Alguns debats pendents a la sanitat catalana

La gestió eficient de la Sanitat requereix respostes a problemes no resolts que en dificulten els resultats

Una mirada per sobre, posa en evidència la necessitat de millorar moltes coses en la Sanitat del nostre país. Tot i això cal posar en valor tot allò fet fins ara, que no és poc. 

Sens perjudici d’un anàlisi més profund, després d’haver escoltat molts punts de vista tant en el transcurs de la Comissió d’Investigació de la Sanitat al Parlament, com en les diferents notícies que s’han produït al voltant de altres situacions en les que la Sanitat ha estat protagonista (Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic, Reformulació de l’ICS), sembla evident que la Sanitat catalana ha d’afrontar amb urgència tot un seguit de debats sobre temes transcendents que incideixen d’una manera molt directa en la prestació eficient dels serveis de salut a la població.

El conseller Boi Ruiz hauria de liderar moltes de les accions
per donar resposta a tots ele temes pendents

Sense voler ser exhaustiu, els temes a debatre, haurien de girar  al voltant de:

• Governança del Sistema Català de la Salut, i de les institucions que en formen part, siguin públiques o privades, des del CatSalut a nivell global i fins al territori
• Prioritat de la Salut Pública  com a  base del sistema sanitari i com a conjunt organitzat d'actuacions dels poders públics i de la societat per protegir i promoure la salut de les persones.
• L’autonomia de gestió entesa com a peça clau del sistema per assegurar resultats eficients, lligada a mecanismes de control àgils i efectius, eliminant buròcrates i burocràcia del sistema
• Reformulació de l’ICS com a holding. Han de ser 22 empreses públiques? L’assistència primària i l’hospitalària s’han de separar, trencant la continuïtat assistencial? Com ha de ser l’ICS del futur?  
• Un finançament de les institucions adequat a les necessitats de la població que atenen, que tingui en compte la cartera de serveis, i les característiques de la població atesa. A banda de les aportacions dels ciutadans via IRPF, calen altres vies d’ingressos?
• Clarificar el paper dels diferents actors del Sistema de Salut a Catalunya. Fixació de les estratègies polítiques des del Departament de Salut; visió del CatSalut com la gran asseguradora pública dels catalans, i gestió dels serveis sanitaris des de la provisió de serveis per les institucions integrades al SISCAT
• Ubicació i adaptació del conjunt ICS, Empreses Públiques i Consorcis dins del context del SISCAT
• Adaptació d’algunes disposicions legals, la concepció de les quals no té en compte la realitat assistencial catalana ni les peculiaritats del nostre model. (Llei de contractes de les Administracions Públiques, SEC 95, etc.). És possible establir un marc jurídic català en aquests àmbits?
• El paper futur de l’Assistència Primària. Més enllà dels discursos, es vol realment que la primària sigui l’eix vertebrador de la prestació sanitària als ciutadans? Es vol assignar un  pressupost per càpita a la primària i que aquesta “compri” els serveis que el malalt necessiti en el lloc més adequat segons el criteri del metge?
• El nostre model retributiu, és un dels més complicats dels existents a l’UE. És possible definir de cara al futur, un sistema retributiu modern, compatible amb la legislació vigent, útil per remunerar la feina ben feta, conciliat amb treballadors, empreses i sindicats, més enllà dels convenis col·lectius?
• Cal seguir propiciant models d’autogestió tipus EBA dins del model sanitari català? com encaixen les EBA dins d’un model de continuïtat assistencial entre primària, atenció especialitzada i sociosanitari?
• Les experiències viscudes recentment han posat de manifest la importància de la transparència i el retiment de comptes. La central de resultats és un molt bon exemple  per explicar que es fa a Sanitat amb els diners que els ciutadans paguen via impostos. Cal seguir en aquest camí, millorant-te’l i fent-te’l extensiu a les institucions integrades en el SISCAT.  Cal una atenció especial a fomentar la transparència de les institucions amb ànim de lucre que treballen pel CatSalut dins del SISCAT o d’una manera excepcional. 

La reformulación de l'ICS és urgent i important. 

Aquests i molts altres temes són les assignatures pendents que en aquests moments té la Sanitat catalana. En propers posts anirem, amb l’ajut de Toni Iruela, desgranant algun d’aquests temes. Tanmateix seria interessant conèixer l’opinió dels lectors sobre totes aquestes qüestions. Per això vull obrir el Blog a tot aquells que creguin que hi tenen alguna cosa a dir. Per fer-ho, cal que  manifestin la seva voluntat de participar en els comentaris que es poden fer a peu d’aquest post i jo buscaré la manera de posar-me en contacte amb aquestes persones interessades. Només demano que les aportacions no siguin anònimes.

Ja se que a vegades costa molt decidir-se a dir coses públicament per allò del que diran, però entenc que els moments que vivim són prou engrescadors i sobre tot transcendents com per donar les nostres opinions. Gràcies a aquells que s’hi vulguin apuntar  

www.rbaestudisiprojectes.cat  

La sanitat catalana no és corrupta

El Ple del Parlament aprova el dictamen de la comissió d’investigació

Es queden en el tinter temes de futur que cal abordar amb urgència

Aquesta setmana el Ple del Parlament de Catalunya ha debatut i aprovat el Dictamen elaborat per la comissió d’investigació de Sanitat. Tal com vaig escriure recentment, aquests conclusions posen de manifest que contràriament al que alguns voldrien a la sanitat catalana no hi ha corrupció.  El Dictamen ha estat aprovat amb el vots de CiU i PSC i l’abstenció d’ERC.

Aquest Dictamen aporta tot un seguit de directrius sobre els 4 blocs que van conformar l’abast dels treballs de la comissió d’investigació:

• Relacions entre el Servei Català de la Salut, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i el Grup Serhs
• Relacions entre Ajuntament de Reus i el grup Innova
• La gestió de la Fundació privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
• La gestió de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El Dictamen també fa un conjunt de recomanacions i propostes de millora en cada un d’aquests 4 àmbits de treball, que abasten també al Govern de Catalunya i al propi Departament  de Salut. El contingut del Dictamen es pot llegir clicant aquí.

Fins aquí el que la comissió d’investigació ha donat de sí. La gran pregunta és si per arribar fins aquest punt calia muntar un espectacle com el que alguns han intentat muntar, i en el s’han fet acusacions impròpies a persones innocents. Hem sentit acusacions de robatori, de propiciar negocis il·lícits, de malversar fons públics, de fer cas omís a les lleis que regulen les incompatibilitats, de portes giratòries, etc., etc. I hem vist també com la gran majoria de diputats que han intervingut en aquesta comissió tenien un gran desconeixement de la sanitat, i el que és més greu, de l’estructura i organització del model sanitari català, amb confusions tan elementals entre empreses públiques i empreses privades que conjuntament ofereixen un Servei Públic. La pregunta que ens hem de formular és quin sentit té constituir una comissió d’investigació amb persones que no entenen allò que han d’investigar, i que hi acudeixen amb una idea preconcebuda del que han de dir, i per tant del que han de concloure, per que al no entendre el model, no poden entendre les respostes a les preguntes que ells mateixos formulen. 

Per tant de tot plegat en tenim dos resultats; un molt bo: a la sanitat catalana no hi ha “xoriços” la qual cosa ha de tranquil·litzar a l’opinió pública. L’altre resultat és molt dolent: què passa amb el mal que s’ha fet a moltes persones innocents? Com es reposa ara el mal fet a aquestes persones i a les seves famílies? No anem bé. Un país incapaç de valorar el mal col·lateral que s’infringeix  a innocents que es troben al mig de la confrontació política no és un país en el que m’agradi viure-hi; no és un país modern, democràtic i amb vocació social.

De tot plegat jo en trec una tercera conclusió: La sanitat ha de quedar al marge del conflicte polític. Això ha estat així durant anys, però darrerament les coses han canviat. Quedar al marge del conflicte polític no vol dir en cap cas, escapar ni del control que correspongui, ni del retiment de comptes ni de qualsevol legislació aplicable. Exclusivament vol dir quedar al marge dels interessos polítics; a la Sanitat ni s’han de guanyar vots, ni s’ha desgastar al rival polític. Quan es fa, apareixen víctimes innocents.

Però no és només el camp de batalla polític el que cal delimitar. Alguns mitjans de comunicació han desenterrat la destral de guerra contra ”l’oasi català”, i ho han fet escampant porqueria utilitzant un potent ventilador en aquest cas en forma de mitjans de comunicació. Ha quedat clar que Catalunya no és model de comportaments ètics, això és evident, però en el cas de la Sanitat aquests intents de convertir-ho tot en corrupció han fracassat estrepitosament. La més elemental professionalitat de qualsevol periodista exigiria  la comprovació prèvia de les diferents denúncies interessades que pugui rebre, abans de difondre-les als quatre vents.  

  

Tanmateix els problemes actuals de la Sanitat del nostre país, avui per avui, no queden resolts  amb el Dictamen aprovat en el Parlament. Hi han moltes altres qüestions que en el futur caldrà abordar, algunes de les quals comentaré en un proper post.  

www.rbaestudisiprojectes.cat 

El pressupost de Salut pel 2014

Tornem a uns nivells de despesa dels anys 2006/07

La despesa per càpita puja per la baixada de TSI, atès que la massa dinerària és pràcticament la mateixa que al 2012 

Ja s’ha donat a conèixer l’avantprojecte de pressupostos del Departament de Salut per l’any 2014. Es tracta de xifres pràcticament definitives, atès que en el tràmit parlamentari sembla que hi ha majoria suficient per la seva aprovació.   

El conseller Mas Colell lliura a la presidenta del Parlament
el projecte de pressupostos de la Generalitat pel 2014

Es tracta d’uns pressupostos continuistes atès que la xifra és pràcticament idèntica a la del 2013 (8.290,59 Md’€ al 2014, front als 8.289,76 Md’€ del 2013). Considerant que les TSI (targeta sanitària individual) han disminuït, aquets fet implica que l’assignació pressupostària per càpita puja lleugerament i passa de 1.090,5 € per càpita a l’any 2013, a 1.095,3 € per càpita a l’any 2014.

Sent doncs un pressupost de continuitat no són d'esperar noves retallades. L'avantprojecte de pressupost no les contempla. Tanmateix hi ha una espasa de Damocles: Els pressupostos de la Generalitat pel 2014 estan fets sota la premisa del manteniment de les despeses, i propiciant un increment  dels impostos i els ingressos per concessions administratives. La gran pregunta és què passarà si la recaudació no acaba sent la prevista? Com es corregirà la desviació? Fent més dèficit? ho veig poc probable...  

Pel que fa al CatSalut, el seu pressupost és de 8.044,46 Md’€, del quals se’n transfereixen 2.453,65 a l’ICS. Per la seva banda l’ICS a més d’aquests diners, incorpora altres ingressos que acaben consolidant un pressupost de 2.518,65 Md’€.

Dins del CatSalut, la partida destinada a compra de serveis sanitaris (pagament de concerts) és redueix de 6.160,3 Md’€ al 2013, a 6.144,54 Md’€ al 2014, el que representa un decrement del 0,26%.

En aquests circumstàncies el pressupost del Departament de Salut pel 2014 representa el 40% del pressupost global de la Generalitat, front al 36% de l’any 2013, però hem vist que aquest increment no té cap mèrit, per que és fruit d’una davallada dels pressupostos d’altres departaments, i no d’un increment del destinat a Salut que resta al nivell de l’any 2013.

Les inversions estan considerades dins d’aquestes xifres de pressupost, i resten també al nivell de les del 2013: 206,9 Md’€.

Amb aquestes xifres, el pressupost del CatSalut retorna als nivells dels anys 2006/2007. El quadre següent és prou explícit al respecte:

ANY               IMPORT Md’€         Variació

2000                   4.409,12

2001                   4.714,95                   6,94%

2002                   5.055,96                   7,23%

2003                   5.447,48                   7,74%

2004                   6.448,78                 18,38%

2005                   7.034,84                   9,09%

2006                   7.728,35                   9,86%

2007                   8.422,69                   8,98%

2008                   8.887,09                   5,51%

2009                   9.098,02                   2,37%

2010                   9.547,81                   4,94%

2011                   8.931,64                  -6,45%

2012                   8.506,56                  -4,76%

2013                   8.058,18                  -5,30%

2014                   8.044,48                  -0,17%

En aquest quadre he senyalat en color vermell els decrements pressupostaris anuals, i en blau els increments positius que sobten per la seva rotunditat. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

El conseller Boi Ruiz pot deixar entreveure un lleu somriure
 atès que sembla que al 2014 no hi hauran noves retallades

Tanmateix un pressupost no és res més que un seguit de números que no diuen res per ells mateixos. Per tenir idea de la bondat o no d’un pressupost cal respondre a més del Quant, el Què i el Com. El Quant ja el sabem. Pel que fa al Què, el document presentat al Consell de Direcció del Departament, és molt extens. Vull pensar que algun dia, quan el pressupost estigui aprovat formalment en el Parlament, el trobarem penjat a la web del Departament de Salut. Mentre això no passi, he seleccionat alguns dels objectius del pressupost 2014 del CatSalut, que en la meva opinió cal remarcar. Són els següents:

• Abordatge integral de la cronicitat
• Increment de la capacitat de resolució de la primària
• Prioritzar a l’Assistència Primària les urgències sense risc vital (CAP i CUAP)
• Reordenació cirurgia pediàtrica, cirurgia vascular no terciària i cirurgia traumatològica complexa (genoll, maluc i raquis)
• Potenciar el 061 CatSalut Respon
• Potenciar l’atenció i l’hospitalització a domicili
• Retre comptes de la despesa en recerca
• Atorgar a l’ICS instruments d’empresa pública
• Reduir estructures a nivell de direcció i gestió
• Estructurar l’Hospital Clínic com un Consorci Públic de la Generalitat de Catalunya.

La llista és molt extensa, però jo he ressaltat aquests per que em semblen els més interessants. El problema és que una vegada vist el Què, ningú ens explica el Com. De manera que tenim una estructura de pressupostos en els que sabem Quant (8.044,48 Md’€ al CatSalut), ens expliquen el Què (els objectius que he ressenyat més molts d’altres) però ningú ens diu el Com. Falta dons una memòria en la que s’expliqui Com es pensen aconseguir tots aquests objectius enumerats. De quina manera s’abordaran els diferents temes, com es resoldran les dificultats i inconvenients que puguin sorgir, etc. 

www.rbaestudisprojectes.cat 

El blindatge de sous dels alts directius del CatSalut

Ni és el moment, ni es pot generalitzar a tots els directius

Tanmateix, els directius de qualsevol organització que ho valguin, han de tenir retribucions de mercat 

Aquests dies ha estat notícia la proposta que el Director del CatSalut Josep Maria Padrosa va presentar als seus col·laboradors, per la qual, una part de la retribució variable que perceben podria passar a fixa. El problema té un doble origen. Per una banda, la pèrdua de poder adquisitiu deguda a la retallada del 5% del sou anual, i a la reducció d’una paga extra que equival a un 7% del sou anual. Per tant una minva salarial del 12%. Cal tenir en compte que en aquesta situació s’hi troben tots els treballadors de l’Administració pública, no només els alts càrrecs, per tant fins aquí això són els danys col·laterals de la crisi que afecten a tota l’Administració. Per l’altra banda, la Llei de Pressupostos 2012 incorporava una mesura per la qual no es poden cobrar retribucions variables vinculades a productivitat. Atès que aquests alts càrrecs tenen en els seus contractes una part variable avaluada entre el 10 i el 15% de la seva retribució,  la pèrdua salarial en aquests cassos es suma a l’anterior i això ens porta a rebaixes salarials  entre el 22 i el 30% en 3 anys.

Vist així, podria semblar raonable que es busqués la manera de reduir l’impacte d’aquestes mesures, que en aquests cassos ha estat molt superior a la mitjana dels treballadors del sector. Succeeix però, que com en tot a la vida hi ha moments adequats per fer les coses, i moments on segons quines decisions no es poden prendre per més justificades que estiguin. I aquest és el cas: estem en una situació en la que es demanen nous sacrificis salarials a tots els treballadors del sector, als que se’ls ha reduït el sou un 12% com als comandaments, i ara un altre 5% segons els nous convenis que s’estan signant; es retallen prestacions i es pretén cobrar un copagament als malalts de llarga estada des del primer dia del seu ingrés; el conseller de Salut continua defensant que determinades prestacions com ara la farmàcia dels pensionistes  es paguin segons nivell de renda del malalt (com si en la declaració anual, qui més té no pagués més); caldrà pagar un copagament segons quin tipus de transport sanitari, etc., etc. Està clar que en aquestes condicions, prendre mesures com les anunciades pel Dr. Padrosa, tot i ser justes, no és precisament prudent.

Tanmateix hi han encara altres consideracions a fer. La primera relativa als sous del mercat. Està clar que els directius del CatSalut haurien de ser bons professionals. Per fer això possible cal que els seu nivell retributiu sigui “de mercat”, és a dir: el suficientment important com per atreure al professional i fer-li atractiu la possibilitat de treballar al CatSalut. Només amb bons professionals estarem segurs que el nostre sistema nacional de Salut millorarà, i que els diners esmerçats en aquest sistema s’utilitzen amb eficiència. Un bon professional et garanteix aquests dues coses: eficiència i rigor. Com que avui els sous que es paguen no estan a l’alçada del “mercat” és possible que tinguem en el sistema algun bon professional no ho descarto, però està clar que el sistema no ho propicia.

Lligat amb això vindria la segona de les consideracions, i aquesta basada en els criteris de selecció dels alts càrrecs avui en dia. Si les retribucions han de ser de mercat, els professionals han de ser bons. El que no pot ser de cap manera és intentar retribuir bé als alts càrrecs, només pel fet de ser-ho. Caldria abans, fer neteja d’aquells que hi estan, però no ho són. I d’aquests n’hi pot haver-n’hi algun al CatSalut. També s’ha de relacionar en aquest apartat als “càrrecs de carnet”. Malauradament no només a Salut, sinó en tota l’administració catalana, i també l’espanyola, hi ha moltes persones que ocupen un càrrec pel fet de tenir “carnet del partit”, sense avaluar les seves qualitats professionals. Aquestes persones no poden tenir mai un sou de mercat, per que el seu nivell professional és molt fluix. Aquestes persones no haurien d’estar al sistema, però si hi estan, el que no  es pot és retribuir-les a preu de directiu.

Per tant i en conclusió:

• Si a la proposta de Josep Maria Padrosa, però en un moment en el que la conjuntura econòmica ho permeti. No ara.
• Transformació dels variables en fixos, només en aquells cassos de professionalitat evident i demostrable per currículum i en cap cas generalitzat sistema "cafè per a tothom"
• Prescindir com a càrrecs de comandament, de persones sense aportació de valor afegit ni currículum mínimament presentable per la resposanbilitat que estan assumint. 

www.rbaestudisiprojectes.cat