18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (IV)

(...Continua de l’entrada anterior)

La Jornada va continuar per la tarda amb una conferència a càrrec del Dr. Carles Hervàs, Patró de la Fundació–Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, que va parlar de la “Cirurgia i Guerra Civil a través dels arxius personals”, i on va explicar que reconstruir el passat és molt difícil. Per fer-ho utilitzen els fons documentals que en aquest cas provenen de diferents famílies de metges que varen actuar de cirurgians durant la guerra civil. En la seva exposició va parlar de tres metges, “un d’ells el Dr. Rafael Pulido que havia fet un curs de cirurgia d’urgències l’Hospital Clínic. La cirurgia de guerra no té res que veure amb la cirurgia civil. Hauria sigut molt complicat enfrontar-se amb els grans ferits de la guerra sense tenir una preparació adequada”. Va ser destinat des dels anys 36 al 39, entre altres llocs, al tren hospital número 20 com a capità  mèdic i cap de l’equip quirúrgic del tren. Els trens hospitals es destinaven al transport de ferits amb lliteres i evacuaven els ferits del front als hospitals de rereguarda. Molt aviat es varen començar a preparar els trens quiròfans, que incorporen un vagó preparat amb tot l’equipament que requereix un quiròfan. Hi ha haver diferents trens hospital pel trasllat dels ferits però sembla que trens quiròfan només n’hi havia un, el tren número 20 que durant molts mesos va ser a l’estació de Pradell de la Teixeta durant la batalla de l’Ebre. El Dr. Pulido va atendre en aquell tren 1006 ferits segons consta en una carpeta plena de fitxes que va guardar en un calaix i que no va ensenyar mai a ningú. El Dr. Hervàs va repassar la complexitat dels malalts atesos pel Dr. Pulido i els resultats en salut obtinguts, i els va considerar molt correctes. 

El Dr. Hervàs va continuar parlant de la informació procedent de la família del Dr. Miquel Gras que també havia passat per un servei de cirurgia del Clínic. El Dr. Gras actuava amb un altre sistema d’hospital mòbil, un equip quirúrgic mòbil integrat per dos camions que s’anaven movent per allà on els hi deien; un dels camions per muntar el quiròfan i l’altre per transportar als metges i infermeres, i demés membres de l’equip. L’equip del Dr. Gras va treballar entre altres llocs a la cova de Santa Llúcia molt a prop de la Bisbal de Falset, on atenien ferits procedents de la batalla de l’Ebre. El Dr. Gras va deixar set o vuit llibretes escrites a ma, amb la descripció de l’atenció feta a cada malalt. A diferència del Dr. Pulido, el Dr. Gras s’havia de quedar als malalts operats atès que no disposava d’un tren per la seva evacuació i per tant només podia evacuar malalts mitjançant ambulàncies.

L´últim exemple que va posar el Dr. Hervàs va ser el del Dr. Antoni Porta que havia treballat també al servei de cirurgia del Clínic, i que va estar destinat entre altres llocs al Soleràs, on va rebre ferits de la batalla de l’Ebre. En aquest cas el quiròfan es va instal·lar en una casa del mateix poble. El Dr. Hervàs va acabar la seva intervenció dient que “tenint en compte la manca d’informació que tenim els documents d’aquests metges ens ajuden a entendre com funcionava la cirurgia en el camp de batalla i quins resultats en salut s’obtenien i poder posar en valor la feina d’aquestes persones que abans que tot van ser metges”.    

Tot seguit es va desenvolupar la última Taula de la Jornada, dedicada al “Canvi Climàtic i Salut Global” que va ser moderada per la Dra. Mònica Botta, vocal de la Junta del CoMB, i que va comptar amb la participació de la Sra. Míriam Santamaria geògrafa i meteoròloga, el Dr. Josep Antó director científic d’ISGlobal i el Dr. Antoni Trilla vocal de la Junta del CoMB. 

Veiem un resum de les intervencions:

Míriam Santamaria va iniciar la seva intervenció recordant que fa uns anys poca gent donava importància al canvi climàtic. El mateix Mariano Rajoy va dir que el canvi climàtic era una invenció d’alguns. “Es deia que el clima històricament havia anat experimentant uns determinats cicles, i per tant el que passava era normal vist des de l’òptica d’aquests cicles; doncs no és de normal” va dir la Sra. Santamria. Va comentar els desglaç generalitzat que s’està produint, o la reducció de la producció de vi al Penedès, relacionant-ho tot amb l’increment de la temperatura que s’ha produït des dels anys 80. L’increment de CO2 i altres gasos en l’atmosfera estan produint l’efecte hivernacle relacionat directament amb el canvi climàtic. Tot seguit la Sra. Santamaria va explicar el procés d’acidificació dels oceans; aquests ocupen les 2/3 parts de la superfície terrestre, i per tant absorbeixen una quantitat proporcional del CO2 produït i rebaixa el pH de l’aigua de mar. Això ajuda a la calcificació de l’aigua i modifica la forma d’algunes especies marines com els cargols de mar entre d’altres. També va analitzar les causes que originen el canvi climàtic, i entre elles, el trànsit (74%), els efectes de la contaminació produïda per l’expulsió a l’atmosfera de gasos lliures de les industries (9,7%)la ramaderia (9,7%), o les deixalles (6%). Va acabar la seva intervenció recordant alguns hàbits socials que incrementen l’emissió de CO2 a l’atmosfera com el viatjar en transport privat en lloc d’utilitzar el transport públic entre altres.
  

Per la seva banda el Dr. Josep Maria Antó va incidir en l’evolució de la salut global al món, analitzant que ha passat en els últims deu anys, en el que la malaltia ha disminuït un 10% en totes les seves causes; en canvi ha empitjorat el nombre de persones amb malalties cròniques. “Toca ocupar-se de les malalties cròniques  amb una periodicitat que no hem fet fins ara” va dir. La contaminació atmosfèrica és un dels factors que ha influït en aquests canvis. “Cal actuar atès que la factura de salut que pagarem degut als factors mediambientals serà molt important”. Va insistir en la importància del compromís assumit per molts països, per evitar que en els propers anys la temperatura s’incrementi més de 2 graus. A partir dels 2 graus hi podrien haver punts de no retorn. El mecanisme ambiental que influeix en la salut i que coneixem bé és la temperatura (onades de calor). Com el canvi climàtic afecta a la biodiversitat i com la biodiversitat afecta a la nostra salut? Encara no sabem com influeix una cosa en l’altre, va continuar explicant. “Hi ha estudis que ens diuen que entre el 2030 i el 2050 el canvi climàtic produirà unes 250.000 morts addicionals cada any i la contaminació en produeix 8 milions; aquesta diferència tan important de xifres explica perquè l’impacte del canvi climàtic en la salut ens continua quedant lluny” Estem en una era nova i es produeix una paradoxa, va comentar en Dr. Antó: “Si la salut de la gent millora i el medi ambient empitjora, estem davant d’una contradicció, i l’explicació és que la salut ha millorat en les poblacions més riques o amb creixement econòmic però la salut global del planeta ha empitjorat. Millorem la salut humana a expenses de la salut del planeta”. Va exposar algunes situacions bones per la salut però dolentes per el planeta: els antibiòtics, que tenen un impacte ambiental indirecte molt important, i la tecnologia sanitària que també incideix negativament en el medi ambient per l’alt consum d’energia. Va acabar la seva intervenció explicant que un estudi d’impacte ambiental demostra que el “bicing” de Barcelona  salva 12 vides a l’any a causa de l’activitat física i estalvia 9 milions de Kg. de CO2 a l’any. Va proposar  canviar la manera de pensar la salut i el nou lema que hauria de sorgir d’una propera conferència internacional hauria de ser “salut per a tothom i salut per el planeta” 

Finalment el Dr. Antoni Trilla va centrar la seva intervenció explicant com l’epidemiologia es veu afectada pel canvi climàtic i com aquest afecta als canvis de patrons de moltes malalties infeccioses. Va parlar del brot d’Ebola al Congo i la seva relació amb el canvi climàtic, que de no produir-se cap cas més podria donar-se per tancat. “El canvi de comportament de les èpoques de pluges tant si són més extenses o hi ha sequera també influeixen en els patrons de les malalties infeccioses”. Va continuar la seva intervenció assegurant que “sovint als epidemiòlegs se’ns demana què passarà en el futur amb les malalties infeccioses. No tenim boles de vidre i a vegades hem de prendre decisions basant-nos amb unes informacions no gaire perfectes..” Tot seguit va fer un repàs de les malalties que es poden veure afectades per el canvi climàtic. Va explicar com el mosquit tigre (que és un dels grans agents transmissors del “chikungunya”), i que és una espècie molt invasora, va arribar a Europa a través de camions que transportaven neumàtics reciclats. D’Àsia va saltar a la Índia i d’aquest país a Itàlia. A Catalunya es va introduir al llarg de l’AP-7, i ha arribat ja fins a Andalusia. El Dr. Trilla també va explicar la paradoxa del cigne negre: “A Europa tothom creia que els cignes eren blancs, fins que uns mariners holandesos varen viatjar a Austràlia i allà varen poder veure que també hi havia cignes negres” Aquesta paradoxa la va explicar fent referència a una paparra que produeix una greu malaltia anomenada febre del Congo-Crimea. Va ser a l’any 2016 quan un home caminant per els Montes de Toledo el va picar una paparra i es va començar a trobar malament. Va anar a l’hospital, presentava una fallada hepàtica gravíssima, amb hemorràgies per tot arreu, i al cap de poc es va morir. Com que a l’hospital on el malalt va ser atès, ni a Espanya, mai hi havia hagut un diagnòstic de febre Congo-Crimea no es va donar més transcendència a la situació fins que uns dies més tard una infermera va dir que tenia febre i es trobava malament. Això va alarmar als metges, que varen revisar la serologia de tots dos i van acabar diagnosticant la febre Congo-Crimea. Afortunadament, la infermera després d’uns dies a la UCI es va poder curar. Perquè una paparra d’aquestes característiques va arribar al Montes de Toledo? Doncs segurament per un fenomen relacionat amb els processos migratoris de les aus influït per els canvis climàtics que està patint el món. Mai abans s’havia donat un cas com aquest: la paradoxa del cigne negre. Segurament per això, encara avui, als serveis d’urgències del hospitals de Madrid, davant de determinada simptomatologia et pregunten si has estat recentment per els Montes de Toledo... 

(Continuarà...)

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (III)

Sr. Xavier Marcet: “De cara al futur serà molt més important allò que fem que no allò que diem”... “liderar és omplir les agendes de sentit...”

Dr. Albert Ledesma: “Un líder ha de saber determinar on estem, cap a on anem, com hi anem, i saber anar-hi junts...”

Dra. Anna Carreras: “La participació dels professionals és del tot imprescindible per poder assolir els canvis...”

Dr. Sisó: “no podem tenir líders que vagin amb una ma al davant i un altre al darrere”

Dr. Jaume Padrós: “El CoMB està treballant en un projecte que té com objectiu la formació mèdica i el lideratge”   

(...Continua de l’entrada anterior)

La Jornada va continuar amb la segona Taula del programa que girava en torn al “lideratge professional i organització sanitària”. La Taula estava moderada per Roser Fernández directora general de la Unió Catalana d’Hospitals, que es va encarregar de presentar als diferents ponents: Xavier Marcet, consultor de “Lead to Change”, Dr. Albert Ledesma, comissionat de l’Escola de Formació Mèdica i Lideratge del CoMB, Dr. Antoni Sisó metge de família, president de CAMFIC i Dra. Anna Carreres vocal de la Junta del CoMB. 

Xavier Marcet va explicar que el lideratge no s’aprèn en un màster i va exposar una sèrie de cassos de negocis que van començar molt bé, però que per errades en el lideratge estratègic de les organitzacions van acabar malament: el cas de Motorola que va llançar el primer mòbil al 1983 i avui com empresa de mòbils no existeix, entre d’altres cassos. “La tecnologia arriba i ens canvia les coses...” Va afegir que els estils de lideratge estaran molt determinats per l’agilitat en que ens puguem adaptar a aquests canvis tan ràpids, i va assenyalar com a reptes de futur l’adaptació al món 4.0, la transformació de les organitzacions, i la transformació personal. “Estem en la fase de com navegar amb la intel·ligència artificial” va afegir i va assegurar que en els propers temps passarem de la “complicació a la complexitat; allò complicat produeix problemes, allò complex produeix dilemes” Va definir el segle XX com el de les complicacions i el XXI com el de la complexitat. 

“Liderar mai ha estat fàcil, ni fer eficients les organitzacions”. En la seva opinió el segle XX va ser el segle de la planificació estratègica; “ara, al segle XXI el món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. Aquesta realitat exigeix altres formes de lideratge”. I en aquest sentit va plantejar els següents reptes per als líders del futur: Hauran de ser més estratègics i menys planificadors; ser capaços d’aprendre i desaprendre (adonar-se d’allò que abans funcionava i que ara ja no funciona, requereix un gran esforç); caldrà que siguin ambidextres (explotar en el dia a dia i saber explorar per innovar); tenir una cultura centrada en el client i tenir aptitud i capacitat per la  eliminar burocràcia. “De cara al futur serà molt més important allò que fem i no el que diem” i en aquet sentit va afegir que un líder ha de construir una visió, ser el guardià contra l’autocomplaença i l’arrogància dels membres de l’organització, i ha se ser capaç d’expressar síntesis estratègiques, transmetent una determinada manera de fer les coses. També va dir que un líder haurà de procurar no desmotivar, més que motivar, ser capaç de prendre riscos raonables, facilitar la innovació i no crear organitzacions tancades en sí mateixes. Ja al final de la seva intervenció va dir que “liderar és omplir les agendes de sentit... L’exercici del lideratge comporta construir comunitats de professionals capaços de fer coses útils per a la societat”

Tot seguit va intervenir el Dr. Ledesma que va senyalar com a característiques pròpies d’un líder saber analitzar on estem i cap a on volem anar, i il·lusionar als professionals que treballen amb ell, saber-los convèncer, acompanyar als professionals per ajudar al seu desenvolupament i saber valorar la seva feina. Va recalcar molt la determinació d’on volem anar, de com hi anem, i anar-hi junts tots els membres de l’organització. 

La següent en intervenir va ser la Dra. Anna Carreres, que va parlar de tres tipus de lideratge: el lideratge a les organitzacions, el lideratge en el territori i el lideratge clínic. Sobre el lideratge territorial va dir que és el lideratge estratègic i que marca que cal fer segons el que determina el Pla de Salut per aquell territori. El lideratge de les organitzacions ha de ser capaç de concretar les estratègies que li corresponguin per facilitar que el lideratge clínic les pugui concretar sense problemes. En opinió de la Dra. Carreras hi ha dos punts claus: gestionar l’estratègia és gestionar el talent i la participació dels professionals és del tot imprescindible per assolir els canvis. 

Finalment va completar la Taula el Dr. Sisó que va començar la seva intervenció recordant la faula de la simfonia inacabada que l’hi havia explicat fa temps el difunt Dr. Joan Rodés. Tot seguit va dir que “no podem tenir líders sense pressupostos, que vagin amb una ma al davant i un altre al darrere”. Què esperem d’un líder, es va preguntar? I les seves respostes foren: positivitat, transparència, ètica i valors, adaptació als canvis, saber rectificar els errors exemplificació, posar en valor allò que s’ho val, reconèixer els mèrits dels companys, la competència clínica no és la competència fonamental al segle XXI, persuasiu i participatiu, capaç de transformar i canviar inèrcies. 

Fins aquí les intervencions dels membres de la Taula. En aquest punt va demanar la paraula el Dr. Jaume Padrós, president del CoMB, que havia seguit atentament les diferents intervencions. Va comentar que els líders acostumen a ser un resultat natural i no tots han passat necessàriament per les escoles de negocis i es va preguntar com poden detectar-se persones que tinguin aquestes condicions naturals que un líder ha de tenir. Va obtenir respostes a la seva pregunta una mica ambigües i en aquest context va explicar que el CoMB està treballant en un projecte que té com objectiu la formació mèdica i el lideratge. Valdrà la pena seguir-ho. Sens dubte és una qüestió interessant i de futur, atesa la situació actual en la que sembla que a la sanitat catalana estem una mica orfes de lideratges potents.

La Sra. Roser Fernández va tancar la Taula reconeixent tots els lideratges clínics que sense fer remor existeixen... 

(Continuarà...)

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (II)

Dra. Montserrat Esquerda: “Soc més partidària de parlar d’un model sanitari que alineï els professionals, els malalts i el concepte de salut, que d’un model sanitari exclusivament centrat en la persona...". “La medicina et demana prendre decisions perfectes amb una informació imperfecte”

Sra. Jessica Mouzo: “Una major col·laboració entre metges i periodistes facilitaria una societat ben informada...". “Hay que tener tiempo para pasear al perro..” 

Dr. Àlvar Agustí: “De cara al futur, els professionals s’enfronten a canvis molts ràpids del coneixement, amb unes tecnologies cada vegada més complexes” 

   

(...Continua de l’entrada anterior) 

Seguidament va ser el torn de la Dra. Montserrat Esquerda que va aportar una visió ètica del professional del futur. En la seva intervenció va explicar entre altres coses que tot el que ens envolta ha canviat molt ràpid i això la porta a qüestionar-se “qui som els metges”. Davant un món molt més complex “els professionals estan sotmesos a la pressió de la “medicina del desig” i els cal avaluar lo desitjable, lo possible i lo apropiat en la medicina; la bioètica pot ser de gran ajut a l’hora d’abordar aquestes preguntes”. Va parlar que ella és més partidària de parlar d’un model sanitari “alineat” en lloc de parlar d’un model centrat en la persona. I els factors que ella considera que han d’estar alineats són: els professionals, els malalts i les seves famílies, i el concepte de salut. D’aquests tres elements alineats considera que el dels professionals és el més important. Va continuar dient que “la medicina et demana prendre decisions perfectes amb una informació imperfecte”. Va acabar la seva intervenció afirmant que “la medicina haurà de canviar el món de les dades per tal de generar un model de persones, que curen i cuiden persones, en una societat amb un objectiu compartit de salut”. 

Seguidament va ser el torn de la periodista Jessica Mouzo del diari “El País” qui va intervenir aportant un visió externa de la professió. Es va referir a la feminització de la medicina recalcant que moltes dones han hagut de patir molt per arribar on han arribat. Va dir que el futur de la professió reclama solucions per poder conciliar la vida laboral i la familiar, i va fer referència també a diferents canvis que s’hauran d’abordar posant per exemple als cirurgians que després d’una guàrdia de 24 hores han d’anar al quiròfan a operar (tanmateix aquest és un problema que a dia d’avui està resolt en un 99% dels cassos després de la generalització del lliurament del dia següent al de la guàrdia). Va comentar que tots aquests problemes organitzatius s’han de solucionar; que no li correspon a ella dir com però cal solucionar-les. “Hay que hacer algo para conciliar, porque cada vez hay más mujeres médico y así poder hacer más atractiva la profesión”. I amb un to afable va afirmar que “Hay que tener tiempo para poder pasear al perro” va ser la frase amb la que va acabar la seva intervenció. També va demanar més col·laboració entre metges i periodistes per facilitar una societat informada i va animar als professionals a tenir veu a les xarxes socials per divulgar les notícies mediques d’interès.

Va cloure aquesta Taula 1 de la Jornada el Dr. Àlvar Agustí que va aportar la seva visió del professional del futur des de la seva doble vessant de malalt i metge. Va iniciar la seva intervenció preguntant-se de quin futur parlem “Avui és el demà d’ahir” va dir. Tot seguit va enumerar una sèrie de diferències entre l’ahir, avui i demà: 

• Avui el metge és un home; demà serà una dona. Avui la infermera és dona i cada vegada hi haurà més homes en aquesta professió.
• Ahir calia tenir una gran  memòria i tenir-ho tot al cap; avui el Dr. Google ho sap tot, tot i que cal saber utilitzar-lo
• Ahir la feina del metge era molt individual, i avui la medicina és cooperació entre metges però també amb altres professionals
• Ahir teníem malalties agudes i avui tenim malalties cròniques. L’èxit mèdic d’ahir ha tingut coma conseqüència un important augment de la cronicitat. En aquest punt va posar la nota simpàtica afirmant que “el gran factor de risc de l’EPOC no és el tabac; són els cardiòlegs...perquè resolen els infarts als fumadors...”

Va continuar amb aquest to distès afirmant que: 

• Ahir el metge entretenia al malalt esperant que la natura curés la malaltia, i avui s’aplica una medicina personalitzada de precisió 
• Ahir s’aplicava una medicina reactiva davant de la medicina de les 4 P d’avui, que el Dr. Agustí defineix com la medicina de predicció, prevenció, personalitzada i de participació.

Acabant ja la seva intervenció el Dr. Agustí va afirmar que el que succeeix molt aviat a la vida humana té repercussions en els malalties cròniques del futur d’aquella persona. Va assegurar que avui el professional no viu sol, sinó que està immers dins d’una societat amb un entorn determinat i que de cara al futur el professional s’enfronta a canvis ràpids del coneixement amb tecnologies cada cop més complexes, amb guies clíniques que indiquen el que ha de fer i amb moltes dificultats per conciliar amb la vida personal. Per la seva banda la societat ha passat d’una situació d’agraïment als professional a una situació d’exigència, i a un coneixement adquirit a través d’internet, a un procés de “judicialització” de la medicina i tot això amb un entorn que ha de vetllar per la sostenibilitat del sistema sanitari, amb les pressions de la indústria farmacèutica i amb una premsa i xarxes socials molt potents. 

(Continuarà...)                                               

18a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica a Puigcerdà (I)

Des de fa 18 anys el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el CoMB, la Universitat Ramon Llull i AUCER (Associació Universitària de Cerdanya) organitzen a Puigcerdà una Jornada en la que repassen els temes que preocupen al col·lectiu mèdic relatius a la seva professió però també a tot allò que l’envolta, des de l’organització del sistema sanitari fins per exemple les conseqüències del canvi climàtic que és un dels temes que s’ha tractat en la Jornada d’aquest any.

En un ambient estiuenc, amable i relaxat es tracten temes que per la seva transcendència després tenen continuïtat i són analitzats en el si dels propis col·legis de metges però en alguns cassos per la pròpia administració sanitària. És el cas d’un dels temes que es va tractar l’any passat: el de la manca de professionals, que ha tingut una repercussió tal que per primera vegada aquesta qüestió serà objecte d’anàlisi (i cal pensar que de proposta de solucions) per part del departament de Salut. Fa pocs dies, la consellera de Salut Alba Vergés anunciava en el sí de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, la convocatòria d’una cimera de cara al mes de setembre, per abordar les necessitats de professionals (metges i infermeres) del sistema de salut per els propers anys. És la primera vegada en la història de la sanitat pública catalana des que es varen realitzar les transferències en matèria sanitat, que l’administració pública pren consciència del problema d’una manera decidida. Aquesta és doncs una mostra evident, que posa en valor els temes que es tracten en aquesta Jornada i palesa l’oportunitat de la mateixa i l’encert en l’elecció del temes que habitualment s’hi tracten. 

La 18a Jornada va començar amb la benvinguda als assistents, que va córrer a càrrec del Dr. Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, la Sra. Maria Josep Puente representant de l’Associació Universitària de la Cerdanya, que va ressaltar els 20 anys de presència de la Universitat Ramón Llull a Puigcerdà, pràcticament coincident també amb els inicis d’aquestes Jornades, el Dr. Enric Subirats coordinador mèdic d’AUCER, el Sr. Albert Piñeira, president de la Fundació Hospital de Puigcerdà i alcalde de la vila, que va demostrar les seves qualitats com a polític i orador, i el Dr. Francesc Bonet, director general de l’Hospital de la Cerdanya. En aquesta inauguració, hi vaig trobar a faltar un record per el company Xavier Albalat, gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà i recentment traspassat, i que l’any passat ens va donar la benvinguda a Puigcerdà i també va  participar com a ponent en la Jornada. 

Tot seguit es va desenvolupar la primera taula sota el títol “El professional del futur” moderada per la Dra. Cristina Capdevila directora de l’Hospital de Bellvitge, que va comptar amb la participació de la Dra. Magda Campins vocal de la junta del CoMB i cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la Dra. Montserrat Esquerda directora general de l’Institut Borja Bioètica–URL, i presidenta de la Comissió Deontològica del CoMB, la Sra. Jessia Mouzo periodista del diari “El Pais” i el Dr. Alvar Agustí director de l’Institut Clínic Respiratori i i que participa també a l’IDIBAPS.

Veiem un resum d'algunes de les intervencions:

La Dra. Campins va mostrar alguns resultats d’un estudi sobre què pensa el metge actual sobre la seva professió, sobre l’organització sanitària, de la formació continuada, de la precarietat laboral, etc., i a partir d’aquesta enquesta es poden detectar punts i aspectes que cal millorar. L’enquesta s’ha fet sobre una mostra constituïda per tots el col·legiats menors de 75 anys i no s’hi han inclòs aquells metges col·legiats l’any 2017. Del total de metges enquestats han respost un 89%  i s’ha treballat per tant sobre 672 respostes. Allà on ha estat possible, els resultats de l’enquesta s’han comparat amb els resultats obtinguts l’any 2003 amb una enquesta amb preguntes similar.

Una primera dada constata la feminització de la professió: al 2017 un 47% dels metges són homes i un 53% són dones mentre que al 2003, aquesta proporció era 60% homes 40% dones. També es constata un cert envelliment del conjunt de professionals: a l’any 2003 l’edat mitjana de la població enquestada era de 46,3 anys, mentre que al 2017, aquesta xifra ha pujat fins els 49,3 anys.

Dels metges enquestats, un 79% treballa en l’assistència (un 54% en hospitals d’aguts, un 28% a l’assistència primària, un 5% en l’àmbit de la salut mental, i un 4% en centres sociosanitaris). Cal senyalar també que un 53% de metges té una sola feina i un 47% tenen més d’una feina. Un 76% dels professionals treballa en la sanitat pública entre l’ICS i els centres del SISCAT. 

Ple que fa a càrrecs de responsabilitat a nivell de direcció, hi ha accedit un 14,5% dels enquestats, destacant negativament la baixa proporció de dones (4%). Les metgesses són les que tenen més dificultats a l’hora de conciliar la vida laboral amb la familiar. 

Els metges opinen que cada vegada han de fer front a decisions clíniques complexes, doblant aquesta sensació a les dades obtingudes a l’any 2003. Per això aquestes  decisions cal prendre-les en equip. El grau de llibertat dels metges a l’hora de prendre decisions sobre el pacient és elevat i quan aquestes decisions afecten a l’organització el grau de llibertat es baix. En aquest sentit els metges opinen que de cara al futur el grau de llibertat sobre els pacients es mantindrà mentre que disminuirà quan aquests decisions afectin a l’organització. 

Què preocupa al metges? Fonamentalment la qualitat de vida i l’atenció al final de la vida. Consideren molt important la formació continuada. Avui  un 85% dels enquestats ha fet formació continuada el darrer any i un 57% dels professionals l’han fet fora de l’horari laboral. És important ressaltar el grau de satisfacció dels professionals respecte l’especialitat que varen triar, i cal destacar que un 85% dels enquestats tornaria a fer els estudis de medicina.      

Una enquesta d’aquest tipus no podia deixar de banda les qüestions salarials: un  42% dels metges cobra entre 2.400 i 3.599€. Un 27%  dels metges cobra més de 3.600€ i un 31% dels metges cobra menys de 2.400€. En quant a les condicions contractuals, un 63% dels enquestats és funcionari o té un contracte laboral indefinit, mentre que un 20% de professionals té contractes interins o contractes temporals. En aquest últim cas un 54% dels afectats té menys de 36 anys.

(Continuarà...)

Comiat a David Elvira, director del CatSalut

David Elvira és llicenciat en Economia i Empresa per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat activitats de recerca en l’àmbit de l’avaluació econòmica de serveis sanitaris tant a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques com a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. També ha estat investigador convidat per les universitats de Kioto i Keio (Japó). En l’àmbit professional ha estat consultor en àrees com la gestió i la planificació sanitàries i l’avaluació econòmica de fàrmacs i serveis sanitaris. A més, en el Departament de Salut de la Generalitat ha desenvolupat les funcions de director general de Recursos Sanitaris durant els anys 2009-2010 i de cap del Gabinet d’Informació i Estratègia durant el període 2007-2009. Prèviament va exercir responsabilitats en la coordinació dels Sistemes d’Informació del Departament de Salut i va dirigir l’Oficina Intradepartamental de Gestió de Projectes del mateix Departament. Ha exercit de docent de grau i postgrau a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Internacional de Catalunya. Va ser escollit per el president Mas per formar part del CASOST (Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari) i ha estat director del Servei Català de la Salut des del gener del 2016, fins al Juny del 2018. 

David Elvira era la persona que bona part del sector sanitari creia que acabaria assumint la conselleria de Salut una vegada descartada la restitució del conseller Comin destituït injustament del seu càrrec per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Arribades les eleccions del 21-D i investit finalment un nou president de la Generalitat, el president Torra es va veure obligat a fer equilibris a l’hora de nomenar un nou govern ateses les demandes de paritat de sexes pel que fa el nomenament de consellers. I amb aquesta situació la conselleria de Salut va passar de moure’s entre dos possibles candidats homes a decantar-se finalment a favor de la consellera Alba Vergés. David Elvira va quedar sorprenentment fora.

Una reacció possible hauria estat la de donar un cop de porta i desaparèixer amb el corresponent “ja us ho fareu...”. En lloc d‘això, David Elvira encara col·labora a dia d’avui amb el nou equip del departament de Salut per facilitar una transició i una tramesa d’informació exemplar. Només això ja defineix la classe de persona que hem tingut al front del CatSalut durant dos anys i mig. Es podrà estar d’acord o no amb algunes de les seves decisions; podrem compartir o no determinada visió del sistema sanitari; fins i tot podem qüestionar algunes decisions que ha pres amb un caràcter més polític. Però una cosa està clara: el sector ha tingut al davant a una persona que s’ha sabut fer apreciar malgrat les discrepàncies que hagin pogut sorgir. La seva dedicació al sistema sanitari públic català, la defensa que n’ha fet davant l’aplicació del 155, l’esforç per actualitzar el CatSalut, l’esperit d’equip que ha sabut estructurar amb els seus col·laboradors més immediats, fan que el pas de David Elvira al front del Servei Català de la Salut hagi deixat petjada. M’ha semblat que en una ocasió com aquesta era millor que fossin les veus del sector sanitari les que definissin a la persona, que de moment... ens deixa. Aquestes són les opinions que he recollit:

Toni Andreu, director científic de la Infraestructura Europea de Medicina Translacional (EATRIS), i exdirector de Recerca i Innovació del departament de Salut: “David és un referent per tots nosaltres: rigor, coneixement del sistema, capacitat de treball i de crear espais de diàleg, Un home de país que marca el camí a seguir”

Josep Maria Argimon, gerent de l’ICS: “es pot resumir en una sola paraula: brillant” 

Palmira Borràs, directora de l’Àrea Associativa del Consorci de Salut i Social (CSC): “Gràcies per el seu compromís i coratge per una millor Salut i un millor país”

Alba Brugués, presidenta d’AIFIC: “David Elvira ha estat el que ha mantingut la dignitat del sistema de salut durant el temps que a Catalunya hem patit el 155. Coherent amb la defensa de l’atenció sanitària pública i universal, i sensible a la població més vulnerable”

Joaquim Casanovas, gerent territorial de l’ICS a Girona: “Un excel·lent professional i millor persona amb una clara vocació de servei al país que, des del rigor i el compromís, ha sabut mantenir la dignitat de les institucions sanitàries catalanes en una època extremadament difícil”

Manel del Castillo, gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues: “David Elvira té talent, escolta i és bona persona. Aquesta combinació ha generat un consens respecte la seva bona gestió que no es veia des de la època del conseller Trias”

Jordi Cruz, president del sindicat Metges de Catalunya: “Coneixement, actitud, vàlua fidelitat al projecte i a les persones. No hi ha ningú, jove com ell, que conegui a fons el Sistema Sanitari Català"

                       

Ramon Cunillera, gerent del Consorci Sanitari del Maresme: “David Elvira aporta joventut i talent, amb voluntat transformadora, molt treballador i honest. Molt sòlid, fins i tot quan podies no estar-hi d’acord”

Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) i exsecretària general del departament de Salut: “Intel·ligent, estratègic, assertiu, compromès, proper, preparat pel present, i sobretot pel futur...” 

José Augusto Garcia Navarro, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya: “David Elvira ha estat un director proper i sensible a les necessitats dels diferents actors del sistema; en el poc temps que ha estat al front del CatSalut ha introduït innovacions com la modulació social de l’assignació en atenció primària o una nova visió a l’atenció comunitària i ha demostrat personalment una alta capacitat de treball i, en els darrers mesos, una alta capacitat de resiliència”

Marina Geli, exconsellera de Salut i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC): “David Elvira és un jove economista, de formació sòlida, fill d' Economia de la Salut de la Pompeu Fabra, que va aprendre la POLÍTICA des de la secretaria tècnica del Departament de Salut. Persona del "Sector" en el noble i positiu sentiment de pertinença al Sistema de Salut de Catalunya”

Toni Iruela, metge d’atenció primària i ex gerent de la Regió de la Catalunya Central del CatSalut: “David és SECTOR; ha aportat visió política i gestió. Mai cap directiu ha tingut més responsabilitats que ell en el sector sanitari. Caldrà estar amatents; no crec que torni perquè mai ha marxat... Com ell diria, encara queden mantres que desmuntar...”

Francesc José Maria, ex-gerent de l’ICS i soci fundador del gabinet d’advocats FJM: “Un home obert a la crítica, que no ha discriminat als que hem discrepat d’algunes de les seves decisions”

Manel Jovells, director general de la Fundació Althaia de Manresa: “David Elvira ha estat un bon interlocutor pels gestors del sector sanitari perquè té una sòlida base professional sobre la que ha anat assumint responsabilitats polítiques, i per cert, en moments ben difícils. Això, juntament amb un caràcter amable i proper, li ha permès tirar endavant les seves polítiques i les seves decisions amb amplis consensos, fins  i tot quan alguna d’elles podia ser qüestionable o discutible per part d’algú”

Josep Lluís Lafarga, va ser redactor de la LOSC, advocat i administrador de Lafarga Traver, advocats i consultors: “David Elvira és un tècnic qualificat amb una gran visió estratègica, de lleialtat i generositat encomiables, cridat a jugar en el futur un paper molt rellevant en el sistema sanitari del país”

Cristina Nadal, directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària del CatSalut: "David Elvira té l'energia per canviar el món"  

Jaume Padrós, president del CoMB: “David Elvira és un home d’intel·ligència estoica, àvida, però lleial”

Olga Pané, gerent del Parc de Salut Mar: “En David es d'aquest tipus de persones que no utilitza el càrrec ni l'autoritat per eludir la discussió. El David està fet d'arguments i  raons. La discrepància amb ell ( i jo en he tingut més d'una) sempre es matèria de diàleg, mai d'exclusió”

Esteve Picola, director general del Grup Mútua de Terrassa: “Abans de ser nomenat Director del CatSalut, amb en David no ens coneixíem. En el temps que ha estat al front del CatSalut he descobert que hi havia una persona amb determinació sòlida, un ideòleg, amb més objectius al cap per construir que obres executades a l'esquena, però amb la visió i la voluntat de perseguir el seu somni de Sistema Nacional de Salut de Catalunya. Un esbós que desencaixava del Sistema Sanitari Català vigent, que inicialment anava en una línia ideològica dura, i que va generar inquietuds, però un esquema possible i legítim. En la curta etapa que li ha tocat viure al Departament de Salut ha pogut posar en evidència la seva capacitat de resiliència en els temps del 155, sent un dels pilars principals que han sent un dels pilars principals que han mantingut en una certa estabilitat el sistema sanitari del nostre País”

Ivan Planas, proper director de l'Àrea de Recursos Econòmics, Patrimoni i Inversions del CatSalut: "Qui no té por a la participació directa de ciutadans, professionals i alcaldes és que té les coses molt clares"

Jaume Raventós, director general ITA Salut Mental: "Treballar amb convicció, tractant bé a les persones i amb coneixement és el que defineix a David Elvira"  

Helena Ris, exdirectora general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH): “No sempre hem estat d’acord. Hi havia temes i estones per tot, però crec que tenim un deute amb en David i el seu equip perquè han preservat la dignitat de l’administració de salut en la foscúria del 155. I ho ha fet amb risc personal, familiar i professional”

Carme Sabater, presidenta de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat: “Entre altres qualitats, de David Elvira destacaria la seva sensibilitat, competència i capacitat per liderar el nostre sistema de salut en moments difícils amb temprança i coneixement”

Pere Soley, gerent del Consorci Hospitalari de Vic: “D’en David Elvira com a director del CatSalut, voldria destacar la seva disposició constant per escoltar, així com el seu objectiu clar, innovador, per modernitzar (actualitzar) el nostre Sistema Sanitari”

Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i gerent de Sant Joan de Déu, Terres de Lleida: “David Elvira ha estat un magnífic director del CatSalut, coneixedor de la gestió sanitària, món del que procedia professionalment, i del que ha estat responsable i sensible a les nostres inquietuds”

Venen temps difícils

L’endèmica manca de pressupost que possibiliti una recuperació del poder adquisitiu dels professionals ha fet esgotar la paciència: o recuperació d’uns salaris dignes i d’unes condicions de treball adequades, o tindrem conflicte

El tradicional copet a l’esquena, agraint l’esforç i la dedicació ja no compensa. S’ha de passar de les bones paraules als fets.     

La presa de possessió de la consellera Vergés.   

Sovint, parlant amb la gent del sector, hi ha qui amb raonaments més o menys ben travats, basant-se amb la seva intuïció augura conflictes en el sector, que després afortunadament no s’acaben materialitzant. Tanmateix poques vegades he vist tanta unanimitat com ara a l’hora de preveure una tardor complicada com moltes veus diuen que es produirà. Ho he sentit anunciar a gent seriosa integrada professionalment en el propi departament de Salut, però ho he sentit comentar també des de la vessant sindical, dels professionals i de les seves organitzacions. Com deia abans poques vegades tanta unanimitat. Per tant la pregunta és: en el sector sanitari tindrem una tardor calenta?

Per donar una resposta a aquesta pregunta cal fer una mirada a l’entorn econòmic i social del país. Per una banda ens trobem que l’Estat espanyol ha marcat un objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes del 0,1% per a l’any 2019, fet que en el cas de Catalunya implica una reducció important del seu pressupost real. Per altre banda, el ministre Montoro, poc abans de veure’s obligat a deixar el càrrec per la moció de censura presentada per el PSOE, havia acordat amb els sindicats el que es coneix com els “acords Montoro” que comportarien una pujada salarial per els funcionaris que podria arribar al 8,79% en tres anys, lligada a l’acompliment dels objectius de creixement del PIB. A Catalunya, atenent a les peculiaritats d’un sistema públic de salut que inclou una diversitat de proveïdors de diferents titularitats, sembla que aquests “acords Montoro” afectarien al personal de l’ICS i al de les EPiC, però no a la resta d’institucions integrades en el SISCAT, la pujada salarial dels quals no estaria contemplada en els pressupostos generals de l’Estat. 

A aquest doble efecte negatiu explicat, cal afegir-hi que el sector sanitari públic català està sotmès en un procés  de negociació del conveni col·lectiu, que per enèsima vegada vull denunciar per obsolet. A Catalunya, sistemàticament, la negociació col·lectiva (llevat d’una única excepció en tota la seva història) consisteix a disminuir la jornada laboral i incrementar els salaris, acompanyat d’alguna guarnició extra complementària. Això comporta un cost de l’hora real treballada doblement encarit, i ens agradi o no, els efectes sobre l’economia productiva del país són molt perjudicials. Per altre banda, les patronals a l’hora de negociar són mers intermediaris: abans de seure’s amb els sindicats se’n van al CatSalut i els demanen “quan em dones per negociar” sense aportar cap valor afegit per part seva, i sovint pactant acords complementaris amb els sindicats que acaben tenint unes repercussions econòmiques molt perjudicials per al sistema de salut. Avui en dia, els sistemes de revisió salarials moderns relliguen els increments salarials als increments de productivitat, individual i col·lectiva, i aquí s’han acabat imposant unes DPO que són cafè per a tothom i per tant, se’ls ha donat una significació contrària a la que haurien d’haver tingut.

En aquest escenari en el que no hi ha capacitat econòmica per afegir diners al pressupost de Salut, què passarà amb la negociació del conveni col·lectiu?. La frustració del professionals és evident, i el ja clàssic “donar les gràcies pel seu esforç” ha esgotat la seva capacitat d’acontentar al col·lectiu que necessitat d’una vegada que les paraules es transformin en fets i puguin recuperar el poder adquisitiu que se’ls ha manllevat durant tots aquests anys de crisi econòmica. A tot això cal afegir-hi el descontentament generalitzat per l’increment de feina que no s’ha vist compensat per un increment dels recursos humans per fer-hi front. El contractes precaris, les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar, les difícils condicions de treball i la manca de reconeixement econòmic de la seva feina han portat la situació al límit i tothom coincideix a augurar una tardor complicada perquè els professionals han dit “ja n’hi ha prou !”.

I quan els professionals diuen això... alguns ja sabem que passa... tant de bo aquests mals auguris no es confirmin.            

Nous lideratges en el nou organigrama del CatSalut

De com han funcionat el departament de Salut i el CatSalut i de com han estat les relacions entre aquests dos organismes en aquests dos últims anys, se’n deriven una sèrie de conclusions que estan a l’origen de molts dels canvis que experimenta el nou organigrama del CatSalut

Adrià Comella nou director
del CatSalut

En el CatSalut es dibuixa un eix de presa de decisions d’alt nivell, configurat per tres o quatre persones de màxima confiança i eficiència provada, amb dependència directa del director del CatSalut.    

El nomenament d’un nou director del CatSalut ha servit d’excusa per fer canvis en  l’organigrama d’aquest organisme que serà objecte d’una important remodelació que afecta bàsicament a dues àrees, la d’atenció sanitària i la de recursos econòmics, tot i que les altres dues àrees també han estat sotmeses a alguns retocs.

Atenent al fet que Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut, malgrat ser metge, té, avui per avui, un nivell de coneixement relativament baix pel que fa a les interioritats del CatSalut, aquests canvis en l’organigrama estan basats per tant, en l’experiència viscuda pels responsables del departament de Salut en l’etapa anterior, Antoni Comin i David Elvira. Responen a la necessitat de resoldre diferents disfuncions detectades, i la seva implementació compta de ben segur amb l’acceptació de la consellera Vergés. 

L'antic organigrama del CatSalut

La primera novetat afecta a la mateixa direcció del Servei, que com a fet més destacable incorpora una nova gerència d’Entitats Participades (EPiC), al marge d’altres modificacions aparentment de menys rellevància. Adrià Comella, el nou director del CatSalut, en aquest primer mes que porta al front del Servei, ha donat mostra de ser una persona prudent. Partint de la base del desconeixement de què és el CatSalut en termes de complexitat,  veus significades del sector valoren molt positivament la seva capacitat d’escoltar, i mostren alguns dubtes sobre la seva capacitat de poder resistir els condicionaments derivats del seu partit en una etapa que es preveu amb moltes dificultats econòmiques.

        

El nou organigrama del CatSalut sembla que potencia unes persones clau en la figura d’Aina Plaza en la nova gerència d’Estratègia Persones i Comunicació. També la Dra. Cristina Nadal es converteix en un pilar de molt valor per donar suport al nou director del CatSalut. L’Àrea d’Atenció Sanitària de la Dra. Nadal, tal com explicava en una entrada anterior, també ha vist ampliades les seves funcions. Cal esmentar també a Ivan Planas, que serà promocionat a una nova Àrea de Recursos Econòmics, Patrimoni i Inversions, amb dependència de la direcció del CatSalut, i que com en els cassos anteriors també veu ampliades les seves funcions. El nou organigrama també configura una nova Àrea de Sistemes d’Informació i Tecnologia, que guanya protagonisme respecte a la seva posició anterior a l’organigrama, i que forma part d’una remodelació important de tot allò relacionat amb les TIC i que per la seva complexitat caldrà afrontar en una propera entrada al blog.

Per la seva banda, tant l’Àrea del Medicament com la subdirecció del Servei Català de la Salut, veuen lleugerament modificats els seus organigrames, amb alguna reducció de funcions. Aquest és un resum molt simple de les modificacions del nou organigrama respecte de l’anterior, destacant amb força la consolidació d’un eix Adrià Comella-Cristina Nadal-Ivan Planas, molt potent, que complementat amb la persona que assumeixi la gerència d’Entitats participades (EPiC) així com amb la direcció de la nova Àrea de Sistemes d’Informació i Tecnologia controlaran els punts més estratègics del CatSalut.

Nou organigrama del CatSalut 

Hi ha encara un altre canvi molt important, que l’organigrama del CatSalut no reflecteix, i és el referent a la Planificació sanitària. La discussió sobre si la Planificació ha  de dependre el departament de Salut o del CatSalut ha estat des de fa molts anys, gairebé de de la creació del CatSalut, sobre la taula i en ocasions fins i tot ha comportat enfrontaments durs entre directius d’un i l’altre organisme. Fins ara semblava que hi havia un cert consens en respectar que la Planificació sanitària havia d’estar al departament de Salut, tot i les reclamacions sovintejades del CatSalut sobre aquesta competència. En aquesta ocasió, el departament de Salut ha optat per una solució pràctica (salomònica m’atreviria a dir), que consisteix a deixar la Planificació en Salut en l’àmbit del departament de Salut, però en canvi posant-hi al front, de moment amb caràcter temporal, a la Dra. Cistina Nadal que a la vegada és la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària de CatSalut. Per tant, d’aquesta manera s’acaba l’eterna discussió: la Planificació serà responsabilitat del departament, però estarà en mans d’una directora de primer nivell del CatSalut.

Ara caldrà veure si amb aquest nou organigrama, el nou director del CatSalut si sent a gust, i si les coses rutllen millor. Només si es guanya amb eficiència i agilitat a les moltes respostes que el CatSalut ha de donar podrem formar-nos una opinió sobre l’oportunitat o no dels canvis.