La importància de la COMUNICACIÓ també a Salut

La comunicació és el conjunt de recursos que ens permeten transmetre informació, amb l’objectiu de poder donar a conèixer als col·lectius interessats allò que interessa divulgar. Una bona comunicació requereix tres elements fonamentals: un bon comunicador, el fet a comunicar i els receptors de la comunicació

El projecte VISC+ que és una necessitat clara per millorar la salut dels catalans, pateix els inconvenients d’un Pla de Comunicació inexistent  

Avui m’he decidit a parlar de la COMUNICACIÓ veient com estan anant les coses aquests últims temps en el món de la sanitat. Els fets recents succeïts en el Parlament palesen clarament que en el sector sanitari els dèficits en comunicació estan produint un conflicte important al que cal posar remei amb urgència.

Comunicar és fer que un tercer participi del coneixement d’un projecte. Segons sigui aquesta comunicació, aquest tercer podrà sentir-se favorable, indiferent o contrari al projecte que se li vol explicar. Per tant la figura del comunicador és bàsica avui en dia en qualsevol organització i encara més en aquelles activitats que es realitzen per a la societat com és el cas de la sanitat.

El Departament de Salut té en el seu organigrama una estructura per comunicar les seves propostes per tal que aquestes arribin nítides i sense manipulacions a la ciutadania. Tanmateix el resultat no es pot dir que sigui positiu.

D’una banda el conseller Ruiz que és un molt bon coneixedor de la sanitat catalana no es distingeix precisament per les seves dots com a comunicador. Parla molt però comunica molt malament. Només en la curta distància i quan està relaxat mostra unes certes habilitats en aquet àmbit. Segurament la seva responsabilitat s’ha de centrar en gestionar amb eficiència els recursos escassos de que disposa, i això en els temps que corren ja és prou complicat. Tanmateix, sabent que ell comunica malament, hi hauria d’haver en el Departament de Salut, algú capaç de comunicar correctament. De la mateixa manera que el govern té un  portaveu, al Departament de Salut hauria d’existir la figura del comunicador. Si el conseller no ho fa bé, aquesta funció hauria de ser assumida per algun directiu de màxim nivell que tingués dots de bon comunicador.

Parlant amb el conseller Ruiz d’aquesta qüestió no fa pas masses dies, em deia que “no tinc diners per contractar ningú per fer aquesta feina”. Jo crec que aquesta resposta denota clarament que el propi conseller no dona cap valor al fet de comunicar, per que per fer-ho, no li cal cap pressupost, només li cal seleccionar entre els seus col·laboradors aquell que té les condicions i les habilitats per comunicar eficaçment. Algun n’hi haurà, crec jo!

Posaré un exemple de quan malament comunica el Departament de Salut, amb el projecte VISC+.  El procés comunicatiu va ser el següent:

• El 4 de juny de 2013, el govern català aprova el projecte VISC+ per posar la informació sanitària a disposició dels ciutadans, les empreses i la recerca. Tota l’explicació que es dona és un comunicat del Departament de Comunicació del Govern   
• El 13 de juny de 2013 es publica l’anunci per la contractació del “Disseny, implantació i operació d’un model de gestió i servei per donar valor a la informació del sistema sanitari català en el marc de les polítiques públiques” sense cap explicació addicional.
• Al juliol del 2014 es comunica mitjançant una nota de premsa que el projecte VISC+ reutilitzarà dades per impulsar la recerca i la innovació sanitàries a Catalunya 
• Al gener del 2015 es comunica també amb una nota de premsa que l’AQuAS ha dut a terme una reorientació estratègica del projecte VISC+
• El 19 de febrer de 2015 una nova nota de premsa serveix per explicar que el consell d’administració de l’AQuAS acorda la continuïtat del projecte VISC+ amb el seu disseny original i que la primera fase només inclogui recursos públics. 

Resultat de tot plegat: una bona idea, que quasi bé és una necessitat urgent de la que ens en podem beneficiar tots està a punt d’embarrancar per una pèssima comunicació. Un projecte d’aquest estil no es pot explicar a la societat mitjançant notes de premsa, calen explicacions decidides i clares, cal anar als fòrums adequats i explicar-ho, cal cercar adhesions i complicitats. Si això s’hagués fet, de ben segur que avui no hi hauria cap mena de conflicte en un tema que només pot ser beneficiós per la societat catalana.

Ara, tard i malament, alguns professionals comencen a defensar el projecte i el col·legi de metges també si ha mostrat favorable, però els dèficits en comunicació han posat en risc el futur d’un projecte que hauríem de ser capaços d’aconseguir tirar endavant per que objectivament és bo per la salut dels catalans.

Tant costa entendre que en el món modern la comunicació ha adquirit una importància cabdal? Tant costa entendre que si tu no ets capaç de comunicar adequadament, els teus detractors no tardaran ni 5 segons en desacreditar-te?  

www.rbaestudisiprojectes.cat

El Consorci Sanitari de Lleida va a mal borràs

Quan les coses no es fan bé, és molt complicat que acabin bé, sobretot si a nivell polític pesa més la “derrota del govern” que el “victòria del sentit comú ”

El Parlament de Catalunya ha viscut una jornada trista, on l'educació i la democràcia han estat absents

Les Diputades abandonant la Comissió de Salut

Avui ha culminat en la Comissió de Salut del Parlament una fita desafortunada d’una història que va començar malament, que després s’ha intentat rectificar i mirar de reconduir, però que una alarmant solitud política ha posat novament en risc. Em refereixo al Consorci Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus, que avui ha viscut en el Parlament de Catalunya una situació del tot impròpia d’un país madur, democràtic, educat i sobre tot seriós.  Avui els Srs. i Sres. diputats han donat un mal exemple a la ciutadania en un acte que demostra la baixa qualitat de la democràcia catalana, la ignorància que en matèria de Salut envaeix a alguns il·lustríssims/mes diputats, la manca de dignitat d’aquells que van iniciar un projecte que ara critiquen, i la incapacitat de tots d’articular un diàleg que permeti posar pel davant els interessos dels catalans abans que els dels partits polítics.

El conflicte s’ha produït quan, pel que sembla, han estat retirats del’ordre del dia de la Comissió de Salut tres punts conflictius: el projecte Visc+ de constituir una arxiu de dades sanitàries dels malalts, anònimes, que hauria de servir per millorar la investigació, el projecte del Consorci Lleidatà, del que en parlaré més endavant i de la Instrucció del CatSalut que regula l’activitat amb malalts privats en els centres del SISCAT, de la que ja en vaig parlar en l’entrada anterior a aquest blog. Com a conseqüència de la retirada d’aquests 3 punts de l’ordre del dia, els diputats/des de PSC, ICV-EUiA, PP, C’s i CUP han decidit abandonar la comissió. Només CiU ERC i la disputada no adscrita Marina Geli han continuat a la sala on s’havia de dur a terme la sessió de la comissió de Salut. Cal tenir en compte que d’aquests 3 punts retirats, dos d’ells està previst tractar-los en sessions monogràfiques, tant el projecte Visc+ com el de la creació del Consorci lleidatà.

Centrant-me en la qüestió del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus, voldria fer un repàs de tot el procés posant un èmfasi especial en remarcar allò que des del meu punt de vista no s’ha fet correctament tant per part del Departament de Salut com per part d’alguns partits de l’oposició.

Els professionals de la salut de Lleida van saber de la voluntat de crear un consorci sanitari a Lleida a través dels mitjans de comunicació, sense que ningú abans els hagués explicat mínimament en que havia de consistir el projecte. Això va donar peu a que persones interessades en el conflicte social comencessin a fer córrer tota una sèrie de rumors sobre aspectes laborals i contractuals i de privatització de la sanitat lleidatana, totalment falsos, sense que des de la delegació territorial de salut de Lleida  es sortís al pas de tant rumor explicant clarament els objectius del projecte i les condicions laborals i contractuals dels professionals i defensant el Consorci com a ens públic sense cap mena de dubte. Jo diria que alguns funcionaris de la Delegació de Salut de Lleida ni tan sols sabien que és un consorci.

La Delegació Territorial de Lleida, seguia instruccions no tant des de la via jeràrquica, sinó més aviat de determinades estructures de poder que s’estaven constituint dins del Departament a Barcelona. Aquest fet va estar a l’origen de una de les primeres coses que la delegació territorial de Lleida va donar  a conèixer públicament, que va ser el repartiment de càrrecs directius d’aquest nou consorci, deixant de banda endegar una campanya informativa explicant l’abast del projecte i sobretot les avantatges que significaria per Lleida i els lleidatans el poder disposar d’un dispositiu sanitari com aquest.   No es van explicar amb claredat les condicions contractuals dels treballadors i es va deixar créixer el rumor i fins i tot es va alimentar en ocasions amb declaracions dels uns i dels altres contradictòries. Val a dir que aquests últims mesos s’ha intentat recuperar els temps perdut explicant abastament el contingut del projecte.

Tampoc des de Lleida es va fomentar la participació dels professionals en la definició de les línies assistencials del nou Consorci, ni es va sortir al pas de les creixents acusacions de voler privatitzar la sanitat a ponent. Fins i tot, en el súmmum de la incompetència, en mig de les acusacions de privatització, en els esborranys d’estatuts del nou consorci a algú se li va ocórrer la brillant idea de escriure que en el futur es podria integrar al consorci alguna entitat privada sense ànim de lucre, proposta que posteriorment va ser retirada. Si des del primer moment s’hagués explicat a la societat civil que no només no es privatitzava la sanitat a Lleida sinó que el Consorci servia per reforçar la qualitat de l’assistència i que això hauria de permetre que les comarques de ponent tinguessin uns serveis sanitaris de cobertura més àmplia pel que fa a la complexitat de les malalties ateses, algú es creu que els lleidatans haurien signat en contra del consorci?

També des de Lleida es van fer alguns escrits en els mitjans locals signats per persones ben conegudes pels lleidatans pels seus antics interessos en la sanitat privada a Lleida que tampoc varen ajudar excessivament a vendre la bondat del projecte. Tanmateix cal reconèixer que aquests últims mesos des de Lleida s’ha intentat reconduir tot allò que s’havia esguerrat fins ara, millorant la informació als professionals i també a la ciutadania. També s’ha creat un observatori per seguir el projecte, sobre el qual no n’ha transcendit la seva utilitat ni s’ha informat de les actuacions dutes a terme. Resta pendent però una qüestió fonamental per l’èxit final del projecte: canalitzar adequadament la participació dels professionals, que és probablement l’àmbit des del que s’ha avançat menys.

Però no és només des de Lleida des d’on s’han fet malament les coses. Des de Barcelona algú ha volgut influir en els estatuts amb intencions no pas per privatitzar, sinó molt probablement per assegurar-se la possibilitat de tenir en aquest Consorci algun paper rellevant de cara al futur. Diuen també que les posicions de Departament, CatSalut i ICS davant del projecte de Consorci lleidatà en ocasions no han estat del tot unitàries i segons sembla no hi ha hagut en cap moment un Pla de Comunicació mínimament estudiat per tirar endavant aquest projecte. Ni Pla de Comunicació ni lideratge clar amb un responsable definit per aquestes tasques.

Amb tot, el dèficit més gran del projecte del Consorci de Lleida ha vingut des de la vessant política: la incapacitat del Departament de Salut per teixir complicitats amb altres forces polítiques ha estat evident. Sobta molt que no s’hagi pogut arribar a un acord amb cap de les forces polítiques que estan a l’inici del projecte (PSC, ERC i ICV-EUiA) quan des del tripartit van impulsar els primers treballs per tirar endavant aquest consorci. La solitud política del conseller és preocupant: fins i tot alguns ajuntaments de les comarques de Lleida governats per CiU han aprovat mocions en contra del Consorci.

Entenc que amb ICV-EUiA és impossible arribar a cap acord amb res; entenc també que amb ERC és molt difícil atès que tot i ser el soci que hauria de donar estabilitat al govern, té una portaveu en Salut que quan parla sembla que vulgui dir Si, però acabar dient No, i per tant no hi manera de saber si puja l’escala o la baixa. A vegades em dona la sensació escoltant-la que no ho sap ni ella mateixa. Però i el PSC? S’ha intentat una aproximació amb el PSC per mirar de poder tirar endavant una proposta que sens dubte és bona pels lleidatans?

Acabo com he començat: amb una reprovació absoluta a tots els diputats/des que han abandonat la comissió. Han demostrat que tenen l’acta de Diputat, si, però no tenen l’acta de credibilitat democràtica ni certament educació. Vull ressaltar la posició de dignitat que ha mantingut l’exconsellera Geli, tot i discrepar en moltes coses, però mantenint la cortesia parlamentària pròpia de la gent civilitzada.

www.rbaestudisiprojectes.cat 

El CatSalut regula la prestació sanitària privada en els centres del SISCAT

La instrucció 05/2015 ha entrat en vigor l’1 d’abril , i sembla que deixa fora del seu àmbit d’aplicació a BarnaClínic

Es tracta d’una normativa molt menys restrictiva que l’esborrany que s’havia difós al juny de l’any passat.

Finalment el CatSalut s’ha decidit a publicar la Instrucció que regula la prestació d’assistència sanitària privada en els centres del SISCAT. Es tracta de una regulació necessària atesa la intranquil·litat que hi havia en el sector arran de la denúncia que la patronal de la sanitat privada ACES havia formulat en els tribunals en contra de BarnaClínic. Aquesta és una normativa molt més racional que l’esborrany que s’havia donat a conèixer al juny de l’any passat atès que distingeix molt clarament les diferents situacions que es poden donar dins del SISCAT.

Josep Maria Padrosa, director del CatSalut 

Estableix diferències entre les entitats proveïdores de serveis amb una participació majoritària pública, les entitats de titularitat privada que utilitzin béns públics i la resta d’entitats del SISCAT.

Es consideren entitats amb participació majoritària pública els centres de l’ICS, les empreses públiques del Servei Català de la Salut i els consorcis i altres ens amb participació  majoritària del Departament de Salut, del CatSalut o d’una entitat pública del Departament de Salut.

Els centres de titularitat privada que utilitzin béns del  CatSalut, serien per exemple les EBA o aquelles entitats privades que tenen un encàrrec de gestió per gestionar un ABS en la que el CAP és del CatSalut.

En una disposició addicional, la Instrucció fa referència a la resta de centres del SISCAT no descrits fins aquí (Mútua de Terrassa,  Fundació Althaia de Manresa o al Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla de Tarragona  per posar tres exemples). En aquests cassos la regulació contempla 3 condicions: obligació de donar el mateix tracte a tothom, garantir l’equitat d’accés i la igualtat en l’atenció, i la prohibició d’establir serveis complementaris de caràcter sanitari, segons preveu la Llei General de Sanitat.

Més enllà d’una valoració general positiva, si que voldria destacar que en l’exposició de motius, la Instrucció del CatSalut fa referència a la necessitat d’optimitzar els recursos, i efectivament, l’activitat privada és una manera evident de poder-ho fer. També els principis d’eficiència que preconitza la LOSC en el seu article segon, deixen oberta la possibilitat de poder millorar els ingressos dels centres del SISCAT mitjançant la pràctica de l’assistència sanitària privada.

Per evitar conflictes amb la sanitat estrictament privada, la Instrucció del CatSalut fa molt d’èmfasi en la prohibició de la competència deslleial, o en la limitació o alteració de les condicions de lliure competència. D’aquesta manera es salvaguarden els interessos de la sanitat privada que com és sabut es mostra del tot contrària a la possibilitat que els centres públics puguin fer activitat privada.

La seu del CatSalut a l'edifici Olimpia de
la Travessera de les Corts 

En aquets sentit, sembla que BarnaClínic queda del tot fora de l’abast d’aquesta normativa, atès que BarnaClínic no és un centre del SISCAT, i és una societat anònima en la que ni la Generalitat ni el Departament de Salut són majoritaris (ni tan sols estan en el consell d’Administració). Per altre banda, BarnaClínic atent exclusivament malalts privats. Per tant sembla que té la consideració a tots els efectes d’una entitat privada.

Si això és així, encara s’entén menys la denúncia d’ACES contra BarnaClínic, atès que aquesta institució seria una entitat privada més com totes les que estan integrades dins d’ACES. Quedarien per dilucidar només els aspectes de possible competència deslleial, fet aquest que hauran de resoldre els tribunals. 

www.rbaestudisiprojectes.cat

Comentant temes d’actualitat amb el Dr. Josep Maria Padrosa director del CatSalut

Després d’un esforç important que ningú sembla agrair, el CatSalut està tornant a la situació del 2010 tant pel que fa a les llistes d’espera com per una recuperació encara tímida del poder adquisitiu del treballadors dels sistema sanitari públic.

El Dr. Padrosa troba a faltar en l'àmbit de Salut, el suport d’un soci fiable que doni estabilitat en el Parlament de Catalunya. Malgrat tot, des del CatSalut  tenen molt clar el camí a seguir tant a Lleida amb el nou consorci públic, com a l’Escala i Alcover per l’encàrrec de gestió de la primària.

Com és sabut en la última sessió del consell de direcció del CatSalut, es va aprovar un increment de tarifes del 3,6% que serà vigent a partir de l’1 de maig. Al Dr. Padrosa li hauria agradat que la vigència d’aquest increment de tarifes s’hagués pogut retrotreure a l’1 de gener. Malauradament en les negociacions amb Economia es van tenir que fer determinades concessions doncs els diners disponibles eren en total 165 milions d’€. D’aquests diners, 75 milions s’utilitzaran en la recuperació de la paga extra que fou suprimida als treballadors  de l’ICS, mentre que els altres 90 s’injectaran a través d’aquest increment de tarifes als centres concertats amb l’objectiu d’anar recuperant les condicions salarials prèvies a la crisi dels treballadors dels sistema sanitari públic de Catalunya. Queda clar doncs l’esforç del Departament de Salut i del CatSalut d’anar recuperant les retribucions dels treballadors del sistema. Més enllà de la significació concreta d’aquest 3,6% recuperat, el més important des del meu punt de vista és que el punt de partida del 2016 serà un 3,6% superior als nivells salarials actuals, i per tant, de cara a l’any vinent el camí per la recuperació de les retallades salarials serà molr més curt, i per tant possible.  Aquesta és una notícia molt bona pel sector, que hauria de ser valorada per l’esforç pressupostari que representa amb els llistons tan injustos que imposa Madrid pel que fa al límit d’endeutament de la Generalitat.    

El Dr. Padrosa ha mostrat també la seva decepció pel que fa a la nul·la defensa que el propi sistema fa de les acusacions de privatització i/o corrupció. En concret, el Dr. Padrosa es mostrava dolgut pel les manifestacions recents d’un metge que avui exerceix a la sanitat privada, que sense cap argument que ho avali havia declarat en en el suplement "Salut i Medicina" de dissabte passat, que “el 90% de la corrupció existent a la sanitat pública es produeix en els consorcis”. Certament, és per denunciar a aquest personatge, perquè això és faltar deliberadament a la veritat. Senzillament això és mentida, i a la vegada intolerable.  No hi ha un sol cas de corrupció en cap consorci sanitari de Catalunya. A vegades, quan una cosa es desconeix, és molt millor callar que fer el ridícul. 

Lligant amb aquestes acusacions tan absurdament falses de privatització de la sanitat pública, el Dr. Padrosa ha comentat que precisament avui, el DOGC publicava l’Edicte pel qual se sotmet a informació pública la “proposta d’acord del Govern pel qual s’autoritza la dissolució de Gestió de Serveis Sanitaris i la constitució  del Consorci Sistema Integral de Salut (SIS Lleida) i se’n aproven els estatuts”. Es podran presentar les al·legacions que es considerin oportunes durant un termini de vint dies hàbils comptats des de l’endemà de la data de publicació en el DOGC.

Sobre aquesta qüestió em sorprèn com els mitjans de comunicació continuen mentint. Quan tornava cap a casa, després de la reunió amb el Dr. Padrosa anava escoltant la ràdio al cotxe: En concret l’emissora de notícies Catalunya Informació. Estaven explicant la roda de premsa del delegat de la Generalitat a Lleida anunciant precisament l’inici d’aquest període per presentar al·legacions al projecte. Doncs bé, he escoltat com uns periodistes ignorants posaven en dubte que un consorci públic, constituït per entitats públiques  sigui una entitat pública. Què està passant? Ens hem tornat tots bojos o què?  Està molt clar que quan la mentida es vol imposar a la intel·ligència, la societat que ho pateix està molt malalta.

En la conversa també hi ha hagut temps per comentar amb el Dr. Padrosa la situació dels concursos pendents  dels encàrrecs de gestió de les ABS de l’Escala i Alcover. M’ha donat la sensació que el Dr. Padrosa ja estava una mica cansat de parlar d’aquests concursos, i molest per la contradicció evident determinats partits polítics i amb la d’alguns ajuntaments amb les actituds i posicions que defensen ara, i les que defensaven en altres moments, o les que defensarien si en algun  municipi en els que governen hi haguessin canvis substancials pel que fa a la gestió de l’assistència primària. Tinc la sensació que el Dr. Padrosa  ha vingut a dir que “no es pot dir missa i repicar campanes” al mateix temps.

Tanmateix ha quedat clar que els concursos de l’Escala i d’Alcover es repetiran i que en els plecs de clàusules si inclouran les modificacions  demanades: que l’experiència que hauran d’acreditar els licitadors estigui d’acord amb l’objecte del contracte (experiència en gestió de la primària) i algun tema relacionat amb les puntuacions a atorgar en alguna de les especificacions del concurs. 

Cal agrair al Dr. Josep Maria Padrosa el temps que m’ha dedicat, que de fet és una deferència seva cap a  tots els que seguiu el blog.

www.rbaestudisiprojectes.cat