“Empoderar”

Aquest és l'últim barbarisme  de moda a la sanitat catalana

Expressió buida de contingut que malauradament només serveix per distreure al personal i no aporta absolutament res a les necessitats dels ciutadans.

Des del Departament de Salut es vol apoderar
l'assistència primària  

L’idioma anglès que és molt ric en mots per expressar mil i una matisacions al significat de les paraules, incorpora l’expressió “empowerment” que s’utilitza sobretot en l’àmbit de la sociologia i de l’empresa. Segons el Centre de Terminologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la forma catalana normalitzada del terme anglès “empowerment” és la paraula “apoderament”. El seu significat seria “el procés pel qual un persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials”. Té una accepció específica pel camp laboral i de l’empresa on fa referència a “l’estratègia de motivació i promoció que consisteix en la delegació o transmissió de poder de decisió als col·laboradors perquè se sentin més implicats en l’activitat de l’empresa o l’organització”  

Des fa uns mesos les noves tendències lingüístiques que imperen avui en la sanitat catalana estan utilitzant de forma incorrecta la paraula “empoderament” que no existeix en la nostra llengua. El conseller Comiin vol "empoderar" a la infermeria, mentre que alguns alts càrrecs volen “empoderar” als ciutadans, altres volen “empoderar” a l’assistència primària, i fins i tot algú vol “empoderar” als  pacients de la sanitat catalana.

El que està succeint és que la parauleta s’ha posat de moda, i com que un dels primers que la va utilitzar va ser el conseller Comin, tota una sèrie de personatges que pul·lulen al seu voltant, han cregut que utilitzant la mateixa expressió que fa servir el conseller, ells quedarien la mar de bé encara que no sàpiguen que la paraula en català no existeix, i que el seu equivalent, si volen fer servir aquest concepte és la paraula “apoderar”. De fet, la paraula “empoderar” aplicada a la sanitat va començar a ser utilitzada per alguns diputats del Parlament de Catalunya, que és on segurament ha begut el conseller Comin per utilitzar l’expressió.

De tant en tant ens passa que apareixen expressions que es posen temporalment de moda. Fa temps va aparèixer la paraula “visualitzar”. Calia “visualitzar” tot el que fos si es volia parlar “amb propietat”. Un altre de les expressions que ens han portat les modes lingüístiques és la paraula “sostenibilitat”. Aquesta  apareix des de la visió “pijo-progre” de la vida en la que dir equilibri pressupostari o viabilitat econòmica, representa tot un sacrilegi. Altres expressions com “dispositiu sanitari” per centre sanitari, també han calat en l’argot lingüístic sanitari.

Candela Calle, nova gerent de l'ICS, també
vol apoderar l'atenció primària

Tanmateix, tant si en diuen “empoderar”, com en diuen “apoderar” jo em pregunto fis a quin punt estem utilitzant paraules buides de contingut per “epatar” als ciutadans amb expressions que la majoria no comprenen, i fins i tot els que les comprenen saben que al darrere d’aquestes expressions no hi ha absolutament res. Són paraules buides de contingut, sense cap mena d’aportació a la millora del sistema sanitari. Es pot entendre que apoderar l’assistència primària pugui tenir un cert sentit si realment es fes, però com que sabem que no es farà, ni tan sols en aquest cas l’expressió és vàlida. I ja no diguem apoderar als ciutadans o als malalts... parole..., parole..., parole...

De fet els ciutadans no necessitem que ningú ens apoderi per a res. Els ciutadans necessitem que la sanitat funcioni el millor possible, amb unes esperes raonables, amb una qualitat de primer nivell, i a un cost raonable, perquè l’hem de poder pagar amb els nostres impostos. Volem que els polítics es deixin d’expressions altisonants i es dediquin a treballar des del rigor, i des de la serietat en donar resposta a allò que els ciutadans volem. No volem actuacions de cara a la galeria que no serveixen per a res, ni volem expressions buides de contingut. Volem solucions als problemes, i eficiència en la gestió. I volem que les decisions que es preguin vagin en la línia d’assegurar aquesta eficiència. Utilitzar recursos públics amb decisions que no responguin a criteris d’eficiència és una actitud contraria a l’ètica de polítics i directius. 

Per tant, que es deixin de tant voler “empoderar” als ciutadans perquè al final ens acabaran empudegant. 

www.rbaestudisiprojectes.cat