Toc d’atenció al Govern de la Generalitat

No es pot continuar amb la política de retallades si no es vol posar en risc la pau social i sobretot la qualitat de l’assistència sanitària.

Quan el govern entén que “hem tocat ós” és que hem tocat ós; passar el ribot ho sap fer tothom: caldria esperar del conseller d’economia solucions més imaginatives.

Aquestes últimes setmanes s’han anat confirmant els rumors de les noves retallades de l’any 2014 a Salut: 20 milions a l’ICS i 40 milions al sector concertat. En paraules del conseller de Salut Boi Ruiz aquesta retallada seria “selectiva” en el sentit que s’aplicaria sobretot en aquells centres en els que com a conseqüència de les retallades dels anys anteriors s’hagin produït menys millores en l’eficiència, i tinguin per tant un cert marge per continuar reduint les seves despeses. Segons el conseller, aquest anàlisi es faria en funció de la informació disponible a la central de balanços intentant repercutir la reducció en aquells centres que tinguin més marge per poder-ho fer. Em sembla en teoria un molt bon plantejament, però pràcticament impossible de dur a la pràctica.

A Bellvitge professionals i associacions de ciutadans
protesten contra les noves retallades

Fins aquí la teoria. Quina és la realitat? Dons la realitat ens diu que segons informacions sindicals, a l’Hospital de Bellvitge es volen retallar entre 7 i 11 milions d’€ (en funció de la font consultada) dels 20 que li tocarien a l’ICS, cosa que de ser certa em semblaria un disbarat molt gran. Sembla que en el cas de Bellvitge la retallada es deu al dèficit generat l’any anterior, que es carrega contra el pressupost del 2014 i això comportarà l’eliminació de les hores extres, es reduirà encara més la contractació de personal per suplències, s’intentarà  reduir la despesa en farmàcia hospitalària, i reduir tant com es pugui altres serveis no assistencials. No acabo d’entendre que Bellvitge es sotmeti a aquests plantejaments tan estrictes, mentre a Vall d’Hebron sembla que tinguin carta blanca.

Estem davant d’un cas que té, si més no, dos aspectes criticables: el primer relacionat amb la transparència, retiment de comptes i codis ètics dels que tant ha fet bandera últimament el Departament de Salut. Si som tan transparents, i volem retre comptes a la societat, tant costa explicar amb pèls i senyals el dèficit real del centre l’any 2013? Una vegada més una política de comunicació horrible, amb gent que quan s’explica en lloc d’aclarir la situació, el que aconsegueix amb els seus silencis i contradiccions és crear una major crispació i elevar el ja prou alt grau de desconfiança.

L’altre aspecte criticable cal que el situem en la conselleria d’Economia, on el seu titular el professor Mas Colell, fa com la majoria de polítics (seguint l'exemple del ministre espanyol  Montoro): passar el ribot allà on ho té més fàcil, que vol dir actuar sobre les masses dineràries grans on amb un petit esforç es pot aconseguir un resultat més significatiu. Ho entenc, però quan es tracta de la Sanitat, que ha estat objecte de retallades continuades des de l’any  2010 aquets tipus d’actuacions esdevenen inadmissibles. En paraules del propi president Mas, amb les retallades a sanitat "hem tocat os". Jo se que el conseller Mas Colell té una papereta difícil de resoldre; molt difícil; segurament irresoluble, però cal esperar de la seva capacitat (que la té) i la de la gent que l’envolta (a aquests la capacitat només se’ls suposa) mesures diferents que continuar passant el ribot a Sanitat. Jo en podria suggerir una:

Segons la vicepresidenta Ortega, amb la reforma de
les administracions hauríem d'haver estalviat
1000 milions d€. On són?

La vicepresidenta Joana Ortega es va comprometre a una reorganització de l’Administració a tots els nivells: s’havien d’aprimar els consells comarcals, fins i tot se’n havia d’eliminar algun; es pretenia agrupar ajuntaments per compartir serveis, i no se quantes coses mes. La consellera Ortega va arribar a quantificar els estalvis en 1.000 milions d’€. Què s’ha fet de tot allò? Paraules i més paraules sense cap resultat. Entenc que aquesta senyora hauria de presentar la seva dimissió a partir del moment en el que el conseller Mas Colell es veu avocat a retallar un any més la sanitat. Ho trobo intolerable.

Perquè no es tira endavant aquesta reducció de l’estructura administrativa que pesa sobre el país i que és una autèntica llosa que a més redueix enormement l’eficiència?, per què no es racionalitza molt més la despesa de l’administració catalana?  Perquè no es redueixen les estructures de les Diputacions? Perquè no es fa tot allò que es va dir que es faria? Per no afectar el “modus vivendi” de determinats polítics? Aquesta és la raó Sra. Ortega?

I mentre tant, anem retallant a Sanitat... El que passa és que en aquesta ocasió poden haver-hi conseqüències: Ahir es van manifestar al voltant de 500 persones a Bellvitge protestant contra les retallades. A aquesta protesta,  a més dels professionals sanitaris si van començar a aplegar algunes plataformes ciutadanes que reivindiquen una sanitat pública digne. Pot ser el començament d’un moviment ciutadà que s’ho emporti tot pel davant. No pot ser que els nostres dirigents tinguin tan poca sensibilitat. Professor Mas Colell, vostè és un excel·lent economista, però vostè està molt allunyat de la realitat ciutadana que ens envolta; els seus col·laboradors immediats li pinten un panorama que no es correspon amb la realitat. Miri-s’ho bé abans de continuar per aquest camí.

www.rbaestudisiprojectes.cat

Algunes amenaces sobre el Sistema Sanitari Català: conversa amb el conseller Ruiz (i III)

La teoria del terratremol: un retrat en plan caricatura de la realitat 

No tot són flors i violes 

A banda del que ha explicat en Toni Iruela sobre la trobada amb el conseller, i també del que jo mateix vaig dir en un primer post, voldria cloure aquests comentaris amb la resta de temes que en major o menor mesura van sortir a la conversa.

Quan se li va demanar al conseller quina era segons ell, l’amenaça més important sobre el nostre sistema de salut, la seva resposta va ser immediata: Jo crec que li va sortir de l’ànima. Ens va mirar seriós i va dir la política!, fent referència a que dona la sensació que són masses les forces polítiques que en aquests darrers temps estant utilitzant la sanitat com a camp de batalla política. A títol d’exemple, i sense referir-ho a cap cas concret, el conseller va explicar que “quan les CUP són l’epicentre d’un terratrèmol, la primera rèplica es produeix a ICV, i poc temps després, una segona rèplica al PSC. La tercera rèplica arriba a ERC, i quan això passa a CiU li comencen a tremolar les cames” és un bon símil que reflecteix molt bé la “estabilitat inestable” que es produeix quan el Parlament s’atomitza i aconseguir majories prou sòlides esdevé molt complicat. És evident que a Catalunya serà difícil que en els propers anys es pugui donar aquesta estabilitat que ens cal al sector, per això, per intentar que aquest “tremolar de cames”  no afecti a la sanitat, és del tot necessari que el Pacte Nacional de Salut, que és una exigència del sector als polítics, tingui el màxim consens possible en el Parlament.  

Un altre tema que va sorgir en la conversa, feia referència al conflicte que s’ha plantejat a Lleida, amb l’intent de creació d’un nou ens públic que aglutini  els diferents recursos públics existents a Lleida. En aquest punt, el conseller va voler posar un “exemple pràctic” i simplificant molt, del que volen fer: “al Departament ens dediquem a mantenir els comptes d’explotació del centres  del sistema públic; a Lleida pretenem mantenir un sol compte d’explotació en lloc de tres o quatre”. És evident que vist com un sol interlocutor, s’han de produir per força millores de l’eficiència del conjunt derivades d’una  millor  coordinació, i d’un millor aprofitament dels recursos tècnics i humans, etc.

El conseller va parlar també de la potenciació del “061 CatSalut Respon” amb tot un seguit d’iniciatives força interessants com una aplicació per a mòbils que es podrà descarregar gratuïtament i que oferirà a l’usuari una informació molt útil.  Es pretén al potenciació d’aquest servei per tal que esdevingui una eina útil pels assegurats.

Un tema que també va ser objecte de comentari va ser la situació del Consorci de Salut i Social de Catalunya. Partint de la base que la part empresarial del Consorci,  que es denomina Consultoria i Gestió SA, la part de Consultoria s’hauria de quedar com a empresa consultora treballant especialment pel mercat centre i sud-americà, atès que en aquells països és una marca reconeguda i valorada, i considerant que la part de gestió directa de centres hauria de desaparèixer, el conseller opina que hi podria haver un intercanvi d’accions de aquesta SA, amb el Laboratori de Referència  de Catalunya, del qual la SA n’és accionista majoritari. D’aquesta manera es podria construir l’embrió del que podria ser una plataforma de serveis (analítiques, diagnòstic per la imatge, etc.) pels associats al consorci, que a la vegada es convertirien en socis d’aquesta plataforma. Ho trobo una iniciativa interessant, a la que pel moment el Consorci no ha donat resposta. Esperem que finalment es pugui trobar la millor solució possible per tot plegat. Pinten bastos pel Consorci, i per tant en “el millor” i “el bo”, a vegades és intel·ligent escollir “el bo”

El conseller es va mostrar fermament convençut que la millora del model sanitari català té suficient inèrcia per assegurar que aquest canvi no pot tirar enrere. Si a més de la inèrcia, el model sanitari català pogués comptar amb el respecte de la classes política i amb la no ingerència dels partits en el dia a dia dels centres, si es pogués entendre que la sanitat no pot ser objecte del pim pam pum de la política, el nostre sistema sanitari que compta amb molts i bons professionals, estaria instal·lat en l’excel·lència i asseguraria per molts anys aquesta posició que hauria de ser un orgull per tots els catalans, polítics inclosos. 

I fins aquí el resum de la conversa. Agrair als que han tingut interès a fer-la possible, i al conseller la paciència que va tenir amb nosaltres i el temps que ens va dedicar.  

Tanmateix, aquesta visita i altres que he fet aquests dies pel Departament de Salut, han servit també per  constatar que se’n desprèn un ambient al Departament que no m’acaba d’agradar; em recorda massa les èpoques finals del conseller Rius. Potser algun dia escriuré alguna cosa al respecte.   

www.rbaestudisiprojectes.cat  

Pere Vallribera ha deixat la gerència del Consorci Sanitari de Terrassa

La sanitat catalana perd amb Pere Vallreibera un bon  professional de la gestió

El Consell de Govern del Consorci de Terrassa ha nomenat Ignasi Riera com a substitut i sembla que ha valorat més el coneixement de la institució i l’ascendent sobre els professionals del Consorci, que l’experiència en gestió

Ignasi Riera, fins ara director assistencial del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), ha estat nomenat nou director gerent de l’entitat, en una recent sessió del Consell de Govern d’aquesta entitat. Recordem que el CST està integrat per la Generalitat, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer.

Pere Vallribera és el nou director gerent de la Clínica
Rotger de Palma de Mallorca 

El Dr. Riera, ha estat amb anterioritat Adjunt a la Direcció Mèdica del RACC fins a l’any 2006 en que es va incorporar a Badalona Serveis Assistencials, en qualitat de Coordinador del Servei d’Urgències i Emergències Mèdiques. Va ingressar a al CST a l’any 2010 per coordinar les diferents àrees assistencials del Consorci i ràpidament va ser nomenat director assistencial del mateix fins que el passat dilluns 28 d’abril el consell de govern del CST el va nomenar gerent de la institució. En principi sembla que el Dr. Riera pensa donar continuïtat al projecte assistencial del CST tot i que sense fer grans canvis vol donar més intensitat a alguns dels que s’havien iniciat pel seu predecessor. Creu que queda un cert esforç a fer en l’àmbit de la despesa farmacèutica   

La Clínica Rotger de Palma de Mallorca 

El Dr. Riera substitueix a Pere Vallribera, que ha estat 11 anys al front del consorci i que ha presentat voluntàriament la seva dimissió per iniciar una nova etapa professional. El Dr. Vallribera té una trajectòria professional molt coneguda pels bons resultats assolits. Va iniciar la seva trajectòria a l’ICS, al servei d’hospitals, i ha estat gerent de l’Hospital d’Igualada, de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva on va fusionar serveis duplicats entres els hospitals de Calella i Blanes, i on va introduir un canvi cultural important en aquests centres. Posteriorment al CST ha desenvolupat una tasca molt positiva. Recordem que al Vallès Occidental hi ha tres centres importants: la Mútua de Terrassa, el Consorci sanitari del Parc Taulí de Sabadell i el propi CST. El Consorci Sanitari de Terrassa era una mica la ventafocs d’aquest conjunt assistencial, i en Pere Vallribera ha estat capaç de situar al CST a l’alçada dels altres dos centres, havent esdevingut un centre de referència en el territori. Tant de bo el nomenament sigui positiu per la institució. Tanmateix potser aquest nomenament al Dr. Riera li ha vingut una mica massa aviat.

També hi cap un altre consideració, aquesta relativa a una major col·laboració entre els Consorci del Parc Taulí i el de Terrassa, i en aquest cas potser un perfil professional com el del Dr. Riera podria convenir millor per fer-ho factible, i més tenint en compte que el gerent del Parc Taulí deu estar també a prop de la seva jubilació. Cal temps per veure com va evolucionant tot plegat.

El Dr. Ignasi Riera, substitueix a Pere Vallribera
en la gerència del CST

Sigui com sigui, en aquesta ocasió la dimissió de Pere Vallribera ha estat tractada amb la màxima confidencialitat, cosa que no va succeir ara fa gairebé any i mig quan al gener del 2013 es va filtrar que el Dr. Vallribera deixava el CST per incorporar-se a Sagesa a Reus, i per culpa d’aquella filtració al final es va malmetre la possibilitat del canvi. El cert és que aquella situació va crear una certa sensació d’interinitat atès que hi havia qui creia que després d’aquell intent fallit, en Pere Vallribera acabaria un dia o altre marxant del CST. Onze anys són molts anys, i a vegades els canvis professionals són bons, tant pel professional com per les institucions. Després d’alguns intents posteriors a aquells fets de deixar el CST, finalment en Pere Vallrireba ha trobat un projecte suficientment engrescador des del punt de vista professional.   

La nova destinació d’en Pere Vallribera és la clínica Rotger de Palma de Mallorca. Es tracta d’un centre privat que porta temps duent a terme un procés  d’expansió en l’àmbit de la medicina privada de Ses Illes. És una institució valorada i estimada pels mallorquins. Val a dir que l’elecció que han fet en la figura de Pere Vallribera és una decisió encertada vist des de la seva perspectiva. No tinc gens clar en canvi que la marxa del Dr. Vallribera a Mallorca sigui positiva per la sanitat catalana. És cert que ningú és imprescindible, però també és cert que a Catalunya hi ha algunes gerències que necessiten recanvis urgents. I perdre un bon gestor, quan aquests no abunden a casa nostra, no em sembla que sigui massa positiu. Li desitjo molts èxits i bons resultats al Dr. Vallribera en aquesta nova etapa profesisonal, i també al seu substitut a Terrassa, tot i que cal reconèixer que li han deixat el llistó molt alt. Molt d'encert a tots dos.

www.rbaestudisiprojectes.cat        

Algunes amenaces sobre el Sistema Sanitari Català: conversa amb el conseller Ruiz (II)

Escrit per

Dr. Toni Iruela (@airuelal)

EBA Vallcarca SLP.

Nou model de compra de serveis per aquest mateix any.

Pel que fa a nous ajustos "no podem tocar més les bates blanques"

Al primer post d’aquesta sèrie, en Ricard Bosch ja ha comentat bàsicament el que ens va dir el Conseller en relació al model sanitari i les seves amenaces. En aquest post, intentaré recollir d’altres aspectes de la conversa que vam tenir amb el Conseller.

En primer lloc, és molt d’agrair la cordialitat i l’accessibilitat que ens va brindar el Conseller. Em pregunto si en altres sectors (Educació, Justícia, etc.) serà igual de fàcil accedir al màxim responsable del Departament sent un professional del mateix.

La primera sensació que un té quan s’entra al despatx del Conseller, és lo enormement rellevant que és la feina que es dirigeix des d’allà i la seva transcendència en la salut i benestar de les persones. I que un dia qualssevol és un frenesí d’esdeveniments; en el nostre cas, aquell dia va estar dominat per aquestes dues noticies:

• La declaració d’inconstitucional de l’euro per recepta.
• La decisió del Govern de l’Estat de tornar 3000 milions euros a Europa i no repartir-los entre les CCAA. En aquest últim supòsit a Catalunya li haurien tocat uns 600 milions euros que segons el Conseller haurien permès pagar als funcionaris la paga extra pendent. 

Amb aquests dos temes el Conseller transmet per una part la seva preocupació per la situació econòmica i sobretot les dificultats polítiques de fons amb el Govern Central i el seu ànim re-centralitzador.

Alguns altres temes rellevants que també vam tenir ocasió de comentar van ser els següents: 

• Pel que fa als concursos per accedir a la gestió de serveis sanitaris. El Conseller ens comenta que és evident que cal complir les lleis però que potser aquest marc legal caldria que fos revisat, perquè és evident que no és el mateix la gestió d’una Àrea Bàsica de Salut que el manteniment de les carreteres. Amb els mecanismes d’avaluació i control dels que disposa l’Administració perquè cal treure a concurs la gestió d’una ABS cada deu anys? En aquest sentit em permeto recordar que el decret del SISCAT hauria d’estar totalment desenvolupant l’any 2015 i veurem si és capaç de donar resposta a alguna d’aquestes qüestions plantejades.
• Sobre el nou model de compra de serveis per part de CatSalut. Ens comenta que té intenció de treure el decret cap al juliol, que és ben conscient de les resistències que ha despertat en alguns sectors de les patronals. Expressa el seu convenciment que s’ha de posar en marxa aquest mateix any perquè amb aquest es millorarà el sistema sanitari al dotar de major capacitat de resolució a l’APS gràcies a la capacitat de compra d’atenció especialitzada mitjançant un pressupost finalista.
• Pel que fa al Pressupost 2014, i com ja hem comentat amb anterioritat, va confirmar que el sector hauria d’assumir una retallada d’uns 20 milions en el cas de l’ICS i uns 40 milions al sector concertat. Malgrat la duresa d’aquesta noticia, em va agradar escoltar que aquestes noves retallades no s’haurien de fer de forma lineal sinó que en base a la central de resultats s’haurien de fer en funció dels esforços ja fets pels proveïdors i tenint en compte la eficiència dels mateixos. Desitjo òbviament que això sigui així i que CatSalut sigui capaç d’actuar amb aquesta “finezza”. També em va agradar la referencia que va fer respecte a que davant de la possibilitat de nous ajustos i per aconseguir noves eficiències, aquests ja no podrien venir més de les “bates blanques” sinó que calia avançar amb les “bates blaves i grises”, per tant que hi hauria marge per recórrer entre els proveïdors a l’hora de centralitzar compres de serveis, de subministraments en especial la energia, compartir serveis de manteniment, etc.   
• En relació a la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), ens va confirmar el bon estat de les negociacions a Madrid per tal de deixar fora de l’abast de la Llei els Consorcis sanitaris.  

Per finalitzar aquest post m’agradaria compartir amb els lectors algunes impressions generals de l’entrevista amb el Conseller més enllà d’aquests temes concrets.

El Conseller des de el punt de vista polític és i ha estat atípic, de fet ell mateix es considera ara un R-4. M’origina un cert desànim constatar les dificultats que transmet el Conseller quan ell com a director d’orquestra del Departament té problemes amb alguns solistes de la seva orquestra o amb el seu personal que li ha de tenir preparades les partitures.

El Conseller ens va fer una mica de balanç dels seus 4 anys al front del Departament. Va destacar que quan va arribar, es va trobar el seu Departament amb uns 10.000 milions de pressupost i una 850 milions de dèficit. Que ara estem amb quelcom més de 8000 i pico milions de pressupost i uns 500 milions de dèficit que considera poc menys que estructurals. I que s’ha mantingut la qualitat excepte per l’augment de llistes espera i la repercussió en els sous dels professionals. Ho deixo aquí per la valoració dels lectors, i també em pregunto si la especialitat del Conseller serà de 4 o 5 anys i fins i tot si es tornarà a presentar al MIR…

www.rbaestudisiprojectes.cat