BON NADAL I UN 2021 LLIURE DE COVID ! 

Venen eleccions: cal aconseguir vots encara que sigui enredant maliciosament a la gent

 

El departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou Hospital dins del que és l’Àrea Metropolitana Nord, situat entre les poblacions de Montcada i Reixac i Ripollet. El cost previst de l’obra es situa al voltant dels 50 milions d’€.

Aquest nou Hospital, que el departament de Salut situa a 5 anys vista, ve a afegir-se a una llarga llista de nous compromisos de construcció de dispositius assistencials, dels que ningú sap d’on sortiran els diners per a fer-los possibles.

Tot plegat forma part d’una acció de propaganda preelectoral, amb l’objectiu d’aconseguir vots de cara a les properes eleccions. Passades aquestes eleccions ningú se’n recordarà durant anys d’aquestes promeses de les que no hi ha capacitat econòmica per poder-les satisfer si es té en consideració la llarga llista de compromisos adquirits per la consellera Vergés a l’hora de construir nous equipaments. 

Venen eleccions i a Salut ja ha començat la precampanya. És l’hora de les falses promeses; és el que hi ha, i aquesta és lamentablement, la manera de fer “política” d’alguns.

Encara recordo l’hospital que al 2010, els socialistes van anunciar que es construiria a Cerdanyola, que fins i tot tenia nom, Hospital Ernest Lluch s’havia de dir, i que lamentablement mai ha vist la llum. Ara sembla que mantenen el nom, i li canvien la ubicació. Són unes noves eleccions... 10 anys més tard!    

Quan el punt de partida és l’engany, tot el que ve després estarà contaminat per aquest engany; per tant, credibilitat zero per els que prometen allò que saben sobradament que no acompliran. Com els nous CAP que departament de Salut i Ajuntament de Barcelona s'han "compromès" a construir. Una vergonya més d'un sistema prostituït pels mateixos que ens governen. No n'hi ha un pam de net.  

L’Hospital Trueta de Girona, El Campus Vall d’Hebron i un nou l’Hospital Clínic tots dos a Barcelona, la 3ª Fase de l’Hospital de Bellvitge, el Joan XXII a Tarragona, l’Hospital de Calella, l’Hospital de Palamós, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, el Pius Hospital de Valls, són llocs en els que el departament de Salut s’ha compromès a construir-hi nous equipaments sanitaris. El conjunt dels compromisos adquirits supera sens dubte els 1.000 milions d’€, i ara s’hi afegeix una nova promesa electoral amb un cost d’altres 50 milions d’€. D’on sortirà tot aquest dineral? Ni en un  horitzó de 20 anys, sent independents, el departament de Salut seria capaç d’assumir aquesta inversió. 

Fa tan sols 15 dies el departament de Salut anunciava un acord amb l’alcaldessa de Calella, per ampliar l’Hospital Sant Jaume d’aquesta localitat. Ja llavors va semblar un anunci fet amb una perspectiva purament electoral, però ara, 15 dies més tard el departament de Salut ens torna a regalar una notícia lamentable perquè només busca guanyar vots sabent a més que és del tot impossible complir el compromís que acaben d’adquirir. Aquesta manera d’actuar només es pot qualificar de deshonesta.  

El 29 de novembre vaig publicar una entrada al blog titulada “Venen eleccions i la hipocresia d’alguns polítics pren embranzida”. Avui hi hauria d’afegir a més, que aquests polítics són deshonestos perquè saben perfectament que aquestes promeses no es poden complir. Saben que van enganyar als habitants de Calella i ara han enganyat als del Vallès Occidental. No construiran en aquests propers 5 anys, cap d’aquests equipaments, ni molts altres de la llarga llista de compromisos que han adquirit. Tenir “trilers” de la política d’aquest nivell és un greu problema per qualsevol país i una burla dels que presumeixen de transparència. 

 

Fa anys, les campanyes electorals anaven plenes inauguracions i primeres pedres. Per això la Junta Electoral Central va establir una sèrie de prohibicions que són efectives des del dia que es convoquen les eleccions fins el dia en que oficialment comença la campanya electoral. Entre aquestes prohibicions hi figura aquesta: 

“Tampoc es poden exposar els assoliments o fites aconseguides per part dels governs, ni publicar projectes que es vulguin realitzar, ni utilitzar imatges o expressions coincidents amb la campanya electoral d'alguna candidatura ni usar els mitjans o xarxes locals en algun d'aquests sentits”. 

 

Per tant, l’anunci del departament de Salut de construir un nou hospital al Vallès Occidental ha arribat molts pocs dies abans que el vicepresident Aragonès convoqués formalment les eleccions per el 14 de  febrer proper. Des de l’anunci de Salut, a la convocatòria formal d’eleccions, han passat només tres dies. Legalment no hi ha res a dir, però èticament és un fet reprovable. I ho és perquè aquesta mena de promeses constitueixen un element essencial a l‘hora que els ciutadans vagin formant la seva voluntat a l’hora d’anar a votar. Per això deia més amunt que aquesta manera d’actuar és deshonesta. 

La consellera Vergés, l'alcaldessa Colau
i Gemma Tarafa: tres demòcrates
de "tota la vida"   

El que és impropi de persones honestes, és que l'Ajuntament de Barcelona i el departament de Salut, prioritzin el seu desvergonyiment polític per sobre de l'esperit de les normatives. Mentre l'anunci de l'Hospital Ernest LLuch entrava per poc dins del marge legal, l'anunci sobre la construcció de nous Centre d'Atenció Primària a la ciutat de Barcelona és escandalós, atès que ha estat fet el mateix dia que el vicepresident Aragonès signava la convocatòria d'eleccions. Tot un exemple de la qualitat democràtica dels que ens governen a la ciutat i al departament de Salut. Uns autèntics "trilers" de la política     

Vergonya els hauria de fer a les Colau, Tarafa, Comella, Vergés i companyia. Una pràctica més pròpia de dictadures centre-americanes que d'un país occidental pretesament democràtic.       

Les mesures dictades per el govern són, a judici de molts experts, insuficients i un maremàgnum complicat d’interpretar per les moltes excepcions que contemplen.

Quan es volen fer compatibles diferents interessos a l’hora d’elaborar una normativa, aquesta acaba sent de difícil d’interpretació i sovint conté situacions contradictòries, que lluny de resoldre problemes, en crea de nous. Governar és prendre decisions en bé de la societat en el seu conjunt. Quan en situacions complexes com les que vivim, es vol fer content a tothom, és quan s’acaba fent enfadar a mig món, i al mateix temps es genera confusió; aquest és precisament el punt on ara ens trobem. 

Com explica molt bé la Dra. Magda Campins, Cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, les mesures dictades pel govern català són “confuses, profuses i difuses”  

 

 

Veiem algunes de les excepcions que les mesures adoptades pel govern tenen en compte:

Confinament perimetral de Catalunya, excepte per a visites a familiars. En la pràctica això vol dir que tothom qui ho vulgui podrà entrar i sortir de Catalunya. Deu ser que el virus hi entén de consanguinitats: si ets de la mateixa família el virus no et contagiarà. 

Mobilitat restringida dins la comarca, excepte si una bombolla de convivència es desplaça a una segona residència, a un hotel o a una casa rural. És a dir, es permet que aquells que tenen més d’una residència, o són més adinerats, puguin continuar escampant el virus com aquell que res. Restringir la mobilitat a la comarca no serveix de res si alguns ciutadans privilegiats poden desplaçar-se a La Cerdanya, o a la costa, o on sigui. Sembla que a Catalunya el virus hi entengui de patrimoni. 

En quant al toc de queda de les 11 de la nit a les 6 del matí es manté, excepte les nits de Nadal, Cap d’Any i Reis. Amb aquesta excepció, el govern català està reconeixent que el virus també entén de festivitats.

Les activitats socials queden limitades a 6 persones com a màxim a excepció dels dies  24, 25, 26 i 31 de desembre i 1, 5 i 6 de gener on les trobades es podran ampliar fins a 10 persones sempre que com a màxim corresponguin a dues bombolles de convivència. Una nova acceptació que el virus també entén de dates i calendari. 

Cosa de tots? Sembla que el govern català
no es dona per al·ludit 

No fa falta afegir gaire cosa més per entendre que lres mesures són un autèntic batibull de difícil interpretació i per tant d’un compliment complicat atès que tothom ho pot interpretar segons els convingui.  En aquesta línia cal destacar la qualificatiu que ha utilitzat la Dra. Campins sobre les mesures adoptades per el nostre govern: “confuses, profuses i difuses”, i té tota la raó. 

 

Però no és només la Dra. Campins qui ha criticat les mesures del govern. Un altre metge de reconegut prestigi com el Dr. Antoni Trilla, cap del servei Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic ha dit que “s'ha optat per una solució que no és blanc ni negre, un compromís intermedi que deixarà insatisfet a uns i altres. Em preocupa que les mesures no siguin contundents ni clares perquè hi ha moltes possibilitats de fer excepcions i per tant la gent té tendència a fer interpretacions personals”. Més clar, l’aigua. Per la seva banda, el físic i investigador Àlex Arenas qualifica les mesures de tímides i decoratives, i Oriol Mitjà opina que hauríem d’anar pensant en no celebrar el Nadal perquè fer-ho és perillosíssim.    

 

El més preocupant és que aquestes mesures s’han pres després de comprovar com l’anomenat pont de la Puríssima ha estat un desastre pel que fa a la propagació del virus, i tot i així als nostres governants el que se'ls acut és adoptar mesures que no serveixen per restringir més la mobilitat dels ciutadans, i per tant no són prou efectives per una contenció del virus. Tanmateix cal remarcar que el conseller d'Interior Miquel Sàmper, reconeixent que va ser un error no allargar el confinament fins passat el pont de la Puríssima.   

Per tant, el govern català hauria de tenir en compte que les festes de Nadal, i Any Nou representen en la pràctica dos ponts seguits com el de la Puríssima, i després encara cal afegir-hi el dia de Reis. El tsunami previst per Àlex Arenas per al mes de gener ja el tenim a la línia de l’horitzó. Tenim un govern que el que hauria de fer és plegar i reconèixer la seva incompetència per gestionar aquesta crisis sanitària i la seva incapacitat per resistir les diferents pressions a les que s’ha vist sotmès. 

 

Pel que sembla, un dels consellers que s’ha significat en l’intent de reduir la intensitat de les mesures és el conseller d’Empresa i Coneixement Ramón Tremosa, què ha estat dues legislatures diputat del Parlament Europeu des de l’any 2009 fins al 2019, i en tot aquest període, ha fet ben poques aportacions positives als interessos de Catalunya. Ara, amb el seu càrrec de conseller recent estrenat, davant dels lobbys de poder de la seva àrea de responsabilitats, ha volgut significar-se fent veure que era un defensor del món empresarial, i el que ha acabat demostrant és que la salut de les persones és una qüestió secundària en la seva escala de valors. El conseller Tremosa ha estat un gran aliat del vicepresident Aragonès a l’hora de suavitzar tant com els ha estat possible les mesures.     

 

Quan la qualitat de les persones que formen part del govern és la que és, quan els consellers dels diferents rams en molts cassos no en saben un borrall dels seus àmbits de responsabilitat, al país li passa el que li passa, i són les persones, els habitants del país, qui n’acaba pagant les conseqüències.            

Els metges avisen: o complim les mesures, o complim les mesures. No hi ha altre camí

Uns quaranta professionals sanitaris dels grans hospitals de Barcelona i de l’assistència primària, signen un manifest demanant prudència i rigor col·lectiu a la ciutadania davant de la tercera onada de la Covid-19 que ja tenim a sobre. També demanen que els ciutadans es vacunin sense cap mena de recança contra el virus, amb l’objectiu d’assolir una immunitat comunitària que ens permeti veure la llum al final del túnel.  

El manifest coincideix amb un “enduriment” per part del govern català, de les mesures preventives contra l’expansió del virus. Unes mesures que a judici de molts professionals de la salut es queden excessivament curtes, i no són suficients per poder tallar eficaçment l’expansió de la infecció. 

 

 

Per els ciutadans resulta desconcertant veure com alguns gremis protesten per les mesures més restrictives que està prenent el govern i en canvi altres col·lectius, com per exemple el mèdic, estan a favor d’endurir encara més les mesures que el govern ha aprovat. I és que de fet estem davant de dos enfocaments diferents de l’estratègia contra el virus: la dels països de l’Est asiàtic que s’han marcat com a objectiu eliminar completament el virus, front altres països que han pretès disminuir significativament la seva presència. L’estratègia seguida per el govern català i també per la immensa majoria de països occidentals ha estat aquest intent de disminuir la presència del virus i permetre així una certa activitat econòmica. Tanmateix, a Catalunya, entre un si altres, no ens en acabem de sortir.

El resultat de no haver eliminat completament el virus és que ja anem per la tercera onada, i això ha tingut uns efectes col·laterals negatius per la salut de la població, més enllà dels afectats directament per la Covid-19. Es tracta de totes aquelles atencions mèdiques que no s’han pogut efectuar atès que el sistema sanitari està centrat i concentrat en l’atenció de les persones afectades per la pandèmia. I és aquí on els metges envien un senyal d’alerta.    

 

En el seu comunicat els metges expliquen que en el que va d’any, respecte al mateix període de l’any anterior, han diagnosticat un 15% menys de malalts afectats de càncer. Fixem-nos bé que això no vol dir que la prevalença de la malaltia hagi disminuït, sinó que els malalts que ho pateixen hi són, però lamentablement, a causa de la pandèmia no han estat diagnosticats, amb els efectes tan negatius per a la seva salut que això comporta. I el mateix diuen respecte d’altres malalties, com per exemple les mentals, en les que el nombre de primeres visites s’ha reduït d’un 40%. També assenyalen la gravetat dels infarts cardíacs i dels cerebrals arribant a uns nivells que feia anys que no es veien.

 

Els signants del comunicat expliquen que ens enfrontem a aquesta tercera onada que ja tenim a sobre, “amb la ciutadania cansada per tot l’esforç de les limitacions de la mobilitat i de la socialització fet fins ara i amb unes pèrdues econòmiques i una situació de crisi com no es recorden des del final de les guerres europees del segle passat i que afecten moltíssimes famílies. Així mateix, els professionals dels àmbits sanitaris i socials estan molt fatigats” 

 

El metges signants, que pertanyen a les plantilles dels Hospitals Clínic, Parc de Salut Mar, Sant Pau i Vall d’Hebron a més de professionals de l‘assistència primària, afegeixen que:   

“ens hem de prendre molt seriosament les recomanacions epidemiològiques i sanitàries que siguin més apropiades perquè l’impacte de la tercera onada sigui el menor possible tant en malalts afectats de Covid-19 com en els que tenen altres malalties i que precisen un diagnòstic, un tractament i un seguiment adequats. Una nova situació d’emergència sanitària com la de la primera onada produiria una pèrdua de salut a la societat que ens costaria molts anys tornar a recuperar, tal com la prestigiosa revista ​The Lancet ha mencionat. El programa de vacunacions serà fonamental, i des d’aquí encoratgem la població a vacunar-se tal com ho indiquin les autoritats sanitàries per aconseguir com abans millor la immunitat comunitària”

Per tant, a les ja conegudes mesures de protecció individual (mans, mascareta i distància), els metges demanen a més, a cadascun dels ciutadans, responsabilitat social i vacunació. Només això ens pot permete, recuperar una vida més normalitzada. 

 

Caldria afegir-hi a aquesta petició del col·lectiu mèdic, un govern català que estigués a l’alçada, capaç de prendre decisions difícils, fent prevaldre la salut dels ciutadans davant d’altres interessos. Avui, el govern de Catalunya està prenent una sèrie de mesures que no són ni contundents, ni clares....   

Les contradiccions del vicepresident Aragonès, en temes de salut

 

És de domini públic que el vicepresident Aragonès va ser un dels grans obstacles amb que el president de la Generalitat Quim Torra va topar a l’hora de decretar el confinament comarcal del Segrià. Després d’una discussió a Palau en la que el president Torra va haver de posar ferms al seu vicepresident, la Generalitat va acordar el tancament perimetral de la comarca lleidatana. Amb aquests antecedents sorprèn que ara el Sr. Aragonés vulgui treure pit dels resultats d’unes actuacions amb les que ell no hi ha estat plenament d’acord.

El Sr. Aragonès es mostra satisfet amb el fet que “gràcies” a les mesures adoptades per Salut, Catalunya ha doblegat de moment fins a dues onades de la Covid-19. El que no s’adona és que interpretant d’un altre manera les seves pròpies paraules, es podria afirmar que “gràcies” a les mesures adoptades per Salut, Catalunya ja està iniciant la tercera onada. Esperem que no s’acompleixin les prediccions d’algun expert, que valorant les mesures que està prenent Salut, anuncia ja un autèntic tsunami en lloc d’un seguit d'onades.     

 

 

El Parlament de Catalunya va ser testimoni d’unes paraules de Pere Aragonès, vicepresident del govern de Catalunya, en les que textualment ha dit: "Aquest país ha estat capaç de doblegar una primera i una segona onada, salvant més vides. És per això que tots hem de continuar seguint les indicacions de les autoritats sanitàries”.

Aquesta frase genera alguns comentaris:

1) Les indicacions de les autoritats sanitàries ha estat caòtiques. Després de “doblegar la corba” a la primavera, i a conseqüència d’una des-escalada feta amb presses i malament, gestionada a Catalunya per el departament de Salut, va arribar una segona onada.

Quan l’objectiu del govern va ser salvar el turisme, i es varen relaxar les mesures amb masses presses, va aparèixer una segona onada.

2) Aquells erros comesos per Salut en la primera onada s’han reproduït fil per randa en aquesta segona, on han fracassat de forma molt evident el rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades, i el manteniment escrupolós de les quarantenes.

3) En la primera onada es volia salvar la industria del turisme, i en lloc d’això es varen assentar les bases per generar la segona onada. 

Ara s’ha intentat salvar el Nadal, no des del punt de vista de les celebracions familiars i/o religioses, sinó fonamentalment per dinamitzar el comerç i altres sectors de l’activitat econòmica. Aquest nou relaxament  ha significat l’inici de la tercera onada. 

4) Queda clar que si hem de seguir les indicacions de les autoritats sanitàries, supeditades a determinats interessos econòmics, podem esperar encara unes quantes onades més.

5) Aquells que coneixen mínimament el sector, saben que sense les pressions polítiques, sense les pressions dels diferents lobbys, sense les pressions dels diferents gremis, les autoritats sanitàries haurien pres un altre tipus de mesures.

6) És evident doncs que moltes de les mesures contradictòries que s’han pres, han estat preses sota pressió. I que el Sr. Pere Aragonès no és aliè a aquestes pressions. Ja hi va tenir una incidència negativa en la primera onada, i l’ha continuat tenint en les onades posteriors.

7) Per últim, recordar-li al Sr. Aragonès que tal com ell diu, “aquest país ha estat capaç de doblegar una primera i segona onades”. És el mateix país però, que ha estat capaç de generar fins a tres onades (de moment), gràcies també a la ineptitud de responsables polítics a qui ell protegeix.  

 

Quan un polític aspira a guanyar unes eleccions, no pot afirmar una cosa i fer la contrària, no pot passar per sobre de la realitat només pel fet de salvaguardar determinats interessos que tot i ser legítims, haurien de supeditar-se al dret a la salut de tots els ciutadans. És normal que un conseller d’Economia rebi pressions dels sectors econòmics; forma part del seu dia a dia, però no es pot satisfer a tothom sobretot quan els interessos són contraposats. I el dret a la vida està per sobre dels interessos dels restauradors, dels comerciants, de la gent de la cultura, de les grans superfícies, o de l’oci nocturn. 

Per això, per questa actitud ambigua que el Sr. Aragonès ha mantingut, per aquest si però no, per aquest voler-nos fer passar bou per bèstia grossa, no em sembla èticament correcte que ara vulgui fer veure que la gestió de la pandèmia, que ell ha controlat des de les bambolines, ens vulgui fer veure que ha estat un èxit quan els resultats indiquen que no és així, que la tercera onada ja la tenim a tocar, i si aquesta arriba, ningú podrà dir que ens ha arribat per casualitat, i el Sr. Aragonès és qui menys ho podrà dir, perquè tots sabem que moltes de les decisions equivocades que ha pres el departament de Salut, en el fons les ha pres ell. Per això el Sr. Quim Torra, últim president de la Generalitat, que coneix molt bé el tarannà del Sr. Aragonès, en una piulada a Twitter ha demanat al que fou el seu vicepresident que cal prendre decisions ja, en una demostració evident de la gravetat del moment que estem vivint, i a la manca d’una resposta contundent i efectiva per part del govern català.  

Anem a la tercera onada... i no serà perquè no ens hagin avisat

Mentre Alemanya, Itàlia, Holanda, Portugal i Regne Unit, implanten noves restriccions de cara a Nadal i Any Nou nosaltres anem des-escalant com aquell que res. Veient com el govern català  relaxa les mesures de prevenció contra la pandèmia es diria que la Covid-19 a Catalunya és cosa del passat, però lamentablement la situació és justament la contrària. Les dades del coronavirus ens porten directes a la tercera onada tal com diferents experts han pronosticat.

Coneixent les capacitats de molts dels professionals que prenen decisions al departament de Salut, tinc el convenciment que aquesta actuació, en certa mesura caòtica, del govern català es deu a les fortes pressions que des del poder econòmic s’exerceixen sobre el poder polític. No hi ha cap altre explicació.

La pela, és la pela... 

 

 

Resulta difícil entendre perquè el govern català està alleugerint les mesures per evitar la propagació de la Covid-19. Resulta difícil entendre perquè alguns responsables del departament de Salut, amb capacitat tècnica més que sobrada, cedeixen tot i saber que cedir és contraproduent. Resulta difícil saber on es prenen realment les decisions que afecten a la salut dels catalans. Resulta difícil entendre que és el que realment està passant.  

El cert és que les dades de propagació de la pandèmia són molt preocupants. Després de la relaxació de mesures prèvies al pont de la Puríssima, diferents experts pronosticaven que la tercera onada era inevitable. Uns la preveien per Nadal i altres la post-posaven al mes de gener, però tots coincidien en que hi hauria tercera onada. I no és només el pont de la Puríssima on es concentrava el perill, sinó i sobretot, a les celebracions del Nadal i Any Nou on pot acabar de configurarar-se aquesta tercera onada que pot ser demolidora.

 

Resulta incomprensible que molts països europeus estiguin prenent més mesures restrictives de la mobilitat dels seus ciutadans davant de les festes de Nadal, i nosaltres aquí les anem relaxant. Alemanya, Itàlia i Holanda, Portugal o el Regne Unit entre d’altres països, han decidit que aquests Nadals seran diferents pels seus habitants mentre que nosaltres en esforcem per intentar que aquests Nadals s’assemblin tant com sigui possible als Nadals d’anys enrere. Anem just en direcció contrària al que el seny sembla indicar. Per això també resulta difícil entendre perquè el departament de Salut encara manté el seu Pla de Nadal. 

 

On és el problema? Perquè fem les coses al revés de com les fan els països del nostre entorn? Quins són els interessos que ens porten a deixar de banda la protecció de la vida de les persones més febles davant la pandèmia? No ho sé explicar, no ho acabo d’entendre.

 

Entrant en el terreny de les hipòtesi, només se m’acut respondre als diferents interrogants assenyalant al departament d’Economia com un dels responsables de les decisions que s’estan prenent a Catalunya en matèria de salut pública. I és que els antecedents em porten de manera molt evident a aquesta conclusió. Quan Catalunya encara tenia un govern al complert, i quan les comarques de Ponent eren objecte d’un rebrot important de Cvid-19, el president Torra volia confinar aquell territori per evitar l’expansió de la pandèmia. Qui si va oposar? El conseller d’Economia i vicepresident del govern Pere Aragonès amb l’inestimable suport de la consellera de Salut, que van intentar evitar el confinament de la Terra Ferma. Afortunadament per a tothom, el llavors president de la Generalitat Quim Torra es va poder imposar i passant per sobre de les traves del conseller Aragonès en va decretar el confinament perimetral de la comarca. Aquests fets semblen provats, atès que han estat fets públics i cap dels afectats els ha negat o replicat. Per tant, si al juliol ja s’actuava d’aquesta manera, intentant suavitzar mesures, és lògic pensar que en l’actualitat està passant quelcom de similar, i ara amb l’afegit que el president Torra ja no hi és. Per tant, sense poder-ho assegurar, sembla més que evident que de nou, el departament d’Economia està sent un fre a les iniciatives que els tècnics del departament de Salut prendrien en una situació com la que estem patint.

Tanmateix ens hem de preguntar perquè Economia actua d’aquesta manera, i la resposta és evident. Els interessos econòmics de les grans corporacions, les grans patronals, i sembla que ser que algun  sindicat, estan pressionant dia si, dia també, per aconseguir que la vida dels ciutadans torni com més aviat millor a la “normalitat”. Defensen que els restaurants obrin amb les mínimes limitacions possibles, defensen que l’oci nocturn funcioni amb normalitat, defensen que s’obrin les pistes d’esquí del Pirineu tot i que França tingui les seves tancades, defensen que la gent vagi a les grans superfícies en lloc de comprar a les botigues de proximitat, defensen en definitiva que els ciutadans continuïn gastant-se els diners, per que així ells puguin viure millor. 

 

Malauradament no tenim un govern capaç de plantar cara a tots aquests pocavergonyes que pensen molt més en els seus comptes corrents que no pas en la salut dels seus conciutadans. Els poders econòmics són els que amb la seva actitud estan a l'origen d'aquest caos en que s'està convertint la lluita contra la pandèmia            

El contracte amb la filial de Ferrovial pel rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades de Covid-19, torna a estar en el punt de mira

El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, denuncia que aprofitant les facilitats derivades de l’aplicació de l’estat d’alarma, el govern de Catalunya ha contractat serveis a grans corporacions en detriment d’altres proveïdors de proximitat i més especialitzats en feines concretes. 

En la seva denuncia destaca el contracte del departament de Salut a Ferroser (filial de Ferrovial) pel rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades de la Covid-19, per un import que supera els 17 milions d’€

 

 

Segurament, el pitjor fracàs del departament de Salut en la gestió de la pandèmia ha estat el rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades amb la Covid-19. Un rastreig que està costant als ciutadans més de 17 milions d’€ i que en la pràctica ha aportat molt poc valor afegit a la lluita contra l’expansió de la malaltia. Aquest contracte va ser rebutjat per els professionals sanitaris des de l’endemà mateix que es fes pública la seva existència. Un contracte que hauria estat molt més efectiu si aquests diners s’haguessin invertit a l’assistència primària, en lloc de ser regalats a una empresa privada, amb l’únic afany de treure el rendiment econòmic més elevat per als seus accionistes. 

Segons opinions de professionals que han estat molt a prop de l’execució d’aquest contracte, la gestió de Ferroser ha estat un desastre absolut atesa la manca d’especialització en aquest àmbit, i per l’excessiva rotació de les persones contractades, sense cap experiència. Com que per altre banda els sous dels teòrics rastrejadors són molt baixos, i tenen contractes temporals de curta durada, quan han adquirit certa experiència han de deixar la feina, són substituïts per altres persones de nou sense experiència. D’aquesta manera, a Ferroser, els resulta impossible dotar a aquest servei d’una certa expertesa a l’hora de fer la feina. Un fracàs en tota regla, i un ús dels diners públics si més no, discutible.

 

Fent una mica d’història cal recordar que aquest contracte va ser qüestionat des del primer moment per els propis professionals de la primària i per algun col·legi professional, a banda d’insinuar-se alguna mena de tracte de favor, atès que un dels principals directius de l’empresa Ferroser és germà del president d’ERC. Fins i tot el Parlament de Catalunya, al mes de juliol passat va aprovar una moció en la que es demanava al departament  de Salut la rescissió immediata del contracte. 

 

Han anat passant els dies i a Salut ningú ha mogut fitxa al respecte. Només la consellera Vergés quan un periodista li va preguntar perquè no s’havia rescindit encara el contracte va al·legar raons econòmiques assegurant que la rescissió del contracte costaria més diners que acabar-lo de complir. Un argument lamentable per justificar que Salut no feia cas a una moció que emanava del Parlament de Catalunya.  

Ara l’afer ha tornat a cobrar actualitat quan el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha denunciat públicament que la major part de les contractacions fetes per el govern català durant la pandèmia, aprofitant les facilitats derivades de la declaració de l’estat d’alarma han estat fetes a grans corporacions, fet que ha jugat en contra d’empreses locals, de proximitat, que també haurien pogut assumir les tasques encomanades a aquestes grans corporacions, afectant així la lliure concurrència. I entre aquests contractacions ha assenyalat alguns contractes fets a empreses que no estaven especialitzades en la matèria que els ha estat contractada, posant d’exemple el contracte de Salut amb la filial de Ferrovial. Destacant que en aquest cas, i en altres, ni s’ha rendit comptes de l’aplicació del contracte, fet que comporta una manca absoluta de transparència.  En opinió del director de l’Oficina Antifrau a l’hora de fer un contracte d’emergència cal una relació directa i immediata entre l’empresa contractada i l’objectiu del contracte, situació que en el cas de Ferrovial no es donava de cap manera. A més ha assenyalat que el contracte va ser suspès durant un temps, fet que demostra clarament que no hi havia cap necessitat imperiosa que justifiqués una contractació d’emergència. 

 

I és que la dona del César a més de ser honesta ho ha semblar, i en el cas que ens ocupa, tal com s’han produït els fets, de semblar-ho, no ho sembla massa.