir NO a les pretensions dels sindicalistes.

El Dr. Antoni Gallego, secretari general del sindicat
Metges de Catalunya

Al començament d’aquest escrit jo parlava d’una segona raó per justificar aquesta atomització: el poder dotar a aquestes empreses que es creïn, d’eines de gestió que facilitin i agilitzin el procés de presa de decisions. I aquí, les previsions de la direcció de l’ICS i del govern de Catalunya van en una direcció diferent.

Com deia al començament, el propi president de la Generalitat ha negat que es vulgui privatitzar l’ICS, i el seu director general ha anunciat que el que es vol és crear empreses públiques en les que fins i tot hi podrien participar els propis treballadors .

I aquí és on està al meu entendre l’error. Si anem a la fórmula d’empreses públiques, estarem sotmesos a les lleis que regulen el funcionament de l’administració pública: la Llei de contractes de l’administració pública, el sotmetiment dels comptes a la intervenció, la legislació en matèria de personal que encotilla el poder actuar com els competidors privats, la directiva comunitaria CEC 95 de les administracions europees, etc. etc.

Entenc que en institucions sanitàries la possibilitat de dotar-se de mecanismes que agilitzin el procés de presa de decisions és bàsic. Poder actuar de la mateixa manera que actuen altres hospitals de la xarxa pública com ara la Mútua de Terrassa o la Fundació Puigvert, és de tot necessari; no fer-ho és situar als hospitals  de l’ICS en la línia de sortida d’una cursa on ells tindran una pedra grossa lligada a les cames, mentre els seus competidors podran córrer lliurement, i això sense comptar amb les ineficiències que comporta la burocràcia administrativa de les administracions públiques. Un greu error que desvirtua una mesura tan necessària com la d’atomitzar el model de l’actual Institut Català de la Salut. 



  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada