Venen temps difícils

L’endèmica manca de pressupost que possibiliti una recuperació del poder adquisitiu dels professionals ha fet esgotar la paciència: o recuperació d’uns salaris dignes i d’unes condicions de treball adequades, o tindrem conflicte

El tradicional copet a l’esquena, agraint l’esforç i la dedicació ja no compensa. S’ha de passar de les bones paraules als fets.     

La presa de possessió de la consellera Vergés.   

Sovint, parlant amb la gent del sector, hi ha qui amb raonaments més o menys ben travats, basant-se amb la seva intuïció augura conflictes en el sector, que després afortunadament no s’acaben materialitzant. Tanmateix poques vegades he vist tanta unanimitat com ara a l’hora de preveure una tardor complicada com moltes veus diuen que es produirà. Ho he sentit anunciar a gent seriosa integrada professionalment en el propi departament de Salut, però ho he sentit comentar també des de la vessant sindical, dels professionals i de les seves organitzacions. Com deia abans poques vegades tanta unanimitat. Per tant la pregunta és: en el sector sanitari tindrem una tardor calenta?

Per donar una resposta a aquesta pregunta cal fer una mirada a l’entorn econòmic i social del país. Per una banda ens trobem que l’Estat espanyol ha marcat un objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes del 0,1% per a l’any 2019, fet que en el cas de Catalunya implica una reducció important del seu pressupost real. Per altre banda, el ministre Montoro, poc abans de veure’s obligat a deixar el càrrec per la moció de censura presentada per el PSOE, havia acordat amb els sindicats el que es coneix com els “acords Montoro” que comportarien una pujada salarial per els funcionaris que podria arribar al 8,79% en tres anys, lligada a l’acompliment dels objectius de creixement del PIB. A Catalunya, atenent a les peculiaritats d’un sistema públic de salut que inclou una diversitat de proveïdors de diferents titularitats, sembla que aquests “acords Montoro” afectarien al personal de l’ICS i al de les EPiC, però no a la resta d’institucions integrades en el SISCAT, la pujada salarial dels quals no estaria contemplada en els pressupostos generals de l’Estat. 

A aquest doble efecte negatiu explicat, cal afegir-hi que el sector sanitari públic català està sotmès en un procés  de negociació del conveni col·lectiu, que per enèsima vegada vull denunciar per obsolet. A Catalunya, sistemàticament, la negociació col·lectiva (llevat d’una única excepció en tota la seva història) consisteix a disminuir la jornada laboral i incrementar els salaris, acompanyat d’alguna guarnició extra complementària. Això comporta un cost de l’hora real treballada doblement encarit, i ens agradi o no, els efectes sobre l’economia productiva del país són molt perjudicials. Per altre banda, les patronals a l’hora de negociar són mers intermediaris: abans de seure’s amb els sindicats se’n van al CatSalut i els demanen “quan em dones per negociar” sense aportar cap valor afegit per part seva, i sovint pactant acords complementaris amb els sindicats que acaben tenint unes repercussions econòmiques molt perjudicials per al sistema de salut. Avui en dia, els sistemes de revisió salarials moderns relliguen els increments salarials als increments de productivitat, individual i col·lectiva, i aquí s’han acabat imposant unes DPO que són cafè per a tothom i per tant, se’ls ha donat una significació contrària a la que haurien d’haver tingut.

En aquest escenari en el que no hi ha capacitat econòmica per afegir diners al pressupost de Salut, què passarà amb la negociació del conveni col·lectiu?. La frustració del professionals és evident, i el ja clàssic “donar les gràcies pel seu esforç” ha esgotat la seva capacitat d’acontentar al col·lectiu que necessitat d’una vegada que les paraules es transformin en fets i puguin recuperar el poder adquisitiu que se’ls ha manllevat durant tots aquests anys de crisi econòmica. A tot això cal afegir-hi el descontentament generalitzat per l’increment de feina que no s’ha vist compensat per un increment dels recursos humans per fer-hi front. El contractes precaris, les dificultats de conciliació de la vida laboral i familiar, les difícils condicions de treball i la manca de reconeixement econòmic de la seva feina han portat la situació al límit i tothom coincideix a augurar una tardor complicada perquè els professionals han dit “ja n’hi ha prou !”.

I quan els professionals diuen això... alguns ja sabem que passa... tant de bo aquests mals auguris no es confirmin.            

Nous lideratges en el nou organigrama del CatSalut

De com han funcionat el departament de Salut i el CatSalut i de com han estat les relacions entre aquests dos organismes en aquests dos últims anys, se’n deriven una sèrie de conclusions que estan a l’origen de molts dels canvis que experimenta el nou organigrama del CatSalut

Adrià Comella nou director
del CatSalut

En el CatSalut es dibuixa un eix de presa de decisions d’alt nivell, configurat per tres o quatre persones de màxima confiança i eficiència provada, amb dependència directa del director del CatSalut.    

El nomenament d’un nou director del CatSalut ha servit d’excusa per fer canvis en  l’organigrama d’aquest organisme que serà objecte d’una important remodelació que afecta bàsicament a dues àrees, la d’atenció sanitària i la de recursos econòmics, tot i que les altres dues àrees també han estat sotmeses a alguns retocs.

Atenent al fet que Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut, malgrat ser metge, té, avui per avui, un nivell de coneixement relativament baix pel que fa a les interioritats del CatSalut, aquests canvis en l’organigrama estan basats per tant, en l’experiència viscuda pels responsables del departament de Salut en l’etapa anterior, Antoni Comin i David Elvira. Responen a la necessitat de resoldre diferents disfuncions detectades, i la seva implementació compta de ben segur amb l’acceptació de la consellera Vergés. 

L'antic organigrama del CatSalut

La primera novetat afecta a la mateixa direcció del Servei, que com a fet més destacable incorpora una nova gerència d’Entitats Participades (EPiC), al marge d’altres modificacions aparentment de menys rellevància. Adrià Comella, el nou director del CatSalut, en aquest primer mes que porta al front del Servei, ha donat mostra de ser una persona prudent. Partint de la base del desconeixement de què és el CatSalut en termes de complexitat,  veus significades del sector valoren molt positivament la seva capacitat d’escoltar, i mostren alguns dubtes sobre la seva capacitat de poder resistir els condicionaments derivats del seu partit en una etapa que es preveu amb moltes dificultats econòmiques.

        

El nou organigrama del CatSalut sembla que potencia unes persones clau en la figura d’Aina Plaza en la nova gerència d’Estratègia Persones i Comunicació. També la Dra. Cristina Nadal es converteix en un pilar de molt valor per donar suport al nou director del CatSalut. L’Àrea d’Atenció Sanitària de la Dra. Nadal, tal com explicava en una entrada anterior, també ha vist ampliades les seves funcions. Cal esmentar també a Ivan Planas, que serà promocionat a una nova Àrea de Recursos Econòmics, Patrimoni i Inversions, amb dependència de la direcció del CatSalut, i que com en els cassos anteriors també veu ampliades les seves funcions. El nou organigrama també configura una nova Àrea de Sistemes d’Informació i Tecnologia, que guanya protagonisme respecte a la seva posició anterior a l’organigrama, i que forma part d’una remodelació important de tot allò relacionat amb les TIC i que per la seva complexitat caldrà afrontar en una propera entrada al blog.

Per la seva banda, tant l’Àrea del Medicament com la subdirecció del Servei Català de la Salut, veuen lleugerament modificats els seus organigrames, amb alguna reducció de funcions. Aquest és un resum molt simple de les modificacions del nou organigrama respecte de l’anterior, destacant amb força la consolidació d’un eix Adrià Comella-Cristina Nadal-Ivan Planas, molt potent, que complementat amb la persona que assumeixi la gerència d’Entitats participades (EPiC) així com amb la direcció de la nova Àrea de Sistemes d’Informació i Tecnologia controlaran els punts més estratègics del CatSalut.

Nou organigrama del CatSalut 

Hi ha encara un altre canvi molt important, que l’organigrama del CatSalut no reflecteix, i és el referent a la Planificació sanitària. La discussió sobre si la Planificació ha  de dependre el departament de Salut o del CatSalut ha estat des de fa molts anys, gairebé de de la creació del CatSalut, sobre la taula i en ocasions fins i tot ha comportat enfrontaments durs entre directius d’un i l’altre organisme. Fins ara semblava que hi havia un cert consens en respectar que la Planificació sanitària havia d’estar al departament de Salut, tot i les reclamacions sovintejades del CatSalut sobre aquesta competència. En aquesta ocasió, el departament de Salut ha optat per una solució pràctica (salomònica m’atreviria a dir), que consisteix a deixar la Planificació en Salut en l’àmbit del departament de Salut, però en canvi posant-hi al front, de moment amb caràcter temporal, a la Dra. Cistina Nadal que a la vegada és la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària de CatSalut. Per tant, d’aquesta manera s’acaba l’eterna discussió: la Planificació serà responsabilitat del departament, però estarà en mans d’una directora de primer nivell del CatSalut.

Ara caldrà veure si amb aquest nou organigrama, el nou director del CatSalut si sent a gust, i si les coses rutllen millor. Només si es guanya amb eficiència i agilitat a les moltes respostes que el CatSalut ha de donar podrem formar-nos una opinió sobre l’oportunitat o no dels canvis.    

Apareixen dubtes al voltant del model sanitari català

Un seguit de fets que aparentment s’han produït aïlladament els uns dels altres, si s’analitzen conjuntament, mostren un fil conductor que porta a un model sanitari català diferent al que coneixem des de la dècada dels 80. 

Si un sistema nacional de salut s’interpreta com un sistema sanitari finançat públicament, amb la provisió dels serveis exclusivament en mans d’institucions de titularitat pública, sense separació entre provisió de serveis i finançament, hem d’interpretar forçosament que el sistema sanitari català està sent modificat. 

Bona part de les mesures comentades es deuen a
l'anterior director del CatsSalut

Al llarg d’aquests últims mesos s’han anat succeint una sèrie de fets que contemplats aïlladament no significaven una amenaça per el sistema sanitari públic català. Tanmateix, analitzats en el seu conjunt, representen un canvi de model sanitari que no s’ha consensuat amb el sector, i sense haver estat explicat ni tan sols al Parlament de Catalunya. Quins són aquests fets als que he fet al·lusió més amunt? Vegem-los un  per un:

Des del CatSalut, s’ha dit en més d’una ocasió que es volia un Servei Català de la Salut enfocat molt més com un “servei nacional de salut” que no pas  com una asseguradora sanitària pública. Molts no érem conscients del que aquesta afirmació comportava, però una lectura de l’article 36 de la Llei General de Sanitat ho deixa molt clar: 

“Son características fundamentales del Sistema Nacional de Salud:

a) La extensión de sus servicios a toda la población.

b) La organización adecuada para prestar una atención integral a la salud, comprensiva tanto de la promoción de la salud y prevención de la enfermedad como de la curación y rehabilitación.

c) La coordinación y, en su caso, la integración de todos los recursos sanitarios públicos en un dispositivo único.

d) La financiación de las obligaciones derivadas de esta Ley se realizará mediante recursos de las Administraciones Públicas, cotizaciones y tasas por la prestación de determinados servicios.

e) La prestación de una atención integral de la salud procurando altos niveles de calidad debidamente evaluados y controlados.”

En particular el punt c és clau: un servei nacional de salut té com a una de les seves característiques la integració del tots els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic.

Antic organigrama del CatSalut: Les EPiC estaven
"al fons i a la dreta"

Seguim amb altres fets: el Servei Català de la Salut ha dit que vol disposar, com a mínim, d’una empresa pública en cada regió sanitària, i no només ho ha dit, sinó que ho ha començat a fer. Ha anunciat ja la creació d’empreses públiques a les Terres de l’Ebre, i la Catalunya Central, i en l’àmbit de Barcelona està potenciant al Parc Pere Virgili com la seva gran empresa pública de la Regió Sanitària de Barcelona, a la que fins i tot encarrega la rehabilitació domiciliària de Sant Cugat. Algunes veus apunten que el nou organisme públic que s’ha de fer càrrec de l’Hospital de Reus podria ser també una empresa pública i no un consorci com s’havia apuntat inicialment.  

Un tercer fet: mica en mica totes les empreses públiques del CatSalut i tots els seus consorcis s’estan convertint en “mitjà propi” del departament de Salut, fet que implica entre moltes altres coses, que totes aquestes institucions afectades perdin la seva autonomia de gestió, es trenqui la separació entre la provisió de serveis sanitaris i el finançador del sistema de salut, i es constitueix un grup poderós en el territori que complementa a l’ICS.  Val a dir que a dia d’avui aquells consorcis que encara no han estat considerats “mitjà propi” és perquè dins del consorci hi ha alguna entitat privada (sense afany de lucre), que impedeix que el consorci pugui ser declarat com a mitjà propi. Però de ben segur que el CatSalut buscarà la manera de poder excloure a aquestes entitats com ara fundacions, i amb el temps tots el consorcis sanitaris acabaran sent integrats com a mitjà propi. És interessant recordar ara aquell apartat c de l’article 36 de la Llei General de Sanitat comentat abans. 

Anem encara a un quart fet. L’anterior director del CatSalut va establir per primera vegada que la presidència de l’ICS fos assumida pel propi director del Servei. Semblava que el motiu més important es basava en la necessitat de coordinar els interessos del CatSalut amb els de l’ICS, evitant els enfrontaments que en algunes ocasiones s’havien produït en el passat. No sabem encara si el nou director del CatSalut farà seu l’argument, però decideixi el que decideixi, no es pot dubtar de la forta dependència que existeix realment de l’ICS respecte del CatSalut. 

Nou organigrama del CatSalut, les EPiC
passen a estar "a dalt de tot"

I l’últim fet que voldria destacar és el subtil canvi que s’ha produït en l’organigrama del CatSalut, en allò referent a la “Gerència d’Entitats Participades”. Aquesta funció en l’organigrama anterior depenia de l’Àrea d’Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions. Ara en el que serà el nou organigrama del CatSalut, aquesta gerència ha rebut una consideració major i ha vist elevar el seu rang passant a dependre directament del director del CatSalut, adquirint un estatus de primer nivell en l’organigrama del Servei Català de la Salut.

Vistes una a una, aquestes cinc mesures explicades no semblen conflictives o preocupants per al sector; alguna més que altre, però en general  no donen la impressió de generar distorsions. Tanmateix val la pena fer una lectura global de les conseqüències de l’aplicació de les cinc mesures comentades:

A dalt de tot de l'organigrama hi tenim al director del Servei Català de la Salut, que d’una banda o bé presidirà l’ICS o bé tindrà una influència molt significada sobre ell, i de l’altre serà el màxim responsable del conjunt d’entitats participades, és a dir, empreses públiques i consorcis. Aquesta integració de tots els recursos sanitaris públics en un dispositiu únic (CatSalut) respon a les previsions de l’apartat c de l’article 36 de la Llei General de Sanitat). Les empreses públiques i consorcis seran cada vegada més grans, tindran una implantació territorial molt àmplia, i juntament amb l’ICS, com a mitjans propis del CatSalut asseguraran la provisió pràcticament total dels serveis de salut públics als ciutadans sense necessitat de comprar serveis, de fer concursos, d’establir tarifes, etc.

Si el model sanitari català queda configurat d’aquesta manera, estem o no davant d’un canvi de model? Si s’ha de fer, no caldria abans intentar cercar el consens dins del sector? 

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (i IV)

Alba Vergés va acabar la seva intervenció manifestant la seva ferma voluntat d’afrontar tots els reptes que el departament de Salut s’ha proposat per aquesta legislatura afegint-hi totes aquelles iniciatives i propostes que puguin sorgir a iniciativa del Parlament de Catalunya. 

Els nivells salarials del professionals (metges i infermeres) del sistema sanitari públic requereixen un revisió a l’alça que permeti, com a mínim, recuperar el nivell adquisitiu del 2008. Si no s’afronta amb urgència aquesta situació, el sistema no ho aguantarà i els problemes apareixeran un rere l’altre. Aquesta és una assignatura pendent que la consellera Vergés no va afrontar en el seu discurs.    

(...Continua de l’entrada anterior)

La consellera Alba Vergés va acabar la seva intervenció exposant, a mode de decàleg, els principis que inspiraran les accions del departament de Salut en aquesta legislatura que es poden llegir en una de les imatges que acompanyen aquests text. Alba Vergés es va acomiadar afirmant la seva voluntat “d’afrontar, amb la millor de les voluntats, tots els reptes que ens hem marcat així com aquells que des del Parlament vosaltres ens vulgueu posar”. La intervenció de la consellera va ser contestada per els representants dels diferents grups polítics presents a la Comissió de Salut. Cada grup va dir allò que s’esperava que digués: els uns a favor i altres en contra, amb observacions vàries a la consellera.   

Comentaris al discurs de la consellera:

Alba Vergés va deixar clar des del primer moment que la seva intenció és donar continuïtat a les polítiques endegades pel seu antecessor Antoni Comin, sense renunciar a aportar la seva pròpia visió al sistema sanitari català. Analitzant la trajectòria política de la consellera queda clar que aquesta propera legislatura estarà molt marcada pel suport a les polítiques amb un fort component social. Pel que fa a voler donar continuïtat a polítiques de l’època Comin, cal recordar que hi van haver decisions molt bones, decisions bones i decisions no tan bones. Caldria per tant passar per un tamís totes aquestes polítiques endegades en la legislatura passada per determinar quines cal potenciar i quines caldria aparcar. L’esperit revisionista del que s’ha fet, i perquè s’ha fet no pot estar mai absent en l‘acció de govern. 

La consellera Vergés es va preparar un discurs en el que va posar molt d’èmfasi en els professionals, en donar respostes a les necessitats de la població,  posant en valor la participació ciutadana a l’hora de construir consensos. Tanmateix, avui la sanitat pública catalana té plantejats tres grans reptes: llistes d’espera, retribucions dels professionals i inversions de reposició i en noves tecnologies. La intervenció de la consellera, només va abordar obertament l’últim d’aquests punts. De la mateixa manera que va anunciar un Pla estratègic per la renovació tecnològica, caldria elaborar un pla que possibilités la recuperació salarial dels professionals sanitaris i continuar recolzant les mesures per combatre les llistes d’espera. Els agraïments a la dedicació dels professionals segur que són molt ben rebuts, però només amb agraïments no n’hi ha prou; calen fets.

La consellera va parlar de potenciar els processos participatius i decisions compartides amb la ciutadania, per tant, cal esperar que les situacions viscudes temps enrere amb la Clínica del Vallès no es tornin a produir. Alba Vergés va defugir d’utilitzar el terme “desprivatització”; en el seu lloc va parlar d’un sistema sanitari que garanteixi la provisió pública dels serveis de salut amb caràcter universal per a tots els ciutadans. Convindria remarcar que el SISCAT és precisament això, un sistema públic de provisió de serveis de salut, independentment de la titularitat del prestador del servei, i posant en valor, sobretot, la qualitat del servei als ciutadans. El que realment importa als ciutadans és que la prestació sigui de la màxima qualitat, que la prestació sigui gratuïta i que sigui efectuada dins d’un  període de temps raonable. Al ciutadà, la titularitat del prestador li és del tot indiferent. Consellera, siguem coherents i centrem-nos per tant en allò que realment importa al ciutadà. No és intel·ligent buscar problemes allà on no n’hi ha.  

Després de lloar la necessitat de la innovació i la recerca, i els beneficis que se’n deriven per atendre les necessitats de la població, la consellera es va referir al PADRIS. És una llàstima que el departament de Salut no es replantegi l’abast d’aquest programa que avui està restringit als recercadors d’entitats públiques, deixant fora de la utilització de les dades sanitàries a tots els investigadors d’entitats privades, fins i tot universitaris, fet que limita la possibilitat d’obtenir avenços per satisfer les necessitats dels ciutadans com la consellera ha anat remarcant al llarg de la seva intervenció. 

Dos aspectes a destacar en positiu: la consellera Vergés ha estat la primera consellera de Salut que mostra públicament la seva preocupació per planificar les futures necessitats de professionals mèdics i d’infermeria. Aquesta és una qüestió cabdal si es vol mantenir la qualitat de l’assistència. La cimera convocada a la tardor per avançar en aquest tema és molt oportuna. No estan tan lluny els temps que en aquest país hem hagut d’anar a cercar professionals a països sud-americans i fins i tot a països de l’Est d’Europa, amb les dificultats idiomàtiques afegides que en aquest últim cas se’n deriven i les repercussions sobre la qualitat de l’assistència que tot plegat ha tingut. L’altre factor positiu és el referent a la introducció d’una visió de gènere en totes les polítiques de salut així com posar l’accent en la lluita contra les desigualtats endegada ja en l’etapa anterior a instàncies del conseller Comin.

Un discurs que promet... si s’acompleixen els objectius marcats, i se n’hi afegeix algun que ha quedat en el tinter...                

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (III)

Consellera Vergés:

“El sector salut genera prosperitat en el nostre país”

“L’objectiu primer de la recerca i la innovació és aconseguir resultats que serveixin per millorar el benestar de la ciutadania” 

“La recerca en salut també la practiquen altres professionals sanitaris; no només els metges”

“Tenir en compte la veu de les persones, permetrà fer polítiques públiques de salut molt més robustes”

“la governança republicana de la salut s’ha de fonamentar en dos pilars bàsics: la participació ciutadana i la transparència” 

(...Continua de l’entrada anterior)

Després de reiterar l’agraïment als professionals per el seu esforç i la seva dedicació per pal·liar els efectes de la crisi econòmica que hem patit (i en certa mesura encara patim), la consellera Vergés va dedicar la última part de la seva intervenció a parlar d’altres dues qüestions d’interès com són la recerca i la innovació i la governança del sistema sanitari.  

Sobre la recerca i la innovació la consellera va destacar els seus efectes d’arrossegament sobre l’economia com a motor de l’activitat econòmica. “El sector salut genera prosperitat per al nostre país. Catalunya és un dels principals ecosistemes innovadors de biomedicina d’Europa; tanmateix l’objectiu principal de la innovació és implementar resultats per millorar el benestar de la ciutadania. Ser punters en assajos clínics en fase III què representa per el país? Doncs que hi hagin persones que es puguin beneficiar abans de tractaments avançats. El Pla de Salut de Catalunya j2016-2020 incorpora una línia d’actuació per potenciar la recerca i la innovació”. 

La consellera es va referir entre altres iniciatives dutes a terme per departament de salut al PERIS (Pla estratègic de recerca i innovació) del qual ja se n’han fet dues convocatòries, i va destacar que una bona part dels ajuts atorgats ho han estat per col·lectius d’infermeria i fisioterapeutes, posant de relleu que la recerca a més dels metges també la fan altres col·lectius professionals. Tot seguit Alba Vergés va desgranar els objectius de legislatura que té previstos, explicant que volen extrapolar a tot el SISCAT l’experiència del projecte InnobICS, que ha permès que tot el personal de l’ICS pugui participar en experiències innovadores des del seu lloc de treball per guanyar en eficiència col·lectiva, promoure sinèrgies entre tots els instituts de recerca de l’ICS sota el paraigua de l’IRISCAT, dedicar més fons a la compra pública innovadora (amb aportació de més valor afegit per part dels proveïdors), continuar les convocatòries del PERIS, i consolidar el PADRIS. 

Finalment la consellera va desenvolupar el que va definir com “l’estil de governança republicana de la salut”, que s’ha de basar en dos pilars bàsics: la participació ciutadana i la transparència. Sobre la participació ciutadana es va centrar en l’obligació de tenir en compte les necessitats, les opinions i les prioritats de les persones per poder prendre decisions compartides i perdurables. “Fomentar l‘apoderament i la coresponsabilitat dels ciutadans sobre la pròpia salut i incloure la veu de les persones permetrà generar polítiques públiques molt més robustes. La ciutadania està reclamant ser una part més activa en tot allò que fa referència a la seva pròpia salut” va afegir la consellera.

La consellera va enumerar els diferents processos compartits que ha endegat el departament  de Salut, i es va plantejar els objectius següents: revitalitzar els espais estables de participació existents en l’actualitat, acompanyar i incorporar bones pràctiques i metodologia eficient en els processos participatius que es duguin a terme al Departament de Salut i al CatSalut, i promoure uns centres més oberts a la participació i donar suport actiu a les entitats de pacients i de voluntaris.

Tot seguit la consellera va afrontar l’últim pilar de la governança republicana fent referència a la transparència. En aquest àmbit va dir que la Llei de Transparència ha permès fer molt feina, i el departament de Salut no és una excepció. “A la pàgina web del CatSalut es pot trobar molta informació relacionada amb llistes d’espera o contractes per exemple. També la Central de Resultats de l’AQuAS és un bon exemple d’aquesta transparència que guiarà sempre la nostra actuació” va afegir. Sobre els objectius plantejats per la legislatura la consellera Vergés va enumerar els següents: incloure la perspectiva de gènere en les dades publicades en els espais de transparència i un nou model d’atenció al ciutadà amb menys burocràcia, simplificant processos, apropant-se a la ciutadania gràcies a una estructura territorial més operativa, i integrant als professionals i proveïdors de cada territori.

(Continuarà...)

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (II)

Consellera Vergés:

“Les persones grans no són només una història clínica amb patologies...”“Es obligat fer un agraïment als professionals, en el sentit més ampli perquè gràcies al seu esforç i dedicació han minimitzat l’impacte de la crisi sobre la ciutadania”“Treballarem en la planificació de les necessitats de professionals...” “Els professionals són la peça clau per donar una resposta adequada a les necessitats de la població...” “Les institucions integrades en el SISCAT, s’hauran de dotar d’un Pla que permeti la conciliació de la vida laboral i familiar”

(...Continua de l’entrada anterior)

La intervenció de la consellera Alba Vergés va continuar abordant la problemàtica de l’envelliment i la salut. En aquest àmbit va explicar els cinc paradigmes que envolten aquesta realitat: envellir activament i de forma saludable, guanyar en esperança de vida sense multi-morbiditat, desenvolupar un model d’atenció a les persones grans, desenvolupar una model d’atenció a persones afectes de condicions cròniques i necessitats complexes d’atenció i construir un món amigable amb les persones grans. Tot plegat cal afrontar-ho des d’una visió integrada social i sanitària i amb perspectiva de gènere. 

“Les persones grans no són només una història clínica amb patologies; són una realitat social en el seu domicili, el seu entorn, en el seu barri. Hem de ser capaços d’integrar tots aquests aspectes que envolten la realitat de les persones grans. Només així ens en sortirem i atendrem les necessitats de les persones grans amb tota la dignitat que es mereixen després de tota una vida de treball” va afegir la consellera.

Un dels temes més esperats en el discurs de la consellera va ser el dedicat als professionals. En aquest tema la consellera va dir: “La pràctica professional i els coneixements són els principals actius del sistema públic de salut. Tots els professionals del sistema participen en generar salut. En el període 2007-2104 es va produir un greu deteriorament en les condicions de treball del que no ens hem recuperat fins ara. Per tant és obligat fer un agraïment a tots el professionals, en el sentit més ampli, perquè gràcies al seu esforç i dedicació han minimitzat l’impacte de la crisi sobre la ciutadania  prioritzant la seva vocació per atendre el millor possible als ciutadans defensant també la universalitat de l’assistència”.  

La consellera va afegir que “caldrà establir els mecanismes que ens permetin assegurar que el coneixement dels professionals ens ajudi en aquest futur que estem treballant. Per aconseguir-ho cal un treball rigorós que involucri a tots els agents del sistema sanitari com organitzacions, col·legis professionals i sindicats per determinar les necessitats futures de professionals. Ho farem treballant sobre dos eixos que són la millora de la qualitat de l’ocupació dels professionals i la planificació de les necessitats. Els professionals són la peça clau per donar una resposta adequada a les necessitats de la població i per tant requereixen tota la nostra atenció”. A més d’anunciar una millora de la qualitat dels contractes i de l’ocupació pels professionals, la consellera Vergés va posar en valor la necessitat que totes les institucions del SISCAT es dotin d’un pla que permeti la conciliació de la vida familiar i laboral. Va insistir en la promoció del desenvolupament professional per garantir una atenció de qualitat que incorpori tot el coneixement nou que es vagi generant en el món de la sanitat.

En l’àmbit de les necessitats de professionals la consellera va explicar que aquestes venen determinades per els models d’atenció a les necessitats de salut actuals i emergents,  els rols professionals, les especificitats dels territoris i els valors socials. Per determinar aquestes necessitats Alba Vergés va proposar la celebració d’una cimera el proper mes de setembre, entre el departament de Salut, els col·legis professionals, les societats científiques, els sindicats i altre entitats ciutadanes amb l’objectiu de compartir accions a curt termini i estratègies a llarg termini. Cal destacar que és la primera vegada que el departament de Salut mostra una preocupació per la manca de professionals en alguns territoris de Catalunya i en algunes especialitats, posant-se al front de les iniciatives encaminades a solucionar el problema. Felicitats doncs a la consellera Vergés per afrontar amb decisió aquest greu problema.  

No es pot deixar de banda, per la seva transcendència, el compromís de la consellera Vergés, en donar seguretat jurídica a les infermeres i infermers en l’exercici professional habitual, a través del decret de prescripció infermera, tant discutit a nivell estatal, però que requereix d’una resposta immediata.  

Tot seguit la consellera, i des de la perspectiva dels professionals, va entrar en un altre qüestió molt important com és la qualitat de les infraestructures i equipaments, que a causa de la crisi econòmica es troben en unes condicions en alguns cassos molt preocupants i que són una peça indispensable per ajudar als professionals a fer bé la seva feina. Entre les diferents accions anunciades en aquest apartat, destaco la molt necessària elaboració d’un Pla estratègic de renovació tecnològica així com la continuïtat del pla d’actuacions d’inversions en salut (PAIS).

(Continuarà...)          

La consellera de Salut Alba Vergés, compareix per primera vegada en aquesta legislatura a la Comissió del Salut del Parlament de Catalunya (I)

La Comissió de Salut és un espai ben conegut per la consellera. Ha estat membre de d’aquesta Comissió des de l’any 2012, quan va ser escollida diputada al Parlament. En aquesta última legislatura, Alba Vergés havia exercit com a presidenta de la Comissió.

En el seu debut a la Comissió com a consellera de Salut va exposar el programa de govern per aquesta propera legislatura

La Sra. Maria Assumpció Laïlla és la nova presidenta
de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya

La Comissió de Salut és un espai de debat conegut per la consellera Vergés, doncs ella n’ha format part des de l’any 2012 quan va assolir la condició de diputada al Parlament de Catalunya, i va ostentar la representació del seu grup (ERC) en la comissió de Salut. En la passada legislatura va ser presidenta de la Comissió i ara ha culminat la seva trajectòria política en el món de la sanitat assumint l’alta responsabilitat de dirigir el departament de Salut. Era la primera compareixença a la Comissió des que va accedir al càrrec fa tan sols unes setmanes.

L’encarregada de donar-li la benvinguda va ser Maria Assumpció Laïlla que ha succeït a la consellera Vergés en la presidència de la Comissió. En la seva intervenció la presidenta de la Comissió va tenir un record especial per el conseller Comin, explicant les circumstàncies que el mantenen a l’exili a Brussel·les. Tot seguit va donar la paraula a la consellera Vergés.    

Alba Vergés va començar la seva intervenció donant les gràcies als presents per la seva assistència i va presentar al seu equip més proper integrat per la Sra. Laura Pelai com a secretaria general del departament i el Sr. Adrià Comella com a director del CatSalut. A l’igual que la Sra. Laïlla, la consellera també va tenir un record especial per el conseller Comin així com per la resta de consellers empresonats o a l’exili, així com per els Jordis, i va fer una menció particular per Carme Forcadell que havia estat presidenta de la Cambra catalana en al passada legislatura i que actualment també es troba privada de llibertat.

“La conselleria ha de ser la garant del dret a la salut de la població de Catalunya, respectant el principis bàsics del nostre sistema nacional de salut com és l’accés universal a la salut, principi bàsic que defensarem. Demanem que es retiri el recurs contra la Llei que va aprovar aquest Parlament fruit de la voluntat de la societat catalana”, va començar dient.

La consellera va explicar que només el 20% dels problemes de salut de les persones són estrictament sanitaris. Per això són tan necessàries les polítiques de salut pública, i dintre d’elles va remarcar la importància dels plans que abasten els diferents departaments del Govern com és el cas del PINSAP. “La dimensió social de la salut es veu en les desigualtats en salut per causes socials i de gènere. Introduirem la perspectiva de gènere en les polítiques de salut per reduir aquestes desigualtats ” va continuar dient. 

En la seva intervenció la consellera va destacar als nens i nenes, les dones i la gent gran com els col·lectius més vulnerables de la nostra població i juntament amb la lluita contra  la xacra de la violència masclista serien els temes en els que posarien l’accent. Va continuar dient que “Teníem un sistema de salut basat en dos gran àmbits; la salut púbica i els serveis assistencials que no sempre treballaven conjuntament. On es troben els uns i altres? Doncs en la comunitat. Hem d’intentar preservar la salut en el l’entorn habitual dels ciutadans. Caldrà establir dispositius comunitaris no només sanitaris per donar una atenció amb orientació comunitària. Una atenció orientada als determinants socials de la salut, comunitària i participativa,  integral i integrada,  en xarxa, adaptable a les necessitats de cada territori i des del territori. La transparència serà un pilar fonamental en tot aquest enfocament”.

La consellera va continuar dient que el Pla de Salut es una eina de país construïda per els professionals sota el lideratge del departament de Salut que serveix de marc de referència per les actuacions del departament. “Estem al mig de la vigència del Pla 2016- 2020. Aquest Pla posa a la persona en el centre i fa èmfasi en l’atenció de qualitat i el bon govern i ho fa aplicant la salut en totes les polítiques. L’actuació del departament anirà enfocada doncs a donar continuïtat a aquest marc”.

Tot seguit la consellera Vergés va afirmar que “hem de ser capaços de generar salut a través de la salut pública i per això elaborarem el Pla Estratègic de salut pública de Catalunya, Implementarem l’Agència de Salut Pública de Catalunya, consolidarem l’estratègia del PINSAP fent que aquest arribi també a l’àmbit local, i potenciarem el COMSalut en el marc de l’ENAPISC aprofitant el bon resultat de les proves pilot que s’han dut a terme fent-ho extensiu a tota l’assistència primària del país”.

Alba Vergés va posar molt èmfasi en el desenvolupament del Pla més important que segons ella té en curs en aquests moments el departament de Salut, en referència a l’ENAPISC, del que va dir que estava regit per “una orientació clarament comunitària, un enfocament bio-psicosocial centrat en la persona, l’adequació als nous reptes de salut, amb garantia de qualitat i seguretat, extremant la lluita contra les iniquitats territorials, i consolidant el lideratge dels professionals”.      

La presentació de la consellera va continuar explicant les respostes del seu departament a les diferents necessitats en salut dels ciutadans 

(Continuarà...)